Quim Torres
El Ministeri només reconeix un deute del Consell de 127 milions
El deute viu del Consell de Mallorca reconegut pel Ministeri d'Economia i Hisenda -i contrastat amb el Banc d'Espanya- és de 126,8 milions d'euros amb data del 31 de desembre de 2010. Les dades oficials, per tant, disten molt dels 329 milions d'euros de deute que, segons han anunciat aquesta setmana els actuals responsables populars, tindria ara mateix la institució insular. Els 200 milions d'euros de diferència surten de computar conceptes que la metodologia oficial ignora. Mentre que el Ministeri d'Economia computa només el deute viu amb les entitats financeres, el Consell hi suma els deutes contractats amb els bancs tot i que no s'hagin executat, però també les factures pendents de pagar amb els proveïdors i les transferències internes (a instituts o a altres organismes propis) que de moment no s'han efectuat.
El PP exigeix que Manera expliqui al Parlament per què “falsejà” el deute
El PP no vol que decaigui la crítica a la gestió econòmica de l'anterior Executiu del Pacte. I ahir registrà una petició perquè l'exconseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSIB), comparegui al Parlament per donar compte de la "nefasta" gestió i per explicar per què "ocultà" i "falsejà" les dades del deute de l'Administració autonòmica. Manera, que no ocupa cap càrrec polític i que no està obligat a comparèixer davant la Cambra, deixà clar ahir que no té cap intenció de fer-ho.
Rodríguez, a tres dimissions de ser diputat
Poc s'ho pensava, l'actual senador autonòmic, José María Rodríguez, que tindria possibilitats reals de ser diputat al Parlament balear quan l'ara president Bauzá el va situar el darrer de la candidatura per Mallorca a les eleccions autonòmiques. Ara, quan encara no han passat tres mesos de les eleccions, Rodríguez és a les portes del Parlament. Només que renunciassin a l'escó tres dels actuals diputats, li tocaria a ell entrar-hi. I ho podria fer perquè el càrrec no és incompatible amb el que té ara com a senador autonòmic. I és que el PP gairebé ha esgotat la seva candidatura autonòmica quan ni tan sols ha començat el primer període de sessions de la legislatura. La decisió de Bauzá de fer dimitir com a diputats tots els seus consellers, i la de situar-ne d'altres com a directors generals -un càrrec incompatible amb l'acta de diputat-, ha provocat que la candidatura dels populars per Mallorca ja hagi corregut fins al lloc número 30 dels 36 que la formen (33 i tres suplents). I Rodríguez hi ocupa el lloc 33.
El PSIB acusa Salom de fer “comèdia” per poder “justificar les retallades”
"Salom insisteix en la mateixa comèdia que el PP fa a la resta del país: magnificar el problema del deute per tal de poder justificar determinades retallades i polítiques". Així respongueren ahir els socialistes a la compareixença de la presidenta del Consell, Maria Salom (PP), sobre la situació financera de la institució. El PSIB, que governà el passat mandat la institució amb el Bloc (PSM, Esquerra Unida, Esquerra i Els Verds) i Unió Mallorquina com a socis, considera que "l'únic problema que té el Consell de Mallorca és que el Govern li deu molts de doblers, un deute acumulat d'uns anys, que s'ha de gestionar i negociar amb el Govern".
Salom: “Si el Consell fos una empresa, estaria en suspensió de pagaments”
"Si el Consell fos una empresa, avui estaria en suspensió de pagaments". Amb aquesta sentència resumí ahir la presidenta del Consell, Maria Salom (PP), la situació econòmica que, segons ella, s'ha trobat. El Consell té un deute de 329 milions, dels quals 181 s'han de pagar als bancs, 58 als proveïdors i 90 al seu sector públic, la majoria (79,3 milions) a l'Institut d'Afers Socials (IMAS). Salom va esgotar els qualificatius per culpar de la situació als anteriors gestors del Pacte (PSIB, Bloc i UM). "El Pacte ha deixat la institució endeutada fins a les celles", "això ha estat can Bum", un "desgavell esfèric", "no hi havia un govern, sinó minigoverns que gastaven a balquena", "s'ha hipotecat el futur dels mallorquins", "han estat uns mans foradades", foren algunes expressions de la presidenta.
