"El Call Major es tancava amb grans portes i restaria dins el creuer de cinc carrers: Sol, Monti-Sion, Pont i Vic, Call i Pare Nadal", l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell descriu d'aquesta manera com era un dels principals centres hebreus de Ciutat, un indret que ha estat en l'oblit durant molt de temps i que ahir tornà a recuperar l'esplendor dins el marc de les Jornades europees de la cultura jueva. Palma s'afegí així a les 311 urbs europees que ahir reivindicaren el dret a la memòria història. Centenars de persones participaren en aquesta intensa jornada, que començà amb aquests recorreguts històrics pel call palmesà i acabà a les vuit del capvespre amb una conferència del professor Joan Mas sobre les aportacions dels xuetes al teatre de Mallorca. Jueus, conversos, xuetes d'orella alta o d'orella baixa... Foren molts els noms que s'empraren per designar aquesta comunitat, que, establerta a l'Illa des de l'època romana, va ser arraconada i expulsada. L'objectiu avui d'aquestes reunions és fer memòria i "donar a conèixer quina és la cultura jueva a Ciutat", com explicà el president d'ARCA Llegat Jueu, Manel Quadreny.
A les deu del matí la sinagoga del carrer Monsenyor Palmer obrí les portes als ciutadans. A dins hi havia una de les propostes més emotives d'aquestes jornades: una exposició en record de l'escriptor Baltasar Porcel, qui va indagar a fons en la història dels xuetes de Mallorca. "Era una cosa que teníem pendent des de feia temps, ja que tant Miquel Forteza com Baltasar Porcel parlaren del tema sense embuts", indicà Quadreny. La mostra recull alguns dels llibres o estudis que l'autor d'Andratx va realitzar sobre els anomenats xuetes i rememora el viatge de Porcel i del fotògraf Toni Catany a Orient. "D'aquella aventura sortí l'any 1969 El conflicte àrab israelià", aclarí el president d'ARCA Llegat Jueu. L'exposició d'homenatge a l'enyorat escriptor es completa amb un extens resum dels articles periodístics que Porcel dedicà al món i a la cultura hebrea.
El teatre ha estat un altre dels vessants de les Jornades de cultura jueva d'enguany. El professor de la UIB Joan Mas fou l'encarregat ahir vespre a Can Alcover d'indagar en les aportacions dels xuetes a la dramatúrgia de Mallorca durant els segles XIX i XX. En destaquen dues per la seva transcendència i popularitat. D'una banda, la figura de Xesc Forteza i la del seu padrí, Francesc i, de l'altra, la família Valls amb Juanito, Catalina i Cristina. A més, el teatre Xesc Forteza de Palma acollí una exposició amb la genealogia d'actors i actrius xuetes amb aquestes dues sagues com les més representatives. El mateix vestíbul del centre tingué també una mostra d'esmalts de Teresa Volonsi.
La part més lúdica de la reunió tingué lloc l'horabaixa, quan desenes de ciutadans veieren la mostra de cultura jueva instal·lada a la plaça Prevere Miquel Maura. El menjar tradicional hebreu i la literatura foren els temes de la fira, que la comunitat fa cada any per aquestes dates. Les Jornades de cultura jueva es duen a terme a 29 països d'arreu del món i fou el 2005 quan a Ciutat agafaren més embranzida. "Enguany, l'Ajuntament de Palma entrà a formar part de la xarxa de juderies de l'Estat juntament amb 17 urbs més i s'afegí al projecte de les jornades", va aclarir Manel Quadreny. Tot i això, la comunitat hebrea de Palma treballa per donar a conèixer i recuperar la seva cultura, perseguida i malmenada durant segles i que a les nostres contrades deixà noms tan il·lustres com els dels germans Cresques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Shalom Manel, hi ha molta ignorància. Vaig quedar astorada quan a l'al.lot anomenat Ivan Cortés i fill d'andalussos que la GV li va pegar per parlar en català, al DM als comentaris l'insultassin dient que era xuetò. Cortés és un llinatge de gitanos i molta més gent forastera, però només els mallorquins Cortés són xuetons. La Paca de Son Banya nom Cortés, però no és xuetona, quina creu.
Confondre els Cresques i dir que eran germans,vol dir que encar hi a molta feina a fer.Shalom
Amb tots els meus respectes per Miquel Segura i Pere Bonnín, però a Mallorca hi ha molta més gent preparada sobre el tema xueta tant o més que ells. N'hi ha que no només en parlen sinó que fan feina dia a dia sobre el tema per donar a conèixer el que va ésser la realitat històrica d'aquest fet. A Mallorca hi ha molta confusió entre jueus, conversos, descendents de conversos i xuetons. La majoria de gent no ho té gens clar. L'autora d'aquest article no ha fet més exposar la seva opinió sobre el tema. No crec que l'espai que disposa al diari li permeti fer grans aportacions. Un article a un diari és només això un article. No el veig tant banal. Ella se limita a explicar el que va veure o va interpretar. No crec que les teves crìtiques Bernat siguin justes cap a l'articulista. Almanco ho intenta.
Aquest article és absolutament banal i demostra un desconeixement brutal per part de l'autora quant al tema jueu en general i quant al tema xueta a Mallorca en particular. L'autora ha cobert aquesta notícia com hagués cobert una convenció de fabricants de bubuls. El tema xueta a Mallorca és prou seriós com perquè el tracti gent preparada, com per exemple Pere Bonnin o Miquel Segura.
Perdona als becaris Conxa, perdonels, el castig s'ho mareix el suposat corrector o historiador o algú que tengui una mica de cultura illenca i no s'ha n'ha donat.
Abraham i Jafuda Cresques no eren germans sinó pare i fill.