Quim Torres
Bauzá subhasta trens usats per la “precarietat” de SFM
Entre els lots que se subhastaran hi ha les unitats de tren que es van accidentar a Sineu el maig de l'any passat.Foto: T.A. "La precarietat actual de la situació econòmica de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) motiva la necessitat d'obtenir recursos econòmics que permetin atendre'n les despeses operatives". D'aquesta manera justifica l'Executiu la decisió, aprovada ahir pel Consell de Govern, de treure a subhasta béns immobles d'aquesta empresa pública per un import de 3,2 milions d'euros. Entre el material hi ha unitats de tren, equipament de taller com grues de braç o torns, carrils de ferro i travesses de fusta. El Consell de Govern declarà ahir l'alienabilitat d'aquests béns com a passa necessària per a la subhasta. Els béns s'oferiran en diversos lots a través del procediment de subhasta a l'alça.
El PSIB no evitarà la pugna Socias-Martín
La direcció del PSIB no té intenció d'evitar la pugna entre Ramon Socias i Pablo Martín per encapçalar la candidatura al Congrés dels Diputats el 20-N. Si en un primer moment es plantejà intentar convèncer el delegat del Govern, Ramon Socias, perquè optàs per anar al Senat en lloc de fer-ho al Congrés, ara ja no ho preveu i deixarà que les agrupacions proposin candidats a l'executiva, que serà qui confeccionarà les llistes.
Bauzá rep retrets dins el PP pels seus nomenaments
La primera junta directiva autonòmica del PP balear des que José Ramón Bauzá és president del Govern hauria estat ahir una bassa d'oli si no fos perquè el president popular va haver de sentir les primeres crítiques en un fòrum intern a la seva gestió, concretament a la política de nomenaments que du a terme. Dos dirigents locals, un d'ells Miquel Pons, de Campanet, va retreure davant tothom a Bauzá que nomenàs gent que no era del partit i que, en canvi, no nomenàs els seus. Pons, amb to enfadat, li deixà clar que de Campanet n'hi havia tres per col·locar. Bauzá li intentà explicar que amb la retallada de càrrecs hi ha menys llocs buits, però no el va convèncer. Aquestes crítiques, que ja s'havien sentit en petit comitè, arriben després que Bauzá hagi posat al capdavant de l'Oficina de Control Pressupostari i de la fundació Balears Sostenible Joaquín García i Jorge Campos, que no són militants del PP.
El decret de l'emprenedor aprovat és “buit”, pel PSIB
El Govern aprovà ahir el Decret llei de suport a l'emprenedor, que suposarà la reducció de les subvencions a empreses i de l'intervencionisme de l'Administració per deixar més marge a la iniciativa privada, segons anuncià el vicepresident econòmic Pep Ignasi Aguiló després del Consell de Govern extraordinari d'ahir. L'oposició socialista, en canvi, el considerà "decebedor" i "buit de contingut", i criticà que no tingui assignació econòmica i que s'empri una fórmula urgent com la del decret llei, quan la seva entrada en vigor "no canvia en res" la situació dels emprenedors. El portaveu adjunt del grup parlamentari socialista Vicenç Thomàs avançà, a més, que el text està "ple de generalitats" i "mancat de concreció", i criticà sobretot que no tingui una assignació econòmica, perquè això converteix les mesures "en bones intencions".
Les Balears són on hi ha més llars sense cap ingrés
Les Balears són la comunitat autònoma de l'Estat on hi ha més llars que no tenen cap ingrés procedent de la feina, ni de pensions, ni de prestacions per desocupació. En aquesta situació, hi ha 18.586 famílies (un 4,51%, mentre que la mitjana de l'Estat és del 2,78%).
El PSIB sospita que el PP ja té l'staff d'IB3
La incertesa sobre l'elecció del futur director general d'IB3 s'incrementa i la possibilitat d'un acord, dimarts, entre el PP i l'oposició de cada pic es refreda més, sobretot per la part socialista. El PSIB sospita que els populars ja tenen pensat l'equip directiu de la ràdio i la televisió autonòmiques i que hi tindrà un lloc destacat l'expresentador de la cadena i cap de campanya del PP al Consell, Carlos Hernández, ara al grup popular de la institució. "Esperam que, després de la ficada de pota de nomenar el conseller de Presidència com a director general d'IB3, ara hi hagi voluntat clara de pactar-ne un de nou, i sobretot, voluntat de no imposar-li un equip directiu que converteixi la televisió en un Nodo, tal com passà en un temps no gaire llunyà", afirmava ahir l'expresident del Govern i líder del PSIB, Francesc Antich, a Facebook. "El problema per tancar l'acord és aquest", indicà un dirigent de la formació. "No volem donar un xec en blanc al PP si ells no es comprometen a res", sentencià.
