Els professors de dret Bartomeu Colom i Toni Abat consideren que la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut de Catalunya també fa retrocedir l'autonomia de les Illes Balears i, alhora, estableix el nivell màxim de descentralització de l'Estat. Així ho explicaren tots dos en una taula rodona organitzada per l'Obra Cultural que es va fer ahir vespre a Can Alcover.
"Fa marxa enrere amb bona part d'allò que s'havia guanyat durant 32 anys", afirma Abat. Explica que fins ara les comunitats havien fet interpretacions àmplies aprofitant l'ambigüitat de la Constitució espanyola, però que ara el tribunal n'ha fet una de restrictiva. Abat diu que és molt complicat veure com pot afectar la sentència l'Estatut de les Illes Balears, perquè de moment no se n'ha fet públic el text complet i fa referència a un altre Estatut, el del Principat, però tot i amb això admet que l'afectarà. A més, Abat i Colom coincideixen que la sentència no només pertorba l'Estatut, sinó que també ho fa amb lleis autonòmiques com les que fan referència a la llengua.
Pel que fa a l'Estatut, Colom és més concret. Diu que la sentència, d'entrada, "buida de contingut" el precepte que, en el cas de l'Estatut català, diu que l'Estat ha d'invertir al Principat en proporció amb el PIB. En concret, la sentència indica que això s'ha de fer així sense prejudici de les competències de les Corts ni del criteri d'inversió de l'Estat. Així doncs, si el Govern estatal té un criteri que marca que invertirà a Catalunya per sota de la proporció que marca el PIB, no hi ha res a fer. Doncs bé, tot i que el Constitucional no s'ha pronunciat sobre l'Estatut balear, aquest té un precepte que diu que la inversió estatal ha d'estar com a mínim en la mitjana de la que es fa a les altres comunitats. Colom explica que si s'inferís la sentència del Constitucional voldria dir que sí, que ha d'estar en la mitjana, sempre que les Corts o el criteri de l'Estat no marcassin el contrari.
Colom assenyala que, encara que la sentència no sigui sobre l'Estatut balear, aquesta interpretació de la Constitució l'afecta de facto. Diu que els preceptes que siguin més semblants als de l'Estatut de Catalunya, com aquest darrer, són susceptibles de ser impugnats en qualsevol moment davant un jutge qualsevol que els pot elevar directament al Tribunal Constitucional. A més, assegura que la sentència els resta molta força davant de qualsevol possible negociació amb l'Estat. Per això mateix, Colom insisteix que la sentència és una "rebaixa total i absoluta" de l'Estatut català, però també de tots aquells que s'hi assemblin en alguns aspectes, com el de les Illes Balears o, fins i tot, el d'Andalusia.
Colom també recorda que la sentència desactiva els preceptes que limiten o ponderen la solidaritat a través de l'esforç fiscal. En el cas de l'Estatut de Catalunya, això fa referència a l'article que deia que s'havia de tenir en compte l'esforç fiscal de cada comunitat per determinar-ne l'aportació.
Una sentència política
Per Colom i per Abat, la resolució del Constitucional és clarament política. "El PP intenta aconseguir amb la sentència allò que no ha pogut aconseguir amb la política perquè no tenia prou representants", afirma Colom. Així mateix, recorda que la sentència afirma fins a vuit vegades la unitat d'Espanya. També parla dels articles sobre la llengua: encara que la sentència admet per bo que els ciutadans han de poder ser atesos amb les llengües cooficials, ho desactiva quan diu que no es poden establir obligacions individuals de l'ús del català. Això no només afecta l'Estatut, també implica les lleis de normalització lingüística i del comerç, incloses les de Balears.
Per la seva banda, Abat fins i tot apunta que la sentència podria ser contradictòria amb la Carta europea de les llengües regionals. Igualment, subratlla tota la polèmica amb els membres del Tribunal i parla d'un "xoc legislatiu" entre els pobles que volen més autonomia i el poble espanyol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sa coneix que encare que siguis profesora ests un poc curtete, en persones com tu no es gens estrany es fracas escolar que petim.
I què més se podria esperar d'Esapnya? Imperialisme, colonialisme i menyspreu. És el que menjam fa 300 anys i ara no canviaran. La solució no és un Estatut. És una Constitució pròpia. Però es veu que tenim mentalitat d'esclaus. Deu ser la síndrome d'Estocolm.