Pep Ignasi Aguiló, vicepresident econòmic del Govern.

TW
7

El professor d'Història del Pensament Econòmic Pep Ignasi Aguiló és, des de fa una setmana, l'encarregat de conduir la política econòmica del Govern. El vicepresident anuncia que actuarà en dues direccions: reactivant l'economia i reduint despesa. I diu que la retallada acaba de començar.

La caixa està tan buida com us esperàveu?
Sabíem que estava buida. No hi ha doblers i tenim deutes que s'arrosseguen des de fa temps. Arriba un moment que és necessari reduir el dèficit per fer creïble que pots fer front als deutes. I aquest moment ja ha arribat. S'han de fer dos tipus d'accions, clares i simples: reduir la despesa per ajustar-la als ingressos, que estan molt per sota, i reactivar l'economia, que es pot fer de distintes maneres, però deixant a un terme secundari les subvencions.

Sabeu què deveu als proveïdors?
No. Es recopila la informació.

Per pagar els proveïdors, us haureu d'endeutar més?
Evidentment.

El problema de manca de liquiditat ve de gastar més del que s'ingressa?
Per suposat. I durant molt de temps.

Optau d'entrada per retallar despesa. No us plantejau ingressar més?
Sí, amb la reactivació econòmica. Això és el primer, allò que més afecta les persones. Hem de mirar que hi hagi el component empresarial necessari perquè es duguin a terme inversions i es generi ocupació. Si hi comença a haver inversions, unes n'atreuen d'altres i comença a funcionar la roda. Les inversions no poden venir ara del sector públic, just poden venir del sector privat.

La reactivació vindrà de permetre projectes que ara estaven aturats, com el de les Fontanelles per exemple?
Potser sí, però sobretot ha de venir d'allò que ha estat la gran fortalesa de la Comunitat, que és la capacitat d'empenta dels emprenedors. Ara aquesta capacitat la veim aturada per la inseguretat jurídica que provoca haver paralitzat projectes que tenien permisos. Els emprenedors han de tenir un camí clar perquè les seves previsions de futur siguin prou atractives per tirar endavant.

I a l'hora de parlar d'ingressos, falta la pota del finançament. Basta el que rep Balears?
El problema és que és cíclic i ara patim els efectes de la crisi de 2009. El finançament ideal ha de ser més homogeni per a tothom.

Més homogeni?
Més igualitari.

Amb les altres comunitats?
Sí.

Per tant, Balears està mal finançada respecte de la resta?
Sí, encara no arribam a la mitjana. I aquí haurem de fer accions importants.

Pel que fa a la despesa, un estalvi de 6,6 milions anuals (26,6 en quatre anys) per reducció d'alts càrrecs en un pressupost de 3.200 milions no és la xocolata del lloro?
Si quedàs aquí, sí, però això és l'inici. Allò important és que es marca un rumb nou.

I la segona passa?
Va en cascada.

Però on es notarà?
Primer vénen consellers, després directors generals, després s'ajunten organismes, s'eviten duplicitats i per aquí hem de continuar les properes setmanes.

Però la retallada de despesa es limitarà a això?
No. Farem allò que haguem de fer i serà de la quantia necessària per aconseguir aquesta credibilitat, però anirem seguint passes.

En l'estalvi dels 6,6 milions compten els xofers que deixaran de funcionar?
Clar que sí.

Però la Conselleria d'Agricultura, per exemple, tindrà 11 xofers i vosaltres només en voleu un. Què fareu amb la resta?
Se'ls pot cercar una recol·locació.

S'apunta que compensareu la reducció d'alts càrrecs situant funcionaris com a caps de departament o caps d'àrea. Això no incrementa els costos?
És cert que un govern d'aquesta estructura i filosofia es vol basar més en els funcionaris, però això no significa incrementar despesa. Hem de fer la suma total i aquesta estarà clarament per davall de la que teníem fins ara.

Però quan calculau els 26,6 milions, ja comptau que gastareu més en funcionaris?
No. Això és una xifra que pots dir 26 o pots dir 23. Això no és important. Allò important és una filosofia que et duu a una reducció clara, es miri com es miri.

Quan parlau de retallar, sempre salvaguardau la despesa social. Això vol dir que donau per bo allò que va fer el Pacte?
No. A l'hora de retallar hem d'anar per passes, anar a serveis que menys afecten els ciutadans i preservar i fins i tot potenciar els que afecten directament els ciutadans. Els ciutadans també tenen categories i la gent que ho passa pitjor també necessita més ajuda.

Per tant, no us plantejau retallar en sanitat?
Ens hem plantejat que hi ha maneres de gestionar la sanitat que poden donar els mateixos resultats amb menys doblers.

Com?
Basant-se en l'empresa privada.

Però el copagament està totalment descartat?
Està descartat. El copagament té components positius i negatius. Positius perquè fan més sensible l'usuari. Però si el copagament és d'una part molt petita i els preus no obeeixen a la realitat, els costos es reduiran poca cosa.

Quantes empreses públiques hi ha i quantes en voleu?
N'hi ha un nombre excessiu, crec que són 162 comptant tot el sector públic. I consideram que se'n poden ajuntar, igual que hem fet amb les conselleries, per crear economies d'escala.

La fusió suposarà reducció de personal?
No necessàriament. Suposa reducció de costos de funcionament. Però els acomiadaments són el darrer cartutxo.
Però el personal polític sí que el reduireu.
Clar.

Podeu explicar el perquè dels vídeos que teniu penjats al Youtube?
Sí que ho puc explicar. Som professor del G9, nou universitats d'Espanya que són l'única a la seva comunitat, i es va crear per participar en un seguit de programes, un dels quals és un campus virtual. Jo em vaig adonar que si la gent tenia imatges pròpies, la interacció era més forta.

Estudiàreu a la UNED. Us hi posàreu de gran?
No vaig passar del Batxillerat directament a la universitat, sinó que vaig estar un parell d'anys en el món laboral.

El PP havia deixat caure que Manera era un teòric sense experiència en la gestió. Vós no?
Jo no ho he dit mai. Tenim trajectòries de gestió similars, va passar per la vicerectoria d'Economia i jo també.
La diferència potser és que ell entra en un moment de bonança i vós en un de dificultat. El repte és més gran?
El repte és molt gran i no el podem infravalorar. La situació és molt complicada. Estam en una crisi internacional, europea, espanyola i balear. Però les diferències principals són ideològiques.

Com us definiríeu vós i com el definiu a ell?
Manera prové de l'esquerra i jo d'allò que seria una economia més liberal. Ell ve d'allò que diríem una esquerra tradicional, que agafa la forma de keinessianisme, i la meva trajectòria no és tan sols liberal, sinó ortodoxa.