La cultura més política, a la plaça d'Islàndia

És la política cultura? O està abduïda qualsevol manifestació cultural per la política? Respondre aquestes preguntes pot ser com esbrinar si primer fou l'ou o la gallina, però el que és innegable és que, històricament, ambdues formes han creuat els seus camins constantment. Si feim referència al moviment dels indignats, el seu nom ja és prou significatiu, perquè sorgí després que el llibre d'Stéphane Hessel Indigneu-vos! provocàs tot un daltabaix en el mercat literari. L'anomenada plaça d'Islàndia de Palma no només viu de política, sinó que també ofereix un grapat d'activitats culturals. Això sí, no és una cultura neutra, sinó compromesa. Política o polititzada. Tant és. Al cap i a la fi, les cançons són cançons, i els poemes, poemes.

Si qualque nucli cultural hi ha en l'acampada dels indignats de la plaça d'Espanya, aquest és la Universitat lliure, on qualsevol que vulgui es pot seure a llegir una estona o participar de les seves propostes. Aquesta setmana, les activitats de la Universitat lliure se centren en l'agricultura i el consum dels aliments, amb temes que abracen des dels transgènics a la situació del camp a Mallorca. Els 'professors' d'aquesta institució són ciutadans i professionals de diferents branques.

Però no tot és organitzat a l'acampada. Qualsevol moment és bo per improvisar amb una guitarra o per llegir poesia en grup. No hi falten noms dels clàssics trobadors que han denunciat les injustícies, com Eduardo Galeano. També s'hi han oferit concerts, com el que del grup Kausa fa uns dies. Les actuacions se solen fer els divendres o els dissabtes, quan la feina afluixa. A més, cada dia, després de l'assemblea, es canten algunes cançons en acústic.

Per sota de qualsevol activitat cultural que tingui lloc a la plaça d'Islàndia hi ha la idea de la necessitat que la cultura sigui lliure i sigui a l'abast de tothom. Fins i tot l'estructura disposa d'un grup de hackers aficionats.
A més, els eslògans polítics que exhibeixen les pancartes dels indignats quasi podrien formar per si mateixos un nou gènere literari. Molts van més enllà de les reclamacions polítiques concretes i se centren en la lluita per un món millor. "Ens ho han llevat tot, fins i tot la por"; "Si no ens deixen somiar, no els deixarem dormir", el "Give peace a chance" dels Beatles, "Hem estat fills de la comoditat, però no serem pares del conformisme" són algunes de les poètiques consignes que es poden llegir fent una volta per la plaça d'Islàndia.