Notícies del dia 21 de juny de 2011
Illes Balears / Balears

Ciutat

L'Ajuntament de Palma opta per no presentar el pressupost de 2011

Font: youtube.com L'Ajuntament de Palma ha optat finalment per no presentar un projecte de pressuposts per a enguany i mantenir la pròrroga pressupostària en considerar que a hores d'ara no val la pena "per criteris d'eficiència", ja que seria un pressupost "bimensual", ja que no podria vigir fins al mes d'octubre. Així ho ha assenyalat el regidor d'Economia i Hisenda, Julio Martínez, durant el primer ple de la legislatura convocat en sessió extraordinària, on el 'popular' ha indicat que el nou equip de govern ja s'ha posat a treballar en el projecte de pressuposts de 2012. D'altra banda, el ple ha aprovat -amb els vots del PP i l'abstenció dels grups del PSOE i del PSM-IV-ExM- una proposta de modificació de crèdit del pressupost municipal de 2011 de més de 14 milions d'euros per pagar l'amortització del deute del Consistori d'aquest any.

Agències

Balears

Els 11 immigrants algerians arribats dissabte en pastera seran traslladats a Barcelona

Els 11 immigrants d'origen algerià que viatjaven en pastera i foren detectats aquest dissabte al sud-est de Cabrera seran traslladats amb vaixell a les 23.30 hores d'aquesta nit al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, on esperaran a ser tornats al seu país d'origen.

E.P.

La nova resolució torna a posar en marxe el procés per tirar el pont, que està tancat al trànsit.

Part forana

El TSJIB tanca la via del Constitucional per evitar tomar el pont del Riuet

Una manifestació de veïns a favor de mantenir la construcció ara declarada il·legal. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha rebutjat el darrer salvavides jurídic per al pont del Riuet. Una nova interlocutòria de la Sala Contenciosa assenyala que la llei aprovada en el Parlament per legalitzar la infraestructura queda en un "intent infructuós", perquè només resoldria un dels tres motius pels quals es declarà il·legal. D'aquesta manera, l'ensorrament no anirà al Tribunal Constitucional. El TSJIB ordena que "tot seguit" es continuï amb els treballs previs a la demolició i, a més, requereix a l'Ajuntament de Manacor que n'informi cada set dies. Les dues resolucions notificades ahir pel TSJIB fan un nou gir a l'esvalot judicial del pont. Dos anys després que el Suprem ratificàs la il·legalitat de la infraestructura, el Tribunal Superior va desestimar un primer recurs de l'Ajuntament en el qual deia que era impossible demolir el pont i, per tant, feia complir la sentència. Com a reacció, el Parlament va aprovar una llei per la qual incorporava el viaducte en el Pla director de carreteres. Amb aquesta norma com a arma, l'Ajuntament va plantejar un nou incident d'impossibilitat.

V.M./M.P

Ciutat

Els indignats de Palma retiraran abans del cap de setmana les tendes de campanya

Els 'indignats' de Palma retiraran abans del pròxim cap de setmana les tendes de campanya de la Plaça d'Espanya, una vegada posin en marxa el que denominen la "segona etapa' de la reestructuració de l'acampada, que consisteix a mantenir de manera permanent un punt d'informació, la biblioteca i l'hort, sempre que hi hagi algú que es responsabilitzi de cuidar els cultius.

Agències

Una imatge de les monges inicials.

Part forana

Artà agraeix la intensa tasca de les monges

Després de 28 anys al capdavant de la Residència d'Artà, les monges de la Caritat deixaven la llar a principis de juny. Han dedicat gairebé tota una vida a cuidar la gent gran del poble i s'han fet estimar per tots els veïns. La seva tasca ha estat molt valorada tant pels usuaris de la residència com per les famílies. Per això, el poble d'Artà els reté un petit homenatge, a fi d'agrair-los la dedicació a la gent gran del municipi. El 3 de juny es va fer una missa en honor seu i l'Ajuntament els va lliurar uns obsequis. Va ser un acte senzill, però també molt emotiu i que va omplir el pati de la residència. El poble va demostrar d'aquesta manera l'estimació que sent cap a aquestes monges de la Caritat. Inicialment, hi havia quatre monges que feien feina a la residència. Una d'elles va partir cap a Palma i a final d'any va morir sor Isabel, que n'era la directora. La seva defunció va deixar un gran buit. Llavors les dues monges que quedaven varen anunciar la intenció d'anar-se'n

Assumpta Bassa

Les joies són cosides una per una al vestit que les Àguiles lluiran diumenge que ve.

festes populars

Compte enrere per al ball de les Àguiles de Pollença

Pollença ja compta els dies perquè se celebri el ball de les Àguiles, una de les danses més tradicionals de Mallorca i que té lloc cada any el diumenge següent a la festa del Corpus. És una dansa única a l'Illa i el poble sencer s'hi bolca. Moltes famílies cedeixen les seves joies més preuades perquè les dues joves que ballaran aquest diumenge, les germanes Maria i Sandra Alomar, les llueixin en els vestits. Ahir, un grup de dones pollencines les cosiren artesanalment a les dependències de l'entitat bancària Caixa Colònia. A causa de l'alt valor de les peces, aquest banc les custodia fins diumenge, quan les dues joves es convertiran en les protagonistes de la jornada. Cada joia ha estat marcada amb un fil de color que la distingeix perquè, en acabar el ball, cada família la pugui recuperar.

Magdalena Serra

El domicili del Coll d'en Rabassa on residia la menor finada.

Crònica Negra

Descarten que les lesions de la nina morta fossin per accident

Els forenses que practicaren l'autòpsia al cadàver de la petita Ainhoa P. M., de vuit anys, descartaren que les lesions que presentava, i que li causaren la mort, fossin producte d'un cop accidental i les atribuïren als possibles maltractaments. Els resultats de l'autòpsia han desmuntat la versió de la mare de la petita, qui va dir que la nina havia caigut del sofà, quan ingressà en coma a Son Espases dissabte horabaixa. La mare, Antonia M. P., de 29 anys, està detinguda, igual que el seu company sentimental, Miguel Àngel G.L., de 28 anys. Ambdós passaran avui a disposició judicial acusats de la mort de la menor. 'Indignats', membres de Cort i pares separats guarden un minut de silenci en memòria de la nina morta

J.J./G.P

Calvo i el seu equip, ara a l'oposició, en el primer ple municipal del nou mandat.

Ciutat

El PSOE culpa el PP del risc que els bancs no donin ara doblers a Cort

La situació d'austeritat econòmica que pateix Cort protagonitzà ahir el primer ple municipal del nou cicle polític, que s'estrenà amb el popular Mateu Isern com a batle i amb l'exbatlessa, Aina Calvo, asseguda ara amb l'oposició. El debat entre el portaveu i regidor d'Hisenda del PP, Julio Martínez, i el socialista, Andreu Alcover, evidencià que l'erari municipal amb vista al 2011 no fa precisament goig. El socialista advertí els conservadors que, si fa cinc mesos haguessin donat suport a la seva iniciativa les entitats bancàries no haurien posat tants d'emperons com poden fer ara. Alcover pretenia aprova una modificació de crèdit de 14 milions per atendre les quotes d'amortització per a enguany dels préstecs del Consistori, que pugen a 6,4 milions, i les dels consorcis que en depenen, que sumen 7,9 milions. Ho recordà perquè el PP ha donat el vistiplau a la mateixa proposta que Alcover intentà acordar per gener i que fou rebutjada pels mateixos que ara ocupen el govern i que ahir, sense manies, la dugueren a la Sala amb el mateix informe d'intervenció signat i avalat pel polític socialista el 18 de gener.

Laura Morral

Verger, durant la seva intervenció en el ple per demanar explicacions per la desaparició d'aquesta àrea.

Ciutat

Verger acusa Isern de posar en perill l'ús del català

La desaparició de l'àrea dedicada a política lingüística reactivà ahir la sessió plenària. Antoni Verger, portaveu del PSM-IV-ExM, demanà explicacions a l'equip de batlia sobre aquesta decisió, que anirà en detriment de la llengua catalana i afavorirà l'ús social del castellà. Durant el debat sobre l'organigrama del nou govern, el Consistori no disposa de cap direcció general de política lingüística, un ens que hi ha existit fins ara. "No hi ha cap àrea que ostenti aquesta competència que estableix la llei: si és cap errada formal, esperam que la corregeixin. No fer res en política lingüística suposa afavorir l'ús social del castellà", recriminà Verger, que recordà que els poders polítics han de tenir una actitud proactiva en el foment de l'ús de la llengua. En cas contrari, segons el representant de la coalició progressista, "sortir d'aquest marc significa generar conflicte i rompre una situació que fins ara estava normalitzada". L'encarregat de replicar-hi fou el portaveu popular, Julio Martínez. Explicà que la no-adscripció a cap àrea concreta implica que aquesta competència l'assumirà directament el batle.

Laura Morral

Prop de 350 venedors acudeixen cada dijous a Inca.