Aguiló no preveu créixer per sobre de l'1% fins al 2014
El nou Govern de José Ramón Bauzá preveu creixements econòmics propers al zero fins a l'any 2013. Almenys així ha quedat reflectit al Pla de sanejament elaborat per l'Executiu i aprovat per Madrid. Segons aquest document, el creixement econòmic per a enguany seria, fins i tot, negatiu; i per al 2013, no arribaria a l'1%. Així les coses, si es mantingués aquesta evolució, no se superaria l'1% de creixement fins a l'any 2014. La vicepresidència econòmica de Pep Ignasi Aguiló admet en el mateix pla que fa una estimació "molt conservadora" del PIB. Tant que, per al 2011, preveu un increment del PIB nominal del 3%, quan l'evolució actual de l'IPC és del 3,2%. Això vol dir que, en realitat, l'economia no creixeria, sinó que presentaria una lleugera caiguda del 0,2% del PIB real. Aquestes previsions, per tant, són contradictòries amb les estimacions fetes fins ara pel mateix Govern en els seus informes de conjuntura, en els quals s'apunta un creixement del 0,8% per a enguany. Cal tenir en compte que no es genera ocupació fins que el creixement del PIB ronda el 2%.
Els consellers de Salom ja havien fet la renúncia
Els consellers del govern insular de Maria Salom ja tenien la renúncia feta per dimitir com a consellers executius, però el secretari del Consell els advertí que si dimitien per passar a ser consellers no electes podrien cometre un frau de llei. L'avís provocà que els executius fessin marxa enrere en les renúncies.
El Govern perdrà 60 milions de Madrid per aturar el tren
La decisió del Govern d'aturar les obres del tren a Artà farà que la Comunitat Autònoma perdi prop de 60 milions d'euros pressupostats enguany per Madrid per a aquesta infraestructura. Així ho asseguren els socialistes, que apunten les renúncies del Govern de José Ramón Bauzá a aquests doblers i als 240 milions del fons de competitivitat com les claus que expliquen que Madrid aprovàs ara el Pla de sanejament.
Socias vol primàries per les generals i no es descarta de candidat
El delegat del Govern i dirigent del PSIB, Ramon Socias, mou fitxa. El socialista ha demanat públicament que s'obri un procés de primàries perquè siguin els militants els qui triïn els candidats al Congrés i al Senat per a les eleccions generals del 20 de novembre. Ell ni es descarta ni es postula i diu que, si els militants li demanen que faci una passa endavant, la farà, però si volen que faci una passa enrere, també la farà. "Ara que s'ha obert el debat sobre si s'han de fer primàries, jo crec que, més que mai, han de ser els militants els qui han de tenir la veu i no que les decisions les prenguin entre tres o quatre", afirma el socialista. Socias reclama no només que es doni la veu als militants a l'hora de triar els candidats a les generals, sinó que també s'impulsi "la participació directa en els congressos" interns que s'hauran de fer després dels comicis. "És l'hora d'obrir el partit" i que "els militants hi participin activament", diu. El socialista entén que no és hora ara de parlar de persones, sinó d'idees, de programes, de projectes i "de recuperar la confiança dels votants, que ens han donat l'esquena d'una manera brutal".
Les empreses públiques només tindran doblers per pagar nòmines
El pla d'ajust del Govern de José Ramón Bauzá deixa a pa i aigua la majoria d'empreses públiques de la Comunitat que, a partir d'ara, rebran mensualment transferències per cobrir "només" la nòmina del personal, els tributs i les despeses financeres. Just se n'escapen els ens que tinguin com a objectiu la prestació de serveis públics essencials; és a dir, els que afecten els serveis sanitaris, educatius i socials. La retallada afecta la meitat del pressupost de despesa corrent, quan queda menys de la meitat d'exercici. Segons el Pla de sanejament, dels 328,8 milions que reberen les empreses públiques el 2010 per a nòmines i amortització del deute volen retallar-ne 166,45.
