Company perdrà 6 milions de la UE si no paga ajuts ja
El Govern balear perdrà per sempre sis milions d'euros anuals de la Unió Europea per a ajudes agrícoles si no paga abans que acabi l'any els quatre milions que ha d'aportar per cofinançar aquestes subvencions, que deu als pagesos des de 2009. Així ho va reconèixer ahir al Parlament el conseller d'Agricultura, Biel Company, qui apuntà que la qüestió és en mans de Tresoreria, que li cerca una solució. En la primera compareixença en comissió, Company reconegué que deu al sector agrícola vuit milions en subvencions, alguns de l'any 2008, però advertí que la situació més preocupant és la que afecta aquests quatre milions pendents i que s'han de destinar a joves pagesos, races autòctones o plans de millora. Si no es paguen als agricultors abans de final d'any, la UE no lliurarà els doblers de 2009 (que haurà d'aportar el Govern) i no donarà mai més aquestes subvencions a les Balears. Això farà que el sector perdi 10 milions anuals. Així mateix, avisà que s'inicia una època de pocs recursos i avança que, a partir d'ara, a qui s'ha d'ajudar és a les explotacions, empreses o cooperatives productives "i no a les que han fet un forat".
Tomàs Cortès torna a presidir Asaja
Un exconseller d'Agricultura i expresident d'Asaja, Tomàs Cortès (Palma, 1951), torna a presidir l'entitat agrària balear des d'ahir. L'assemblea general de l'associació elegí per unanimitat l'únic candidat que es presentava per substituir en el càrrec Biel Company, que dimití el mes de juny passat quan fou nomenat conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. Després de ser triat, Cortès quantificà en vuit milions d'euros el deute que té l'Administració amb el sector agrari balear per retards en el pagament de subvencions directes i indirectes. La xifra és molt inferior a la que fa poc apuntà el sindicat agrari Unió de Pagesos. El president d'Asaja afirmà que ara no hi ha més inconvenients que abans al camp, "els problemes sempre hi són i s'han d'afrontar", sentencià. Cortès, d'uns 60 anys, fou president d'Asaja entre els anys 2000 i 2003, quan dimití per passar a ser conseller d'Agricultura del Govern de Jaume Matas.
Bauzá diu que no pot generar feina i l'oposició, que crea atur
El primer ple del nou període de sessions al Parlament serví ahir per fer balanç dels cent primers dies de Govern de José Ramón Bauzá. L'oposició li recordà el seu anunci: que la lluita contra l'atur seria per a ell una obsessió. I li va retreure que a l'agost s'ha incrementat la desocupació i que les retallades de l'Executiu contribueixen a generar-ne encara més. "L'ocupació que fa falta no la pot ni l'ha de crear l'Administració pública", reconegué ara Bauzá. "Nosaltres som aquí per generar confiança", sentencià. Tanmateix, la situació més sorprenent del ple es visqué en la darrera pregunta a l'Executiu. La formulà la portaveu socialista, Francina Armengol, i la dirigí al president Bauzá. "Quines mesures ha pres el seu Govern en aquests cent dies per reactivar l'economia de les Illes Balears?". Aguiló critica Antich per les seves afirmacions sobre el deute públic
Martín serà el candidat del PSIB a les generals
El diputat al Congrés Pablo Martín serà el candidat del PSIB a les properes eleccions generals del 20 de novembre. L'exregidor de Calvià Antoni Manchado encapçalarà la llista al Senat per Mallorca. Si no hi ha res de nou, el primer serà nomenat divendres pel consell polític del PSIB i el segon serà designat demà mateix pel consell polític dels socialistes de Mallorca. Després que ahir es duguessin a terme les darreres votacions internes, Martín s'ha imposat -tant en nombre de vots com d'agrupacions- a l'altre aspirant a candidat, Ramon Socias. El delegat del Govern, però, guanyà ahir en una de les agrupacions importants que encara no havien votat, la de Palma-Llevant. Hi obtingué 32 vots per 26 d'Andreu Carles López i 23 de Pablo Martín. El jove diputat, que és considerat el candidat oficialista, ha obtingut uns 450 suports, aproximadament el doble que el crític Socias, que ha superat els 225. Per agrupacions, Martín ha guanyat a Alaró, Alcúdia, Andratx, Artà, Búger, Bunyola, Calvià, Campos, Felanitx, Inca, Llubí, Llucmajor, Mancor, Maria, Petra, Pollença, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Sant Llorenç, Santa Eugènia, Selva, Sencelles, Son Servera, Palma-Eixample i Palma-Nord.
El PSIB veu “fluix i ineficaç” el Govern d'aquests 100 dies
El PSIB considera que els 100 primers dies d'Executiu de José Ramón Bauzá posen de manifest que el del PP és un Govern "fluix", incapaç d'afrontar una situació complicada com l'actual; un Govern "ineficaç", perquè, en lloc de crear ocupació, com va prometre, contribueix a generar atur; i un Govern "opac", que no aprova un nou pressupost per no haver de dir d'on pensa retallar. Així el definí ahir la portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol, qui anuncià que avui el seu grup dedicarà les sis preguntes al Govern per saber què ha fet per crear ocupació i posar en ordre els comptes públics, com va prometre. "No veim cap iniciativa en aquest sentit", afirmà la socialista. "Només han fet una demagògia abusiva, han creat alarmisme i una situació nefasta per a les Illes", perquè, en aquest context, no han pogut aconseguir crèdit per pagar els proveïdors. La diputada s'oferí a l'Executiu per col·laborar i proposà que, en lloc de retallar únicament, opti per fer pagar més els qui més tenen.
El PSM negociarà IB3 amb el PP “amb o sense el PSOE”
La possibilitat de consensuar la direcció d'IB3 es reobre. El portaveu de la coalició PSM-IV-E, Biel Barceló, deixà clara ahir la voluntat de negociar amb el PP per consensuar la direcció de la televisió autonòmica "tant si hi ha el PSOE com si no". PP i PSM han mantingut ja contactes per superar la situació de transitorietat actual en la qual el conseller de Presidència del Govern, Toni Gómez, assumí les funcions de director general de la cadena després de la dimissió de l'anterior responsable, Pedro Terrasa, i de la manca de consens entre els partits. Si PP i PSM arribassin a un acord ara, no caldria esgotar els sis mesos de termini que ha d'esperar el PP per nomenar unilateralment Jacobo Palazón com a nou director general i per designar la resta de membres del nou Consell de Direcció. Tant si hi ha acord com si no, Gómez delegarà les seves funcions en Palazón aquesta setmana.
Martín pren avantatge a Socias i s'aferma com a candidat del PSIB
El diputat Pablo Martín s'afiançà ahir per ser el futur candidat del PSIB-PSOE al Congrés dels Diputats, després de guanyar en les votacions de les principals agrupacions socialistes de Mallorca. Així, pren avantatge respecte del seu principal contrincant, el delegat del Govern Ramon Socias. Amb la votació d'avui a Palma-Llevant s'acaben els sondejos interns; ara, el Consell Polític del PSIB -màxim òrgan del partit entre congressos- tancarà divendres el procés amb l'elecció dels candidats al Congrés dels Diputats per les Balears. Martín, que es considerat com l'aspirant 'oficialista', va guanyar ahir a les agrupacions de Palma-Eixample, a Inca, Son Servera, Andratx, Alcúdia, Algaida i Felanitx.
El deute de Balears suma 4.561 milions i s'apropa al 17% del PIB
El Banc d'Espanya ha publicat el deute de les administracions públiques. Foto: Efe. Balears ha batut en el segon trimestre de l'any el seu màxim nivell d'endeutament de la història amb 4.561 milions d'euros, un 16,9% del Producte Interior Brut (PIB) autonòmic. La xifra suposa un increment del 19,3% sobre el mateix període de l'any passat i situa les Illes com la quarta comunitat autònoma de l'Estat amb més deute públic en relació al seu PIB.
PP i PSIB es tiren pel cap el palau de congressos
PP i PSIB s'acusaren ahir al Parlament de "negligències" i "despropòsits" en l'execució del palau de congressos. Fou en el debat d'una iniciativa dels populars que "rebutja l'actitud negligent de l'anterior Executiu per la seva deficient gestió del palau, que ha suposat la seva paralització". La proposta s'aprovà en la Comissió de Turisme amb el vot del PP, el rebuig del PSOE i l'abstenció del PSM. La iniciativa del PP també insta el Govern a "reiniciar les obres
Eliminat el programa d'absentisme escolar
El Govern del PP ha decidit eliminar un projecte pilot que havia aconseguit reduir de manera significativa l'absentisme escolar i les expulsions de classe als instituts d'Educació Secundària. El projecte, que tenia per objectiu evitar la conflictivitat, s'aplicava des de 2008 a vuit centres de les Illes, la majoria de més de 500 alumnes i que es podrien considerar potencialment conflictius. Els responsables dels instituts han conegut ara, en tornar de vacances, que ja no podran disposar d'aquest projecte per al proper exercici escolar.
El Govern planteja privatitzar la gestió dels ports esportius
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, anuncià ahir al Parlament que el Govern es planteja introduir la gestió privada en els ports esportius de la Comunitat. També apuntà que estudia posar preus públics a determinats serveis d'oci que ara dóna el Govern, com els refugis en el cas dels muntanyistes, i la possibilitat de cobrar per aparcaments públics que ara són gratuïts. Una proposta, la darrera, que segons ell haurien d'aplicar més els ajuntaments i el Consell. Tot això ho digué després de descartar una pujada d'imposts propis i després de justificar que es poden obtenir ingressos públics a força de "posar en valor" el patrimoni que té la Comunitat i els serveis que ofereix. Afegí que els ingressos serien prou "significatius" perquè valgui la pena aplicar aquestes mesures. En la seva primera compareixença en comissió, el vicepresident també anuncià que ha demanat al Govern central que eximeixi els empresaris turístics del pagament temporal de la Seguretat Social dels treballadors fixos discontinus, amb l'objectiu d'allargar la temporada i la contractació d'aquests empleats.
El Parlament ha esgotat els estalvis per pagar nòmines
El Parlament també redueix el seu nivell de despesa. Foto: P. Bota. El Parlament autonòmic tampoc no s'escapa de les penúries financeres. El seu president, Pere Rotger, confessà ahir, que amb els estalvis -el romanent de tresoreria- dels darrers 30 anys i amb una aportació del Govern d'una petita part del que deu, s'han pogut pagar les nòmines fins ara, però això just permetrà pagar les d'aquest mes. I és que, segons anuncià ahir Rotger, el deute de l'Executiu amb el Parlament és superior a un pressupost anual de la Cambra autonòmica i ronda els 15 milions d'euros. De fet, enguany no s'han produït les transferències trimestrals que acostumava a fer l'Administració autonòmica per sufragar les despeses del Parlament i això ha obligat la institució a estirar d'estalvis. Ara, però, aquests s'han esgotat i, si el Govern no paga, la situació pot arribar a ser insostenible. Precisament ahir, la Mesa de la Cambra aprovà per unanimitat l'avantprojecte de pressupost del Parlament perquè sigui inclòs en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2012.
L'Executiu tramita una llei per endeutar-se més
El Govern ha registrat un projecte de llei al Parlament per donar cobertura legal a l'endeutament de la Comunitat Autònoma per a l'any 2011. Tot i que el projecte no dóna xifres, l'endeutament serà com a molt de 355 milions d'euros, l'1,3% del PIB autonòmic, el sostre permès per Madrid. La Comunitat ja arrossega un deute de 4.483 milions i deu 1.104 milions més als proveïdors. Precisament ahir, els socialistes Francina Armengol i Antoni Diéguez criticaren que no s'hagués informat de l'aprovació del projecte en el Consell de Govern del 29 d'agost i acusaren l'Executiu d'actuar des de la "clandestinitat" per "tapar" el primer "gran incompliment" del Govern Bauzá: que no aprovarà pressuposts per enguany. Segons Armengol, si no aprova els comptes és per no dir de quines partides retallarà. El Govern defensa que va informar del projecte de llei de l'endeutament
Maria Salom: “No vull més poder ni més autogovern”
"No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern. Sabeu què vull? Per damunt de tot, millorar la vida dels mallorquins. En poques paraules, que no estiguin deixats de la mà de Déu". Així ho va dir ahir la presidenta del Consell, Maria Salom, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca, un discurs sense el to reivindicatiu del de les seves antecessores, Maria Antònia Munar i Francina Armengol. Salom pronuncià un parlament plagat de referències històriques, que rematà amb frases fetes, castellanades i sentències de collita pròpia. Armengol considera "incongruent" i "poc institucional" el discurs de Salom
Biel Company: 'Negociam totes les possibilitats per al tren d'Artà'
Biel Company és una mena d'home orquestra del Govern Bauzá. Du Agricultura, Medi Ambient, Territori, Mobilitat i Habitatge. De moment, la primera decisió que ha pres és aturar el tren a Artà. Aquí deixa entreveure que el projecte no es reprendrà. Si ara us tornassin a oferir el càrrec, l'acceptaríeu?Jo no tenia ganes de ser conseller ni entrava en les meves previsions. Vaig fer una passa perquè sabia que la cosa estava fotuda, però no pensava que hi estigués tant. Egoistament parlant, estaria millor on estava, des del punt de vista personal, professional, familiar i econòmic.
Bosch aplicarà aquí la sentència contra la immersió catalana
Bosch, en la compareixença després del consell de Govern. Foto: J. Torres. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià ahir que aplicarà el curs 2012-2013 allò que diu la sentència contra el sistema d'immersió educativa de Catalunya i permetrà, "abans que ho demani una sentència", que tant el català com el castellà siguin llengües vehiculars en el sistema educatiu. A la pràctica, això impedirà un sistema d'immersió lingüística generalitzat a Balears (ara s'aplica en un 80% dels centres públics)i, de fet, suposarà una reducció dels centres que apliquen aquest sistema, però no evitarà que en determinades escoles es continuï duent a terme la immersió, com fins ara. El Govern, afirmà Bosch, substituirà el Decret de mínims -que estableix que com a mínim el 50% de les assignatures s'han de fer en català- per un altre que permetrà que cada centre estableixi un projecte lingüístic triat pels pares.
El Consell admet ara que el seu drama és que el Govern no paga
Equip de govern i oposició del Consell abandonaren, tot i que sols per instants, la brega partidista i es posaren d'acord que el problema de la institució és que el Govern no paga i en la necessitat de lluitar per un nou model de finançament que acabi amb la dependència actual respecte d'altres administracions, com l'autonòmica. Però també aprovaren per unanimitat una proposta del PSOE per eliminar duplicitats i solapaments amb altres administracions. La resta foren retrets. "No pot ser que el Consell depengui de si una altra institució envia o no els doblers" i "hem de fer feina perquè s'aprovi una llei de finançament; els consells han de saber de quins doblers disposen", afirmà la consellera insular d'Hisenda, la popular Margalida Roig.
Bauzá tranquil·litza el PP: encara hi ha càrrecs per repartir
El president del Govern i del PP, José Ramón Bauzá, va treure ferro a les crítiques que rebé en la reunió de la direcció popular de dijous. Per ell, que membres del partit li reclamin càrrecs no és una crítica, sinó una manifestació de la voluntat d'aquests de "contribuir". A més, segons ell, això "passa sempre" quan hi ha un nou govern i molta gent es crea "expectatives". És fruit dels "nervis propis de la situació", apuntà, "i no se li ha de donar més importància". A més, sentencià que, malgrat la reducció de l'estructura de l'Executiu i de la propera retallada a les empreses públiques, "queden molts càrrecs de responsabilitat per nomenar".
Convergència no es presentarà a les eleccions generals
L'executiva de Convergència acordà renunciar al 20-N. Foto:P.A.Ramis. L'executiva de Convergència per les Illes, el partit presidit per Pep Melià, ha decidit finalment no presentar-se a les properes eleccions generals del 20 de novembre i ha acordat donar llibertat de vot als seus afiliats i simpatitzants. Ho fa després que fos rebutjada la seva oferta per fer una àmplia coalició nacionalista i regionalista que integràs el PSM i la Lliga Regionalista de Jaume Font. La direcció de Convergència, que es va reunir divendres al vespre, entén que presentar-se en solitari i "sense possibilitats d'obtenir representació és un esforç innecessari que no té sentit". Segons Melià, un partit amb pocs mesos de vida com Convergència allò que ha de fer és centrar els seus esforços en el proper congrés constituent, que es preveu per a després de les eleccions, i a estructurar i reforçar un projecte polític de centre nacionalista, en lloc "de lluitar tots sols contra la bipolarització d'unes eleccions generals".
Gómez acomiada l'staff d'IB3 i té 15 dies per fer nou equip
El conseller de Presidència i ara responsable d'IB3, Toni Gómez, envià ahir als càrrecs de lliure designació de l'ens públic una carta en la qual els comunica que en 15 dies (el 17 de setembre) expira el seu contracte. La mesura, que afecta els directius nomenats fa quatre anys (no els que ja hi eren), obliga Gómez a designar un nou equip directiu, entre els quals hi ha el cap d'informatius, en dues setmanes.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques