El 80% dels molins, en runes

El 80% dels molins estan arrasats i sols en queden les restes; entre un 15 i un 10% es podrien reconstruir i només un centenar han estat restaurats. Aquesta és la radiografia que fa l'associació Amics dels Molins sobre l'estat de salut d'aquests elements patrimonials de Mallorca. Es tracta d'unes construccions que, temps enrere, foren element clau de la nostra agricultura i que avui la majoria es troba en runes. A la zona de Palma tres barriades concentren la gran part de molins fariners i d'aigua. Són el Jonquet, el pla de Sant Jordi i el Portitxol. Tot i això, val a dir que també en podem trobar als antics horts de la Indioteria i a altres barriades ciutadanes com l'Amanecer. Segons el president d'Amics dels Molins, Josep Pascual, la situació que viuen avui aquestes construccions és preocupant i "de cada vegada estan més en perill". Que no tinguin cap utilitat concreta és, a parer de Pascual, la principal causa de l'estat d'abandó.

Segons l'associació és necessari difondre aquest patrimoni entre els ciutadans i donar sortides als propietaris perquè els restaurin. "Allò important és que es preservi l'exterior de l'element i que a l'interior es doni l'ús que cadascú trobi adient, sempre, és clar, que se'n mantingui la fisonomia", afegeix. Aquest és el cas del que ocorre, per exemple, amb els molins de Santa Catalina. "Els han donat una utilitat i almenys així estan preservats. Els nostres dos objectius principals són salvaguardar aquest patrimoni cultural i industrial i donar-lo a conèixer", explica el president. S'ha d'especificar que el grup de molins d'aquesta barriada ciutadana és un cas execepcional, ja que "és l'únic indret d'Europa, tret de Nàpols, on se'n poden veure dins el mateix nucli urbà", indicà el president i enginyer industrial, qui afegí, que aquests elements patrimonials poden servir com a "reclam turístic".

Fariners i d'aigua

Mentre que al Jonquet i al Portitxol predominen els fariners, és a la zona del Pla de Palma on es pot destacar el grup més nombrós de molins, en aquest cap d'aigua. En total a Mallorca se'n poden comptar més de tres mil d'aquesta tipologia. Malgrat tot, l'estructura i dimensions són ben diferents. "N'hi ha de base quadrada o de rodona i poden tenir entre sis i dotze metres de diàmetre", apuntà el president d'Amics del Molins, que des de fa més de quaranta anys treballa per a la seva preservació. "Estam tan acostumats a veure'ls que moltes vegades no es valoren", sentencia. Cal assenyalar que el Consell de Mallorca disposa d'una escola taller que treballa en la restauració d'aquestes joies del nostre paisatge. Això no obstant, la feina no és suficient si ens atenem a les dades que dóna l'associació sobre l'estat dels molins. Així mateix, Josep Pascual no creu que s'hagin de preservar "tots i cada un dels molins" que avui encara estan dempeus, però sí aposta per prendre consciència de la situació en què es troben i restaurar aquells que presenten elements més destacats.

"A més, s'han de donar eines als propietaris perquè s'hi impliquin, ja que, una vegada rehabilitats, hi és precís un manteniment", aclareix. Avui per avui, dues construccions d'aquest tipus han estat restaurades i museïtzades. "El d'en Garleta és una petita mostra representativa dels molins fariners", explica. L'altre, un d'aigua, fou cedit per Cort a l'associació i es troba devora Agama. Dues petites mostres d'un patrimoni que està datat d'abans de la conquesta catalana i que ja siguin de vent, de sang, hidràulics o fariners són testimonis del passat econòmic, social i cultural de Mallorca.