Part forana

L'Ajuntament d'Inca obligarà els placers del dijous a separar el fems

Els placers que vagin a vendre al mercat d'Inca, popularment conegut com 'el dijous', hauran de separar el fems que ells mateixos generin perquè sigui reciclat. Així ho confirmà ahir el batle d'Inca en funcions, Felip Jerez, qui reconegué que "una de les assignatures pendents del dijous és la gran quantitat de brutor que s'hi crea". "S'hi havia de posar remei", afegí. Jerez explicà que l'Ajuntament facilitarà dos tipus de recipients als placers perquè separin els residus que generen: un per al paper i el cartó, i un altre per als envasos i els derivats del plàstic. Llavors, en arribar l'hora de desmuntar la paradeta, els venedors deixaran el fems correctament classificat, a fi que els camions que duen a terme la recollida només l'hagin de carregar. Amb aquesta mesura, l'Ajuntament d'Inca persegueix tres objectius: tenir la ciutat més neta, fomentar el reciclatge i reduir el nombre la quilos de fems que van a parar al contenidor de rebuig, ja que fer desaparèixer aquest tipus de residus surt car, explicà Jerez.

Antoni Pol

Crònica Negra

'Indignats', membres de Cort i pares separats guarden un minut de silenci en memòria de la nina morta

Alguns regidors de l'Ajuntament de Palma, encapçalats pel batle Mateu Isern, i alguns 'indignats' s'han sumat aquest migdia al minut de silenci convocat per l'Associació de Pares de Família Separats de les Balears en repudi per la mort el passat dissabte d'una nina de vuit anys, víctima d'un presumpte maltractament.

E.P.

Illes Balears / Polí­tica

Polí­tica

Bauzá avisa el Govern que és “l'esperança” i no pot “fallar”

El president Bauzá pronuncia unes breus paraules als nous consellers de l'executiu. Foto: M.À.C. El nou Govern de José Ramón Bauzá començà ahir a caminar. El seu vicepresident, Pep Ignasi Aguiló, i els sis consellers prengueren possessió dels càrrecs a la capella del Consolat, es feren la fotografia oficial al pati de la Llonja i es reuní per primer pic el Consell de Govern. Bauzá els advertí que el nou Executiu és "l'esperança del canvi", que els ciutadans "esperen molt" d'ells i que no els poden "fallar". L'acte s'inicià amb la jura o promesa dels càrrecs. El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, i el conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, foren els únics que el prometeren. El juraren amb la mà damunt la Bíblia els consellers d'Educació, Rafel Bosch; d'Agricultura, Biel Company; de Salut, Carmen Castro; de Presidència, Antoni Gómez; i de Turisme, Carlos Delgado. La Vicepresidència econòmica assumeix la gestió de 13 direccions generals El primer Consell de Govern defineix el full de ruta per optimitzar els recursos

Quim Torres

Pere Sampol a una foto d'arxiu.

Polí­tica

“Cal superar el provincianisme a les Corts”

El senador del PSM-EN, Pere Sampol, explicà ahir que el repte principal dels representants de les Illes Balears a les Corts Generals espanyoles és "superar el provincianisme". Per Sampol, "fins que no superem aquest provincianisme que ens fa renegar de la nostra llengua i consentir que ens espoliïn els recursos fiscals, no superarem bona part dels nostres problemes". Al seu parer, la manifestació més clara d'aquest provincianisme és votar partits que envien a Madrid representants que "no defensen els interessos dels ciutadans de les Illes Balears, sinó que únicament obeeixen el dictat del seu partit". Sobre l'anunci del president del Govern de les Illes, José Ramón Bauzá, i de l'expresident Francesc Antich -qui a partir d'avui serà senador- de col·laborar per defensar els interessos de Balears a Madrid, Sampol lamentà que no fessin abans: "Si ho haguessin fet fa un any, podrien haver votat l'esmena que vaig presentar per millorar el nostre finançament i Bauzá tindria 500 milions d'euros més de pressupost.

dBalears

L'exconseller i empresari Forcades, avui als jutjats palmesans.

cas Ibatur

Forcades defensa la legalitat dels contractes que va percebre de l'Ibatur

Alexandre Forcades, qui fou conseller d'Economia amb Gabriel Cañellas (PP) com a president del Govern, ha defensat en qualitat d'imputat davant del jutge d'instrucció del cas Ibatur la legalitat dels contractes menors que la seva empresa de noves tecnologies SM2 va percebre de l'Institut Balear de Turisme, en aclarir que obeïen a treballs diferents. D'aquesta manera, ha negat que resultàs afavorit amb contractes majors 'a dit' fraccionats en partides inferiors a 12.000 euros.

Agències

Palma Arena

El misser de Matas en demana l'absolució i nega haver concertat pagaments amb Alemany

L'advocat de l'expresident del Govern, Jaume Matas, ha sol·licitat la seva lliure absolució mitjançant l'escrit de defensa que ha presentat de cara al judici que preveu celebrar-se per la contractació presumptivament irregular del periodista Antonio Alemany, en assegurar que l'exmandatari autonòmic mai no es va concertar amb l'articulista perquè aquest cobràs pels seus serveis "fora dels cursos legals", com tampoc l'exdirigent del PP no va tenir possibilitat de lucrar-se amb fons públics per no ser "autoritat de despesa".

