Maria Llull
“L'intent de fer un teatre nazi de debò va ser un fracàs”
El teatre durant el nazisme és el títol de la conferència que el professor i investigador britànic John London oferí ahir a la seu de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Es tracta d'un tema tan dramàtic com apassionant, amb molts de racons encara per il·luminar.Es pot parlar d'un teatre nazi? Quins en serien els trets fonamentals?El debat encara dura. L'intent de fer un teatre nazi de debò va ser un fracàs. Els nazis inventaren un gènere dramàtic, el thingspiel. Va ser un gran projecte que implicava la construcció de més de 200 teatres (al final, només en foren 40) a l'aire lliure. Fou un teatre a gran escala. Es representaven obres escrites per a aquest tipus de teatre, els locals del qual s'anomenaven thingstätte. Per què fracassà el projecte?Econòmicament, la cosa no funcionà. L'acústica dels thingstätte no era l'adequada. La temporada era molt limitada a causa del temps. Ideològicament, també fou un fracàs. Les peces tenien totes la mateixa trama.
La XXIX Fira del Llibre desafia la crisi
La XXIX Fira del Llibre (del 27 de maig al 5 de juny) arriba desafiant la crisi. Per entendre això s'ha d'acudir a les xifres de l'any passat, quan el pressupost de la fira ascendí a 65.000 euros després d'una retallada d'uns 8.000 euros. Res a veure amb la situació d'enguany, amb un pressupost de 86.000 euros, uns doblers que permetran innovar. Per començar, tots els que comprin un llibre durant la fira podran participar en el sorteig de diversos premis (que se celebrarà el darrer dia), com ara una passejada en globus, un viatge o un sopar, entre d'altres.
Hi ha vida més enllà dels 30!
La feina, la hipoteca, les presses, tenir la casa enllestida, els infants, els problemes... totes les petites grans coses que fan part del dia a dia de qualsevol ciutadà dificulten sobremanera desenvolupar aspectes de les persones que haurien de formar part del conjunt d'allò que s'entén com a drets humans. Quins són? Bàsicament la capacitat de crear i de somiar que té tothom.Les coses empitjoren a partir dels 30, quan els estudis són una etapa ja llunyana i es parla amb els amics molt més a través de Facebook que davant una bona cervesa, en un bar. Si quasi no queda temps per a res, com s'ha de fer, per muntar un grup de música i treure un disc?
Maria Salom presenta el seu full de 'ruta' per revitalitzar els museus
La candidata del Partit Popular al Consell de Mallorca aprofità el Dia internacional dels museus, que va tenir lloc ahir, per presentar les seves propostes museístiques. El lloc triat fou el Museu Krekovic de Palma, especialment significatiu per la popular, perquè "és l'únic del Consell". "Aquest centre ha estat condemnat a la deixadesa i l'oblit durant la legislatura: no ha tingut projecció ni difusió", sentencià.
Campanya electoral 22 maig 2011
La cultura, sense acord ni sortida
Els jardins de Can Alcover foren ahir l'escenari d'un debat sobre cultura, educació i política lingüística entre representants de diferents partits polítics. L'esdeveniment, organitzat per l'Obra Cultural Balear, inclogué la participació d'Aina Díaz (EU), Nanda Ramon (PSM-IV-ExM), Tòfol Vidal (PP), Lluís Maicas (PSIB-PSOE), Rafel Ballester (CxI) i Jaume Payeras (ERC), i fou moderat pel periodista Rafel Gallego. Un dels pocs punts de coincidència de la vetlada fou la necessitat de delimitar amb claredat les competències de cada institució. Mentre que Rafel Ballester va fer bandera del seu "mallorquinisme cultural", Jaume Payeras insistí en la necessitat de "promoure tota la cultura catalana" i destacà la importància de l'Institut Ramon Llull en aquesta tasca. Per part seva, Aina Díaz subratllà la importància d'un finançament "públic" de la cultura, uns doblers que no han d'anar a "espectacles on es faci patir animals", com són les corrides de bous.
Rosa Novell reivindica la figura de Joan Maragall
L'actriu i directora de teatre Rosa Novell presenta avui el seu espectacle Joan Maragall, el ciutadà a les 20.00 hores a la sala Petita del teatre Principal de Palma. Aquest recital s'inclou en el XIII Festival de poesia de la Mediterrània. A Joan Maragall, el ciutadà, la veu de Rosa Novell és acompanyada per la violoncel·lista Fanny Silvestre. Els versos més coneguts de l'autor català, com ara els de L'ametller, Sol, solet i La vaca cega, s'hi alternen amb altres que han caigut en l'oblit. També s'hi afegeixen correspondència i articles de premsa que relacionen els poemes amb la situació del país. "Les cartes són una part molt important d'aquest recital, perquè recuperen la part més espontània del poeta, la que té més naturalitat, amb les seves enyorances, els fets polítics i el seu dia a dia", manifesta Rosa Novell, que interpreta i dirigeix aquest muntatge. La responsable també insisteix en el fet que Maragall "fou un gran periodista". "L'acte inclou un article no publicat sobre la Setmana Tràgica que és impressionant", assenyala.
De Mallorca a Hong Kong amb un nas vermell
Que Andreu Segura, director de Mallorclown, hagi passat una temporadeta a Hong Kong impartint tallers de pallasso no és cap novetat. La seva presència a la Xina es repeteix, any rere any, d'ençà de 2006. "Parlam d'un país que no té pallassos de nas vermell en la seva tradició", explica el mateix Segura. "Allà coneixen la imatge tòpica del pallasso, però no es fa el treball interior de recerca de la figura del beneit. En canvi, totes les escoles d'interpretació europees inclouen estudis de clown", afegeix. Enguany, la novetat és la presència d'aquest mallorquí a la Xina. I no es limitarà només a impartir tallers, sinó que també inclourà un muntatge escènic que es durà a terme amb la col·laboració de Xinaclown. "La idea d'enllestir un projecte de producció va néixer l'any passat, amb alumnes que ja eren assidus de tallers anteriors", comenta el director del Mallorclown. "A part de fer tallers, també se n'ha de mostrar els resultats. Els alumnes n'aprenen, i després pugen a l'escenari a fer de pallasso".
El cura y el veneno, molta il·lusió i pocs doblers
Antoni Caimari enllesteix aquests dies la primera fase del rodatge d'El cura y el veneno, el seu primer llargmetratge, basat en una novel·la d'Innuck Roda amb guió de David Bombai. Aquesta primera part del treball s'inicià el passat 2 de maig i es perllongarà fins dissabte 14 de maig. La segona fase s'iniciarà el setembre o octubre. Amb localitzacions com l'antiga presó, Campanet, Búger i Palma, el claustre de Sant Francesc fou el protagonista de les jornades d'ahir i despús-ahir. El cura y el veneno està protagonitzada per Carlos Gascón, que hi interpreta el paper de Felipe, un capellà que es veu involucrat en els esdeveniments que envolten un crim. El repartiment es completa amb Vanessa Conde, Javier Almeda, Emma Caballero i José S. Isbert, entre d'altres. "Antoni va contactar amb mi fa quasi un any, quan jo era a Mèxic. Em va enviar la novel·la i la veritat és que el text em va encantar.
dSilen6: la música com a clam per la llibertat i la dignitat
dSilen6 és el títol del disc que Miquel Brunet (Bunyola, 1961) presentarà demà mateix al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma. Es tracta d'un recull de bandes sonores de diversos projectes audiovisuals: Nosaltres, els vençuts. Testimonis de la Guerra Civil a Mallorca (2003), La passió d'Emili Darder (2010) i Miquel Costa i Llobera, amor de pàtria (2004). També hi ha inclòs la cantata Terra natal, interpretada per la Coral de la UIB, i fragments de la suite Alfàbia que, malgrat que fou composta per Brunet en els anys 80, és ara quan veurà la llum mitjançant aquest disc, és a dir, que es "dessilencia". Cal pensar que el títol d'aquest treball musical és tota una proclama d'intencions. "El fil conductor d'aquestes obres, que tenen una unitat conceptual, és que parlen de causes, persones i idees silenciades per força", declara l'autor de la tria. "Emili Darder, els republicans, la llengua, la natura... tots ells han estat silenciats", afegeix. Dessilenciar, produir dSilen6, no és res més que "tornar-los la veu".
