El professor d'Història del Pensament Econòmic Pep Ignasi Aguiló és, des de fa una setmana, l'encarregat de conduir la política econòmica del Govern. El vicepresident anuncia que actuarà en dues direccions: reactivant l'economia i reduint despesa. I diu que la retallada acaba de començar.
La caixa està tan buida com us esperàveu?
Sabíem que estava buida. No hi ha doblers i tenim deutes que s'arrosseguen des de fa temps. Arriba un moment que és necessari reduir el dèficit per fer creïble que pots fer front als deutes. I aquest moment ja ha arribat. S'han de fer dos tipus d'accions, clares i simples: reduir la despesa per ajustar-la als ingressos, que estan molt per sota, i reactivar l'economia, que es pot fer de distintes maneres, però deixant a un terme secundari les subvencions.
Sabeu què deveu als proveïdors?
No. Es recopila la informació.
Per pagar els proveïdors, us haureu d'endeutar més?
Evidentment.
El problema de manca de liquiditat ve de gastar més del que s'ingressa?
Per suposat. I durant molt de temps.
Optau d'entrada per retallar despesa. No us plantejau ingressar més?
Sí, amb la reactivació econòmica. Això és el primer, allò que més afecta les persones. Hem de mirar que hi hagi el component empresarial necessari perquè es duguin a terme inversions i es generi ocupació. Si hi comença a haver inversions, unes n'atreuen d'altres i comença a funcionar la roda. Les inversions no poden venir ara del sector públic, just poden venir del sector privat.
La reactivació vindrà de permetre projectes que ara estaven aturats, com el de les Fontanelles per exemple?
Potser sí, però sobretot ha de venir d'allò que ha estat la gran fortalesa de la Comunitat, que és la capacitat d'empenta dels emprenedors. Ara aquesta capacitat la veim aturada per la inseguretat jurídica que provoca haver paralitzat projectes que tenien permisos. Els emprenedors han de tenir un camí clar perquè les seves previsions de futur siguin prou atractives per tirar endavant.
I a l'hora de parlar d'ingressos, falta la pota del finançament. Basta el que rep Balears?
El problema és que és cíclic i ara patim els efectes de la crisi de 2009. El finançament ideal ha de ser més homogeni per a tothom.
Més homogeni?
Més igualitari.
Amb les altres comunitats?
Sí.
Per tant, Balears està mal finançada respecte de la resta?
Sí, encara no arribam a la mitjana. I aquí haurem de fer accions importants.
Pel que fa a la despesa, un estalvi de 6,6 milions anuals (26,6 en quatre anys) per reducció d'alts càrrecs en un pressupost de 3.200 milions no és la xocolata del lloro?
Si quedàs aquí, sí, però això és l'inici. Allò important és que es marca un rumb nou.
I la segona passa?
Va en cascada.
Però on es notarà?
Primer vénen consellers, després directors generals, després s'ajunten organismes, s'eviten duplicitats i per aquí hem de continuar les properes setmanes.
Però la retallada de despesa es limitarà a això?
No. Farem allò que haguem de fer i serà de la quantia necessària per aconseguir aquesta credibilitat, però anirem seguint passes.
En l'estalvi dels 6,6 milions compten els xofers que deixaran de funcionar?
Clar que sí.
Però la Conselleria d'Agricultura, per exemple, tindrà 11 xofers i vosaltres només en voleu un. Què fareu amb la resta?
Se'ls pot cercar una recol·locació.
S'apunta que compensareu la reducció d'alts càrrecs situant funcionaris com a caps de departament o caps d'àrea. Això no incrementa els costos?
És cert que un govern d'aquesta estructura i filosofia es vol basar més en els funcionaris, però això no significa incrementar despesa. Hem de fer la suma total i aquesta estarà clarament per davall de la que teníem fins ara.
Però quan calculau els 26,6 milions, ja comptau que gastareu més en funcionaris?
No. Això és una xifra que pots dir 26 o pots dir 23. Això no és important. Allò important és una filosofia que et duu a una reducció clara, es miri com es miri.
Quan parlau de retallar, sempre salvaguardau la despesa social. Això vol dir que donau per bo allò que va fer el Pacte?
No. A l'hora de retallar hem d'anar per passes, anar a serveis que menys afecten els ciutadans i preservar i fins i tot potenciar els que afecten directament els ciutadans. Els ciutadans també tenen categories i la gent que ho passa pitjor també necessita més ajuda.
Per tant, no us plantejau retallar en sanitat?
Ens hem plantejat que hi ha maneres de gestionar la sanitat que poden donar els mateixos resultats amb menys doblers.
Com?
Basant-se en l'empresa privada.
Però el copagament està totalment descartat?
Està descartat. El copagament té components positius i negatius. Positius perquè fan més sensible l'usuari. Però si el copagament és d'una part molt petita i els preus no obeeixen a la realitat, els costos es reduiran poca cosa.
Quantes empreses públiques hi ha i quantes en voleu?
N'hi ha un nombre excessiu, crec que són 162 comptant tot el sector públic. I consideram que se'n poden ajuntar, igual que hem fet amb les conselleries, per crear economies d'escala.
La fusió suposarà reducció de personal?
No necessàriament. Suposa reducció de costos de funcionament. Però els acomiadaments són el darrer cartutxo.
Però el personal polític sí que el reduireu.
Clar.
Podeu explicar el perquè dels vídeos que teniu penjats al Youtube?
Sí que ho puc explicar. Som professor del G9, nou universitats d'Espanya que són l'única a la seva comunitat, i es va crear per participar en un seguit de programes, un dels quals és un campus virtual. Jo em vaig adonar que si la gent tenia imatges pròpies, la interacció era més forta.
Estudiàreu a la UNED. Us hi posàreu de gran?
No vaig passar del Batxillerat directament a la universitat, sinó que vaig estar un parell d'anys en el món laboral.
El PP havia deixat caure que Manera era un teòric sense experiència en la gestió. Vós no?
Jo no ho he dit mai. Tenim trajectòries de gestió similars, va passar per la vicerectoria d'Economia i jo també.
La diferència potser és que ell entra en un moment de bonança i vós en un de dificultat. El repte és més gran?
El repte és molt gran i no el podem infravalorar. La situació és molt complicada. Estam en una crisi internacional, europea, espanyola i balear. Però les diferències principals són ideològiques.
Com us definiríeu vós i com el definiu a ell?
Manera prové de l'esquerra i jo d'allò que seria una economia més liberal. Ell ve d'allò que diríem una esquerra tradicional, que agafa la forma de keinessianisme, i la meva trajectòria no és tan sols liberal, sinó ortodoxa.
“El repte és gran, la situació és molt complicada”
Es pot dir que la xifra d'estalvi és de 23 o de 26 milions, però allò important és la filosofia de reducció”
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El passat Govern d'esquerres ens ha deixat arruinats
No se li ha demanat quina diferència hi ha entre refugiat i immigrant. Bàsicament un refugiat ha de viure de ajudes i li està prohibit treballar si rep ajudes, i el immigrant no pot rebre ajudes però pot treballar i pagar imposts.
Buf... quin personatge! El major detractor del català aprofitant la seva posició com a professor de la Universitat! I ell ha de salvar-nos dels deutes que ens va deixar la legislatura (pressumptament corrupta) de Mates!
Jo no entenc per què aquest Sr.si no es veu en coratje ni es sent preparat per aquest càrreg,l'ha aceptat Des de el principi hem vist un Govern de perfil molt baix,i ara toca enfrentar-se a les dificultats.Que es pensaven que era com qui passar el rosari?.Pens,i voldrìa equivocar-me,que passarem 4 anys molt dificils.Esperem que el President Bauzà comenci a fer canvis com mès prest millor.No passa rès.Es va equivocar anomenant aquest equip de Govern,que el canvii quant mès prest millor i n'anomeni uns altres mès preparats.Ja sabem que havia de pagar favors,però això no ha d'esser motiu per tenir gent que no sap fer la o amb un tassò.
Fa 3 setmanes que diu lo mateix
"Hem de mirar que hi hagi el component empresarial necessari perquè es duguin a terme inversions i es generi ocupació." BLABLABLA... Si tan liberal és, que expliqui tot això (que ja vaig exposar fa temps): Obrir una empresa a Espanya (i en els països socialistes) equival a la ruïna total: quotes d'autònom, impostos sobre societats, etc. (Criminalització de l'empresariat) Educació Estatal enfocada directament a ser funcionaris, en comptes de tenir iniciatives pròpies (normal, el xiringuito està construït perquè un que vulgui obrir una empresa estigui gairebé signant la seva sentència de endeutat de per vida per l'enorme taxa impositiva que ha de fer front) Les lleis del salari mínim (Se substitueix, en paraules de Hazlitt, un "baix" salari per l'atur). L'Estat del Benestar és contradictori, sempre hi ha un grup del "benestar" i un altre grup en malestar. I sempre hi ha atur. En una economia lliure no pot haver atur (el treball és infinit i la riquesa també, tangible o intangible), amb salaris molt diversificats segons el treball i el seu rendiment. Les lleis sobre les condicions laborals. En una Economia lliure és el treballador qui negocia les condicions amb el seu patró i viceversa, una cosa molt lògic. I s'eliminaria del tot l'economia submergida (que és el que evita que aquest país es converteixi en una Argentina 2). L'afiliació obligatòria a sindicats (tothom ja sap en què consisteix el sindicalisme), La protecció laboral (la indemnització per acomiadament, legislació laboral que és herència de Franco), Els impostos sobre el treball i sobre el salari, Els subsidis d'atur (no està lligat a la recerca de treball o l'ampliació d'estudis), Les regulacions (burocràcia, excés de tràmits administratius, tràmits comptables, lleis molt complexes i que condueixen a un carreró sense sortida, etc.), Llicències (per conduir un taxi, per obrir una farmàcia, per ser notari, per construir la teva pròpia casa ...) Lleis anti-venda ambulant (aquesta llei és justa quan els empresaris corrents els obliguen a pagar impostos però és de cobrar impostos és injust si no es deixen triar opcions de formar part del sistema o no). La creació dels diners per part de l'Estat, que crea molta inflació en ser un augment de la massa monetària sense valor real. El BCE imprimeix bitllets per contrarestar la inflació i la "inestabilitat de preus", empitjorant més la situació. No modificades les condicions sobre tots aquests temes, seguirem en crisi SEMPRE.
No hi ha doblers i tenim deutes que s'arrosseguen des de fa temps, clar del temps d'en Matas-Munar. S'han de fer dos tipus d'accions, clares i simples: reduir la despesa per ajustar-la als ingressos, que estan molt per sota, evidentment això hauria de ser sempre i no pas ara que estam en plena crisi. És una vergonya que no hagin fet sempre el que ara promulguen, austeritat. La austeritat dins l'administració pública hauria de ser sempre, no han d'oblidar que són doblers del poble i que ells han d'aconseguir el millor i més rentable pels ciutadans. No poden viuré a càrrec nostre i malversars els nostres fons alegrament anant de festes, torrades i rasputin's. Hi ha moltes persones que pasen fam, que no podem pagar les hipoteques, que no poden viuré minimament bé ... Això no és justicia, això és tenir molta cara dura, no és pot governat així. No ho hem de consentir pus.