Francesca Marí
Preocupació dels cineastes pel 'retard' del consorci audiovisual
La llarga espera per a la creació del consorci de l'audiovisual fa perillar la mala salut de la indústria cinematogràfica a les Balears. Això anuncià ahir el president de l'Associació de cineastes, Luis Ortas, qui lamentà que el Consell de Govern del 7 d'agost no aprovàs la posada en marxa d'aquesta entitat.
Can Prunera porta a Sóller l'essència de l'art
Sóller es converteix en bastió de l'art. El museu modernista de Can Prunera aplega a partir d'avui les tendències plàstiques dels segles XIX i XX engalanades en les parets d'un majestuós casal, que ahir fou inaugurat davant més de cinc-cents convidats. La fundació Tren de l'Art ha estat la impulsora d'aquest projecte, que transforma la Vall en l'únic indret de l'Estat que té una casa museu modernista d'aquestes característiques. La música i la plàstica foren, per tant, els elements claus de l'acte de presentació d'ahir vespre als jardins del casal solleric, al qual no faltaren els màxims representats polítics i culturals de la societat balear. L'actor Simó Andreu exercí de mestre de cerimònies i destacà la prosposta cultural que a partir d'avui s'obre al públic. Travessia artística(mostra permanent al Casal).Sant Bartomeu encén la nit de Sóller més social
“Hem tret la túnica a la música popular per posar-li uns texans”
Treure de l'oblit les tonades populars per transformar-les en un producte més contemporani. Aquest ha estat l'objectiu dels Ressonadors, una formació encapçalada per Omar Gisbert i Joan Barbé que es nodreix de les col·laboracions dels músics i cantadors arrelats a les Pitiüses. El projecte s'ha estat gestant durant anys dins el cap d'Omar fins al mes d'abril, quan sortí a la llum en format de CD.
Oberts al modernisme
Can Prunera obrirà avui les portes com a centre cultural i artístic. Han passat dos anys d'ençà que la fundació Tren de l'Art inicià les tasques de restauració d'aquest casal, que es converteix ara en centre d'interpretació del modernisme. A més, les estances de la majestuosa casa acullen una àmplia mostra de pintura contemporània que va des de les avantguardes històriques fins a les darreres tendències del segle XXI. Tot això assentat en l'esperit de la llar sollerica que Joan Magraner féu construí el 1919 i que ara ha estat restaurada fins al mínim detall. La inauguració de la casa museu de Can Prunera, l'única d'aquestes característiques a tot l'Estat, tindrà lloc a partir de les 20.15 hores a càrrec de les màximes autoritats.
Delicadeses modernistes
El casal modernista de Can Prunera es vesteix de gala per a la seva inauguració, dilluns que ve, dia 24. Els promotors de la casa museu (la Fundació Tren de l'Art) i els encarregats de la seva museïtzació han cuidat fins al darrer detall d'aquest edifici que inclou una àmplia representació arquitectònica i ornamental del corrent modernista. Les decoracions als sostres i parets en són un clar exemple, com també el mobiliari de fusteria, el trespol, les vidrieres i les catorze làmpades originals que donen llum a les estances principals del casal. Aquestes darreres han estat objecte de restauració per l'empresa Dorados y Cromados, que regenta Diego Varas Ferrer. Durant quatre mesos, els tècnics han desmuntat peça a peça cada una de les làmpades per tal de netejar-les i restituir els elements més deteriorats. El cristall, el llautó i el bronze són els materials essencials d'aquests objectes decoratius i d'il·luminació que, segons assegura Varas Ferrer, "es nota que foren elaborats artesalment i dissenyats en exclusiva per a l'espai on estan ubicats".
Els sons més actuals, al 9.cat
Les Voltes acollirà avui i demà la segona edició del festival 9.cat, un projecte que pretén difondre la música en la nostra llengua des de diversos estils i punts de vista. Aquest ventall de propostes sonores es presenta en format de concert amb la participació de quatre grups de Mallorca i del Principat i on allò important és gaudir de la bona música. L'équilibriste i Els Amics de les Arts seran les dues formacions encarregades d'encetar el festival anit a partir de les 22 hores. El primer grup, amb nom afrancesat, es nodreix d'antics components de la banda Joan Toni Skarabat i es presenta, segons asseguren, com una barreja entre indie i rock. Els altres protagonistes de la vesprada aterraran a les Voltes provinents de les festes de Gràcia (hi tocaren ahir) armats amb l'adrenalina que els caracteritza.
Es Baluard destina 610.000 euros a incrementar el fons
El Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard incrementa el seu fons amb 38 noves obres de les quals la majoria tornen a ser fotografies, tal com ja ocorregué l'any passat amb la primera adquisició de Cristina Ros com a directora del centre. El pressupost de les noves adquisicions, que pertanyen a 25 artistes, puja a 610.092 euros, una quantitat molt superior als 403.000 euros que destinà el museu a les darreries de 2008 per a la mateixa finalitat.
Traçada la porta de Gumara
L'Arxiduc ho definí com un dels edificis més antics de Ciutat i, pel que es veu, devia tenir raó. Les torres del Temple han amagat durant anys els entrellats d'una estructura defensiva imponent que, a poc a poc, es va descobrint al pas dels arqueòlegs. D'ençà del mes de març, l'equip arqueològic d'Elements format per Llorenç Vila i Noemí Prats treballa en aquesta fortificació. Quan falta un mes per acabar les tasques in situ, els experts han descobert el traçat d'entrada a l'almudaina de Gumara. El resultat és una arcada islàmica de més d'1,70 metres de gruix que demostra la importància que degué tenir la fortalesa en el seu temps.
La Porta del Camp muda la seva fisonomia
Recuperar la murada per a la ciutat. Aquesta premissa, que tant han propugnat els responsables polítics de Cort, sembla que comença a fer-se realitat. A partir de dilluns, les excavadores iniciaran les tasques per destapar una part del llenç renaixentista que dóna al fossat del baluard del Príncep. En total, es descobriran devers deu metres de murada que a principi del segle XX foren coberts arran de la construcció de la plaça de la Porta del Camp. "Preveim que en una setmana el llenç murari quedi completament descobert", aclarí a aquest diari el responsable de Refoart, Llorenç Torrents.
2,4% de treballadors culturals a les Balears
La indústria cultural com a motor per activar l'economia. Aquesta premissa que d'un temps ençà sentim dels responsables polítics culturals sembla que no concorda amb les dades reals sobre treball. En realitat, a les Illes Balears, el treball referit a la Cultura suposà el 2,4% del total d'ocupació de l'Arxipèlag durant el 2008. És a dir, que de les 494.600 persones que estigueren ocupades l'any passat, fins a 12.600 feren feina a les Illes en qualque sector relacionat amb les arts i la cultura.
Madrid confirma l'entrada a Pol·lèntia
El Govern central participarà en el finançament de la construcció i la gestió del futur museu de Pol·lèntia. Així ho va confirmar ahir el secretari de la Subdirecció General de Museus del Ministeri de Cultura, Santiago Palomero, que es va desplaçar expressament a Alcúdia. El viatge fou per segellar un compromís que ell mateix qualificà com "l'obertura del full de ruta que permetrà dotar Alcúdia d'un museu modern al servei dels ciutadans que es podrà integrar a la nova xarxa de Museus de l'Estat que impulsa el Govern central".
Patrimoni d'esplendor
Música, cinema, patrimoni, literatura i art es fondran enguany en la celebració de L'esplendor de la Mediterrània, la cita cultural que des de fa vuit anys ha recuperat la fundació Amics del Patrimoni. Per aquestes dates, les creences religioses s'entremesclen amb la nostra cultura més ancestral, però anys enrere fou una de les celebracions més importants de l'estiu. La festivitat del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu, recupera a poc a poc aquella espurna de quan era "una festa a la mare terra i a la figura de la dona, que prenia la importància que li pertoca com a transmissora de cultures", explicà ahir Biel Barceló, d'ARCA.
Música per tots el racons
Mentre continuen les revetles i les festes estiuenques a la majoria de poblacions de l'Illa, Mallorca viurà aquest dissabte un dels caps de setmana més intensos musicalment parlant. Les propostes són ben variades, des del clàssic country de Tomeu Penya fins al més carrincló Raphael i l'elèctrica Alaska. De concerts n'hi ha per a tothom, encara que, val a dir-ho, també dependrà de cada butxaca.
Els dimonis podran cremar a ple
A la fi sembla que s'ha arribat a un primer acord. La transposició espanyola sobre la directiva 2007/23/CE, que limita i prohibeix els materials pirotècnics, no condicionarà la vida i l'activitat dels dimonis i dimonions de les Balears. Així ho indicaren ahir els responsables de la Federació de dimonis i bèsties de foc. Del mes de març ençà, la Federació treballa amb el Departament de Cultura del Consell i amb la Direcció general d'Indústria per argumentar al Govern de Madrid quin significat tenen els correfocs i "el perill que suposaria la seva desaparició". Després de quatre mesos de reunions i diàleg, sembla que s'ha arribat a un primer acord d'entesa. Així, el Ministeri d'Indústria ha presentat un esborrany de reial decret en el qual es desglossa la transposició de la directiva europea al reglament estatal.
El bel canto de Plácido Domingo
Plácido Domingo estava d'estrena: era el primer pic que actuava a Mallorca després de cinquanta anys de carrera i no va decebre ningú. Ahir vespre, el tenor espanyol omplí amb la seva veu potent el velòdrom del Palma Arena. Al seu costat, la soprano Ana María Martínez, l'Orquestra Clàssica de Mallorca i l'Orquestra Jove Balear sota la batuta d'Eugene Kohn i les corals de la Capella Mallorca i la Federativa de Balears. Aquest concert era un dels més esperats de l'estiu pels amants de la lírica i així ho demostraren els milers de persones que hi acudiren. Tot i això, es veren clarianes amb cadires buides a la pista central. Ben puntual, el recital, organitzat per la Fundació Iberostar, començà a les nou i mitja amb una breu presentació en què se n'explicà la finalitat: el suport al projecte social "Solidaritat en moviment", que lidera Iberostar.
La Col·leció d'Art Serra retira 73 obres d'Es Baluard
La Fundació d'Art Serra retirarà del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard 73 de les obres que hi tenia cedides per un termini de quatre anys. D'ençà de la fundació del museu, l'any 2004, la Col·lecció d'Art Serra aportà al seu fons 413 peces, 86 de les quals estan en dipòsit temporal per quatre anys. El contracte de la cessió finalitzà a principis del 2008, per la qual cosa la Fundació Art Serra ha anunciat, segons un comunicat remès pel mateix museu, retirar 73 de les obres cedides.
“Insuficiència” cultural
"La insuficiència hi és palesa". Aquesta és una de les reflexions que fa el Consell Econòmic i Social (CES) sobre els pressupots que les nostres institucions dediquen a l'apartat de Cultura. L'informe prové de la seva memòria anual i ve referit a l'any 2007. S'hi deglossen com a apartats principals la música, el teatre, les arts plàstiques, l'edició i el cinema. Entre aquestes, l'edició, la restauració del patrimoni i les partides econòmiques públiques per a l'àmbit cultural són les que en surtirien més malparades.
Nit d'òpera a Bellver
La lírica omplí ahir vespre el castell de Bellver. Sota el títol de Les grans estrelles operístisques a Bellver, l'Associació Austríaca d'Amics de Mallorca ha portat a l'Illa algunes estrelles del bel canto de renom internacional que feren gaudir de valent les prop de sis-centes persones que assistiren a l'acte. Ara bé, la gala va estar tenyida de dol arran de l'atemptat ocorregut dijous a Palmanova. Els organitzadors del concert volgueren dedicar la vetlada operística d'ahir a "totes les víctimes del terrorisme i a les seves famílies", digué el president de l'associació, Jossef Egger i, en concret, als dos agents morts per l'explosió del cotxe bomba a Palmanova. Un minut de silenci sota les dolces notes del Cant dels Ocells, interpretades per la violinista Marta Hatler, presidiren el recital en el qual l'òpera alemanya i la italiana compartiren protagonisme.
Darrers vestigis de la resistència al rei en Jaume
Que l'entrada de Jaume I a Mallorca fou ben cruenta ja se sabia. El mateix monarca va anunciar en el Llibre dels feits que mataren entre 20 i 30 mil musulmans en batalla, una xifra totalment desorbitada. El que no narrà amb tanta joia fou la forta resistència que trobà a l'Illa una vegada conquerida Madina Mayurqa.
Trajectòria en 8 mil·límetres
"Tot el que ofereix porta la llacor de la terra". D'aquesta manera, l'escriptor Miquel Pons descrivia la plàstica de Miquel Riera Nadal en una de les seves exposicions. El pintor i cineasta de Manacor es caracteritzà pel seu treball constant i en silenci, lluny dels renous comercials o de protagonismes. Aquest juliol es compleixen set mesos de la seva mort i és ara quan el poble que el va veure néixer li vol retre homenatge. Just després del mutis perllongat de l'Ajuntament manacorí envers la figura i obra d'Antoni Riera Nadal. Un silenci, val a dir-ho, semblant (encara que amb un altre rerefons) al que també va patit el seu germà, l'escriptor Miquel Àngel Riera.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions