Salom, entre Roig i Rotger, dimarts, quan donà compte del deute del Consell de Mallorca.
El deute viu del Consell de Mallorca reconegut pel Ministeri d'Economia i Hisenda -i contrastat amb el Banc d'Espanya- és de 126,8 milions d'euros amb data del 31 de desembre de 2010. Les dades oficials, per tant, disten molt dels 329 milions d'euros de deute que, segons han anunciat aquesta setmana els actuals responsables populars, tindria ara mateix la institució insular.
Els 200 milions d'euros de diferència surten de computar conceptes que la metodologia oficial ignora. Mentre que el Ministeri d'Economia computa només el deute viu amb les entitats financeres, el Consell hi suma els deutes contractats amb els bancs tot i que no s'hagin executat, però també les factures pendents de pagar amb els proveïdors i les transferències internes (a instituts o a altres organismes propis) que de moment no s'han efectuat.
Així, per exemple, els responsables populars sumen als 126,8 milions de deute viu 40 milions d'euros més de préstecs concertats l'any 2010 però que abans del traspàs de poders encara no s'havien disposat (no s'havien començat a gastar). També hi afegeixen un crèdit extraordinari de 14 milions més que encara no s'ha concertat amb les entitats financeres i que s'aprovà, a principi d'any, precisament amb el vot favorable dels consellers insulars del PP.
Per tant, i segons els anteriors responsables, el Consell té 54 milions a la recambra. Aquests, sumats als 126,8 milions de deute viu donen, aproximadament, els 181 milions d'euros de deute amb els bancs que apuntaren aquesta setmana la presidenta insular, Maria Salom, i la seva responsable d'Hisenda, Margalida Roig.
Però el Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia i Hisenda tampoc no hi computen les factures pendents que té el Consell amb els proveïdors ni les transferències que el Govern de l'Illa té pendents d'efectuar amb els organismes propis. En el primer cas, els populars compten com a deute amb els proveïdors 24 milions d'euros de factures que la mateixa institució no ha acabat de tramitar i que, per tant, encara no han arribat a la tresoreria. En el segon cas, consideren un deute les transferències pendents del Consell als seus instituts, malgrat que aquestes corresponen als mesos que queden per endavant fins a acabar l'any.
En aquest sentit, els 79 milions d'euros que, segons els conservadors, deu el Consell a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), són les transferències pendents a aquesta entitat fins a final d'any i, en conseqüència, la xifra inclou mensualitats passades, però també futures. El Consell transfereix cada mes a l'IMAS gairebé 9,6 milions d'euros. Quan el PP arribà al Govern insular, l'Institut havia rebut 36 milions d'euros dels 67 milions que li tocaven fins llavors. Per tant, el retard era de 31 milions i no de 79 milions com afirmaren els populars.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si el candidat o candidata del pp a les passades eleccions autonòmiques, hagués estat en carpanta, la població mallorquina, també l'hagués votat. No deixa de ser curiós que a aquesta senyora Maria Salom li interessi inflar el deute d'una institució que ella mateixa governa, i això deu ser perquè cerca motius i es prepara per a que d'aquí a uns mesos o 1 any, anunciar que tanca el Consell Insular de Mallorca, argumentant que ens hem d'estrenyer el cinturó, argument que el pp ja ha fet servir en diferents ocasions, bàsicament per anar en contra de la llengua catalana, que es una altra de les seves fixacions. Hem d'entendre que el pp com a partit pro-espanyolista centralista que es, li molesten molt els organismes autonòmics, i per tant qualsevol auto-gestió politico-administrativa que es faci desde aquí, i no en canvi desde Madrid, creuen que es una politica erronea, perquè no volen que es fugi de davall la bota dominant de Madrid, per tant ells cerquen un model on només hi hagi una sola institució d'auto-govern, i això "d'auto-govern" posat entre cometes, perquè obviament volen que sigui comandat desde Madrid, com no, i apart un ajuntament per municipi, cap més organisme mallorquí més (per cert "ajuntament" que a Mallorca se li hauria de dir "Casa de la Vila", com es deia abans de la castellanització de totes les paraules), amb aqeusts dos organismes, ells penssen que n'hi ha més que suficient. I que no es guapo això, votar a una força politica que va contra els interessos de Mallorca i dels mallorquins?; que ho som de beneits Déu meu !!!. Mentres haguem de seguir tenint una legislació que no defensi la nostra identitat, aquí podrà seguir votant en contra de Mallorca i dels mallorquins, qualsevol persona que simplement arribi aquí i s'empadroni. I clar, si vé de qualsevol lloc de l'Espanya castellana, sempre votaran al pp, perquè no els hi interessarà un govern que defensi Mallorca, sinó que els interessarà un govern centralista castellà. Això es el que tenim els mallorquins, menorquins, evissencs, i formenterencs; a veure si despertam ja, i deixam de banda la típica frase mallorquina de "bé, ja ho veurem", o "i que li vos fer?", idò no, de cap de les maneres, res de "que li vols fer ", el que em de fer es lluitar pels nostres interessos, i no pels interessos del govern de Madrid, que ens explota economicament, lingüisticament, culturalment, i de totes les maneres, o es que ens agrada i disfrutam sient la Comunitat Autonoma que més paga i la que manco reb a canvi?, uns doblers nostres que van en destinació a Andalussia, Extremadura, Madrid, Castella, i Murcia; es a dir, cap a l'Espanya castellana; es la solidaritat malentesa, perquè la solidaritat ha de ser d'anada i de tornada, sinó no es solidaritat, sinó esclavatge; volem seguir sient uns esclaus seus?, idò si ho volem seguir sient, cap problema, a seguir donant recolzament al PP, i mai a votar forces politiques regionalistes que defenssen els nostres interessos, i no els interessos dels altres.
La incompetènciade la senyora salom es demostra criticant els anteriors. Aquesta senyora no en té ni idea de governar. Es pensava que era com a Madrid, que hauria de seure i premer un botó que algú li deia quin era.