El PSM acusa Bauzá de transigir davant Madrid amb el tren d'Artà
El PSM-IniciativaVerds-Entesa carregà ahir amb contundència contra el president del Govern, José Ramón Bauzá (PP), per haver decidit aturar les obres del tren de Llevant al·legant que Madrid no en garanteix ara el finançament. Els econacionalistes advertiren el popular que no estalvia res amb aquesta decisió, perquè la infraestructura la pagava íntegrament Madrid, i l'acusaren de transigir davant el Govern central, de cometre una "irresponsabilitat política" i de perpetrar una "gran injustícia" amb la comarca de Llevant, perquè amb la desició l'està discriminant. De fet, el líder de la coalició, Biel Barceló, comparà aquest projecte amb el del palau de congressos i apuntà que mentre Bauzá es compromet a acabar el palau i ho justifica dient que no es pot tenir una obra a mitges a l'entrada de Palma, menysté els municipis del Llevant i permet que les obres quedin a mitges a pobles com Sant Llorenç, Son Servera i Artà. A més, recordà, que mentre que el palau s'haurà de pagar amb doblers dels ciutadans de les Illes, el tren l'ha de pagar completament l'Estat.
“Si no es vol un conseller a IB3 s'ha de fer un esforç pel consens”
El conseller de Presidència, Antoni Gómez, s'ha convertit també en el director general d'IB3. Diu que ostenta aquestes funcions de manera transitòria i que el seu objectiu és assolir el consens amb la resta de forces polítiques per nomenar un director general i un consell de direcció per a la ràdio i televisió públiques.
El govern de Maria Salom no dimitirà dels càrrecs electes
La presidenta del Consell, Maria Salom, anuncià després de ser elegida que seguiria l'exemple del president Bauzá i faria dimitir els membres del seu govern dels càrrecs electes. Un mes i mig després de prendre possessió, cap dels seus quatre consellers executius ha dimitit com a conseller electe. Els motius que expliquen aquesta marxa enrere en la decisió són diversos, segons si es pregunta al Govern insular o a l'oposició. Segons els primers, Salom tenia intenció de fer el mateix que Bauzá, que féu dimitir com a diputats tots els consellers, però després s'adonà que jurídicament no ho podia dur a terme perquè el Consell funciona com una corporació local i, segons aquestes fonts, la Llei de bases de règim local no permetria que els consellers executius dimitissin per passar a ser consellers no electes. L'oposició, en canvi, desmonta aquesta justificació i assegura que és una "excusa".
La Cambra gasta 194.000 € per canviar el sistema de votació
El Parlament vol acabar amb els problemes que s'han succeït darrerament en les votacions i, ni l'austeritat pregonada als quatre vents, ha aturat el projecte per modificar el sistema emprat fins ara. La Cambra acaba d'adjudicar un contracte per substituir el sistema de conferències i votacions de la sala de plens, que costarà 194.000 euros.
El batle d'Esporles serà el candidat del PSM el 20-N
El batle d'Esporles, Miquel Ensenyat, serà el candidat de la coalició del PSM en les properes eleccions generals del 20 de novembre. Ensenyat, que també és conseller insular, liderarà la candidatura al Congrés dels Diputats per Balears de la coalició entre el PSM, IniciativaVerds i Entesa per Mallorca.
L'oficina de pressupost suma un director general més
El nou Govern de José Ramón Bauzá disposarà d'un director general més respecte dels 31 que assegurà que tindria. L'Executiu ha creat la nova Oficina de Control Pressupostari, que tindrà al capdavant un director "amb rang assimilat al de director general". Així ho va publicar ahir el BOIB, en el qual també s'afirma que per "la responsabilitat i especificitat de les seves funcions, i mitjançant la norma que sigui procedent, es pot preveure un complement específic aplicable al càrrec de director de l'Oficina de Control Pressupostari". Aquesta òrgan, que s'incopora al gabinet de la Presidència, dependent directament de Bauzá, s'encarregarà de dur a terme un seguiment de tot allò que afecta l'execució del pressupost i de l'activitat normativa que tingui efectes en els ingressos i despeses; i formularà propostes per racionalitzar el sector públic, entre altres qüestions. Per poder-la constituir, l'Executiu ha hagut de modificar un dels primers decrets que dictà, el que creava l'estructura bàsica de la Presidència del Govern. A hores d'ara, encara no s'ha fet públic qui en serà el responsable.
