Notícies del dia 4 de juliol de 2011
Illes Balears / Balears

Crònica Negra

El concurs de ràdio digital es va fer amb una tecnologia obsoleta

El concurs de freqüències de ràdio digital de les Balesars es féu amb un plec de condicions que imposava una tecnologia obsoleta, segons diuen especialistes del sector i admeté la mateixa Conselleria d'Interior que el preparà, la de Francesc Antich. En concret, la tecnologia per a la qual havien de preparar les propostes les entitats que optaven a una freqüència es diu DAB (Digital Audio Broadcasting).

E. Borràs

Personal sanitari atén la dona i la seva filla, al costat del paracaigudes.

Crònica Negra

Dues turistes, molt greus per xocar amb un paracaigudes

Vol tràgic en l'Arenal. Una turista portuguesa es troba en estat crític i la seva filla en estat "molt greu" després de caure amb el paracaigudes amb el qual sobrevolaven la Platja de Palma i d'estavellar-se contra l'asfalt, a primera línia del mar. El marit va observar impotent l'accident, que es va produir al migdia. Mari Sa Silva Quintaniha Rodríguez, de 52 anys d'edat, i la seva filla Ana Carima, de 19, s'allotjaven en un hotel de l'Arenal, al costat del pare de la jove. Ahir al matí, les dues dones van decidir sobrevolar la platja, mentre una llanxa les remolcava per la costa. A les 12.30 hores, un inesperat cop de vent hauria provocat que la corretja es trencàs.

J.J.

Ahir capvespre les obres encara eren evidents a la façana del futur centre.

Part forana

Nous entrebancs en la millora de Ca s'Amitger

Les obres de millora de la possessió de Ca s'Amitger, a Escorca, futur centre d'interpretació de la serra de Tramuntana, acumula un nou retard i no obrirà les portes abans de l'estiu, tal com estava previst. A mitjan mes de març, la Conselleria de Medi Ambient féu una visita d'obres a la possessió i anuncià que la instal·lació estaria en funcionament a principis de l'estiu. La realitat és que la feina encara no s'ha acabat i previsiblement no estarà llesta en menys d'un mes. Maria Magdalena Carbonell, cap de Serveis de l'empresa pública de la Conselleria de Medi Ambient, Espais de Natura Balear, explica que, "malgrat que els treballs prevists inicialment ja han conclòs, s'ha descobert que la teulada estava en mal estat". Per millorar la infraestructura, s'ha hagut de licitar l'actuació, perquè no estava inclosa dins el projecte de rehabilitació. El concurs l'ha guanyat Tracsa, empresa que ha realitzat també la millora integral de la possessió de Ca s'Amitger. Maria Magdalena Carbonell assegura "que la millora no retarda en si la posada en marxa del centre, ja que mentre es munti l'exposició interior, els operaris treballaran en la reparació de la teulada".

M. Serra

Fins a finals d'agost, els pagesos recolliran el producte.

Part forana

Amb la calor arriba el temps dels cereals

Quan la calor es fa més insuportable, els camps de Mallorca s'omplen de color daurat per anunciar que és temps de cereals. La zona del Pla de l'Illa és on els cereals són més presents i actualment veuen ja com les màquines comencen a treballar per fer-ne la collita. Enguany, els cicles meteorològics no s'han complit fidelment, fet que ha retardat el principi de l'operació. Jerònima Bonafè, presidenta de Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, explica que "les pluges que caigueren a principis de juny impossibilitaren que la maquinària entrès al camp a treballar i ha retardat uns 15 dies l'inici de la collita". Això no obstant, actualment els pagesos treballen de valent i moltes finques ja estan segades i amb les bales de palla fetes. Els pagesos han començat a recollir l'ordi i la civada i a partir de finals de juliol i principis d'agost serà el torn del blat i el triticale. La collita normalment se sembra a la tardor aprofitant les pluges d'octubre i novembre, i la recollida té lloc a l'estiu entre els mesos de juny i agost, que és quan la planta ja està ben dessecada pel sol.

M. Serra

Imatge d'arxiu de la clausura de tallers de català a alumnes de la barriada de Son Gotleu.