E.P.

Més de mil convidats acudiren dissabte a la presa de possessió de José Ramón Bauzá com a president.

Polí­tica

L'OCB i el GOB, fora de la llista

L'Obra Cultural i el Grup d'Ornitologia Balear no foren convidats dissabte a la presa de possessió de José Ramón Bauzá com a nou president del Govern. Així ho confirmaren ambdues entitats en ser requerides per dBalears i així ho constatà aquest diari. Francesc Antich, com a president en funcions, era qui convidava de manera oficial, però res més. El seu Executiu posà a disposició del PP el servei de protocol perquè el gabinet de Bauzá supervisàs la llista i, si n'era el cas, hi introduís o suprimís noms. Un servei de missatgeria distribuí els sobres. Finalment, més de mil persones reberen el convit per anar a la festa de la Llonja. Sembla evident que tant l'OCB com el GOB eren al llistat inicial, perquè es tracta de dues organitzacions combatives però de gran entitat.

Pep Verger

Bauzá, presidí el primer Consell de Govern, un pic que els consellers prengueren possessió.

Polí­tica

Bauzá suprimeix la Direcció General de Política Lingüística

El Govern de José Ramón Bauzá ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, una àrea present fins ara en organigrames de populars i progressistes. Les seves funcions i les de les direccions generals de Cultura i de Joventut acabaran en una Direcció General de Cultura i Joventut. Després del primer Consell de Govern, Bauzá confirmà que era una de les 35 direccions generals eliminades (passen de 66 el 2007 o 55 ara a 31). El del PP volgué llevar importància a la desaparició avisant que "allò que preocupa la gent és com sortir de la crisi".

Quim Torres

Polí­tica

Rodríguez creu que al Senat és “molt millor” parlar castellà perquè el català no es defensa “imposant-lo”

El nou senador autonòmic elegit en el Parlament a proposta del PP, José María Rodríguez, ha considerat que en el Senat és "molt millor" parlar el castellà, ja que, segons el seu parer, el català "es defensa de moltes formes però no imposant-lo".

Agències

El president Bauzá ha rebut de mans dels indignats una nota informativa.

Democràcia real, ja

Protesta dels indignats a l'inici de la vuitena legislatura a les Illes

Menys d'un centenar d'indignats acapararen ahir els focus d'atenció de l'inici de la vuitena legislatura a les Illes. Ni el nou president del Govern, José Ramón Bauzá, ni l'elecció dels nous senadors autonòmics, ni el debut en el Parlament dels nous consellers pogueren mitigar la gran expectació mediàtica i social que generà l'acte reivindicatiu del moviment 15-M. I això que aquests ciutadans ni tan sols no pogueren apropar-se al Parlament, tal com tenien previst en un inici aprofitant el primer ple en què es designava l'expresident Francesc Antich (PSIB) i José María Rodríguez (PP) senadors autonòmics. Només tres indignats tingueren l'oportunitat d'arribar fins al carrer Conqueridor i de superar, així, el dispositiu que la Policia havia preparat per barrar el pas a tot el col·lectiu. El seu objectiu era esperar que arribassin els dirigents polítics. Uns es plantaren a la porta principal del Parlament i altres a l'entrada del darrere, a la costa del Conqueridor.

Laura Morral

Illes Balears / Economia

Economia

Quesería Menorquina ja és dels treballadors

Els directius i diversos treballadors de Quesería Menorquina (Tranchettes), una companyia fins ara propietat de la família Ruiz-Mateos, firmaren ahir, davant un notari a Maó, la compra de la companyia per un preu simbòlic de 346 euros i amb el compromís d'assumir-ne el deute, entre 30 i 35 milions d'euros. Segons fonts del comitè d'empresa, hi assistiren els administradors concursals de Quesería Menorquina, en situació de suspensió de pagaments des d'abril; el director general de l'empresa, Jesús Esparza; l'assessor, Francesc Tutzó; i el president del comitè, Antoni Olive, en representació dels assalariats.

E.P.

Iorgos Papandreu i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ahir a Brussel·les.