Els Max més reivindicatius
La gala dels catorzens premis Max, celebrada al Gran Teatro de Còrdova, va estar marcada per un to reivindicatiu amb el qual molts dels guardonats volgueren dir-hi la seva. La triomfadora absoluta fou l'obra de Miguel Àngel del Arco La función por hacer, una adaptació lliure de Sis personatges en cerca d'autor de Pirandello, que aconseguí 7 de les 9 distincions a les quals optava, inclosa la de millor espectacle. I fou precisament Del Arco un dels més reivindicatius, atès que criticà la morositat dels ajuntaments i les dificultats que això implica per a les companyies teatrals. Cap dels dos nominats mallorquins no aconseguí tornar-se'n a casa amb el guardó a la maleta. En el cas de Noelia Gómez, que aspirava al de millor intèrpret femenina de dansa pel paper a Trenca9s -de Carlos Miró-, l'objectiu era molt complicada.
“A Mallorca s'hauria de sortir d'aquesta cultura caciquista”
La carrera de la ballarina i coreògrafa Maria Antònia Oliver és d'aquelles que permet parlar amb coneixement de causa. Instal·lada a Mallorca des de l'any 2000, Oliver ha regalat espectacles com nOu, un muntatge que divendres fou premiat com el millor de 2010 pels membres de l'Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears (ATAPIB). Aquest és el darrer guardó d'una llarga llista de reconeixements. Tanmateix, les distincions són el vessant visible d'un llarg camí. Quin nou projecte teniu ara, després de l'èxit de nOu?nOu ha funcionat molt bé. Pel seu tipus de llenguatge, tenim possibilitats de moure'ns per fires i festivals. Per part meva, ja fa uns anys que em sent molt 'compositora' i tenia ganes d'abaixar el ritme i ficar-me en un projecte en el qual pogués gaudir més del risc com a creadora. Així vaig plantejar Las muchas, que desenvolupam per fases.
Un poble de cinema
El amor de Carlota és el títol de la pel·lícula que es roda durant aquests mesos al municipi mallorquí de Campos. L'encarregat de dirigir-la és José Antonio García Montes, un asturià que fa més de 25 anys que viu en aquesta localitat -que, a més de ser el lloc que l'acollí, s'ha convertit ara en el plató cinematogràfic d'aquest projecte. L'ajudant de direcció és el seu fill, José María García Sancho. Fins aquí, res no es diferencia de qualsevol altre rodatge que es pugui enllestir a Mallorca. Tanmateix, les peculiaritats comencen ben aviat, ja que el pressupost d'aquesta pel·lícula és de zero euros. Què serien capaços de fer a Hollywood amb aquesta significativa quantitat de doblers? Idò podrien prendre exemple de Campos. Molta gent del poble s'ha implicat desinteresadament en la història. Basta dir que l'equip tècnic està format per aproximadament 200 persones. Al càsting s'hi presentaren uns 800 candidats. I això que tothom sabia quin seria el sou de les estrelles del film: zero euros. La pregunta que s'ha de formular aquí és: per què una família d'asturians decideix rodar una pel·lícula sense doblers a Campos.
L'ESADIB dóna els primers fruits
El verí és el títol de la primera obra enllestida per Discussions Productives, la primera productora teatral professional sorgida per iniciativa d'alumnes titulats a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Frederic Bibiloni i Pedro Orell, dos dels graduats a la primera promoció de l'ESADIB, són els dos promotors d'aquesta iniciativa, que sorgí "a partir d'una necessitat personal", en paraules del mateix Bibiloni. "L'obra ens va agradar molt i vàrem pensar que era un bon producte per començar a treballar després d'acabar l'escola. Després ja vàrem muntar la productora", continua el ja exalumne de l'Escola. El verí, que està dirigida per Biel Jordà, es mostrarà avui a l'ESADIB a partir de les 17.30 hores, encara que la seva prova de foc arribarà amb l'estrena al Teatre Principal de Palma el proper 22 de setembre. Miquel de Marchi, director de l'Escola, volgué destacar la importància que els graduats entrin en el mercat professional "no només com a mercenaris, sinó com a provocadors culturals, com a generadors de les pròpies històries".
Luis Ortas rescata de l'oblit El regne de Momeràlia
El Casal Solleric és avui l'escenari de l'estrena d'El regne de Momeràlia, un documental dirigit per Luis Ortas que s'endinsa en el món de la família Morell i del mateix Casal, a la vegada que reflecteix com era la Palma de final del segle XIX i principis del XX, una ciutat "cosmopolita i viva, amb molts intercanvis culturals", en paraules del mateix Ortas. El fil conductor en El regne de Momeràlia és en la memòria de Concha Morell, néta del pintor mallorquí Faust Morell i Bellet, que fou hereu del títol de marquès de Solleric. "Concha, que morí fa tres anys, era una artista oral, capaç d'endinsar-te dins un món màgic amb les seves paraules. Però el que caldria demanar en primer lloc és: Què és El regne de Momeràlia? "A Can Morell sempre hi havia tertúlies, ja que hi anava tota la intel·lectualitat de l'època. En aquells moments, els més petits crearen un món parel·lel al dels adults, que era precisament el regne de Momeràlia", explica el director. "Era com veia Concha el món dels grans.
Recordar per superar les ferides del passat
Els actes de fe duits a terme a Mallorca durant 1691 es realitzaren del 7 de març al 2 de juny. Vuitanta-dos xuetes mallorquins foren condemnats per practicar d'amagat el judaisme. Trenta-set d'ells, pràcticament la meitat, foren relaxats, és a dir, entregats per la Inquisició a les autoritats civils per executar-los. Quasi tots ells moriren a volta de garrot i després foren cremats. Però tres, entre ells Rafel Valls i els germans Caterina i Rafel Benet Tarongí, foren cremats vius. I tot per marcar un exemple i evitar casos nous de judaisme. Aquestes víctimes seran recordades demà en l'acte de Memòria de les darreres víctimes, conversos judaïtzants, dels actes de fe de 1691, organitzat pel Govern i les associacions Shavei Israel, la Comunitat Jueva de les Illes Balears, l'Institut de Relacions Culturals Balears Israel, ARCA Llegat Jueu, Memòria del Carrer, Segell, revista d'història i cultura jueves, i Tarbut Cultura Jueva Mallorca.
El Teatre Principal i el Govern, en el punt de mira dels actors
L'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB) celebrà ahir la novena gala dels premis Jeckyll i Hyde al restaurant de l'Escorxador de Palma. Malgrat que no hi hagué nominats als guardons -com l'any passat-, sí que es llegiren dos informes elaborats per a l'ocació: el Jeckyll, que va parlar de persones i institucions que han afavorit la feina dels actors; i el Hyde, que analitzà quins l'han posada encara més difícil.
La dansa celebra el seu dia gran
Malgrat que definir qualsevol art exhaustivament és una tasca complicada, tal vegada es podria dir que la dansa és el moviment del cos d'acord amb una música, gràcies al qual es transmeten sentiments i emocions. Es podria dir que és un art bastant democràtic, que tothom practica amb més o menys fortuna. Però sempre hi ha d'haver algun punt negatiu en les coses, i és que la dansa professional hauria d'arribar molt més al públic.
La crisi no afecta la tresoreria de l'SGAE
La factura de la crisi no és igual per a tothom. Augmentar els beneficis en l'actual conjuntura econòmica és una tasca molt difícil, però la Societat General d'Autors i Editors sembla que no ho ha notat. Durant l'exercici passat, l'SGAE recaptà 8,9 milions d'euros a les Illes. Aquesta xifra suposa un augment d'un 1,08% respecte de 2009 i una aportació d'un 2,81% als ingressos obtinguts en el conjunt de l'Estat. Quin és el desglossament dels gairebé 9 milions d'euros que recollí l'entitat gestora el 2010? Les quantitats percebudes per radiodifusió representaren una bona porció del pastís amb 2.997.214 euros, una xifra que significa un augment del 2,56% respecte de 2009. Una altra suma important de doblers, 2.511.517 euros -un 9,09% menys que en 2009- arribà també per l'ús de música gravada, ja fos en bars, discoteques i fins i tot a les perruqueries que perseguiren l'any passat. La música en orquestres de ball proporcionà un total de 299.663 euros -un 8,51% menys-, mentre que els concerts simfònics suposaren 70.355 euros -un 18,64% més.
Una comèdia sobre el drama de la corrupció
Richard és un jove polític, número dos al Partit Regional de l'Est, que té una esplèndida carrera per endavant. Tanmateix, sobtadament es troba implicat amb alguns membres del Govern en un cas de corrupció que podria ficar el seu partit en una trama de finançament il·legal. Aquest és l'inici, prou conegut en la realitat, de Corrüptia: una regió de l'est, el nou espectacle de la companyia Teatre de l'Enjòlit que es podrà veure al Teatre del Mar de Palma des de demà fins diumenge 1 de maig. L'obra és dirigida per Carles Fernández Giua i protagonitzada per Albert Alemany, Elies Barberà, Jeny Beacraft, Arnau Marín i Marta Montien. L'autor del text és el periodista Josep Lluís Fitó. Fins aquí tot correspon a la presentació habitual de qualsevol espectacle que es pugui estrenar a Mallorca. Això no obstant, el cas de Corrüptia és molt especial, perquè aquesta obra ha patit la censura al País Valencià. En el cas de l'autor, les represàlies tampoc no es varen fer esperar, ja que fou represaliat a Canal 9.
Sebastià Bennasar guanya el premi Lloseta de narrativa
Sebastià Bennasar es proclamà ahir guanyador del premi Lloseta de narrativa amb la seva obra La mar no sempre tapa, "una novel·la negra ambientada a Mallorca que comença amb la troballa d'un cadàver d'una professora universitària a la Colònia de Sant Jordi", segons explicà el mateix autor. L'encarregat d'investigar aquest fet és el periodista Andreu Julià, un personatge ja present a anteriors obres de l'escriptor mallorquí, com El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000) i Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005). Bennasar es mostrà molt il·lusionat pel guardó, sobretot pel fet que "és un premi que inclou la publicació de l'obra i aquesta és la finalitat de qualsevol escriptor". "També crec que és un signe de normalitat cultural que una novel·la negra pugui guanyar una distinció generalista. A més, el premi és a Lloseta, on s'organitza un festival de novel·la negra", assenyalà l'escriptor mallorquí, que rebé el guardó "el mateix any que se celebra el 50è aniversari de la mort de Dashiell Hammett", un dels noms mítics d'aquest gènere literari.
- Quins seran els dies festius de 2026 a les Illes Balears?
- «Fora residents! Palma per als alemanys», la pintada que ha aparegut aquest dilluns a la ciutat
- La llibreria Espirafocs «muda de pell»
- Joves de Mallorca per la Llengua: «L’esperança i la il·lusió d’un poble en peu de guerra ens recorda avui i cada dia perquè som aquí»
- TIB suspèn la parada de bus de Felanitx el segon dia de l'Acampallengua