Maria Llull
Final de festa amb Rafael Amargo
El teatre Principal de Palma tancarà aquest cap de setmana la temporada 2010/ 2011 amb Solo y amargo, un espectacle "pur, íntim i personal", en paraules del seu protagonista, el ballarí i coreògraf Rafael Amargo. Les funcions tindran lloc avui i demà a partir de les 21.00 hores. "És un espectacle en el qual la quantitat no va de la mà amb la qualitat. M'he tornat un ésser més tranquil i he aconseguit arribar a certa abstracció", explica.
L'estrena més especial
El director mallorquí Marcos Cabotà estrenà ahir el seu debut cinematogràfic, Amigos, als cinemes de tot l'Estat. Tanmateix, la projecció més especial va tenir lloc a la Sala Augusta de Palma, el cinema en el qual Cabotà decidí convertir-se "en director" quan només era un infant. A més, aquesta sessió destinà les aportacions dels gairebé 250 convidats a la associació Amics de la Infància, que treballa amb els petits més necessitats de països com el Perú.
Mallorca, en el punt de mira de Harvey Keitel
L'actor nord-america Harvey Keitel serà un dels il·lustres visitants que rebrà Mallorca aquest mes -arribarà dia 16, i ho farà convidat per la Mallorca Film Commission per dos motius. El primer consistirà en un recorregut per l'Illa, per tal de cercar-hi localitzacions que convencin la seva dona, Daphna Kastner, que cerca una illa on rodar la seva propera pel·lícula -el protagonista de la qual serà el mateix Keitel-. "Farem tot el possible perquè es decideixin per Mallorca. Hem organitzat tot un seguit d'activitats perquè se n'enamorin", explica el director de la Mallorca Film Commission, Pedro Barbadillo. Des d'aquest organisme també s'intenta organitzar un acte institucional, per tal de promocionar amb més efectivitat les qualitats de Mallorca, però encara no hi ha res concretat. Daphna Kastner ja rodà a Espanya la pel·lícula Spanish Fly, que s'estrenà l'any 1998. Per la seva part, aquesta no serà ni molt menys la primera visita de Harvey Keitel a Mallorca, ja que l'intèrpret rodà l'any 1999 El celo, dirigida per Antoni Aloy.
Música esplèndida per una bona causa
El pati d'Armes del castell de Bellver fou ahir l'escenari d'un recital molt especial, tant pels protagonistes, el tenor Johan Botha i l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, com per la seva solidaritat, atès que els benificis foren per a Projecte Home. Poc després de les 21.30 hores, les més de 600 persones que assistiren a l'esdeveniment ja seien a les cadires disposades a gaudir de l'espectacle, organitzat per l'Associació austríaca d'Amics de Mallorca. Entre els assistents, no hi faltaren el president del Govern, José Ramón Bauzá, ni el batle de Palma, Mateu Isern. També hi acudiren el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch; l'ambaixador d'Àustria i el president de l'Associació austríaca d'Amics de Mallorca.
Joan Mascaró, una vida de pel·lícula
Com s'arriba a convertir un humil jove de Santa Margalida en una de les personalitats intel·lectuals illenques del segle XX? La vida, les idees i l'obra de Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) tenen la resposta a aquesta pregunta, malgrat l'oblit al qual ha estat condemnada la seva figura durant molts anys. Llànties de foc és un documental que obre les portes al redescobriment d'aquest intel·lectual mallorquí. Està dirigit per Sílvia Ventayol i Nofre Moyà i coproduït per Quindrop Produccions Audiovisuals, IB3 Televisió i Joan Carles Martorell. També hi participa Televisió de Catalunya i hi col·laboren el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Santa Margalida i l'Obra Cultural Balear.
La lírica més solidària, al castell de Bellver
El castell de Bellver serà demà a partir de les 21.30 hores l'afortunat escenari d'un concert molt especial. En primer lloc, perquè els assistents tindran l'oportunitat de veure el tenor Johan Botha en acció. Es tracta d'un dels cantants més reconeguts del panorama de la lírica actual, que destaca sobretot per les seves aptituds dramàtiques. A més, Botha estarà acompanyat per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma i el seu director titular, Salvador Brotons. L'altre motiu que fa que aquest recital, organitzat per l'Associació austríaca d'amics de Mallorca, sigui d'allò més recomanable és el seu caire solidari, ja que els beneficis seran destinats a Projecte Home.
L'estiu, territori abonat per gaudir de la música
Si hi ha cap època de l'any que sigui la idònia per gaudir de la música, aquesta és sens dubte l'estiu. Cada any, el calendari illenc s'omple d'actuacions, i aquest 2011 no n'és cap excepció. Il·lustres del panorama musical visitaran l'Illa tant per mostrar els seus treballs més novedosos com per repassar els èxits que els seus seguidors sempre esperen sota l'escenari.
“La projecció a Palma és molt especial”
Amigos és el primer llargmetratge del mallorquí Marcos Cabotà, codirigit amb amb Borja Manso. El film arribarà el 8 de juliol a les pantalles de tot l'Estat (es preestrena el 6 de juliol a Madrid), avalat pel premi del públic del Festival de Màlaga i per la poderosa producció i distribució de Telecinco i Tristar Pictures. Més enllà de les taquilles i la recaptació, la sala Augusta de Palma serà l'escenari (el mateix dia 8 a les 20 hores) d'una projecció molt especial per la seva motivació solidària. Tots els assistents podran fer-hi donacions que aniran íntegrament a l'associació Amics de la Infància i els seus projectes de cooperació al Perú i Bolívia. A més, per a Cabotà serà la primera projecció a la seva terra.
Final de curs amb Nicoleta i Aucassí en el Principal
Els membres del cor juvenil de la Fundació Teatre Principal seran demà els protagonistes amb la representació de Nicoleta i Aucassí, un poema anònim francès del segle XIII que s'ha adaptat per a l'escena a partir de la traducció que en va fer Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquesta representació, que tindrà lloc demà a les 21 hores, serà el colofó del final de curs dels cors del Principal i combinarà els aspectes musicals amb una part molt més teatral i coreogràfica.
Més enllà del gravat
A l'hora de parlar del gravat, potser molta gent pensa en un art menor, a l'ombra dels grans pintors. Aquesta és una idea errònia que l'exposició De Dürer a Morandi. Gravats de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint Prex ajuda a desterrar. La mostra, comissariada per Florian Rodari i Catherine McCready, es podrà veure al CaixaFòrum des d'avui fins al 25 de setembre. Els visitants podran contemplar més de 130 obres procedents d'aquesta col·lecció suïssa, que permeten fer un recorregut per l'evolució del gravat, marcada per la de les tècniques. Artistes com Dürer, Rembrand, Canaletto, Piranesi, Lorrain, Degas i Morandi són alguns dels que formen l'exposició, fins a arribar als artistes contemporanis que treballen a l'Atelier de Saint Prex en un continu diàleg amb el passat. La Fundació William Cuendet ha estat l'encarregada de cedir els gravats de la mostra. Es creà a Lausana l'any 1977 i en l'actualitat té una col·lecció de més de 8.000 peces, el nucli de les quals està format pel llegat del pastor protestant William Cuendet, qui, gràcies al seu interès religiós i la passió per Dürer i Rembrandt, en reuní la col·lecció a principi del segle XX.
La Llonja s'omple d'art en la reobertura al públic
La Llonja tornà a obrir ahir les portes al públic plena d'art i de mar. La inauguració de la instal·lació La llum del llaüt, de l'artista italià Fabrizio Plessi (comissariada per Pilar Ribal i patrocinada per Louis Vuitton), fou tot un esdeveniment, sobretot pel fet que el públic pogués tornar a gaudir de l'emblemàtic edifici del gòtic civil.
Son & the Holy Ghosts: històries d'una gira
Josep Verdera (bateria), Guillem Mesquida (guitarra i veu), Xesc Carbonell (guitarra), Joan Grimalt (guitarra, lap steel i pedal steel) i Dani Pi de Gènova són els components de la banda mallorquina Son and the Holy Ghosts, que finalitzà el passat 19 de juny una petita gira per sis ciutats de la Península. Aquests concerts han estat possibles gràcies al fet que el grup fou seleccionat per format part del programa Artistas en ruta, de l'Associació d'Intèrprets i Executants, un programa en el qual també han format part artistes com Russian Red i Coque Malla.
Els llaüts de Plessi atraquen a la Llonja
La reobertura artística de la Llonja de Palma (que ha estat tancada durant els darrers 3 anys) tindrà avui un gran protagonista i no és altre que el creador venecià Fabrizio Plessi (1940), que hi inaugurarà a partir de les 22.30 hores la instal·lació La llum del llaüt. Un total de 14 barques tradicionals mallorquines serveixen a Plessi per reflexionar sobre "la memòria històrica" dels pobles i també sobre la condició de l'artista.
Palma crema la nit més curta de l'any
La festa de Sant Joan oferí ahir celebracions per a tots els gustos. La nit més curta de l'any, marcada per la presència del foc, es visqué a les diverses platges i a l'interior amb focs, petards i molts de desitjos per demanar, sobretot en vista de la situació actual. La celebració a Palma s'inicià a les 20.30 hores amb una ballada popular al parc de la Mar mitjançant l'actuació de l'agrupació Pinyol Vermell i de la formació folklòrica Abeniara. Tanmateix, el primer plat fort de la jornada no arribà fins al cap de dues hores amb el pregó, a càrrec de Miquel Àngel Llonovoy, que sortí vestit de pallasso. Les paraules de Llonovoy començaren amb una clara referència crítica a la política lingüística del Partit Popular: "A partir de ahora, en la siudad de Palma los panesillos ya no se disen llonguets", afirmà. Pel discurs, també hi desfilaren els indignats i les promeses de canvi dels nous governants. I, com no, la crisi hi va fer acte de presència: "A la nostra timada ciutat, estam xerrant d'una austeritat total i absoluta".
Visita a un infern contaminat
Vacaciones en Chernóbil és el nom del documental que emetrà diumenge el programa Cròniques de Televisió de Mallorca, a partir de les 22.10 hores. Aquest treball de la productora Quindrop, dirigit per Alberto Jarabo, nasqué arran d'una iniciativa de l'associació Per Ells, centrada a ajudar els infants de la zona afectada per l'accident de Txernòbil perquè passin unes setmanes lluny de la contaminació. Durant els 30 minuts de duració, Vacaciones en Chernóbil mostra la realitat a la qual s'han d'enfrontar aquests nins en tornar al seu país, una vida que no només inclou la terrible radioactivitat, sinó també la desestructuració familiar i social, en molts de casos empitjorada per l'alcoholisme dels progenitors. "El drama d'aquests nins està causat per diferents factors", assenyala Alberto Jarabo. "A més de les consecuències que té la radioactivitat per a ells, els nins s'han d'enfrontar a la pobresa, al desarrelament i a la desestructuració".
Veritat o mentida...? Sarmento
"La meva obra no dóna solucions, només planteja preguntes. Em sent molt atret per les infinites possibilitats de la mentida i la veritat, perquè al final tot només és qüestió de perspectiva. Per això, intent crear diferents perspectives". Així parla el portuguès Juliao Sarmento (Lisboa, 1948) de la seva obra, que podrà ser vista per primera vegada a les Illes Balears a Es Baluard. El Museu d'Art Modern i Contemporani inaugura demà a les 20 hores Juliao Sarmento, 2000- 2010, una retrospectiva que recull els darrers anys de feina de l'artista, un període marcat per la coherència amb la resta de la seva trajectòria. "No han canviat els punts d'origen de les seves motivacions. En la seva producció es dóna un procés de retroalimentació entre els aspectes culturals, estètics i visuals i els territoris per pensar una nova realitat", explica Fernando Francés, comissari d'aquesta mostra, que Es Baluard ha produït juntament amb el Centre d'Art Contemporani (CAC) de Màlaga.
Crònica de la repressió
La presó de Can Mir. Un exemple de repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca (Lleonard Muntaner Editor) és el títol del llibre que avui presentarà Manel Suárez en el Centre de Cultura Sa Nostra a partir de les 19.30 hores. Aquesta obra suposa un exemple prou significatiu d'allò que hagueren de patir els perdedors de la guerra i deixa sobre la taula un mostrari d'on pot arribar la crueltat humana, que sempre supera els propis rècords quan s'ho proposa. "La presó de Can Mir va tenir unes condicions peculiars, ja que era una antiga fusteria. 1.000 persones havien de conviure en 1.000 metres quadrats, en la semipenombra i amb una alimentació i unes condicions higienicosanitàries deplorables", explica Manel Suárez, que ha tingut en els documents del Govern Civil una de les seves fonts, juntament amb els testimonis de familiars i alguns presos. "No es tractava només d'eliminar físicament les persones, sinó d'acabar amb la seva autoestima", assenyala l'autor.
La cultura més política, a la plaça d'Islàndia
És la política cultura? O està abduïda qualsevol manifestació cultural per la política? Respondre aquestes preguntes pot ser com esbrinar si primer fou l'ou o la gallina, però el que és innegable és que, històricament, ambdues formes han creuat els seus camins constantment. Si feim referència al moviment dels indignats, el seu nom ja és prou significatiu, perquè sorgí després que el llibre d'Stéphane Hessel Indigneu-vos! provocàs tot un daltabaix en el mercat literari. L'anomenada plaça d'Islàndia de Palma no només viu de política, sinó que també ofereix un grapat d'activitats culturals. Això sí, no és una cultura neutra, sinó compromesa. Política o polititzada. Tant és. Al cap i a la fi, les cançons són cançons, i els poemes, poemes. Si qualque nucli cultural hi ha en l'acampada dels indignats de la plaça d'Espanya, aquest és la Universitat lliure, on qualsevol que vulgui es pot seure a llegir una estona o participar de les seves propostes. Aquesta setmana, les activitats de la Universitat lliure se centren en l'agricultura i el consum dels aliments, amb temes que abracen des dels transgènics a la situació del camp a Mallorca.
Cases museu: un bon any i un futur incert
El 2010 fou un bon any en general per a la Fundació Casa Museu, malgrat els problemes i el futur incert que es presenta amb el canvi de color polític al Consell. Les cases de Llorenç Villalonga (Binissalem) i del pare Ginard (Sant Joan) augmentaren ostensiblement el nombre de visitants: més de 2.000 persones respecte del 2009, una xifra que el director insular de Cultura, Maties Garcies, atribueix a "la bona gestió i a la programació adient". La que no aixeca el vol és la de Blai Bonet (Santanyí). Encara que s'aprovà el projecte de rehabilitació de l'arquitecte mallorquí Gabriel Arbona, la manca de finançament ha provocat que hagi quedat només damunt el paper. "El Consell no disposa de recursos propis i la situació financera del Govern tampoc no ha fet possible l'arribada dels doblers necessaris", explica Maties Garcies. "Hi havia un conveni amb Madrid, però els diners no han arribat i la Conselleria d'Hisenda no volia comprometre cap quantitat per endavant", afegeix. Ara per ara, el canvi de Govern no permet saber què passarà en el futur amb aquesta casa museu.
Vetlada d'objectius
Palma Photo 2011 suposà ahir l'estrena del batle de Palma, Mateu Isern, en un acte cultural. La inauguració de l'esdeveniment va tenir lloc al Casal Solleric amb la retrospectiva d'Steve McCurry. El fotògraf nord-americà va recórrer la mostra acompanyat d'Isern; el regidor de Turisme, Àlvaro Gijón, i el de Cultura i Esports, Fernando Gilet. Tots s'aturaren davant les impactants imatges de McCurry, qui explicà alguns detalls de l'obra. Per a la resta de ciutadans, fou bastant més complicat acostar-se a les fotos, a causa de la quantitat de gent que omplia les sales del Solleric. L'afluència de públic d'aquesta edició ha estat prou significativa. "Pareix que aquest acte s'ha llançat definitivament", comentava, amb optimisme, la galerista i presidenta de l'AIGAB, Rosa Vanrell, amfitriona d'Alessandro Marinelli i les seves Texturas, a més de debutant a Palma Photo. La de McCurry no fou l'única retrospectiva. Watching in silence, al Centre de Cultura Sa Nostra, oferí una repassada per la carrera del mallorquí Pep Bonet, qui impartirà un taller el proper 29 de juny amb Joan Fontcuberta a Es Baluard.
- Palma gastarà 90.000 euros en una campanya perquè els residents se sentin orgullosos de l'oferta turística de la ciutat
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Clam multitudinari a Palma en defensa de l’habitatge digne: «Volem viure a Mallorca!»