TW
0

El vessant més reivindicatiu de Raimon encetà ahir el concert del teatre Principal de Palma quan, a les deu del vespre, el cantautor de Xàtiva, amb la seva camisa roja, pujà a un escenari summergit en la foscor. Era el preludi metafòric d'allò que aventuraria la vesprada.

Sota el títol de Recital Antològic, Raimon avisà el públic que allò que faria seria un concert de "rebosteria selecta", amb un repàs entre els millors temes dels més de quaranta anys de trajectòria professional. Raimon fa un ampli recorregut pel seu repertori amb aquelles cançons que el públic vol sentir, d'altres que el públic no espera i, fins i tot, alguna sorpresa amb poesia inclosa, tal com marca la seva empremta de versador.

No sorprenia doncs que el teatre Principal estàs ple gairebé fins a la bandera. Els quatre pisos de l'espai escènic acolliren un públic, majoritàriament gran, que venia a passar-s'ho bé i ho feia de manera ‘ben entregada'. Així ho demostrà quan just en acabar la primera cançó, Entre la nota i el so, se va sentir un crit (també en valencià) d'"ets un crack". "Esperat al final que encara pot canviar...", respongué Raimon entre algunes rialles.

Les dedicatòries també anaren en concordància amb l'ambient de lluita d'uns anys que sembla que alguns vulguin esborrar de la memòria. Encara cal "lluitar d'avui per demà, viure lliure", que canta Raimon a T'he conegut sempre igual. Era el segon tema del concert amb dedicatòria inclosa: "Un homenatge a la lluita contra la dictadura i a tots aquells que varen haver de viure en la clandistinitat. Aquella lluita ha estat molt important", sentencià.

T'adones amic i Fou un infant foren les cançons que continuaren el repertori de la primera part del concert. A la segona no hi faltaren lletres d'Ausiàs March, amb el seu vessant més amoros, temes com Veles e vents i la corejada Al Vent, davant un públic cada vegada més animat. Era el repàs d'un estil musical propi (el de Raimon) i d'unes cançons que romanen enregistrades en la memòria col·lectiva de tota una generació.