El govern de Maria Salom no dimitirà dels càrrecs electes

La presidenta del Consell, Maria Salom, anuncià després de ser elegida que seguiria l'exemple del president Bauzá i faria dimitir els membres del seu govern dels càrrecs electes. Un mes i mig després de prendre possessió, cap dels seus quatre consellers executius ha dimitit com a conseller electe. Els motius que expliquen aquesta marxa enrere en la decisió són diversos, segons si es pregunta al Govern insular o a l'oposició.

Segons els primers, Salom tenia intenció de fer el mateix que Bauzá, que féu dimitir com a diputats tots els consellers, però després s'adonà que jurídicament no ho podia dur a terme perquè el Consell funciona com una corporació local i, segons aquestes fonts, la Llei de bases de règim local no permetria que els consellers executius dimitissin per passar a ser consellers no electes. L'oposició, en canvi, desmonta aquesta justificació i assegura que és una "excusa". Segons els socialistes, no hi ha cap precepte legal que impedeixi als consellers electes dimitir per passar a ser consellers executius no electes. Tampoc no hi ha, segons aquests, cap llei que limiti el número de no electes dins l'executiu.

L'esquerra entén que la decisió de no fer dimitir dels càrrecs electes als membres del seu govern és una decisió política. I segons aquests, respon a la negativa dels consellers a dimitir i a perdre, per tant, l'acta que els garantiria quatre anys d'escó. També apunten al temor a acabar la llista del Consell amb tantes dimissions. De moment, dins el grup popular han dimitit Gari Durán i Margalida Moner perquè els càrrecs de conselleres insulars eren incompatibles amb el de directora insular de Cultura i Patrimoni i el de gerent de la Fundació Teatre Principal, respectivament. La qüestió és que si la presidenta Salom volia que tots els seus executius fossin no electes, ara just tendrà els dos que nomenà el primer dia (Jaume Juan a Presidència i Mauricio Rovira a Obres Públiques) i no correrà la llista al Consell.