Tàndem per a la renovació del TC

El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas, acordaren ahir que el Parlament insti el Tribunal Constitucional (TC) a declarar-se incompetent per dictar sentència sobre l'Estatut, perquè és una llei totalment constitucional. Ambdues formacions van concretar l'acord després d'evitar els darrers esculls, cosa que permeté desbloquejar una resolució que finalment constarà de quatre punts. El primer fa al·lusió que el Parlament pugui expressar la seva convicció que l'Estatut és constitucional i que ha aconseguit la "màxima legitimació possible per haver estat ratificat per la ciutadania que ha de servir". Per aquest motiu, insta les institucions de l'Estat a "respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desenvolupar-lo en allò que els correspongui".

El segon punt de la resolució proposa que el Parlament es dirigeixi als presidents del Congrés i al Senat perquè traslladin a diputats i senadors la "urgent i inexcusable necessitat de procedir" a la designació dels magistrats amb el mandat caducat o bé que resolguin la vacant del magistrat del TC mort el maig de 2008 (Roberto García Calvo ), per la qual cosa es reclama desbloquejar aquest afer. En l'apartat següent, la proposta de resolució constata els cinc intents fallits del Constitucional de dictar una sentència sobre l'Estatut, per la qual cosa s'entén que l'Alt Tribunal "no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades". Davant aquest fet, el Parlament "promourà totes les accions al seu abast a fi d'aconseguir que el TC es declari incompetent".

En el quart i darrer punt, la resolució parlamentària demana als grups catalans al Senat que impulsin "en un termini màxim de 30 dies" una proposta de reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, amb la qual se cerca impedir la prolongació forçosa del mandat dels magistrats del TC "en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres". El Govern de la Generalitat acordà sol·licitar la convocatòria de la Comissió general de les comunitats autònomes del Senat per debatre les propostes de candidatures a magistrats del TC, a fi de renovar-los i de desbloquejar la sentència de l'Estatut.

Segons explicà Montilla, la sol·licitud de convocatòria de l'esmentada comissió del Senat per part d'un govern autonòmic no té precedents, però és una possibilitat prevista legalment i tindria com a fi tractar que el Senat designi finalment les vacants que li correspon nomenar de magistrats del TC. ERC no signa, però sí aprova El pacte del PSC amb CiU queda ara pendent de l'actitud d'ERC, que va anunciar que no signarà l'esmentada resolució però que la votarà al Parlament. CiU considera aquesta resposta de "deslleialtat" per part dels republicans cap al president de la Generalitat. Des d'ERC al·leguen "coherència", ja que defensen que correspon impulsar la resolució als partits que van fer costat a l'Estatut el 2006: PSC, CIU i ICV-EUiA.

Per part seva, el president de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, no va voler pronunciar-se sobre l'acord assolit, però sí va rebutjar la proposta de canviar la Llei orgànica del TC com van reclamar PSC i CIU, adduint que això seria "esmenar el constituent" i, a més, afebliria la credibilitat de tot el procés entorn de l'Estatut de Catalunya. També va insistir que no es pot criticar el TC perquè no hagi estat renovat i exigí el "màxim respecte" a la decisió que pugui adoptar aquest òrgan sobre l'Estatut català. En aquest sentit, i a propòsit de les paraules de la presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, quan dilluns va fer una crida a respectar el TC -després de la "intolerable campanya de desprestigi"-, el president de la Generalitat va afirmar que l'Alt Tribunal "hauria d'ajudar que se'l respectàs".