PP i llengua

L'“austeritat” d'Isern pel català és just d'un 0,003%

La retallada del programa dels dinamitzadors lingüístics que farà el batle popular de Palma, Mateu Isern, en nom de l'austeritat, just equival a un 0,003% del total del pressupost municipal. L'any 2010, aquest projecte lingüístic només suposà 207.762 euros d'un pressupost consolidat que s'eleva als 586 milions. La xifra és molt inferior a la que anuncià el PP en campanya, quan assegurà davant els seus militants i ciutadans de Palma que aquesta iniciativa costava prop d'un milió d'euros. Amb les xifres damunt la taula, l'eliminació del departament de Política Lingüística no és, segons PSM-IV-ExM, "una decisió d'austeritat, és una decisió política. El PP vol incomplir el que li toca complir per la Llei de normalització lingüística a les institucions de les Illes", recrimina el regidor de la coalició, Antoni Noguera. Per això, i davant la manca d'una regidoria o direcció general de política lingüística a Cort, PSM-IV-ExM ha engegat una campanya conjunta amb l'Obra Cultural Balear a través del Facebook per mobilitzar la ciutadania a favor del català

Laura Morral

Els fonaments dels altres quatre adossats.

Part forana

Els ruberters guanyen la batalla a l'especulació

No hi haurà adossats nous a Ruberts. Els fonaments dels quatre que ja es varen començar i la construcció dels quals va ser paralitzada per ordre judicial seran demolits. Els veïns de Ruberts, un llogaret en el cor de Mallorca dins el terme municipal de Sencelles, han guanyat la batalla que a finals de la dècada dels 90 emprengueren contra el puixant desenvolupisme urbanístic, que amenaçava de duplicar el nombre d'habitants i rompre la tradició urbanística i la seva relació amb l'entorn rural. L'Ajuntament de Sencelles ha aprovat recentment, en sessió plenària, les bases de l'acord amb els ruberters. A l'esmentat document s'especifica que els tres adossats ja acabats, i habitats des de fa anys, es mantindran. Per contra, al solar on es varen aixecar els fonaments dels altres quatre s'hi construirà un aparcament i s'hi habilitarà una zona verda. Miquel Torrens, secretari de l'associació de veïns, assegura que els ruberters "estam molt satisfets". "Per petit que un sigui, si un té raó, la té", afegeix Torrens.

Antoni Pol

S'hi du a terme una neteja de la vegetació per deixar-ho a punt per a una futura excavació al campament.

Part forana

Remoure el passat per fer memòria

Aquest cap de setmana ha tornat l'activitat al campament dels soldats ubicat al Parc Natural de Llevant. Un grup de voluntaris "remou" el passat per fer memòria històrica de la repressió franquista a Mallorca. L'Associació d'amics del campament ha organitzat una intervenció arqueològica per aprofundir en el coneixement i millorar l'estat de conservació d'aquest indret, que va ser un camp de presoners condemnats a treballs forçats duran el règim franquista a principis dels anys 40. L'objectiu és deixar-ho tot a punt per, amb vista a un futur, poder realitzar-hi una excavació. De fet, l'Associació n'ha sol·licitat un permís al Consell. Així ho va explicar l'arqueòleg Antoni Puig, ànima de l'associació juntament amb l'historiador Tomás Suau, que estan al capdavant d'aquesta intervenció, la qual rep la col·laboració de diversos voluntaris. Les tasques que es duen a terme són una neteja de la vegetació i, a més, es dibuixen els murs. Els instruments emprats són tisores de podar, estris per treure herba i cinta mètrica. És imprescindible que els voluntaris tinguin "ganes de donar un cop de mà". No fa falta que siguin professionals.

Assumpta Bassa

Les Balears encapçalen la minva de l'atur al mes de juny.

Balears

Les Balears són de les comunitats amb major percentatge d'usuaris d'Internet

Les Balears es troba entre les comunitats amb major percentatge d'usuaris freqüents d'internet al tenir un 65,1 % dels internautes que es connecten de manera continuada, segons l'Enquesta sobre Equipament i Us de Tecnologies d'Informació i Comunicació a les Llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollit per Europa Press. La mitjana nacional s'ha situat al 58,4 %. Al costat de les illes, les comunitats amb un major nombre d'internautes freqüents han estat Catalunya amb un 67,7 %, Madrid (66,7%), Aragó (61,2%) i El País Basc amb un 60,7 %. Canàries s'ha situat amb un 51 %, Galícia (48,3%), Extremadura (48,5%), Múrcia i Andalusia, totes dues amb un 52,1 % i la ciutat autònoma de Melilla (51,1%).

E.P.

Ciutat

El Govern valora l'abaixada de les xifes de l'atur però “sense eufòries”

La directora general d'Economia i Estadístiques, Maria Teresa Palmer, ha valorat les dades que s'han publicat avui sobre l'increment d'afiliats a la Seguretat Social i el descens de l'atur registrat a les Balears, encara que ho ha fet "sense cap tipus d'eufòria" i "amb molta prudència".

Efe

Illes Balears / Polí­tica
Segons dades de Ben Amics, ja s'han casat més de 20.000 parelles del mateix sexe.

Polí­tica

Alerten que el PP vol eliminar el dret d'adopció als homosexuals

El retorn del Partit Popular a la majoria de grans ajuntaments i comunitats autònomes, incloent-hi les Illes Balears, inaugura un cicle conservador a l'Estat espanyol. Les polítiques socials, per tant, seran diferents de les aplicades els darrers anys per institucions progressistes. Tant és així que ja han saltat totes les alarmes dins Ben Amics, l'entitat pro drets del col·lectiu lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB). La seva portaveu, Cristina Àlvarez, assegura que "estan en perill la majoria de drets que el col·lectiu ha conquerit en aquestes dues legislatures". Cita explícitament la possibilitat que el PP derogui la Llei d'adopció per parelles homosexuals. "Diversos dirigents ja han anunciat que volen carregar-se aquest dret", diu Àlvarez. Vaticina, per tant, una etapa de confrontació al carrer si el PP s'atreveix a llevar-los aquest dret. Allò que no queda tan clar, a hores d'ara, és que el PP gosi derogar la Llei de matrimoni homosexual. Segons dades de Ben Amics, ja s'han casat més de 20.000 parelles del mateix sexe d'ençà que s'aprovà. A més, l'acceptació social d'aquestes bodes supera el 80%, indiquen dades que el CIS ha emès repetidament.

Andreu Mir

La ministra de Sanitat, ahir a la platja de Benimeca.

Polí­tica

Leire Pajín cola els seus pares a una illa protegida de Menorca

La ministra de Sanitat, Leire Pajín Iraola (Sant Sebastià, 1976), ha iniciat aquest cap de setmana les seves tradicionals vacances a Menorca a la mateix illa del Llatzaret. Aquesta és la residència estival fins ara reservada a només mil turistes anuals (a més a més d'antics funcionaris del Ministeri). Tot i així, fa tres mesos que Pajín es va comprometre personalment -i per escrit- a obrir l'accés a la resta de menorquins. Però aquell conveni, subscrit el 27 de març amb el llavors president del Consell Marc Pons, continua sense tenir vigència. I la ministra continua fent d'aquell emblemàtic paratge del port de Maó la seva residència estiuenca personal a l'Illa. Ara bé, el curiós del cas és que no solament la utilitza ella, sinó que es fa acompanyar també dels seus pares. Es tracta del baró socialista José María Pajín, assessor a la Subdelegació del Govern a Alacant, així com la seva esposa Maite Iraola.

D.Marqués

Polí­tica

La Policia engega els indignats

Avui matí, tècnics d'Emaya han netejat amb aigua la plaça d'Espanya. Foto: J. Torres. Dotacions de la Policia Nacional i de la Policia Local procediren anit a desallotjar els indignats de la plaça d'Espanya. Al tancament d'aquesta edició -les 01.15, una hora després que s'hagués iniciat l'operatiu- no s'hi havia registrat cap incident. Les persones que hi acampaven des de feia set setmanes retiraren els seus aparells i replegaren les tendes. Estava previst que després s'hi personassin els operaris d'Emaya per passar la mànega i les graneres per tot l'indret. Una dotzena de vehicles cel·lulars es desplegaren a la plaça d'Espanya (rebatiada d'Islàndia) poc després de la mitjanit. El cap de l'operatiu es dirigí on era el grup principal dels indignats i els comminà a anar-se'n. S'intercanviaren unes paraules.

dBalears

Illes Balears / Economia
Segons dades d'AENA, Son Sant Joan ha registrat enguany el millor juny de la seva història.

Economia

Les afiliacions en el sector turístic illenc es disparen

El turisme suposa un parèntesi a la crisi econòmica que pateixen les Balears des de fa prop de tres anys. Les Illes encapçalen les afiliacions a la Seguretat Social en el sector del turisme, segons les dades del Govern balear. El mes de maig passat, l'Arxipèlag registrà 25.932 noves afiliacions en el sector turístic respecte de l'abril i es convertí en la comunitat que rebé més afiliacions en aquest sector. De fet, suposen poc més de la meitat de les afiliacions en turisme que es registraren en el conjunt de l'Estat: un total de 49.853. Les bones previsions d'arribades de turistes per a la temporada estiuenca ha fet que els empresris del sector incrementin les contractacions. Els sindicats valoren aquesta tendència de manera positiva. Això no obstant, el responsable de la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO a les Balears, Ginés Díez, alertà que en molts casos es tracta de contractes "temporals i precaris". A més, advertí que "no s'ha d'oblidar" que la pujada de turistes que permet l'augment de la contractació en aquests mesos

M. Ramis

Illes Balears / Cultura
Aquesta fou una de les fotografies realitzades pel guanyador del primer premi, Miguel Morey Colomina.

Oci

La fotografia s'uneix a l'esport

La unió entre fotografia i esport sol donar uns resultats que en moltes ocasions destaquen per la seva espectacularitat. I això que aquest gènere no és gens senzill. D'aquí el mèrit dels més de 70 fotògrafs aficionats que s'inscriviren enguany a Esportgràfica 2011, el tercer concurs de fotografia esportiva digital organitzat per l'Institut Municipal d'Esports, que se celebrà del 28 de maig al 4 de juny amb motiu de la clausura de les Escoles Municipals Esportives. Els participants varen tenir la missió de captar amb les seves càmeres els millors moments de les demostracions esportives celebrades als poliesportius de Palma. Atletisme, futbol, tennis infantil, natació sincronitzada, gimnàstica rítmica i artística, pàdel, waterpolo, rugbi, voleibol, bàsquet, karate i judo foren alguns dels esports que els fotògrafs captaren amb la seva mirada. Els millors moments d'aquest certamen es pogueren contemplar gràcies a una petita exposició i a la projecció d'un vídeo, actes que van tenir lloc el passat divendres dia 1 de juliol al pati del Casal Solleric.

dBalears

Espectacles

L'estiu, territori abonat per gaudir de la música

Si hi ha cap època de l'any que sigui la idònia per gaudir de la música, aquesta és sens dubte l'estiu. Cada any, el calendari illenc s'omple d'actuacions, i aquest 2011 no n'és cap excepció. Il·lustres del panorama musical visitaran l'Illa tant per mostrar els seus treballs més novedosos com per repassar els èxits que els seus seguidors sempre esperen sota l'escenari.

Maria Llull

Unes 3.000 persones seguiren ahir el tradicional musical del torrent de Pareis.

Cultura

Cançons per a un gran monument

Un diumenge sense sol però, tot i així, molt xafogós i el magnífic escenari natural del torrent de Pareis (Escorca) -que enguany s'estrenava com un dels llocs més emblemàtics del nou Patrimoni Cultural de la Humanitat- es barrejaren com dos ingredients màgics per oferir una vegada més al públic mallorquí un dels concerts musicals més singulars dels que es realitzen a les Illes Balears. Organitzat per la Fundació Sa Nostra des de fa un quart de segle i apropant-se ja als 50 anys d'història (el primer es va fer el 1964, organitzat pel pintor Josep Coll i Bardolet), el concert del torrent de Pareis va tornar a reunir ahir molts incondicionals que se sumaren al nombrós públic que ja gaudia del dia en aquest bell punt de la costa nord. El president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, aprofità la presentació per alabar la recent declaració de la Serra per part de la Unesco. El programa triat per a l'edició d'enguany no va decebre i va omplir el monument natural d'aires mariners i de melodies "de les de tota la vida", grans èxits musicals d'avui i d'antuvi, que convidaren a la nostàlgia i a l'humor.

Lluc García

Illes Balears / Esport
Lorenzo estava exultant al podi del Gran Premi d'Itàlia.

Motor

Jorge Lorenzo torna a guanyar

El mallorquí Jorge Lorenzo torna a assaborir les mels de la victòria. El pilot palmesà de Yamaha s'imposà ahir en el Gran Premi d'Itàlia de MotoGP després de dos mesos sense guanyar una cursa i reduí en nou punts el desavantatge amb l'australià Casey Stoner (Honda), en la lluita pel títol. Lorenzo, actual campió del món, va passar en poques voltes d'arriscar el tercer lloc, davant l'italià Marco Simoncelli (Honda), a realitzar un magistral avançament interior a Stoner, en una de les zones més boniques del traçat de Mugello, la baixada de Casanova Savelli. Lorenzo, a més, es va veure beneficiat pel segon lloc d'un altre italià, Andrea Dovizioso, que va treure quatre punts al seu company de l'equip oficial Honda en la darrera volta.

Fernando Castán. Efe

El manacorí s'haguè de conformar aquesta vegada amb el trofeu de subcampió després de perdre la final.

Tennis

Djokovic arriba a número u amb 2.015 punts sobre Nadal

El tennista serbi Novak Djokovic s'ha estrenat aquest dilluns de manera oficial com a nou número u del món en substitució de Rafel Nadal, que va derrotar aquest diumenge a la final de Wimbledon, tercer 'gran' de la temporada. 'Nole', que només ha perdut un dels seus 49 partits el 2011 i que ja havia posat fi al domini del balear després d'arribar a la final a Londres, es converteix en el vint-i-cinquè jugador en arribar aquesta posició en el rànquing, el catorzè europeu i el primer del seu país a nivell masculí, amb un total de 13.285 punts. Ara, avantatja en 2.015 punts el manacorí, que va acumular 56 setmanes seguides després d'aconseguir el 'trono' el 7 de juny de 2010 i sumar un total de 102 setmanes, superant així les 101 del nord-americà André Agassi.

Reuters

Trot

Marian Tux es proclama campió

L'hipòdrom de Manacor va ser l'escenari de la darrera etapa de l'Europeu Amateur. Els protagonistes del primer dia de competició, els representants d'Alemanya i Bèlgica repetiren la seva bona actuació i coparen els primers escalons del podi. Marian Tux va ser sens dubte el més regular, fet que li permeté endur-se el títol continental.

J.R./J.G.

Poliesportiu

El Garmin fa líder Hushovd

El noruec Thor Hushovd (Garmin), campió del món de fons en carretera, és el nou líder del Tour de França gràcies al triomf del seu equip a l'etapa cronometrada disputada amb sortida i arribada a Les Essarts, sobre un recorregut de 23 quilòmetres i en què Alberto Contador, vuitè amb el Saxo Bank, va cedir 23 segons respecte d'Andy Schleck.

Efe

Ara / Estat Espanyol

Estat Espanyol

Les absolucions de terrorisme a l'AN van augmentar un 81,4% el 2010

El nombre de processats que van ser absolts després d'haver estat jutjats en causes per terrorisme a l'Audiència Nacional va augmentar un 81,4% el 2010 en relació amb les dades registrades l'any anterior, segons es recull en la Memòria de la Fiscalia d'aquest tribunal, que serà presentada en les pròximes setmanes. El balanç de la representació del Ministeri Públic a l'Audiència Nacional, que repassa els cinc primers anys de mandat de Javier Zaragoza com a fiscal en cap, revela que l'any passat es van produir un total de 49 absolucions en judicis relacionats per activitats terroristes, una xifra que pràcticament duplica les 27 que es varen registrar a l'exercici precedent.

E.P.

Manuel Vázquez, secretari general de PS de G, i Alfredo Peréz Rubalcaba, ahir a Galicia.

Estat Espanyol

Les comunitats tindran 8.000 milions d'euros més per a Sanitat el 2012

El projecte de Pressuposts Generals de l'Estat per al 2012 destinarà 8.000 milions d'euros addicionals per a les comunitats autònomes, segons anuncià ahir Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident de l'Executiu i candidat del PSOE en les properes eleccions generals, que advocà per dedicar aquesta suma al sistema de salut. Rubalcaba féu aquestes declaracions a Santiago de Compostel·la en una conferència de premsa, abans de reunir-se amb militants del PSdeG-PSOE, amb la qual cosa respon així a les crítiques del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, sobre el "deteriorament" del sistema de salut públic. "Donaré una notícia al senyor Feijóo", assegurà el dirigent del PSOE, qui explicà: "En el pressupost de l'any que ve hi haurà 8.000 milions d'euros addicionals per a les comunitats autònomes. El meu objectiu és que es dediquin tots a Sanitat". "Veurem si totes ho fan, i si no ho fan ens preocuparem que ho facin", comentà el dirigent socialista, que va comparèixer en la conferència de premsa acompanyat del secretari general del PSdeG, Manuel Vázquez.

Efe

Estat Espanyol

El PP acusa Rubalcaba de doble joc amb la banca

Esteban González Pons, vicesecretari de Comunicació del PP, criticà ahir el vicepresident primer i candidat del PSOE a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, per intentar ser "dues persones alhora", "el candidat roig" i "el vicepresident amic dels banquers". González Pons, de visita a València per mantenir una reunió amb els portaveus del Govern valencià i del partit i el grup parlamentari a la comunitat, acusà Rubalcaba de caure en "gravíssimes contradiccions".

Efe

Ara / Món
Bianca Pavel, romanesa de Ploiesti.

Horitzons

“Tenim una llengua romànica amb les mateixes arrels”

Nasqué fa 31 anys a Ploiesti, ciutat d'uns 250.000 habitants, a 60 quilòmetres al nord de Bucarest, coneguda amb el malnom de "capital de l'or negre" a causa de les refineries petrolíferes. Tota la seva família directa viu a Madrid: el pare, que és enginyer; la mare, pirotècnica; hi té també una germana estudiant i una altra que és advocada. Ella diu que es tracta d'una família normal, que sovint enyora la terra de les planeres romaneses, a prop dels Alps de Transilvània, amb les seves prades verdes i esponeroses, on tots ells varen passar la infància i créixer. Abans d'acabar els estudis universitaris va fer feina en una empresa de vaixells de creuer i en un dels viatges va conèixer Xavier, el mallorquí que la dugué fa quatre anys a l'Illa i amb qui ha engendrat Andrei, que ara té quasi set mesos. Poc després d'arribar es va fer monitora de pilates. Actualment vol tenir una carrera professional i per això estudia turisme a la UNED. Li agrada molt la música i el cinema, sobretot els films inspirats en fets reals.

Raphel Pherrer

Món

El candidat de les camises vermelles venç a Tailàndia

Puea Thai, el partit del governant deposat fa cinc anys Thaksin Shinawatra, guanyà ahir de manera aclaparadora els comicis. Puea Thai tenia el suport dels anomenats camises vermelles. Amb aquest resultat, la canddiata Yingluck podria recaure en la primera dona que assumeix la direcció de Tailàndia.

Agències

Chávez, vestit amb roba esportiva.

