Francesca Marí
Recta final al quarter d'Intendència
El segle passat va acollir menjues i municions, però al segle XXI es convertirà en un centre artístic. Per sort, les tendències socials han canviat molt i tot apunta que el quarter d'Intendència està a punt d'iniciar una nova etapa. Almenys això espera la responsable de Cultura de Cort, Nanda Ramon, qui confia que el futur centre de recursos per a les arts plàstiques serà obert al públic abans del mes de desembre.
Darrera passa per crear el Consorci del Cinema
Han passat denou mesos de tràmits burocràtics, negociacions i projectes d'ençà que la consellera Bàrbara Galmés anuncià la creació del Consorci de l'Audiovisual i el Cinema per a les Illes Balears. Ara, un any i mig després, sembla que l'ens està a punt de treure el cap just abans de partir de vacances.
Triangle plàstic
Després d'exposar a Montevideo, Horacio Sapere arriba de nou a Mallorca amb les seves propostes plàstiques. En aquesta ocasió, i tal com succeí fa vint-i-cinc anys, la sala capitular de la Cartoixa de Valldemossa serà l'estança escollida. L'escultura, els elements naturals i la música s'hi fondran en un de sol per presentar Piano per a tres, centrada fonamentalment en una instal·lació escultòrica creada per a l'ocasió.
Esport i art banyen Roma
A només vint anys, el saltador australià Matt Mitcham s'ha convertit en font d'inspiració artística. L'esportista, campió de salts a les passades Olimpíades de Beijing, té una forta sensibilitat per les arts plàstiques, cosa que l'ha portat a ser el centre de l'exposició Matt Dive Gold, inaugurada...
Pol·lèntia, de bat a bat
L'excavació a la ciutat romana de Pol·lèntia marxa a bon ritme. Així ho pogueren comprovar ahir els prop de trenta visitants que participaren en la jornada de portes obertes al jaciment.
Els gegants de Porcel arribaran el novembre
Les rondalles mallorquines i, en concret, els gegants foren el punt de reflexió de Baltasar Porcel els darrers temps. L'escriptor andritxol, finat l'1 de juliol passat, estava preparant una nova novel·la que, segons explicà ahir l'editor Emili Rosales, s'havia de titular Els gegants i tindria com a personatge protagonista el líder dels agermanats, Joanot Colom. "És una aproximació històrica a Joanot Colom a través d'un text molt madur i consolidat", comentà qui ha estat durant anys l'editor en castellà de Porcel.
Les traduccions, punt feble editorial
Amb la "resurrecció" de l'Institut Ramon Llull, les traduccions de la literatura catalana a llengües estrangeres han anat en augment. En són una prova el Bearn publicat en búlgar i Els Nikolaidis de Josep M. Quintana en grec, entre d'altres. Així mateix, les Balears i les Pitiüses tenen encara un assumpte pendent amb la literatura. Aquest és la traducció al català d'obres universals. Tan sols cinc editorials insulars produeixen assíduament llibres estrangers en la nostra llengua i val a dir que la mitjana de traduccions és de quatre llibres anuals per empresa.
“Si no treballam plegats ens passaran per sobre”
El sistema de sigladures, les subvencions envers l'arqueologia, el desmantellament de Son Rossinyol i la confecció de la carta d'arqueologia subaquàtica són alguns dels temes sobre els quals haurà de bregar Mateu Riera, qui des d'ahir és el nou president de la Secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres de Balears.
Protegit, però en runes
"L'església de Sant Joan de la Font Santa requereix una intervenció urgent, ja que en qualsevol moment en faran fallida les voltes". Així de contundent es mostrava el Consell de Mallorca per febrer de 2006 en l'informe de Declaració de Bé Catalogat envers l'oratori de Campos. Han passat tres anys i la situació del recinte eclesiàstic no ha millorat gens, en tot cas s'ha vist empitjorada per les inclemències meteorològiques.
“Encara cal definir quin és el nostre model cultural”
Aquest juliol, Bàrbara Galmés ha superat el llindar dels dos anys de legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Cultura. Llavors, es presentava amb promeses d'un "pla estratègic per a Cultura". Avui, 741 dies després, Bàrbara Galmés s'autoanomena mig en broma "la consellera del casc" arran dels sis projectes culturals que té en obres. A més del seu projecte estrella: el pla de foment de la lectura. Una tasca enl a qual reconeix "la dificultat de canviar radicalment les tendències". Avui, dBalears fa una passa més per augmentar la màxima dels tan sols 8,1% d'illencs que llegeixen en català. Ho farà a través de les paraules de Baltasar Porcel, finat l'1 de juliol. Onze relats breus reviuran cada cap de setmana les lletres del nomenat Escriptor de l'Any per Bàrbara Galmés.
La Tramuntana i la Sibil·la, candidates a la Unesco?
El paratge de la serra de Tramuntana i el cant de la Sibil·la són avui més a prop del reconeixement internacional. Almenys això esperen els representants del Govern balear i del Consell de Mallorca que acudeixen a la reunió del Consell de Patrimoni Històric, que es dugué a terme ahir i es continuarà avui a Palma.
“Tornam a l'arqueologia precientífica dels seixanta”
L'acord entre els ministeris de Defensa i Cultura per ‘preservar' el patrimoni subaquàtic ja ha rebut les primeres crítiques. Els experts denuncien l'‘usurpació' competencial que suposarà que l'armada militar sigui l'encarregada de cercar les restes dins la mar i no les comunitats autònomes, a banda del poc rigor científic que això pot comportar. Mallorca, amb un patrimoni subaquàtic més que considerable, no resta aliena a aquestes queixes, tot i que encara li manca un carta arqueològica subaquàtica com cal.
Procés contra Emili Darder
A les sis del matí del 24 de febrer de 1937 Emili Darder fou assassinat. Era l'execució d'una sentència a mort que també es complia amb Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Ques. Abans, però, tots quatre hagueren de passar per la pantomima d'un consell de guerra més que arranjat. Era la causa número 978 que, a partir d'aquest setembre, serà a l'abast de tothom.
El Museu de Menorca, gestionat pel Consell
El Govern balear iniciarà els tràmits per cedir les trasferències del Museu de Menorca al Consell d'aquesta illa, tal com ho havien sol·licitat. Així ho anuncià ahir la consellera de Cultura, Bàrbara Galmés, després de participar en la sectorial de Cultura a Melilla amb els responsables de Cultura de totes les comunitats i sota la presidència de la ministra, Ángeles González-Sinde. "La ministra presentarà el reial decret de museus, arxius i biblioteques i, si el Ministeri d'Hisenda no s'hi oposa, no hi haurà cap problema", explicà.
Guillem d'Efak, vellut sonor
La veu vellutada i fonda de Guillem d'Efak tanca avui la segona temporada de la col·lecció dBàsic. Després de dos mesos de música, dBalears clou el seu cicle musical amb les cançons del cantautor i escriptor manacorí que portà les seves músiques i la seva empenta arreu dels territoris de parla catalana.
Baltasar Porcel és mort
Les lletres catalanes han quedat una mica més òrfenes. El nostre màxim exponent de la literatura en català, Baltasar Porcel, morí ahir a Barcelona per no haver pogut guanyar la batalla contra el càncer que inicià l'any 2006. L'escriptor i periodista (Andratx, 1937) ens deixa a 72 anys amb un extensíssim ventall literari carregat d'experiències. No debades, Porcel compaginà amb delicadesa les arrels andritxoles amb altres horitzons de la literatura més universal. La seva ploma navegà entre la creació dramàtica, el teatre èpic i el realisme històric fins a la necessitat de conèixer els diferents vessants de l'home o el seu microcosmos.
Tota una vida dedicada a les lletres
La trajectòria literària de Baltasar Porcel s'inicià el 1952, només tenia quinze anys i féu un article per a la revista Andratx amb el títol "El Pantaleu". D'infant, Porcel havia anat a l'escola com qualsevol nin del poble, encara que fou el capellà Rabassa qui li deixà els primers llibres en català: L'hostal de la bolla i Flor de card. Porcel comentava que d'al·lot havia estat solitari i que fou a través de la literatura quan començà a canviar el seu destí.Als inicis dels anys cinquanta se n'anà a Palma, on estudià Comerç al Born i entrà a prendre part dels cursets de cristiandat i de la companyia de teatre de Sant Magí, dos ens que el marcarien.
“A l'Iraq hi ha més poetes que soldats o petroli”
"Al meu país, no hi hem tingut mai deu anys seguits de pau". Muhsin Al-Ramli (Bagdad, 1976) defineix així la situació convulsa de l'Iraq. Fa denou anys que en partí després d'haver estat presoner al Kurdistan i d'haver vist com Saddam Hussein ordenava matar el seu germà escriptor, conegut a Bagdad com el "Lorca iraquià".D'ençà de 1993 Al-Ramli viu a Madrid, on treballa de professor a la Universitat americana, a més de compaginar-ho amb la seva gran vocació per l'escriptura i la curolla periodística.
Tots els racons de les llars medievals
El prevere Jaume Caldes hagué de pagar fins a 50 sous anuals a Bernat Domenge per llogar les cases situades a la parròquia de Sant Jaume. Era l'any 1520 i els habitatges, tal com passa avui, esdevenien un element clau per conèixer com era la societat que hi vivia. Descriure aquella societat a través de les seves cases és, precisament, el que han fet els doctors en Història Maria Barceló Crespí i Guillem Rosselló-Bordoy, que ahir capvespre presentaren el llibre La casa gòtica a la ciutat de Mallorca. L'estudi desgrana, de manera científica però amena, els principals trets de les llars medievals a Ciutat des de com es distribuïa l'habitage fins a l'entremat del carrer o els elements d'on provenien els materials de contrucció. "És una anàlisi no només des del punt de vista físic, sinó també des del punt de vista del factor humà.
Espurnes de festa
Les guspires dels dimonis i l'aura màgica que envoltava la nit foren ahir els ingredients essencials de la vetlada de Sant Joan d'enguany, una revetla que resultà menys calorosa del que ens té acostumat i que propicià que fossin milers els agosarats que es ficaren dins l'aigua per "purificar-se". A Ciutat, més de 10.500 persones, segons la Policia Local, brufaren la nit més curta de l'any al parc de la Mar amb l'espectacle diabòlic que havien preparat els dimonis de Myotragus. "És la festa més pagana i ens la van santificar", cridava des de damunt el cadafal el dimoni major (Antoni Artigues) a un públic entre aterrit i captivat. I és que les espurnes dels sortidors dels dimonis no deixaren ningú indiferent.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions