El PSIB pot dur “l'assalt a IB3” al Constitucional
Antoni Diéguez, en una fotografia d'arxiu. Foto: M.À Cañellas El diputat socialista Antoni Diéguez va dir ahir que el decret llei que lliura al conseller de Presidència, Antoni Gómez, la direcció general d'IB3 és "claríssimament inconstitucional, sense cap dubte". Per això els socialistes han fet arribar un escrit a la mesa del Parlament en què demanen que es dugui la qüestió al Consell Consultiu. Però si la mesa -on el PP té la majoria- no hi està d'acord, el PSIB està disposat "a arribar fins al final" i a dur la qüestió al Tribunal Constitucional. Segons Diéguez, el decret llei és inconstitucional perquè contradiu l'Estatut. En concret, l'article 49.1 diu que en cas "d'extraordinària i urgent necessitat el Consell de Govern podrà dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei", però també concreta que aquests decrets no poden afectar "les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'autonomia". Les lleis de desenvolupament són les que l'Estatut mateix marca que cal fer i a l'article 91.1 especifica que cal una llei per regular l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Campanya electoral 22 maig 2011
Prohibir Bildu,“un risc per a l'Estat constitucional”
El Tribunal Constitucional (TC) sosté que prohibir a Bildu presentar-se als comicis del 22 de maig com una mesura de control preventiva "posa en primer lloc molt en risc el mateix Estat constitucional" en lloc de garantir-ne la seguretat i que, a més, és una "decisió desproporcionada". Així ho argumenta en la sentència, notificada ahir, en la qual revoca la decisió del Tribunal Suprem (TS) de vetar la participació de Bildu en les eleccions municipals i concedeix empara a la coalició, perquè en considera vulnerat el dret d'accedir als càrrecs públics en condicions d'igualtat.Pel TC, la pretensió d'assegurar a ultrança l'Estat constitucional mitjançant controls preventius "resulta, a més, desproporcionada en vista de la panòplia d'instruments de control a posteriori de què s'ha dotat, mitjançant les reformes legals més recents, la nostra ordenació". Així, al·ludeix a la darrera reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General que, entre altres qüestions, permet tornar a impugnar les llistes de Bildu fins al pròxim 12 de maig, si es "tingués coneixement de circumstàncies" que li impedissin "la presentació de candidatures".
El TC dóna la raó a una mestra de religió que es casà amb un divorciat
El ple del Tribunal Constitucional ha reconegut el dret de no sofrir discriminació per les seves circumstàncies personals, de la llibertat ideològica i intimitat personal i familiar d'una professora d'Almeria que no va ser renovada per ensenyar religió després de casar-se amb un divorciat. Aquest fet "no té relació amb l'activitat docent desenvolupada per la demandant, ja que no n'afecta els coneixements dogmàtics ni les actituds pedagògiques", segons argumenta el Constitucional en una sentència coneguda ahir.
L'Audiència planteja si els retalls als funcionaris són inconstitucionals
La Sala social de l'Audiència Nacional ha acordat presentar davant del Tribunal Constitucional una qüestió de inconstitucionalitat sobre el decret antidèficit que retalla el salari dels treballadors públics.
El TC no suspèn el nou avortament
La nova llei d'avortament continuarà en vigor, almenys provisionalment. El ple del Tribunal Constitucional (TC) rebutjà ahir suspendre cautelarment l'aplicació de la nova Llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs tal com demanava el Partit Popular, de manera que la norma es mantindrà en vigor mentre els magistrats resolen sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra alguns dels seus preceptes.
L'hora de la veritat
El president de la Generalitat, José Montilla, i el del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es reuniran la setmana que ve a la Moncloa, tot i que encara no hi ha una data fixada. Montilla revelà ahir que Zapatero el va trucar dissabte, dia en què Barcelona acollí una multitudinària manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. "No em toca fer de portaveu ni de mitjancer de Zapatero, però és cert que té un problema amb Catalunya en la mesura que el té Espanya", subratllà.
Montilla imposa el seu criteri
Montilla presidirà finalment la manifestació contra la sentència de l'Estatut, però no rere la pancarta amb lema "Som una nació. Nosaltres decidim", sinó darrere una gran senyera. Els organitzadors de la marxa de dia 10 de juliol van acordar ahir que una bandera quadribarrada al centre divideixi el lema, separant-ne les dues frases, al capdavant de la manifestació.
En defensa de l'autogovern
L'Obra Cultural Balear (OCB) i partits nacionalistes i d'esquerres de les illes (PSM, Esquerra, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds, Esquerra Alternativa i Verda i Entesa) es concentraran demà a les 19.00 hores a la Plaça de Cort, a Palma, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional, que declara inconstitucionals 15 articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i en defensa de l'autogovern. Així, aquest matí representants d'aquestes formacions, com Biel Barceló (PSM), Joan Lladó (Esquerra), David Abril (Iniciativa d'Esquerres), Miquel Àngel Llauger (Els Verds) i Biel Huguet (Entesa per Mallorca) han anunciat el seu suport a l'acte de demà i tots ells han duit un cartell en el qual es llegia 'En defensa del nostre autogovern. Nosaltres decidim. Som una nació'.
El Constitucional suspèn la Llei de caixes gallega
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que el Govern, a través de l'Advocacia de l'Estat, interposà el 9 de febrer contra la Llei gallega de caixes, que queda suspesa. En una providència notificada ahir, el Constitucional anuncia que tramitarà la impugnació dels serveis jurídics de l'Estat contra els apartats tres, cinc, set, deu, onze, tretze i quinze de l'article 2; contra els apartats quatre i cinc de l'article 3 i contra la disposició transitòria primera de l'esmentada llei, aprovada pel Parlament de Galícia a finals de 2009. A més, la providència recorda que, en compliment de l'article 161.2 de la Constitució espanyola, la impugnació d'una norma autonòmica per part del Govern en suposa la suspensió automàtica, quan el TC admet a tràmit el recurs. L'esmentada suspensió afecta només els articles recorreguts i el Constitucional haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos. L'admissió del recurs arriba just un dia després que el Govern i la Xunta de Galícia, després de tres encontres per intentar arribar a un acord sobre la norma autonòmica, decidissin reunir-se dimarts que ve per continuar discutint la constitucionalitat de la llei.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc