Maria Llull
Palma es retrata
La fotografia es convertirà avui en la gran protagonista en la setena edició de Palma Photo. Serà a partir de les 20 hores quan desset galeries i centres expositius de Ciutat obriran les portes per mostrar imatges per a tots els gusts, que abasten des del fotoperiodisme fins a la videoinstal·lació. Com a novetat, l'Associació Independent de Galeries d'Art de les Balears (AIGAB) col·labora enguany en aquesta festa de la fotografia. Tanmateix, a part del programa oficial, molts altres centres s'han afegit a aquesta vetlada. Aba Art Contemporani presenta Narraciones (extra)ordinarias, de Verónica Ruth Frías i Cyro García, un recull d'imatges que formen una metàfora sobre la vida i les seves maldats. Per altra banda, Aba Art exhibeix Agnus Dei, d'Alejandro Clavo, a l'hotel convent de la Missió. Francesca Martí mostra l'obra més recent a la galeria Altair amb l'exposició Reflections. La fotografia eròtica europea del segle XIX és la inspiració de Mar Agüera a Visionarias, que es podrà veure a Ferran Cano.
Per tornar, un concert
"Per mi cinc anys no són res", diu Javier Vegas quan parla del retorn de La Gran Orquesta Republicana. Però molts dels seguidors d'aquest emblemàtic grup mallorquí probablement no hi estaran d'acord. L'adéu es produí l'any 2006 i Javier Vegas es dedicà al seu nou projecte, Malatesta. "Això acabà fa un any i mig i vaig pensar que, en lloc de cercar un nou camí, tal vegada era el moment de recuperar La Gran Orquesta", explica. Després de demanar-ho als altres integrants del grup, "les respostes foren d'allò més positives". I tornen a ser aquí, amb set dels vuit membres que ho deixaren fa cinc anys. Per començar, la sala Assaig de Palma serà l'escenari del concert de tornada d'una banda que ja es pot considerar hitòrica. Aquesta festa tindrà lloc dissabte dia 18 a partir de les 21 hores. Llavors, serà el moment del retrobament amb temes com Mi territorio, Los nadies, Vida de colores, Imagina la victoria de los vencidos i Te quiero.
Miquel Brunet i Mercè Pons uneixen esforços en la creació musical
Miquel Brunet i Mercè Pons presentaran el proper 15 de juny el seu treball conjunt Connexions cromàtiques, en el qual han col·laborat els músics d'Univers M Ensemble. Ambdós compositors han traduït en notes musicals el paisatge de les Illes Balears, "un lloc privilegiat". La presentació serà a partir de les 21 hores al palau March de Palma. "El projecte nasqué arran d'un encàrrec que va rebre Mercè fa dos anys del Govern balear", explica Miquel Brunet. "Es tractava de fer una música que parlàs de les Illes, separades i a la vegada connectades". Els dos compositors es posaren a fer feina amb un material inicial molt particular: les cinc primeres notes d'un preludi que Chopin va compondre a Mallorca. Curiosament, es tracta de les primeres notes d'una partitura composta per Schumann per a piano en honor del compositor polonès. A tot això, s'hi ha d'afegir que el 2010 se celebrà el segon centenari del neixement d'ambdós compositors.
Palma, ciutat d'artistes
Marcos Cuesta (Barcelona, 1979), Théotime Gerber (Narbonne, 1978), Iván Izquierdo (Granada, 1983) i Santiago Morilla (Madrid, 1973) formen el primer grup d'artistes del projecte CRIDA (Centre de Residència i l'Intercanvi d'Artistes), que nasqué fruit d'una convocatòria de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma. Tots quatre ja fa més de cinc setmanes que són a Palma (hi quedaran un total de set), un temps en el qual han pogut desenvolupar les seves pròpies creacions i, sobretot, interaccionar entre ells i amb la ciutat, on deixaran la seva marca en forma d'intervencions artístiques en alguns espais concrets que es revelaran d'aquí a uns dies.
La guerra de Successió: del conflicte internacional a l'enfrontament entre mallorquins
Quins clans familiars posseïren el poder local al Regne de Mallorca? Com els afectà la guerra de Successió (1701- 1715)? Com quedà l'economia de l'Illa després del conflicte bèl·lic? Aquestes són algunes de les preguntes que troben resposta a Poder y familia durante la guerra de Sucesión en el Reino de Mallorca, la tesi doctoral de l'historiador i professor de la UIB Eduardo Pascual, que centra el seu treball en la figura de Nicolau Truyols i Dameto, primer marquès de la Torre i representant d'un dels principals llinatges entre l'oligarquia local.
Una CRIDA a la creació i l'intercanvi
El projecte que havia de transformar part del convent de Sant Jeroni en un espai de creació artística fou presentat el 5 de març passat i va ser impulsat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma. En aquelles dates, encara faltava conèixer quin seria el projecte comissariat que s'encarregaria de gestionar els estudis habilitats per rebre artistes de fora de l'Illa. Tres mesos després, aquest projecte porta el nom de CRIDA, és a dir, Centre de Residència i Intercanvi d'Artistes. Fernando Gómez de la Cuesta (Còrdova, 1976) i Pau Waelder (Palma, 1974), dos crítics d'art i comissaris independents, són els encarregats de gestionar els diferents aspectes que integren el programa. Els estudis de Sant Jeroni acullen des de fa poc més d'un mes els artistes Marcos Cuesta (Barcelona, 1979), Théotime Gerber (Narbona, 1978), Iván Izquierdo (Granada, 1983) i Santiago Morilla (Madrid, 1973).
Els mals del teatre balear,sobre la taula
La crisi econòmica ha afectat tots els àmbits, però tal vegada és el de la cultura el que ha patit els cops més forts de la situació actual. El sector de les arts escèniques a les Illes Balears no només no ha estat aliè als problemes econòmics, sinó que a més ha vist agreujada la situació per les contínues disputes i desavinences entre els diversos integrants. Com que sembla que la crisi va per llarg i de moment té poc remei, els integrants de la gran familía d'aquells que es dediquen professionalment a les arts escèniques es reuniren ahir a la sala Petita del teatre Principal per tal d'arreglar la situació de desunió que predomina dins el sector. Es tractaren tant els problemes com les possibles solucions. Quant a les dificultats, no per ser prou conegudes deixen de ser destacables, sobretot perquè algunes són mals endèmics que a hores d'ara estan molt accentuats. En primer lloc, la majoria d'aquells que alçaren la veu en la trobada destacaren la perjudicial hegemonia que exerceixen els programadors dels teatres públics.
El cinema surt de la gran pantalla
Es Baluard fou ahir l'escenari del primer encontre entre realitzadors organitzat pel Festival internacional de cinema gai i lèsbic de Mallorca. La llista de participants incloïa dos dels directors que exhibeixen els seus treballs en el Festival del Mar, el britànic Chirstian Martin i el nord-americà Jacob Chase. No hi faltaren el president i el vicepresident de l'Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB), Nofre Moyà i Luis Ortas. Completaren la taula el director de la Mallorca Film Commission, Pedro Barbadillo, i Frieder Egermann, director del Festival del Mar. El britànic Bernie Hodges fou el representant dels actors. Un dels temes més interessants que es tractà durant aquest encontre fou el de les diferències entre la indústria europea i la nord-americana, exemplificades en Christian Martin (que presenta avui a les 20 hores el film Buffering) i Jacob Chase (que competeix amb la pel·lícula The four faced liar). Mentre que a Europa la part comercial té una importància menor en comparació, als Estats Units el cinema és concebut essencialment com a negoci.
“Les grans productores saben que la Llei del cine funcionaria”
Fènix 11-23 és el darrer projecte de l'actor, director i president de l'Acadèmia Catalana de Cinema, Joel Joan (Barcelona 1970). Aquest film es basa en la història real d'Èric Bertran que, a només 14 anys, fou acusat de terrorista informàtic per haver enviat correus electrònics amb la idea de demanar a uns supermercats que l'etiquetatge fos en català. És un fet prou simptomàtic per no donar-lo a conèixer a la pantalla.Heu recorregut al micromecenatge en aquest nou projecte. És una via de futur per al sector audiovisual?No per a totes les propostes. Han de ser projectes molt determinats, especials. En el nostre cas, hem optat pel micromecenatge perquè aquesta és una pel·lícula de denúncia molt valenta, que posa el dit a la ferida: que respectin la teva llengua i no t'acusin de terrorista pel fet de defensar-la.
Dies de postguerra a Mallorca
"Flaire d'ametles i taronges. La remor de les ones copejant el vaixell just acabat d'atracar al moll. Ja érem a Mallorca!". Així comença Gardènies en la nit (El Tall), la darrera novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí. "És una novel·la que tracta la temàtica de la Guerra Civil mitjançant la història d'un presoner republicà (el meu pare) i una jove de família de dretes de sa Pobla (la meva mare)", explica l'autor. Gardènies en la nit (premi de l'Òmnium Cultural 2009) ve a ser la segona part d'Els crepuscles més pàl·lids (premi Alexandre Ballester 2009). "Ambdues són un recordatori literari de la postguerra, de l'oprobi patit per la família i pel poble treballador", explica López Crespí. "He recordat la història dels perdedors i de la repressió a Mallorca, però també hi ha una immersió dins la Palma dels nobles, aquells nobles que aplaudiren l'afusellament d'Emili Darder", prossegueix l'escriptor, "seduït" també per "la història familiar". "La relació dels meus pares presentava un conflicte molt interessant des del punt de vista literari", assenyala.
“Riure's d'un mateix és fonamental”
Si l'obra Shirley Valentine ja és de per si una garantia per passar una bona estona al teatre, tenir Verónica Forqué damunt l'escenari fa que les expectatives es disparin. L'actriu madrilenya aterrarà els dies 18 i 19 de juny amb aquest personatge, que serveix per parlar de tantes coses, com ara la situació de les dones, les relacions de parella i la recerca de la felicitat. Com altres dones, Shirley Valentine és una mestressa de casa amb un matrimoni insatisfactori, que, en un moment donat, necessita replantejar-se la seva existència. "És l'exemple perfecte del que passa a les dones d'uns 50 anys. En aquest moment, tornen invisibles i Shirley decideix deixar de ser-ho", explica Verónica Forqué sobre el seu personatge. "Aquesta no és només una obra sobre les dones, sinó també sobre els homes i les relacions de parella", afegeix. L'actriu madrilenya afronta un gran repte, ja que està "quasi" tota sola damunt l'escenari. "No estic sola perquè el públic està en tot moment amb Shirley. Ella va contant les seves coses als presents, que són els seus amics", assenyala.
La vida d'un home de llegenda
Si hi ha algun personatge llegendari en la història de Mallorca, és Joan March (Santa Margalida, 1880-1962). A més, ell és el centre del documental Joan March, de malnom en Verga, produït per La Perifèrica i Bellviure, en coproducció amb IB3, la participació de Televisió de Catalunya i la col·laboració del Govern. L'any que ve farà 50 anys des de la mort de Joan March, un home amb "llums i ombres" que en el documental que avui es presenta té com a antagonista el professor, també nascut a Santa Margalida, Joan Mascaró. No és la primera vegada que la figura de Joan March és tractada en un reportatge. TV3 ja ho va fer amb Joan March, els negocis de la guerra, un treball que es dugué a terme fa 8 anys. "Hem volgut tractar els orígens de la seva figura, veure com passà de Verga a Don Joan March", explica Cesc Mulet, de La Perifèrica. La productora ha estat assessorada en la tasca per l'historiador Pere Ferrer. L'actor mallorquí Simó Andreu és la veu narrativa d'aquest documental, on es mesclen diversos ingredients: imatges d'arxiu, escenes de ficció (protagonitzades per l'actor Toni Gomila) i seqüències amb personatges que conten anècdotes de la seva vida (com Miquel Monjo i Pere Ferrer).
Les “emocions viscudes” de Pep Bonet
Watching in silence és el títol de l'exposició que s'inaugura, avui a les 20.00 h, al Centre Cultural Sa Nostra i que recull un resum del treball del fotògraf mallorquí Pep Bonet, Creador Jove 2011. No n'és pròpiament una retrospectiva, però sí una acurada selecció, preparada per ell mateix, de les imatges que ha considerat més representaives de la seva carrera. "Les fotografies que es poden veure aquí són una bona mostra dels meus 12 anys de feina", declarà l'autor durant la presentació. "He cercat la unitat de les imatges en les temàtiques de tipus humanitari, com ara les sèries que vaig enllestir sobre la sida a l'Àfrica Subsahariana, la prostitució a Hondures i els conflictes en llocs com Sierra Leone, el Sudan, Darfur i Somàlia", prosseguí.
Desclassificats: què passa quan cauen les conviccions pròpies?
El Teatre de Manacor oferirà el cap de setmana l'obra Desclassificats, escrita i dirigida per Pere Riera (Canet de Mar, 1974) i interpretada per Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla, tres noms de pes de l'escena catalana. Les funcions seran dissabte i diumenge a les 20.30 hores. L'argument de Desclassificats se centra en l'entrevista que ha de fer una prestigiosa periodista per tal d'aclarir "certes informacions que el poden implicar en un delicte". Així ho explica Pere Riera, que va escriure aquest text com a treball de final de carrera a l'Institut del Teatre, en el qual es va llicenciar en Dramatúrgia i direcció teatral. Això sí, aquesta peça no tracta de política ni de periodistes, sinó que adopta un punt de vista molt més personal. Els tres personatges oposen sobre l'escenari els seus valors i la seva visió de l'ètica. La pregunta fonamental que els envolta és: Què passa quan cauen les conviccions pròpies? "La vida et posa en situacions que et fan reaccionar d'una manera que no esperaves, que provoquen que trenquis els principis propis", declara Pere Riera. "Quan jutjam els altres som implacables, però la cosa canvia quan nosaltres mateixos entram en contradiccions", afegeix l'autor i director, "molt il·lusionat" de portar aquesta proposta a Mallorca.
Solutions per al canvi climàtic
Si l'any passat el col·lectiu de fotògrafs Noor mostrà els resultats visibles del canvi climàtic a Consequences, la segona part d'aquest treball, que es pot veure al jardí de la Misericòrdia fins divendres, adopta un punt de vista molt més positiu. Solutions dóna a conèixer allò que ja es fa per lluitar contra l'escalfament global. A més, aquesta exposició, que forma part de la programació del festival Alternatilla, farà un itinerari per diversos municipis de Mallorca, com ara Lloseta, Pollença, sa Pobla i Alcúdia. Posteriorment, es veurà en indrets com Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao. Un total de 9 fotògrafs, assessorats per Greenpeace Internacional, són els qui difonen les solucions que han trobat en diferents indrets del món. Un d'ells és el mallorquí Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, 1974), que ja participà a Consequnces. "En el meu cas, he treballat el tema de l'energia geotèrmica a Islàndia", declarà ahir durant la presentació de Solutions. "La veritat és que costa un poc contar històries positives.
Els artistes prenen el carrer
La segona edició de la mostra Art Viu va fer del parc de les Estacions tota una galeria d'art al centre de Ciutat. Sota el lema "Si tens art, treu-lo al carrer", cent cinquanta-tres artistes de diferents disciplines mostraren les seves creacions, malgrat les dificultats que trobaren amb el fort vent i un sol de justícia. Per sort, els visitants no faltaren a la cita. L'acte inaugural va estar marcat per l'emotiu homenatge que reberen el pintor i escultor Martí Company i el pintor Miquel Aguiló. Ambdós recolliren unes plaques en reconeixement de la seva trajectòria i dedicació a l'art. "Martí Company és el clàssic pintor de carrer que un pot trobar a qualsevol poble de Mallorca i Miquel Aguiló és pràcticament l'únic pintor costumista que ens queda i se l'havia de reconèixer", explicà Josep Munar, president de l'associació Art Viu. El públic no faltà a aquesta cita amb l'art, on es podien contemplar obres pictòriques, escultòriques, fotogràfiques i d'artesania. Uns 1.000 metres lineals de recorregut mostraren creacions per a tots els gusts. La novetat d'enguany fou l'exhibició de ceràmica de les monges Tereses de clausura, que generà molta expectació.
Arranca la fira més reivindicativa
El pregó de l'escriptora mallorquina Llucia Ramis donà el sus a la XXIX edició de la Fira del Llibre de Palma, que ocuparà el Born fins al proper 5 de juny. L'inici del discurs de Ramis va fer referència a la victòria del Partit Popular i a les intencions dels de José Ramón Bauzá en matèria de política lingüística, que no auguren bons temps per al català. "Vist el resultat de les darreres eleccions, tal vegada aquest serà el darrer pregó de la Fira del Llibre que podrà fer-se a Mallorca en llengua catalana sense que això sigui considerat un 'mèrit'", digué.
Els llibres tornen a ocupar el Born
El passeig del Born de Palma es converteix a partir d'avui, i fins al proper 5 de juny, en una llibreria somiada per qualsevol amant de la lectura. Amb un pressupost de prop de 73.000 euros i 15 llibreries participants, més que mai, la XXIX Fira del Llibre es presenta amb algunes novetats, com els sortejos que es duran a terme per premiar els compradors amb viatges en globus, sopars, circuits d'spa i, com no podia ser d'una altra manera, lots de llibres. A més, les activitats que s'hi facin es podran seguir a la xarxa a través de Twitter. El serveis de Fires de l'Idi i el Gremi de Llibreters han estat els encarregats d'organitzar aquesta mostra, que no serà només un aparador comercial, sinó que inclourà activitats tradicionals, com la signatura de llibres, i innovadores, com una cercavila. L'escriptora mallorquina Llucia Ramis donarà el sus a la Fira amb la lectura del tradicional pregó, que l'any passat fou llegit per Margalida Capellà. Els caps de setmana els infants seran els protagonistes dels matins, amb activitats que inclouran contacontes.
Les Illes tornen a pujar a l'escenari de Tàrrega
Res de res, la Companyia de Dansa del Teatre d'Alaró, els Botifanfarrons i Produccions de Ferro seran les quatre formacions que representaran les Balears en la propera Fira de Tàrrega, que durarà del 8 a l'11 de setembre i que tindrà l'Amèrica Llatina com un dels temes centrals. Res de res hi presentarà Pontes, un muntatge coproduït amb el grup brasiler Circo Dux. "Al meu entendre, Res de res és una companyia amb una solvència contrastada ", declarà ahir Jordi Duran, director artístic de la Fira de Tàrrega. A més, Pontes s'exhibirà a Londres en el marc del programa Gravity, fruit de la col·laboració del certamen català amb Greenwich+Docklands International Festival.Moja Bieda serà l'espectacle de carrer que oferirà la Companyia de Dansa del Teatre d'Alaró, dirigida pel ballarí i coreògraf Carlos Miró. "Aquesta obra presenta un diàleg molt interessant amb el mobiliari urbà. A més, com que la companyia no havia estat mai a la fira, per a nosaltres suposa veure cares noves", assenyalà Duran.
La poesia com a competició
El poetry slam és un torneig de poetes en què un jurat seleccionat entre el públic decideix qui és el guanyador. Aquesta disciplina nasqué a Chicago durant la dècada dels 80 i donà vida a uns recitals de poesia oberts a qualsevol autor que volgués posar veu als seus poemes. Malgrat que ja fa uns 20 anys que el poetry slam es practica a Europa, només en fa un parell que aquesta disciplina va començar a agafar força a l'Estat. En el cas de Mallorca, llevat d'algunes trobades celebrades al cafè Antiquari i a la llibreria Literanta, poca cosa s'havia fet. Tal vegada allò més positiu de tenir un terreny quasi verge és que hi ha molta cosa a fer. Un bon començament, en aquest cas, és el neixement de Poetry Slam Mallorca, un projecte connectat amb la xarxa estatal Poetry Slam Punto Es i que celebrarà trobades periòdiques el darrer dimecres de cada dos mesos. El Bluesville albergà ahir el primer d'aquests encontres, que comptà amb la participació de sis "atrevits" i de Marçal Font Espí, guanyador del darrer campionat estatal, com a convidat especial.
- Palma gastarà 90.000 euros en una campanya perquè els residents se sentin orgullosos de l'oferta turística de la ciutat
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Clam multitudinari a Palma en defensa de l’habitatge digne: «Volem viure a Mallorca!»