Món

Caracas tanca files entorn de la salut de Chávez

El Govern de Veneçuela tanca files entorn de l'estat de salut del president Hugo Chávez, operat de càncer a l'Habana. Nicolás Maduro, canceller veneçolà, assegurà ahir que al president veneçolà se li va treure "per complet" i "a temps" el tumor que tenia a la zona pèlvica, i confirmà que les cèl·lules cancerígenes es trobaven en aquesta zona i no al còlon. "Se li va detectar aquest tumor cancerigen a temps i es va aconseguir de treure-li el tumor, complet; ha iniciat un procés gairebé miraculós, ascendent, de recuperació física, de la seva fortalesa, de la seva salut," indicà Maduro . El mandatari assenyalà que els òrgans del president es troben en perfecte estat després de la segona operació a la qual fou sotmès a l'Havana per extreure-li el tumor, després d'haver estat intervingut inicialment, el dia 10, d'un abscés pèlvic. Maduro assenyalà que va ser "una operació a fons" i "bastant forta" que consistí a extreure el "tumor complet", que va durar "més de sis hores" i que va ser realitzat per un dels "millors equip d'especialistes cubans i veneçolans que hi ha en el món", entre els quals va citar oncòlegs, patòlegs, microbiòlegs i proctòloges.

Efe

Ara / Tendències
El USS Bataan atracà ahir al port de Palma perquè la tripulació descansàs.

Tendències

Arriba un altre vaixell dels EUA

Un segon vaixell de guerra de la Marina dels EUA fondeja des d'ahir a la badia de Palma. Es tracta del USS Bataan, un porta-naus de propulsió convencional i plurifuncional. Les seves dimensions són una mica més reduïdes que el visitant de la setmana passada, el USS Enterprise. Aquest nou vaixell no només serveix perquè enlairin els helicòpters i naus aèries de l'Exèrcit, sinó que carrega el gruix dels vaixells d'assalt amfibis. Aquest doble vessant s'acompanya d'una capacitat per a 2.000 soldats de la Marina. Les tropes són a Líbia, on països occidentals donen cobertura aèria als rebels contra Gaddafi.

Andreu Mir

El repartiment d'actors de Mossèn Capella posà en grup abans de començar la gala.

Tendències

Mossèn Capellà se'n va a la fresca

Amb la brisa marina de la costa de Mallorca i el misteri per conèixer el destí dels personatges de l'exitosa sèrie Mossèn Capellà, oferida per IB3 Televisió i produïda per Nova Televisió, la plaça de Sant Jaume de Portocolom visqué ahir el vespre més emocionant de la temporada amb una gala final a la fresca, presentada per Joan Monse. A partir de les 20.00 hores, els seguidors de les històries del poble de Sant Jeroni de la Roca aconseguiren veure de prop els actors i les actrius de la sèrie. Els més alabats foren Joan Miquel Artigues (Lluc Capellà), Alícia Garau (Blanca) i Joan Maria Melis (don Cristòfol), que no s'aturaren de fer cas. Els personatges, amb els veïnats del poble, soparen de pa amb oli mentre esperaven el desenllaç amb nostàlgia i il·lusió. Un encontre entre la realitat i la ficció, ja que els escenaris de Mossèn Capellà s'han recreat a Portocolom. Per tant, la festa també volgué ser un homenatge al nucli costaner i a la seva gent, que han estat l'alter ego del municipi de ficció.

Martina Poquet

Opinió / Opinió
Glosa de Mateu Xurí

Opinió

Qui pinta, Pastor?

Al poble de Manacorpinten la seu del PP;i si el frontis no està bé,el missatge és prou bo.Mentre passa tot açò,en Pastor obre l'aixetai amb la gorga encara estretavol mostrar el seu cantet.El pastor ha tornat xoteti ara estira la cordeta.

Glosa de Mateu Xurí

Josep Maria Llauradó

Opinió

Emocions de segona

"No hi ha hagut emoció", deien les cròniques de les noces d'Albert de Mònaco i Charlene Wittstock (ho veia dissabte vespre a l'info de TVE1), assumint que les monarquies poden renunciar a la raó però no a la telegènia i afegint que la princesa Charlene comença a mostrar-se...

Josep Maria Llauradó

Maties Salom

Opinió

Toledo, Conca, Albacete...

Ja no hi ha servei de trens d'alta velocitat directe entre Madrid, Toledo, Conca i Albacete. Una cancel·lació que, a hores d'ara, lamenten nou persones cada dia, que és la mitjana d'ocupació de la línia, anada i tornada. La ràtio de passatgers voreja la pornografia i planteja una...

Maties Salom

Bernat Joan i Marí

Opinió

Europa: tornen les fronteres?

De tant en tant sorgeixen notícies que deixen una sensació de preocupació, una sensació negativa, molt per sobre del pes que realment tenen en un procés determinat. Em ve al cap aquesta consideració pensant en la decisió de la Comissió Europea de permetre tornar a posar...

Bernat Joan i Marí

Ferran Aguiló

Opinió

Capacitat de perdó

No m'agrada l'obscena demostració de poder que envolta Dominique Strauss-Kahn, expresident de l'FMI. En aquesta obscenitat, la possibilitat d'aplicar la prepotència, consubstancial al càrrec i al personatge, sobre les relacions sexuals entra de ple en el terreny de...

Ferran Aguiló

Miquel Àngel Limon

Opinió

Ullada al bicentenari del periodisme menorquí

Aquests últims jorns lluminosos de primavera que hem tancat, Menorca ha assolit el bicentenari del naixement del periodisme contemporani. El juny de 1811 sortia dels obradors de la vídua i fills de Joan Fàbregues Sorà la primera publicació periodística que coneixia el...

Miquel Àngel Limon

Jaume Lladó

Opinió

Una decisió política mala d'entendre

Maldament molts de vosaltres, estimats lectors, no sou campaners, supòs que coneixeu l'estranya situació política que viu Campos. Per si no fos així, us en faig cinc cèntims. Les passades eleccions municipals varen donar 6 regidors al Partit Popular, 4 a +Acció (formació aliada de...

Jaume Lladó

Damià Quetglas

Opinió

Només la punteta

El diari -així en genèric- és també conegut com 'el mentider', més que per la suposada parcialitat de qualsevol capçalera, per la reproducció de les mentides de tot el món. És la paradoxa de cercar les veritats en un mosaic de discursos interessats sobre la realitat. Sovint s'empra la...

Damià Quetglas

Kika Rodríguez

Opinió

Continuam desquadrats

Estam a l'estiu de ple i, encara que aquesta època estival s'associa a bauxa i oci, sembla que els periodistes de les illes li han agafat gust a allò de la calculadora. El Diario de Mallorca ha dedicat tota la setmana a esbrinar els sous a les empreses públiques, una feina titànica en...

Kika Rodríguez

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Setmana importantEls polítics balears miraran aquesta setmana cap a Madrid. Pot ser important. S'espera que Alfredo Pérez Rubalcaba presenti la dimissió per convertir-se en candidat a president després d'un procés ràpid de votació...

dBalears

Miquel Payeras

Opinió

El PP romp el cordó

Després de les eleccions de 1995, tots els partits adversaris del PP acordaren fer un cordó sanitari per aïllar els conservadors i, així, destrossar-los a les urnes següents. No es pot assegurar de qui partí la idea, però tot indica que va ser del grup que posteriorment (1998 a les...

Miquel Payeras

Editorial

Opinió

Descontentament dins el PP?

Mai, des de l'inici de l'autogovern, el PP no havia aconseguit una victòria tan espectacular, àmplia i sense discussió com l'aconseguida el maig passat. L'èxit de J.R. Bauzá és inqüestionable. El dia de les eleccions els votants populars acudiren en massa a les urnes...

Editorial

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

Un estiueig vist per Maura (1886)

No parlam del polític Antoni Maura, sinó de l'escriptor costumista que, en els seus escrits, permet que ens translladem bellament als estius de finals del segle XIX a Palma i a observar de quina manera aquells avantpassats nostres suportaven les calorades...

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió / Cartes al director

Cartes al director

Cartes dels lectors

Política eivissencaAquestes darreres eleccions, és evident, han representat una derrota contundent de l'esquerra o, per ser més exactes, de tot allò que és a l'esquerra del PP, ja que dir esquerra al PSOE ho trob molt agosarat. No ha estat tant una victòria del PP com una derrota dels altres, ja que el PP ha experimentat pocs canvis en vots.