Més enllà del gravat

A l'hora de parlar del gravat, potser molta gent pensa en un art menor, a l'ombra dels grans pintors. Aquesta és una idea errònia que l'exposició De Dürer a Morandi. Gravats de la Fundació William Cuendet & Atelier de Saint Prex ajuda a desterrar. La mostra, comissariada per Florian Rodari i Catherine McCready, es podrà veure al CaixaFòrum des d'avui fins al 25 de setembre. Els visitants podran contemplar més de 130 obres procedents d'aquesta col·lecció suïssa, que permeten fer un recorregut per l'evolució del gravat, marcada per la de les tècniques. Artistes com Dürer, Rembrand, Canaletto, Piranesi, Lorrain, Degas i Morandi són alguns dels que formen l'exposició, fins a arribar als artistes contemporanis que treballen a l'Atelier de Saint Prex en un continu diàleg amb el passat.

La Fundació William Cuendet ha estat l'encarregada de cedir els gravats de la mostra. Es creà a Lausana l'any 1977 i en l'actualitat té una col·lecció de més de 8.000 peces, el nucli de les quals està format pel llegat del pastor protestant William Cuendet, qui, gràcies al seu interès religiós i la passió per Dürer i Rembrandt, en reuní la col·lecció a principi del segle XX.

Si per alguna cosa destaca l'art del gravat, és per la complexitat. L'artista ha d'elaborar els temes primer al revés per plasmar-los a l'endret damunt el paper. "El gravat obliga a reflexionar els artistes, que han de pensar en la imatge matriu sobre allò que es veurà al paper", explica el comissari Florian Rodari. L'organització dels gravats no està encotillada amb els sempre estrictes criteris cronològics, sinó que es fa entorn de set àrees temàtiques que, a més, permeten reflectir el diàleg entre el passat i el present d'aquest art. La primera se centra en la relació entre el gravat i el llibre. De fet, la història del gravat va de la mà de la de la impressió. Com es feia des de l'Edat Mitjana amb altres representacions, el gravat ajuda a interpretar la paraula religiosa.

Després apreix el vedutisme. Emmarcades dins el paisatgisme, les vedutes són vistes urbanes que contribuïren al coneixement geogràfic i anticiparen el gènere fotogràfic de les postals. Artistes paradigmàtics d'aquests tipus de gravats foren Canaletto a Venècia i Piranesi a Roma. Per altra banda, la part dedicada al classicisme francès inclou una sèrie de retrats de personatges il·lustres de la cort de França. Aquí destaquen els exquisits gravats de Nanteuil.

Lluny de les funcions de divulgació, el gravat presenta un vessant més intimista, gràcies al qual els artistes expressen les inquietuds. Toulouse-Lautrec, Degas, Manet i Daumier varen recórrer a aquest art, que en el segle XIX ja havia evolucionat la seva tècnica cap a la litografia i abandonava la xilografia; és a dir, els artistes havien passat de tallar les seves obres en fusta o coure, amb les dificultats que aquests materials comporten, a utilitzar pedres robustes i tractades amb diferents substàncies químiques, que facilitaren molt el treball.

La relació del paisatge amb la subjectivitat de l'artista és un altre dels aspectes tractats. En aquest apartat, s'hi troba un gravat de Corot fet sobre vidre fotogràfic i estampat sobre paper fotosensible. Aquesta obra apunta a la idea que el gravat suposà un antecendent no tan sols de la fotografia, sinó també de la televisió. Tanmateix, el vertader nucli de la mostra és en la secció dedicada a les investigacions tècniques i amb dues joies de la col·lecció: La melanconia (1514), de Dürer, i La santa faç (1649), de Claude Mellan. També destaca L'àngel anatòmic (1746), de Jacques Fabien, un gravat en color (en el passat hi hagué diverses tentatives) que utilitza la tècnica de la tricromia: l'artista mescla els colors vermell, groc i blau per aconseguir tots els altres. La tricromia és la mare de la quadricromia (que afegeix el negre), la tècnica que s'utilitza avui per a qualsevol tipus d'impressió de color. El gravat no és només un art sofisticat i complex, sinó que ha estat històricament el pont cap a noves formes d'art. Minuciós i intel·lectual, és un art que convida a la reflexió i a la contemplació pausada i analítica.