Francesca Marí
Sense consorci
La paralització, almenys temporal, del Consorci de l'Audiovisual i el Cinema preocupa més que mai la indústria cinematogràfica de les Illes. Amb l'entrada del nou conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, les associacions de cineastes i productors reclamen al Govern que reprengui "amb urgència" els treballs per a la creació d'aquest ens "que no suposarà més despesa de la que fins ara s'atorgava".
Vetlada artística sense grans empentes
Contra tot pronòstic el mal temps donà treva per celebrar la Nit de l'Art sense paraigües, encara que també sense grans aglomeracions. La tretzena edició de la vetlada plàstica tingué lloc ahir sense empentes, amb molt bon ambient i menys activitats pel carrer. El resultat fou bastant agraït, ja que els ciutadans pogueren passejar per Palma a l'ampla i veure-hi les diferents propostes de les galeries i els centres expositius. La contra, la poca animació festiva a l'aire lliure. L'art emergent i el de la Part Forana fou l'encarregat de donar el sus a la vetlada. Era la proposta que, com cada any, es realitza a la capella de la Misericòrdia i que enguany transcorregué xalesta gràcies a la música dels Wonderbrass.
Palma, aparador artístic
Clemència meteorològica per a la cita més important de la ciutat amb l'art. Això és el que esperen la majoria de galeristes per avui vespre. Fa dies que artistes i centres expositius endrecen obres i estances per acollir de la XIII Nit de l'Art, que enguany es presenta amb un recorregut per vint-i-cinc espais i amb la participació, per segon any consecutiu, d'una galeria menorquina.
Globalitzats al voltant de Larsson
La saga de Millenium ha estat la revolta lectora d'aquest estiu. Els homes que no estimaven les dones, el primer volum de Larsson, ja despuntà en la Setmana del Llibre en català i es consolidà per Sant Jordi com un dels més venuts. Dos mesos després de la sortida al carrer de la tercera entrega, sembla que les investigacions i aventures de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist han calat de ple entre els mallorquins.
Vinils tocats per la crisi
La desena edició de la Fira del disc ha estat marcada per la crisi, no només l'econòmica, sinó que també la ressentida "pel declivi del sector arran de les descàrregues d'internet". Així ho comentava ahir Miguel Àlvarez, un dels 100 venedors que enguany participen en el certamen musical. Álvarez està al capdavant de La Esquina (Madrid) i dels deu anys que fa que ve a Mallorca assegura que aquest ha estat un any "fluixet" pel que fa a vendes. Després de tres dies de paredetes, 22 concerts programats i més d'un objecte anhelat pels mitòmans, el Palma Arena tancà ahir capvespre les portes. Segons Pere Terrassa, responsable de l'organització de la fira, en aquesta edició han passat pel velòdrom unes 1.000 persones, un 10% menys que l'anterior. "Era previsible que enguany tinguéssim menys visites arran de la psicosi de la crisi", assegurà. Tot i això, és mostrà satisfet pels resultats obtinguts i per la resposta del públic als concerts.
Cinquanta anys d'empremtes sonores
La música, com tantes altres arts, es va convertir en un revulsiu social al final dels anys seixanta i setanta. Han passat cinquanta anys d'aquells inicis, però la cançó (encara que no sigui nova) continua essent-hi present. Encara més, convé conèixer-ne els origens i els pares fundadors, que varen encendre l'espurna tant en grup (com els Setze Jutges) com en solitari (per exemple, Raimon i Ovidi), dins una cova (com Guillem d'Efak) o bé enmig d'un Canet Rock (com Pau Riba). El repàs a tota aquella època es pot veure a partir d'ahir al pati del Casal Solleric de Palma, on l'exposició Cançoníssima fa balanç d'aquests anys.
Raimon repassa, amb la camisa roja, 40 anys d'història
El vessant més reivindicatiu de Raimon encetà ahir el concert del teatre Principal de Palma quan, a les deu del vespre, el cantautor de Xàtiva, amb la seva camisa roja, pujà a un escenari summergit en la foscor. Era el preludi metafòric d'allò que aventuraria la vesprada.
“La transició real encara no s'ha fet, és ben lluny”
Fa més de quaranta anys que Ramon Pelegero, conegut per tots com Raimon, va de cara al vent. Tenia 18 anys quan ideà aquells mots que el 1962 es convertiren en un cant en favor de la llibertat. Quaranta-set anys després, aquesta llibertat encara no és plena i Raimon continua amb la intenció de mantenir viva l'espurna de l'esperança. Avui al teatre Principal de Palma el cantautor de Xàtiva farà un repàs a tota una trajectòria marcada per la seva manera de dir ‘no' a aquest món. Un viatge amb una vespa vos bastà per escriure una cançó com Al Vent. Uns inicis ben estranys... o té res de mite? És cert que vaig compondre la lletra mentre anava sobre una vespa, però aquests no foren els meus inicis. Era l'any 1959, anava a la universitat i vaig fer aquesta cançó sense cap altre pretensió.
Formentor es retrà a Baltasar Porcel
Tot i que José Saramago centrarà l'atenció mediàtica de les Converses literàries de Formentor d'aquest setembre, el record del finat Baltasar Porcel també serà un dels actes principals del programa. En concret, tres activitats retran homenatge a l'Escriptor de l'Any, que tantes vegades havia assistit a Formentor i que enguany també tenia previst fer-ho. Entre els actes organitzats pel Govern balear, i en els quals també prendrà part la Generalitat de Catalunya, destaca l'homenatge dels escriptors Guillem Frontera i Sebastià Alzamora. La producció literària de Porcel cobrarà protagonisme en les veus dels dos escriptors illencs que llegiran alguns fragments de l'obra de l'andritxol. Els autors han estat escollits per la vídua, Maria Àngels Roque, que també serà present a l'acte juntament amb la seva filla Violant.
La Llonja queda sense la coberta
L'edifici de la Llonja quedarà sense la coberta inclinada. La Ponència Tècnica de Patrimoni aprovà ahir per unanimitat el projecte de l'arquitecte Pere Rabassa, encarregat de la restauració de l'edifici gòtic i que el juny va rebre crítiques per part de l'historiador de l'art Marià Carbonell. Segons Rabassa, el fet de treure'n la teulada respon a la idea original de Guillem Sagrera que, segons aquest, pensà un terrat pla, que és com quedarà després de la restauració.
Recuperar les pintures esvaïdes
Havien quedat en la imatgeria col·lectiva del poble, però sembla que ara tornaran a veure la llum. Les pintures murals del convent de Sant Bernadí, a Petra, recobren la vigorositat d'un temps gràcies als treballs dels restauradors, que els han tornat l'esplendor. Dues alumnes de l'Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Anahí Meyer i Margalida Massanet, fan feina d'ençà del setembre en aquest projecte, que encara es troba en la fase inicial.
Llegendes del rock
Sense grans empentes per arribar davant de l'escenari i amb un públic més aviat ‘granadet', els Status Quo (SQ) tornaren ahir a Palma per oferir-hi el seu millor rock. Han passat deu anys d'ençà que els britànics actuaren a l'Illa, però ahir vespre demostraren que les velles glòries mai no moren. Això sí, tornen grans. Damunt l'escenari no hi hagué els grans bots d'altres èpoques, encara que Francis Rossi i Rick Parfitt ho donaren tot al Palma Arena.La sorpresa per molts fou l'escassa afluència de públic. Entre 1.500 i 2.000 persones escoltaren i revisqueren els temes dels incombustibles SQ, que repassaren els grans hits d'aquests quaranta anys de trajectòria. La seva estimada Caroline fou l'encarregada d'encentar el concert amb un Rossi sense la tradicional coa (se la tallà fa uns anys) i que intercanviava rialles i complicitats amb el públic. L'ambient ‘acollidor' de la pista del velòdrom s'hi adeia. Entre els assistents, molts estrangers que viuen a Mallorca, ja d'una certa edat, que portaven els fills adolescents (i qualque nét) al concert per fer-los veure que la dita és ben certa: els vells roquers mai no moren.
Palma fa reviure les arrels jueves
"El Call Major es tancava amb grans portes i restaria dins el creuer de cinc carrers: Sol, Monti-Sion, Pont i Vic, Call i Pare Nadal", l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell descriu d'aquesta manera com era un dels principals centres hebreus de Ciutat, un indret que ha estat en l'oblit durant molt de temps i que ahir tornà a recuperar l'esplendor dins el marc de les Jornades europees de la cultura jueva. Palma s'afegí així a les 311 urbs europees que ahir reivindicaren el dret a la memòria història. Centenars de persones participaren en aquesta intensa jornada, que començà amb aquests recorreguts històrics pel call palmesà i acabà a les vuit del capvespre amb una conferència del professor Joan Mas sobre les aportacions dels xuetes al teatre de Mallorca. Jueus, conversos, xuetes d'orella alta o d'orella baixa...
Raixa i la Nova Cançó, protagonistes de la Diada
La Diada de Mallorca, creada pel Consell, centrarà enguany la seva atenció en l'obertura al públic de la finca de Raixa. Després d'anys de reformes i més d'un contratemps, a partir de dissabte, dia 5, la possessió de Bunyola es mostrarà als illencs. La celebració dels cinquanta anys de la Nova Cançó serà un altre plat fort d'aquesta efemèride, en la qual participaran Raimon i Paco Ibáñez al teatre Principal de Palma. En total, es realitzaran més de quaranta activitats en quinze municipis de l'Illa entre el 3 i el 20 de setembre.
Jazz, gastronomia i art
Després d'una espera de cinc mesos ja el tenim aquí. El festival Jazz Voyeur aterra a Palma amb menys programació que l'any passat però amb la intenció de difondre "aquest estil entre el públic illenc i, sobretot, entre els joves", explicà ahir el productor del certamen, Roberto Menéndez. La pregonada crisi econòmica ha estat un dels motius pels quals el Festival es redueix i passarà de fer-ser de març a desembre a només quatre mesos d'actuacions: de setembre a desembre.
El 80% dels molins, en runes
El 80% dels molins estan arrasats i sols en queden les restes; entre un 15 i un 10% es podrien reconstruir i només un centenar han estat restaurats. Aquesta és la radiografia que fa l'associació Amics dels Molins sobre l'estat de salut d'aquests elements patrimonials de Mallorca. Es tracta d'unes construccions que, temps enrere, foren element clau de la nostra agricultura i que avui la majoria es troba en runes. A la zona de Palma tres barriades concentren la gran part de molins fariners i d'aigua. Són el Jonquet, el pla de Sant Jordi i el Portitxol. Tot i això, val a dir que també en podem trobar als antics horts de la Indioteria i a altres barriades ciutadanes com l'Amanecer. Segons el president d'Amics dels Molins, Josep Pascual, la situació que viuen avui aquestes construccions és preocupant i "de cada vegada estan més en perill". Que no tinguin cap utilitat concreta és, a parer de Pascual, la principal causa de l'estat d'abandó.
Èxit de portes obertes
Nombroses persones aprofitaren el darrer dia de portes obertes del Centre Modernista. Foto: N.R. La setmana de portes obertes de Can Prunera ha resultat tot un èxit. Després de la visita dissabte de Joan Carles al nou museu modernista, més de 1.500 persones recorregueren ahir les diferents estances de Can Prunera en el darrer dia de portes obertes. Així doncs, durant aquests sis dies, prop de nou mil ciutadans i turistes han volgut conèixer aquest nou centre d'art i cultura, impulsat per la fundació Tren de l'Art. La procedència dels visitants de l'edifici modernista ha estat ben diversa, explicava ahir la directora del centre, Antònia Maria Miró. Els sollerics han estat els primers que s'han bolcat en la iniciativa, com també nombrosos mallorquins que, de vacances o no, hi han acudit per conèixer les diferents propostes artístiques que es poden contemplar a les tres plantes de Can Prunera. Així mateix, els turistes que visiten Sóller han estat un altre dels grups que han apreciat la joia mordernista bastida el 1911.
Mor a 61 anys l'editor i escriptor Isidor Cònsul
L'editor, escriptor i crític literari Isidor Cònsul morí ahir migdia a 61 anys a l'hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, després de no haver pogut superar un càncer de pulmó que li havien diagnosticat feia prop d'un any i mig. Crític literari perspicaç, feia més d'onze anys que Cònsul treballava al Grup 62 com a editor de Proa i Pòrtic, encara que havia començat a dirigir ambdós segells quan aquests eren propietat d'Enciclopèdia Catalana. Ara, des de feia tres mesos, havia passat a ocupar tasques d'assessor al mateix segell editorial. Durant aquests anys, Isidor Cònsul tingué molt present la literatura feta arreu dels territoris de parla catalana i s'encarregà de molts texts d'escriptors mallorquins.
Balears desembarcarà a València el 7 d'octubre
Les Illes Balears tindran en breu una seu cultural al País Valencià. El 7 d'octubre és la data fixada per la Conselleria d'Educació i Cultura per encetar l'etapa de col·laboració entre les Illes i el Centre de Cultura Contemporània Octubre, que dirigeix Eliseu Climent. Neix, idò, un espai que pretén fomentar els vincles culturals i lingüístics entre els dos territoris i que fins ara no exisitia físicament. La cantant Miquela Lladó, veu del grup Música Nostra, serà l'encarregada de donar el sus als actes el dia de la inauguració. Està previst que també hi participi la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, a més del cap de l'Octubre. Les activitats lúdiques i culturals es combinaran també amb les didàctiques, segons comentà el director general de Cultura, Pere Joan Martorell. "El que volem és que hi hagi activitats diverses cada mes", va explicar. A més, pretenen fomentar les accions destinades a les escoles valencianes per fomentar així els vincles.
Oblidades enmig del carrer
Les capelletes de sants i imatges religioses dels carrers de Ciutat han caigut en l'oblit i en la deixadesa. Els esforços que realitzà ARCA fa deu anys per a la seva restauració sembla com si no haguessin servit de gairebé res, ja que l'Ajuntament de Palma ha incomplit durant tots aquests anys el compromís de preservar aquests elements patrimonials de religiositat popular. L'any 1994 l'Associació per a la Revitalització del Centre Històric, Sa Nostra i Cort signaren un conveni per a la restauració d'aquestes capelles amb la condició que l'Ajuntament s'encarregaria de vigilar-ne la conservació, il·luminar-les com pertoca i assenyalar-ne l'origen. Avui, ben poc de tot això s'ha complert i algunes de les capelles presenten un estat de total abandonament. És el cas, per exemple, de la de les Tereses, que des de fa setmanes està tapiada. Just a la vora, a l'altre costat de la Rambla, la imatge d'Ecce Home ja no hi és. ARCA sol·licità els permisos a Patrimoni per retirar la tela de l'Ecce Home després que hagués patit reiterats actes vandàlics.
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions