Maria Salom i els nous consellers insulars que ahir varen assumir el càrrec. | Ferran Aguiló - P. Bota.
El nou Executiu del Consell de Mallorca va començar ahir a caminar. El vicepresident i els sis consellers insulars prengueren possessió del càrrec -tots el juraren en català- i reberen les corresponents carteres dels antecessors. La nova presidenta de la institució insular, la popular Maria Salom, els demanà que fessin "el triple" de feina d'allò que seria normal en altres circumstàncies i que estiguin "a preu de carrer". També els advertí que han de governar "per a tothom", que "les coses que s'han fet bé s'han de continuar" i que el Consell ha de ser un "aliat dels ajuntaments, siguin del color que siguin". Els exigí que facin les coses bé, "amb sentit comú", "legalitat" i "seny".
En presència del president del Govern, José Ramón Bauzá; del president del Parlament, Pere Rotger; del batle de Palma, Mateu Isern; d'altres autoritats i dels familiars, els nous responsables insulars prengueren possessió dels seus nous càrrecs. El batle de Selva, Joan Rotger, fou el primer a jurar com a vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports. El seguí Jaume Juan, que jurà com a conseller de Presidència; Mauricio Rovira, que jurà com a conseller d'Urbanisme i Territori; Margalida Roig, com a consellera d'Hisenda i Funció Pública; Catalina Soler, com a responsable de Medi Ambient; Catalina Cirer, com a consellera de Benestar Social; i Bernadí Coll, que jurà com a titular de Cooperació Local.
Salom els agraí que acceptassin la responsabilitat en uns "temps complicats" i els recordà que la gent espera "molt" d'ells, "esperen que els ajudeu a intentar trobar feina". "Sé que us hi deixareu la pell" i "estic segura que no ens fallareu", afirmà la presidenta del Consell, qui definí els seus consellers com "els millors" i com a "gent sana". I acabà demanant-los que facin "les coses bé, amb sentit comú, seny, complint la legalitat, sent justos en les decisions" i que confiïn en els funcionaris.
Salom, que abans es reuní amb la seva antecessora, Francina Armengol (PSOE), destacà la normalitat en el traspàs de poders. Armengol aprofità per demanar-li que no rebutgi tot allò que s'ha fet aquest mandat i tiri endavant els projectes positius. El nou Govern és, en principi, molt més reduït que l'anterior. El del Pacte tenia 2 vicepresidències, 9 departaments, 25 direccions insulars i 8 secretaries tècniques. Aquest just tindrà 1 vicepresidència, 7 departaments, 12 direccions insulars i 3 secretaries tècniques. Els canvis suposen l'eliminació de 2 consellers, 13 directors insulars i 5 secretaris tècnics. En total, el nombre d'alts càrrecs -presidenta, vicepresident, consellers, directors insulars i secretaris tècnics- serà de 23, mentre que fins ara eren 52.
La remodelació fa desaparèixer de l'organigrama dos departaments sencers, el d'Economia i Turisme i el d'Esports, Joventut i Igualtat. El primer no és assumit per cap altre, almenys aparentment, i el segon queda en part a mans del vicepresident. Pel que fa a les direccions insulars, desapareix, entre altres, la de Política Lingüística i la de Comunicació. La reducció d'alts càrrecs deixarà sense secretaria general pròpia els departaments de Presidència, d'Hisenda i Funció Pública, i de Cooperació Local, les funcions de les quals seran exercides per secretaries d'altres departaments. Segons Salom, la reducció d'alts càrrecs suposarà un estalvi de 6,6 milions en quatre anys. Amb tot, la dimissió dels cinc consellers electes que passen a ser executius incrementarà les despeses del Consell i suposarà cinc sous més dels que hi havia fins ara.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Han d'actuar amb legalitat,diu na Marìa d'es tùnel!!.
Aquesta notícia no és la mateixa on havia posat l'anterior comentari però bé. El que em fa més gràcia és "la gent espera "molt" d'ells, "esperen que els ajudeu a intentar trobar feina". Analfabetització total de la gent. La feina no la creen els polítics, la creen els empresaris (o cada un de nosaltres). Hi ha vaga d'empresaris des del moment en que hi ha aturats (La rebel·lió d'Atles, AYN RAND).
Al carrer és gunayen vots, amb rialletes "profiden". Al despatxos és fa feina, es planiofica, es controla...la sap llarga, aquesta.
Sa CULTURA és ECONOMIA des del moment en el que: -Compres un llibre -Compres una entrada pel Teatre Principal -La gent que es dedica a aquest món no ho fa "per amor a l'art" irònicament, sinó que té necessitats a satisfer justament amb diners o altres mitjans. Des del moment en el que es necessiten recursos i esforços, vamos. Ningú amb suficient cultura hauria de dir que "sa cultura no és economia". Per cert, SI VIVIM EN UNA SOCIETAT INCULTA i ABSURDA no és per Economia sinó per la falta d'individualisme i racionalitat. I no tot el que es fa al Teatre o que està sota el subtítol "cultura" és cultura (o que incideixi en l'intel·lecte, molt menys). Recomano FRÉDÉRICK BASTIAT, té dedicat un apartat al Teatre i Belles Arts en la seva obra "El que es veu i el que no es veu". Precisament la falta d'opinió pròpia és demostrada per moltes d'argumentacions vistes per aquí.
Heu de pensar amb el teatre, ambs els autors i grups d'aquí i la seva projecció exterior. Un poble sense teatre és un poble asmàtic.
Però què és això d'impulsar sa cultura perquè és economia??!! Que jo sàpiga,sa cultura s'ha d'impulsar maldament no hi hagi beneficis econòmics, sa cultura és necessària i punt! Després ens sorprenem de trobar gent tan curta pel món... o gent que no té opinió pròpia perquè no sap, ...