Economia

Ultimàtum de la UE a Grècia perquè aprovi el pla d'ajust

L'Eurozona s'ha fixat dues setmanes de termini perquè Grècia aprovi el programa de consolidació fiscal que se li exigeix com a condició per accedir a l'ajuda internacional que n'ha d'evitar la fallida. El president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker, va convocar ahir una nova reunió de ministres de Finances de la Unió per al pròxim 3 de juliol, en la qual espera aconseguir l'objectiu que no es va materialitzar en l'encontre de diumenge: desbloquejar el cinquè tram del programa de rescat, quantificat en 12.000 milions d'euros. Amb aquest fi, el Govern hel·lènic haurà de mostrar primer legitimitat com a interlocutor i superar el vot de confiança del Parlament previst per a avui, però també li caldrà la implicació de tots els partits grecs en l'estratègia de consolidació fiscal a mitjan termini i en el pla de privatitzacions. La votació per a aquesta darrera iniciativa serà a final de mes. "He decidit programar una reunió extraordinària de l'Eurogrup, que serà el diumenge 3 de juliol. Això suposa que, des d'avui i fins llavors, les autoritats del país, el Govern i el Parlament hauran fet tot allò necessari", va explicar Juncker en una roda de premsa convocada amb motiu de la trobada de ministres de Finances que ha tingut lloc a Luxemburg.

Agències

Illes Balears / Cultura
Manel Suárez presentarà avui el seu llibre en el Centre de Cultura Sa Nostra.

Cultura

Crònica de la repressió

La presó de Can Mir. Un exemple de repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca (Lleonard Muntaner Editor) és el títol del llibre que avui presentarà Manel Suárez en el Centre de Cultura Sa Nostra a partir de les 19.30 hores. Aquesta obra suposa un exemple prou significatiu d'allò que hagueren de patir els perdedors de la guerra i deixa sobre la taula un mostrari d'on pot arribar la crueltat humana, que sempre supera els propis rècords quan s'ho proposa. "La presó de Can Mir va tenir unes condicions peculiars, ja que era una antiga fusteria. 1.000 persones havien de conviure en 1.000 metres quadrats, en la semipenombra i amb una alimentació i unes condicions higienicosanitàries deplorables", explica Manel Suárez, que ha tingut en els documents del Govern Civil una de les seves fonts, juntament amb els testimonis de familiars i alguns presos. "No es tractava només d'eliminar físicament les persones, sinó d'acabar amb la seva autoestima", assenyala l'autor.

Maria Llull

Les pancartes dels indignats quasi podrien formar per si mateixos un nou gènere literari.

Cultura

La cultura més política, a la plaça d'Islàndia

És la política cultura? O està abduïda qualsevol manifestació cultural per la política? Respondre aquestes preguntes pot ser com esbrinar si primer fou l'ou o la gallina, però el que és innegable és que, històricament, ambdues formes han creuat els seus camins constantment. Si feim referència al moviment dels indignats, el seu nom ja és prou significatiu, perquè sorgí després que el llibre d'Stéphane Hessel Indigneu-vos! provocàs tot un daltabaix en el mercat literari. L'anomenada plaça d'Islàndia de Palma no només viu de política, sinó que també ofereix un grapat d'activitats culturals. Això sí, no és una cultura neutra, sinó compromesa. Política o polititzada. Tant és. Al cap i a la fi, les cançons són cançons, i els poemes, poemes. Si qualque nucli cultural hi ha en l'acampada dels indignats de la plaça d'Espanya, aquest és la Universitat lliure, on qualsevol que vulgui es pot seure a llegir una estona o participar de les seves propostes. Aquesta setmana, les activitats de la Universitat lliure se centren en l'agricultura i el consum dels aliments, amb temes que abracen des dels transgènics a la situació del camp a Mallorca.

Maria Llull

Illes Balears / Esport
Nadal agraeix a la fi del matx el suport de la graderia.

Tennis

Nadal debuta amb solidesa

El tennista mallorquí Rafel Nadal, primer favorit del torneig de Wimbledon, va començar ahir a Londres la defensa del títol amb una victòria per 6-4, 6-2 i 6-2 davant el nord-americà Michael Russell. El matx va durar prop de dues hores. Ara, el manacorí s'enfrontarà amb Ryan Sweeting en la segona ronda del tercer Grand Slam de la temporada. Després d'haver-se perdut el 2009 l'honor d'estrenar la pista central com a campió de l'edició anterior a causa d'una tendinitis en un genoll, Nadal va gaudir d'aquest paper, que li correspon enguany per haver aixecat el trofeu el 2010. L'arrancada va ser molt pròpia de Nadal. Potser cercava que el rival abaixàs la guàrdia, potser tractava d'espantar el seu públic per després oferir-li un goig més gran. El cas és que l'esportista illenc va fluixejar en el primer servei i fins i tot va facilitar a Russell una bolla de trencament.

Agències

Alguns dels desnonats arreplegant les seves pertinències.

Futbol

La Policia desallotja els indigents del Lluís Sitjar

Les 19 persones que encara vivien il·legalment i en la més absoluta indigència a les instal·lacions de l'antic estadi Lluís Sitjar en foren desallotjades ahir dematí per efectius del Cos Nacional de Policia, per ordre del titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Palma, Enrique Morell. L'operació es dugué a terme de manera tranquil·la i sense incidents. Abans de procedir a precintar i barrar amb tanques metàl·liques totes les portes i accessos del camp perquè no hi pugui entrar a viure ningú més, els afectats sortiren al carrer amb totes les pertinences. Per la seva banda, el Reial Mallorca, com a copropietari de la instal·lació, es compromet a "adoptar les mesures pertinents per evitar que es repeteixin situacions d'ocupació il·legal i en condicions insalubres" a l'antic camp del Fortí.

