TW
0

El president de la Generalitat, José Montilla, va fer preguntes ahir al Senat respecte de Catalunya i va dir que la situació actual, fruit de la no renovació del Tribunal Constitucional (TC), posa en risc el pacte constitucional i les relacions institucionals, polítiques i afectives de la seva comunitat amb Espanya. Montilla, en el seu discurs, s'expressà majoritàriament en català, però també en castellà, gallec i basc.

Al llarg de la seva compareixença a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, a petició pròpia,el preisident de la Generalitat afirmà que l'Alt Tribunal està deslegitimat moralment, tot i que no legalment, per pronunciar-se sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya.

Per això exigí a la Cambra la renovació urgent dels quatre magistrats del TC que li corresponen, perquè en la seva composició actual "ha perdut l'aparença d'independència que seria exigible", tot i que legalment estigui facultat per exercir la seva funció.

Les culpes, del PP Montilla va tornar a culpar el PP del bloqueig de l'Alt Tribunal, partit -va dir- que pretén guanyar en el Constitucional allò que va perdre democràticament. El president de la Generalitat catalana recordà que l'Estatut s'aplica i es desenvolupa des del 9 d'agost de 2006 per part de les institucions d'autogovern de Catalunya sense "els problemes apocalíptics ni les conseqüències nefastes per a la unitat d'Espanya" que alguns van augurar.

Així, Montilla insistí que el TC hauria de ser lliure de qualsevol presumpció de politització, la qual cosa no és la seva responsabilitat, afirmà abans d'advertir que el Congrés i el Senat poden veure disminuït el prestigi i la credibilitat si no són capaços de trobar una solució responsable a aquest "carrer sense sortida". Per Montilla, aquesta situació "lesiona l'autogovern de Catalunya", posa en risc la seva relació política, institucional i afectiva amb Espanya, i "qüestiona" un element fonamental de l'Estat de les autonomies, alhora que degrada el Tribunal mateix.

La paraula 'Espanya' i el català

Montilla va retreure a "aquells que es posen la paraula Espanya a la boca amb massa freqüència i no sempre amb ànim integrador", amb referència als presidents autonòmics del PP, que no hagin acudit al Senat quan s'hi parla de la construcció de l'Estat autonòmic. Després d'aquestes crítiques, censurà que encara a dia d'avui no estigui assumit l'ús de les llengües cooficials en algunes institucions, malgrat que ja està acceptat amb "normalitat" pels ciutadans. Així, va afirmar que l'entristeix escoltar opinions que s'oposen a l'ús d'aquestes llengües al Senat, al·legant el "malbaratament" que la seva traducció suposa, perquè això demostra com d'enfora s'està d'assumir la "pluralitat".

Després de la intervenció del president català, el vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, va manifestar que l'Executiu té la intenció d'iniciar "com més aviat millor" la renovació dels quatre magistrats del TC que han vist complert el seu mandat "de manera que pugui convocar-se tan aviat com sigui possible la comissió de nomenaments" del Senat, que és a qui correspon elegir els nous magistrats. Segons Chaves, la sentència tindrà "calat" no solament a Catalunya, sinó també "en l'evolució futura de l'Estat de les autonomies". A més, va dir que "ningú" no pot ignorar que l'Estatut català ha estat aprovat per les Corts.
D'altra banda, els grups parlamentaris de l'Entesa Catalana de Progrés, integrat per les forces que formen el Tripartit català al Senat (PSC, ERC i ICV) i CiU, van presentar ahir horabaixa al registre de la Cambra Alta la moció per reformar la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.

Antich insta el PP a retirar el seu recurs

El president del Govern balear, Francesc Antich, qui també s'expressà en català, defensà ahir al Senat la renovació del Tribunal Constitucional per acabar amb la situació de debilitat que pateix actualment una de les principals institucions de l'Estat. Així mateix, instà el PP a retirar la seva "impugnació" sobre l'Estatut català per "l'estranya esquizofrènia" que suposa el fet que molts dels articles recorreguts són "idèntics o similars" als que aquest partit secunda en el cas de les reformes estatutàries, aspecte que, va dir, només respon a "una visió poc seriosa" de l'Estat. A més, Antich manifestà preocupació per la possibilitat que "a la llarga" l'Estatut d'Autonomia de Balears "pugui veure's afectat" per aquesta actitud del PP, davant el qual deixà clar a la Cambra Alta que "defensar" l'Estatut "significa també defensar" la reforma balear.

"Tacticisme oportunista"

En la intervenció, Antich afirmà que el recurs del PP respon a una mena de "tacticisme oportunista" respecte d'un determinat territori que "deteriora els pilars fonamentals" del sistema democràtic espanyol. "En política, la credibilitat és molt important i encara ho és més quan es parla del paper de les nostres institucions", sentencià. Antich definí els estatuts d'autonomia com a "instruments bàsics per impulsar un model econòmic sòlid i compartit". També indicà que la seva defensa de la constitucionalitat del català no respon "a cap visió partidista", sinó "senzillament al sentit comú".

En aquesta línia, afegí que els articles impugnats del PP sobre la norma estatutària catalana -aprovats, segons recordà, pel Parlament autonòmic, el Congrés dels Diputats i amb la contrasignatura de la ciutadania- revela una "bel·ligerància política" dels populars quan es tracta de la comunitat de Catalunya, mentre que el mateix partit "no solament defensa, sinó que n'és fins i tot promotor", els mateixos continguts recorreguts en el cas de Balears.
El consens assolit per a l'Arxipèlag, subratllà, ha permès desplegar-hi matèries tan importants com un nou capítol de drets, una Agència Tributària pròpia, definicions de competències i el règim propi de la insularitat balear, un sistema comú de finançament i mecanismes de bilateralitat entre Estat i comunitat, entre d'altres.