L'austeritat de Bauzá suposa un estalvi del 0,2% del pressupost
Les mesures d'austeritat anunciades pel nou president del Govern, José Ramón Bauzá, suposen un estalvi del 0,2% del pressupost autonòmic. La reducció de conselleries i direccions generals permetrà, segons els càlculs dels populars, que la Comunitat deixi de gastar 6,66 milions anuals (26,6 milions en quatre anys) d'un pressupost actual de 3.200 milions d'euros.De moment, les polítiques d'austeritat que s'han començat a aplicar deriven de l'eliminació de càrrecs polítics provocada per la reducció de departaments. S'ha passat de 14 conselleries, el 2007, a les set actuals (sis i una vicepresidència); i s'ha passat de 66 direccions generals a 31.
“El repte és gran, la situació és molt complicada”
El professor d'Història del Pensament Econòmic Pep Ignasi Aguiló és, des de fa una setmana, l'encarregat de conduir la política econòmica del Govern. El vicepresident anuncia que actuarà en dues direccions: reactivant l'economia i reduint despesa. I diu que la retallada acaba de començar. La caixa està tan buida com us esperàveu? Sabíem que estava buida. No hi ha doblers i tenim deutes que s'arrosseguen des de fa temps. Arriba un moment que és necessari reduir el dèficit per fer creïble que pots fer front als deutes. I aquest moment ja ha arribat. S'han de fer dos tipus d'accions, clares i simples: reduir la despesa per ajustar-la als ingressos i reactivar l'economia.
Salom vol els consellers al carrer i que treballin el triple
El nou Executiu del Consell de Mallorca va començar ahir a caminar. El vicepresident i els sis consellers insulars prengueren possessió del càrrec -tots el juraren en català- i reberen les corresponents carteres dels antecessors. La nova presidenta de la institució insular, la popular Maria Salom, els demanà que fessin "el triple" de feina d'allò que seria normal en altres circumstàncies i que estiguin "a preu de carrer". També els advertí que han de governar "per a tothom", que "les coses que s'han fet bé s'han de continuar" i que el Consell ha de ser un "aliat dels ajuntaments, siguin del color que siguin". Els exigí que facin les coses bé, "amb sentit comú", "legalitat" i "seny". Els nous responsables insulars prengueren possessió dels seus nous càrrecs davant d'algunes personalitats, com José Ramón Bauzá i Mateu Isern.
La Cambra fa senadors Antich i Rodríguez
La primera sessió parlamentària de la legislatura també serví perquè la Cambra designàs senadors autonòmics l'expresident del Govern i líder del PSIB-PSOE, Francesc Antich, i el president del PP de Palma, José María Rodríguez. El Parlament ratificà la proposta amb els vots a favor dels diputats del PP i del PSOE i l'abstenció del PSM-IV-ExM. Antich, que ja dimití la setmana passada com a diputat, no acudí a la sessió perquè es trobava indisposat. Segons fonts socialistes, pateix un còlic nefrític que posa en dubte la seva presència en la presa de possessió del càrrec d'avui al Senat. Rodríguez, en canvi, assistí al ple com a convidat. Antich i Rodríguez rellevaran, respectivament, el nacionalista Pere Sampol i el popular Joan Huguet. Després de la designació, recordà la seva trajectòria, primer en política municipal com a tinent de batle de Palma, després en política autonòmica com a conseller d'Interior del Govern Matas i ara en política estatal com a senador. Rodríguez creu que al Senat és "molt millor" parlar castellà perquè el català no es defensa "imposant-lo"
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma