L'austeritat de Bauzá suposa un estalvi del 0,2% del pressupost

La retallada d'alts càrrecs provoca 6,65 milions anuals menys de despesa d'uns comptes públics de 3.200 milions. L'oposició calcula que just en són 2,5 a l'any

Bauzá ha reduït el seu Govern, amb set conselleries i 35 directors generals menys que ara fa quatre anys. | J. TORRES

TW
9

Les mesures d'austeritat anunciades pel nou president del Govern, José Ramón Bauzá, suposen un estalvi del 0,2% del pressupost autonòmic. La reducció de conselleries i direccions generals permetrà, segons els càlculs dels populars, que la Comunitat deixi de gastar 6,66 milions anuals (26,6 milions en quatre anys) d'un pressupost actual de 3.200 milions d'euros.
De moment, les polítiques d'austeritat que s'han començat a aplicar deriven de l'eliminació de càrrecs polítics provocada per la reducció de departaments. S'ha passat de 14 conselleries, el 2007, a les set actuals (sis i una vicepresidència); i s'ha passat de 66 direccions generals a 31.

El Govern ha especificat que l'estalvi surt d'eliminar 35 directors generals i set consellers, a més de tot el personal de confiança vinculat directament a ells. De moment, l'entrada dels populars al Govern ja ha suposat el cessament efectiu de 130 alts càrrecs i de càrrecs de confiança del Pacte. Ara caldrà veure quants en situen els conservadors. En qualsevol cas, als grups de l'oposició (PSOE i PSM-IV-ExM) no els surten els mateixos números que a Bauzá. Segons els seus càlculs, les mesures anunciades just suposaran un estalvi -en quatre anys- d'entre nou i deu milions d'euros. La reducció de 2,5 milions anuals suposaria un 0,08% del pressupost autonòmic.

"Estan formant un Govern a base de cops mediàtics", afirmà la portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol. "No és el mateix austeritat que eficiència, i allò important és l'eficiència", afegí el portaveu adjunt, Vicenç Thomàs. Els socialistes sospiten que el PP no diu tot allò que farà i entenen que la retallada d'alts càrrecs es compensarà situant funcionaris com a caps de servei o caps de departament, fet que suposaria un increment de les retribucions d'aquests i, per tant, l'estalvi anunciat no seria tant. Apunten, fins i tot, que un cap de servei pot arribar a cobrar més que un director general.

"Hem d'esperar que s'acabi de configurar el nou Govern, però, amb les dades que tenim, les xifres d'estalvi del senyor Bauzá no quadren", avisà Thomàs, qui advertí també que hi ha direccions generals que s'han convertit ara en secretaries -com en el cas de Comunicació-, que podrien tenir la mateixa retribució. També intueixen que es podrien crear noves estructures administratives, com una fundació pública i privada a Turisme o consorcis amb els consells per Benestar Social.

Des de l'oposició també es té la impressió que Bauzá compleix les ordres que li dóna el seu partit en l'àmbit estatal, sense tenir en compte l'operativitat d'una administració tan reduïda. A més, s'especula amb el fet que la situació actual només es pugui mantenir fins a les generals, i que després se'n porti a terme una reestructuració.

"Està bé reduir, és mediàtic, però els consellers han de poder fer les seves funcions. Els nostres directors i secretaris generals tenien molta feina, i si ells en posen molts menys és perquè pensen privatitzar serveis o perquè tenen intenció de retallar-los; si no, difícilment hi podrà haver un Govern seriós d'aquesta manera", assegurà la diputada de PSM-IV-ExM, Joana Lluïsa Mascaró. A més, apuntà que el Pacte tenia consellers que eren diputats, com Fina Santiago, però que ara cap conseller del PP ho és, fet que suposa haver de pagar dos sous públics.