Pere Batlle

Els centrals Ivan Ramis i Nunes, durant un dinar amb tot l'equip.

Reial Mallorca 20010-2011

Ramis i Nunes tornen a ser en l'òrbita del Sevilla

Ivan Ramis i Nunes, centrals del Reial Mallorca, tornen a figurar a l'agenda del Sevilla. El conjunt andalús, que en el present mercat d'estiu de fitxatges ja ha aconseguit la incorporació de quatre futbolistes: Manu del Moral (Getafe), Trochowski (Hamburg), Martín Cáceres (Barcelona) i Coke (Rayo Vallecano), encara no dóna per tancada la plantilla i el tècnic, Marcelino, ha fet arribar al club la petició d'un central experimentat per apuntalar encara més la defensa. En la llista de candidats que són a l'agenda del director esportiu sevillista, Monchi, hi figuren els noms dels dos centrals del Reial Mallorca. De fet, aquesta situació ens provoca un cert déjà vu, atès que el Sevilla ja volgué fitxar Ivan Ramis i Nunes l'estiu passat. Els defenses mallorquinistes no son els únics que desperten l'interès del Sevilla, que també ha sondejat futbolistes com Henrique (Barcelona), Garay (Reial Madrid), Coloccini (Newcastle), Lopo (Deportivo) i Carlos Cuéllar (Aston Vila). De tots aquests futuribles, el club que presideix José María del Nido només en fitxarà un.

Pere Batlle

Poliesportiu

El veterà Toni Muntaner s'imposa amb autoritat

La Unió Ciclista de Son Servera organitzà diumenge el XXVII Trofeu Vila de Son Servera, sobre un circuit urbà de 1.400 metres i amb premis per als 15 primers classificats de la categoria open i 200 euros per al guanyador.El veterà Toni Muntaner (Inca) oferí tot un recital i guanyà. Primer, s'escapà en companyia de tres corredors més: Raúl Cardoso, Daniel Crespí i el turc Unalan Recop. Cardoso no aguantà el ritme i Crespí va perdre terreny a causa de dues punxades.

Salvador Ripoll

El devanter xilé Alexis Sánchez.

Futbol

L'Udinese demana 50 milions per Alexis

Gianpaolo Pozzo, accionista de referència de l'Udinese, assegurà ahir que el club encara és "lluny" de tancar la negociació amb el FC Barcelona pel davanter xilè Alexis Sánchez. "El valor de mercat de l'atacant és de 50 milions d'euros", manifestà Pozzo al canal de televisió Sky Sport 24, unes declaracions en les quals precisà que la quantitat oferta pel Barça "no n'és encara el preu just i, si no en paguen el preu just, el jugador queda". Així mateix, el patró de l'Udinese va assenyalar: "El Barcelona ha presentat més d'una oferta i hem avaluat diverses opcions, però els negocis es fan quan se signen". En demanar-li si el club acceptarà "contrapartides tècniques" -Jeffrén i Jonathan Dos Santos han sonat durant les darreres hores per entrar en aquesta operació- a canvi de Sánchez, el mandatari contestà: "Per què no? Poden ser útils per reforçar l'equip".

Agències

Ara / Estat Espanyol

Estat Espanyol

Cospedal reduirà un 60% d'alts càrrecs a Castella-la Manxa

La presidenta electa de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, anuncià ahir que reduirà un 60% els alts càrrecs, ja que suprimirà 22 de les 56 direccions generals del Govern i deixarà en cinc -una per província- les 35 delegacions provincials de la Junta. Durant el seu discurs en la primera sessió del debat d'investidura que es dugué a terme ahir i també avui a les Corts de Castella-la Manxa, Cospedal anuncià, així mateix, la reducció a la meitat dels llocs de lliure designació i la supressió d'alguns organismes, mesures que ja havia anunciat fa més de mig any.

Agències

Cayo Lara, fa front a la crisi que el seu partit travessa a Extremadura.

Estat Espanyol

IU estudiarà mesures pel suport al PP extremeny

El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, indicà ahir que la presidència executiva federal de l'organització, que ha estat convocada per avui "amb caràcter d'urgència", decidirà quines mesures prendran davant la decisió adoptada diumenge per la federació extremenya d'abstenir-se i permetre governar al partit més votat a la seva comunitat autònoma, el PP. "Es posarà sobre la taula tot el que sigui relatiu a Extremadura i les decisions que calgui adoptar", va anunciar el coordinador durant una roda de premsa oferida a la seu federal amb vista a la reunió de la presidència executiva, que és el màxim òrgan executiu de la coalició. Quan se li demanà per la possible expulsió de la federació extremenya, Lara considerà que era "una paraula molt forta" i rebutjà oferir una resposta en espera de l'esmentada reunió. Així mateix, es negà a avançar quina serà l'actitud que defensarà en l'encontre, per no "condicionar" l'opinió dels membres de l'esmentat òrgan.

Agències

Ara / Món

Món

Arresten una nina de 8 anys amb un guardapits explosiu

Les forces de seguretat pakistaneses detingueren ahir una nina de vuit anys, Sohana Javaid, que portava un guardapits amb explosius, en un control de la zona tribal nord-occidental de Dir, fronterera amb l'Afganistan, informaren fonts policials. Segons les fonts, citades per diversos mitjans pakistanesos, la nina assegurà, en ser interrogada, que havia estat segrestada dies enrere a la ciutat de Peshawar (nord-oest).

Agències

El president de Síria, Bashar al-Assad, en un moment del discurs que oferí ahir a la nació per televisió.

Món

El president sirià veu “en el caos” el fre a les reformes

El president sirià, Bashar al-Assad, destacà ahir la importància d'un diàleg nacional per sortir de la crisi a Síria i prosseguir les reformes, a pesar del caos amb el qual aquestes han estat contestades. Es queixà també d'"un petit grup de sabotejadors" que explota les demandes de canvi.En un discurs a la Universitat de Damasc, el tercer des de l'inici de les protestes polítiques a mitjan mes de març passat, el mandatari denuncià que "com més destrucció hi ha, més lluny és Síria del desenvolupament i les reformes". Entre els canvis impulsats pel règim es troben l'aixecament de l'estat d'emergència, vigent des de 1963, i els projectes de llei electoral i de partits polítics. El mandatari va dir que aquestes reformes crearan "una nova realitat (política) a Síria a través de l'ampliació de la participació popular en la direcció de l'Estat". Tots aquests canvis seran tractats en el diàleg nacional, que, segons Al-Assad, no s'ha de limitar només a la política, sinó que ha de ser "de tot el poble sobre tots els temes". "El diàleg nacional és el títol de la pròxima etapa, un procés molt important, perquè el futur de Síria en depèn", va subratllar el cap d'Estat. Tot i així, el president va considerar que "cada proposta de reforma ha estat contestada amb el caos", organitzat per homes armats que han atacat tant "les marxes pacífiques com la Policia".

Efe

Món

La xifra de refugiats bat rècords amb 43,7 milions

A finals de 2010 hi havia 43,7 milions de persones refugiades al món, la xifra més alta dels últims 15 anys, segons assenyala un informe publicat ahir per l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), amb motiu de la celebració del Dia mundial del refugiat. Concretament, l'informe Tendències globals 2010 compta 15,4 milions de refugiats acreditats, 27,5 milions d'interns desplaçats i 850.000 demandants d'asil. Sumen 400.000 persones més que les recollides per ACNUR en l'informe de l'any passat.

E.P.

Ara / Tendències
La primavera ha estat més càlida del que és habitual a Balears.

Tendències

Comença un estiu més que calorós

L'estiu, que comença oficialment avui a les 19.16 hores, serà més càlid del que és normal i estarà acompanyat de la primera onada de calor, que s'espera que es produeixi els primer dies de la setmana que ve a les Balears, com també a l'oest i al sud de la Península i les Canàries. Àngel Rivera, portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), assegurà ahir que la propera setmana tindrà lloc la primera onada de calor de l'estació, especialment a l'oest i al sud peninsular, on s'espera que s'assoleixin valors de fins a 40 graus en zones d'Andalusia, amb una sensació tèrmica de xafogor. Pel portaveu, durant l'estació estiuenca (juliol-setembre) predominaran temperatures superiors als valors habituals a tot l'Estat, però seran més acusades a les Balears i Canàries. Rivera explicà que la temperatura mitjana normal per a l'estiu a l'Estat i a Balears és de 22,4 graus centígrads, 19 graus al nord peninsular i 26 graus a Andalusia.

Efe./ dB

Opinió / Opinió
Glosa de Mateu Xurí

Opinió

Mort cruel

Quan el patern sentiment floreix per la immediatesaamb què la naturalesadurà una vida innocent,m'esborrona el pensamentde fer-li mal qualque dia.Com pot l'humà, que destriael bé i el mal per conhort,arribar a causar la mortde la infància que congria?

Glosa de Mateu Xurí

Joan Riera

Opinió

Política lingüística

Tot i que era una mesura que estava cantada, la supressió de la Direcció General de Política Lingüística és un fet dolorós. La Constitució assenyala que les llengües d'Espanya diferents del castellà seran objecte "d'especial protecció". L'Estatut palesa que el català és la...

Joan Riera

Llorenç Capellà

Opinió

Bauzà, el turisme, Rajoy...

Qui atreu les mirades de tothom ha de filar molt prim si vol dissimular les seves contradiccions. Josemon Bauzà (no ens serà fàcil donar tractament de Molt Honorable a qui representa els valors que agredeixen el país), amb dos dies d'estar enmig, ja ha mostrat el llautó. Una...

Llorenç Capellà

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Un naixement a Lluc... fa 52 anysSegons la nota oficial del Govern balear, el conseller de Presidència, Antoni Gómez Pérez, nasqué a Escorca el desembre de 1958. Però un nin nascut al monestir de Lluc, i a l'hivern amb el fred que fa, és cosa realment...

dBalears

Andreu Perelló

Opinió

D'apolítics indignats a polítics dignes

El moviment del 15-M ja ha aconseguit un gran triomf, i potser no n'acaba de ser del tot conscient. Durant més d'un mes, ha acaparat l'atenció dels mitjans de comunicació i ha aconseguit que el debat públic giràs gairebé exclusivament al voltant de la seva existència. No...

Andreu Perelló

Ferran Aguiló

Opinió

Gestionar els somnis

De vegades, els somnis es fan realitat i perden tot l'encant. El PP ha somiat recuperar el poder a les institucions de Balears. Mai no s'ha vist com un partit d'oposició, necessitat de compartir responsabilitats amb els adversaris i, en conseqüència, ha actuat de destraler, fent...

Ferran Aguiló

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

Els polítics manipuladors (1901)

"Durant aquelles vacences d'estiu Monsieur Mazire, activista departamental, va venir a passar alguns dies a París per sol·licitar en els despatxos del Ministeri la Creu de la Legió d'Honor, fer recerques històriques en els arxius nacionals i anar a divertir-se al Moulin Rouge. Abans...

Miquel Ferrà i Martorell

Josep Maria Llauradó

Opinió

Experiments i bellesa

És curiós, i trampós, que un programa de televisió es demani (i a més que pretengui resoldre-ho "científicament") si la bellesa influeix en l'èxit social i el garanteix. Evident! Una altra cosa són els motius, d'aquesta evidència, però només demanant-t'ho sembla que és...

Josep Maria Llauradó

Guillem Frontera

Opinió

Nou govern

El president José Ramón Bauzá està convençut que faran el mateix treball, o més i tot, amb molt menys personal. Si ho aconsegueix, cosa que en principi semblaria desitjable, posarà en entredit la feina no tan sols del darrer govern regional, sinó de tots els altres governs, inclosos...

Guillem Frontera

Editorial

Opinió

Cospedal: el mateix camí que Bauzá

María Dolores de Cospedal, presidenta de Castella-la Manxa i durant molt de temps mà dreta de Rajoy, anuncià ahir que reduirà un 60% els alts càrrecs de la comunitat, fins ara governada pel PSOE. Salvades les distàncies amb les Balears, molt diferents en composició...

Editorial

Melcior Comes

Opinió

Massa hostilitat

Conec un plegat de gent que diumenge va anar a les manifestacions de la indignació engegades pel moviment 15-M. És gent de bona fe, absolutament defensable, que considera que la gestió dels polítics ha estat nefasta durant els últims anys -ho comparteixo- i que...

Melcior Comes

Antoni Marimon

Opinió

L'operació Barba-rossa

El 22 de juny, demà en farà setanta anys, a les tres i quart de la matinada, va tenir lloc l'atac militar a més gran escala de tota la història de la humanitat. L'Alemanya de Hitler i els seus aliats desencadenaren un infern de ferro i foc sobre la desprevinguda URSS. Les forces de...

Antoni Marimon

Bartomeu Fiol

Opinió

Les sacsades de Czeslaw Milosz

Potser vaig equivocat, però tenc la impressió que l'obra de Czeslaw Milosz, malgrat haver merescut el Nobel de Literatura el 1980, ens està arribant encara amb una deplorable demora. Nascut el 1911 en una petita població del que aleshores era el Gran Ducat de...

Bartomeu Fiol

Opinió / Cartes al director

Cartes al director

Cartes dels lectors

I si del català en diguessin mallorquí?No em deixa de sorprendre la facilitat amb la qual gent que viu a Mallorca envesteix en espanyol contra la llengua pròpia d'aquí, que és la catalana. Fins i tot hi ha pinxos com en Carlos Delgado i en Jorge Campos que qüestionen que la nostra parla arribàs a l'Arxipèlag amb l'annexió per la Corona d'Aragó, perquè al seu entendre el mallorquí ja es parlava en temps dels moros.