El canvi constitucional tampoc agrada al PSIB
No només són veus reconegudes del PSOE les que critiquen la reforma constitucional proposada pel seu líder i president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, per impedir el dèficit públic. Al PSIB, també hi ha veus que la qüestionen. "S'ha de madurar més en el fons i en la forma", afirmà ahir la secretària general dels socialistes de Mallorca i portaveu parlamentària, Francina Armengol. El portaveu adjunt del PSOE al Parlament, Vicenç Thomàs, tampoc no amaga els seus dubtes sobre la decisió de Zapatero. Una decisió que rebutjava el candidat i futur líder del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba. Però, a menor nivell, les veus s'alcen més clares.
L'esquerra no dirà fins al ple si vota Palazón com a cap d'IB3
El conseller i director provisional d'IB3, Toni Gómez, amb els directius, entre ells Palazón (segon per la dreta). Foto: M.À.Cañellas La incògnita sobre qui serà el nou director general d'IB3 no es revelarà fins al ple extraordinari de dimarts on ha de ser elegit. PSIB i PSM no destaparan fins aquell dia si donen suport a la proposta dels populars perquè el nou cap de la ràdio i televisió autonòmica sigui Jacobo Palazón, l'actual director tècnic i d'explotació de la cadena. Exigeixen que el Govern i el mateix Palazón donin més garanties que es respectarà la independència i objectivitat d'IB3, que s'elegirà l'equip directiu amb criteris de professionalitat i sense ingerències de l'Executiu i que es complirà la llei de l'ens tant pel que fa a la internalització dels serveis informatius, com a que el català sigui la llengua vehicular. El suport de l'oposició és necessari perquè pugui ser elegit ara perquè cal el vot favorable de dos terços de la Cambra. El PP, que considera que ja ha donat prou garanties, mantindrà la proposta de Palazón tant si té el suport de l'esquerra com si no.
L'oposició tindrà menys preguntes al Govern que el PP
La meitat del temps que dedicarà cada ple del Parlament al control de l'acció del Govern de José Ramón Bauzá serà per al seu propi grup, el PP, i més de la meitat de les preguntes de control de l'acció de govern, també. Aquesta és la proposta aprovada ahir pels òrgans de direcció de la Cambra amb els únics vots dels populars, que tenen majoria absoluta. L'esquerra va criticar la decisió amb contundència. El reglament del Parlament estableix que a cada ple hi ha d'haver dues hores de control al Govern i han de ser els òrgans de direcció de la cambra (Mesa i Junta de Portaveus) els que les distribueixin. Ambdos organs, ara controlats pel PP, decidiren que les dues hores és repartirien en 18 preguntes de cinc minuts cada una i una interpel·lació (un debat) al Govern de mitja hora. De les 18 preguntes, 10 les farà el mateix PP als seus consellers, sis el PSOE, i dues el PSM. En cada ple, el PP coparà com a mínim 50 minuts de les dues hores i farà sempre més preguntes que l'oposició.
Melià, únic candidat per ara a liderar CxI
El president de Convergència per les Illes, Pep Melià, optarà a la reelecció en el congrés fundacional del partit, que s'havia previst per al 22 d'octubre i que previsiblement es retardarà fins després de les eleccions generals del 20 de novembre. A hores d'ara, bona part de la direcció de la formació és partidària de no presentar-se a les properes eleccions, però això i el possible ajornament del congrés no es decidirà fins que es reuneixi l'executiva el proper 2 de setembre. Melià és, ara per ara, l'únic que ha mostrat interès per presentar candidatura en el congrés intern del partit i, segons fonts de la formació, regidors i batles li han demanat que opti a la reelecció. Tot i que dies enrere s'havia apuntat la possibilitat que no es presentàs i que se li cercàs un relleu, ara aquesta opció està descartada, ja que s'ha mostrat la intenció de optar a la reelecció. De moment, no es coneix que cap altre militant aspiri al càrrec.
Els partits pacten avui el cap d'IB3 i Palazón n'és l'únic nom
Els portaveus parlamentaris han de pactar avui el nom del nou director general d'IB3 i el de Jacobo Palazón és l'únic que ara està sobre la taula. Si no hi ha novetats, el director tècnic i d'explotació de la cadena serà proposat amb consens dels grups i serà elegit en el ple extraordinari del Parlament previst per a dimarts. Els populars tenen pressa per tancar la proposta i han donat de temps fins avui. Volen corregir aviat la situació actual, on el conseller Toni Gómez és el responsable de la cadena pública. L'esquerra, que ahir demanà temps, haurà de dir avui si accepta Palazón o no. Ho decidirà després de comprovar si ofereix garanties d'independència. Ahir tot feia pensar que n'avalarien el nomenament. Si hi ha consens, Palazón serà elegit dimarts. Si no, el PP durà igualment a ple una proposta de director general que seria, previsiblement, el mateix Palazón. En aquest cas, els progressistes tindrien molt difícil explicar que no hagin fet costat a un director general proposat pel sector, amb perfil tècnic, de la casa, i que no era el preferit pels populars.
L'oposició diu que la llei de Bauzá és “fum” per tapar la seva inacció
Imatge de la reunió de divendres en què el president Bauzá presentá el decret llei als agents socials.Foto: J.Torres. Els partits de l'oposició coincidiren ahir a criticar que la nova llei de suport als emprenedors i a les petites i mitjanes empreses, que ha de deixat enrere la "cultura de les subvencions", no inclou mesures concretes i demostra la "incapacitat d'aportar solucions" per part de l'Executiu de José Ramón Bauzá. "És fum per tapar la inacció", afirmaren des de l'esquerra, que retreu a l'Executiu que tres mesos després de les eleccions evidenciï una nul·la voluntat de diàleg i funcioni a cop de decret llei, la via legislativa que evita el debat al Parlament. El pròxim d'aquests decrets, que divendres rebrà el vistiplau del Consell de Govern, preveu exempcions fiscals sense concretar i avals públics.
El Govern diu que just subvencionarà serveis “essencials”
Quan el Govern encara no ha aclarit qui ordenà anul·lar les subvencions a la premsa no diària en català, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, avançà ahir per on aniran els trets d'ara endavant. El responsable presentà la seva primera llei, la de suport a emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa, com el "full de ruta" que marcarà l'actuació en matèria empresarial del Govern els propers quatre anys. L'Executiu, advertí, seguirà una "estratègia diferent", que "deixa de costat la cultura de la subvenció per apostar per la cultura del treball". La llei d'emprenedors no obliga ara el Govern a pagar en 25 dies
La llei d'emprenedors no obliga ara el Govern a pagar en 25 dies
El decret llei de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa, que el Govern preveu aprovar divendres, no obligarà l'Administració autonòmica a pagar els seus proveïdors més petits abans de 25 dies, tal com havia promès el president de l'Executiu, José Ramón Bauzá, durant la campanya electoral.
El director d'IB3 sortirà la setmana que ve dels sis proposats pel sector
Els portaveus dels grups parlamentaris (PP, PSOE i PSM) no tancaren ahir l'elecció del futur director general d'IB3, però acordaren que sortiria, a principi de la setmana que ve, de la proposta feta pel sector audiovisual, que planteja sis noms: el director de Cope Mallorca, Xavier Bonet; el periodista de TVE a les Balears, Mateu Ramonell; el director tècnic d'explotació d'IB3, Jacobo Palazón; el director comercial d'IB3, Manuel Núñez; l'exconseller del PP i candidat de Transparència per Calvià, Antoni Rami; i el crític de cine i teatre i col·laborador de dBalears, Josep Antoni Pérez de Mendiola.
Socias comunica a Antich que 'juga'
El delegat del Govern, Ramon Socias, es va reunir ahir en un cafè d'Algaida amb el secretari general del PSIB, Francesc Antich, i li comunicà que té ganes de 'jugar' i que està a disposició del partit per ser candidat a les eleccions generals del proper 20 de novembre. Socias 'jugarà' si així ho demanen els militants i, per tant, planteja que es doni la veu a les agrupacions socialistes a l'hora de designar els cartells electorals. Ahir, però, no va demanar a Antich el seu suport, sinó que la direcció de la formació no es posicioni per cap dels aspirants a candidats que hi pugui haver. La direcció dels socialistes, que de portes endins ha mostrat preferència per l'actual diputat a Madrid Pablo Martín com a candidat al Congrés, no té intenció de convocar unes primàries per elegir els caps de cartell, tot i que oficialment espera que sigui el Comitè Federal del PSOE qui marqui les normes del procés.
El Govern promet saldar el deute amb el Consell, però no diu què pagarà ni quan
Aguiló confia amb l'acord amb les entitats financeres. Foto: S. Amengual. El Govern balear es comprometé ahir a pagar el deute que té amb el Consell de Mallorca, però evità xifrar-ne la quantitat i no concretà si la seva estimació coincideix amb la de la institució insular, que l'ha situat en 240 milions. L'Executiu tampoc no especificà quan es farà efectiva la transferència ni com es duran a terme els pagaments. L'únic que va quedar clar és que no l'abonarà immediatament ni tot de cop. El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló, es reuní ahir al Consell amb la presidenta de la institució, la també popular Maria Salom, qui acceptà les promeses inconcretes del responsable autonòmic, no mostrà cap to reivindicatiu i optà per tornar a culpar els anteriors gestors del Pacte per l'herència rebuda. El Govern promet saldar el seu deute amb el Consell sense concretar la quantia ni la data
Aguiló comença a fer el pressupost de 2012 carregant contra el Pacte
El Govern ja ha iniciat els tràmits per elaborar els pressuposts de 2012. La vicepresidència econòmica ha fet pública l'ordre on dicta les normes que han de seguir els diversos departaments autonòmics per a l'elaboració dels comptes. Un ordre on carrega contra l'anterior Executiu del Pacte, a qui acusa d'haver incrementat la despesa "obviant de manera reiterada la realitat", que era de caiguda d'ingressos. En el document, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, anuncia "reajustaments" pressupostaris per complir els objectius del dèficit i corregir desequilibris anteriors. Afirma que les polítiques de despesa han de ser "objecte de revisió" i que la situació "obliga" els gestors a la "prudència financera" i a l'"eficiència en la gestió i assignació de recursos".
El PP pensa en Miquel Ramis com a candidat a les generals
El PP balear pensa en el secretari general del partit, Miquel Ramis, com a candidat al Congrés dels diputats per les Illes en les properes eleccions generals del 20 de novembre. Així ho han confirmat dirigents populars de l'entorn proper al president del partit i del Govern, José Ramón Bauzá, qui el veuen com el més ben posicionat. No es descarta que sigui designat en la junta autonòmica que els populars faran dia 1 de setembre. Ramis ja s'interessà fa quatre anys per encapçalar la candidatura a les generals per Balears, però en aquell moment la direcció del partit liderada per Rosa Estaràs optà per mantenir com a cap de cartell Maria Salom. Ara, Salom és la presidenta del Consell i Ramis tindria el suport de la direcció del partit per ocupar el cartell. No només això, sinó que ell és el secretari general i, per tant, controla l'aparell. A més, veuria recompensada la seva dedicació a la formació. Ramis ni va anar a llistes a les passades eleccions autonòmiques i municipals, ni ha estat proposat per a cap càrrec públic després de la victòria electoral. S'ha continuat dedicant al partit.
Govern, consells i ajuntaments de les Illes deuen 5.163 milions als bancs
El deute de les administracions públiques de les Illes Balears amb les entitats financeres és de 5.163 milions, segons les darreres dades oficials. El gruix d'aquesta quantitat correspon a la Comunitat Autònoma, que té un deute viu de 4.368 milions, segons el Banc d'Espanya, al tancament del primer trimestre. Els consells deuen 186,3 milions i els ajuntaments, 608,9 milions, afirma el Ministeri d'Economia que, d'acord amb el Banc d'Espanya, recull el deute viu de les entitats locals amb data de 31 de desembre de 2010.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques