Francesca Marí
Els dies comptats
Els molins, tant fariners com d'aigua, formen part del nostre paisatge patrimonial. Es tracta d'un llegat etnològic que, massa vegades, es veu malmenat per la deixadesa o la despreocupació d'algunes institucions. És el cas del conjunt moliner del carrer de Damià Reixac, a la barriada del Molinar, que roman mig abandonat a l'espera d'una "solució efectiva".
“A Londres ningú no posa al crit el cel pel referèndum d'Escòcia”
Sap prou bé que arriben temps de canvis per a Catalunya i no vol deixar passar l'oportunitat. La catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres Montserrat Gibernau acaba de publicar l'assaig Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial), un llibre que s'endisa de manera rigorosa en els quefers del nacionalisme català i apunta cap a una nova societat més oberta, democràtica i lliure. L'editorial conjunt dels diaris catalans en favor de l'Estatut, l'enquesta de la UOC en què es confirma que més de la meitat dels catalans està a favor de l'independència i els referèndums del proper dia 13 a 230 municipis del Principat són algunes de les mostres que la societat està en moviment. Gibernau, una de les màximes expertes de l'estudi del nacionalisme als pobles sense Estat, analitza la situació.
Més d'un milió i mig 'extra' per a la Cultura
El senador autonòmic Pere Sampol ha aconseguit que s'aprovin quatre de les vint esmenes que presentà als pressuposts de l'Estat i que suposaran una inversió de set milions d'euros per a les Balears. D'aquests, 1.600.000 euros es destinaran a infraestructures culturals per a Can Prunera, a Sóller, i el castell d'Alaró.
Madrid promet més de 20 milions
Madrid ja ha pressupostat les principals inversions en Cultura per a les Illes Balears amb vista a 2010. Una xifra que pujarà a més de 20 milons d'euros, segons assegura la Conselleria d'Educació i Cultura. En realitat, les inversions en infraestructures d'aquest àmbit són un deute històric de l'Estat amb l'Arxipèlag després d'anys d'oblits i promeses sense complir. L'exministre César Antonio Molina ja prometé doblers, però haurem d'esperar fins l'any que ve perquè es tradueixin en partides concretes. Cal tenir present que, durant el 2004-06, la inversió del Ministeri a les Balears fou d'un poc més de 7 milions d'euros, cosa que les col·locà com els coers de l'Estat. Ara Madrid assegura que les Illes seran una de les comunitats que més doblers rebran.
Set dies carregats de cultura popular
La setmana que ve, la cultura popular s'instal·larà de nou a Ciutat amb un programa d'activitats dirigides a públics ben diferents. Els instruments, la dansa, els balls i la comunicació seran algunes de les temàtiques que es tractaran del 14 al 20 de desembre. El programa de la Setmana de cultura tradicional i artesana, tal com brega el nom oficial, s'iniciarà dilluns que ve, dia 14, amb un combat entre les gloses del col·laborador de dBalears Mateu Xurí i Macià Ferrer, contra el hip-hop de Munk i Toni Seco. Serà a les 21.00 hores, al parc de la Mar.
Viatge literari al nord de l'Illa
Després de donar-nos a conèixer el racons de Palma, Miquel Ferrà i Martorell s'endinsa una altra vegada en els espais literaris, en aquesta ocasió pel nord de l'Illa. Sota el títol de Mallorca vista pels escriptors, l'escriptor i col·laborador de dBalears reprèn la tasca encoratjadora de mostrar les entranyes d'una història cultural que, massa vegades, ha passat mig desapercebuda. "Tothom es recorda de l'Arxiduc, George Sands i Chopin, però foren molts altres els artistes que ens visitaren o escrigueren sobre Mallorca", explica Ferrà i Martorell, que ha volgut defugir dels tòpics per presentar un repàs molt més exhaustiu d'aquells personatges rellevants que passaren per les nostres contrades. Mallorca vista pels escriptors (Miquel Font Editor) és el segon llibre d'una trilogia que clourà amb el repàs literari del Pla i sud-est de l'Illa.
Carme Riera, Escriptora de l'any 2010
Carme Riera (Palma, 1948) ha estat escollida pel Consell d'Educació i Cultura com a Escriptora de l'Any, una figura creada a principi del 2009 per l'exconsellera Bàrbara Galmés i que ostentarà, fins aquest mes, l'enyorat Baltasar Porcel. Aquestes activitats estan emmarcades dins el Pla de foment de la lectura i, amb vista a l'any que ve, també rebran el suport de l'Institut Ramon Llull.
El Llull fa balanç nou mesos després del retorn insular
Nou mesos després d'iniciar la singladura, ha arribat l'hora de fer balanç. Els responsables de l'Institut Ramon Llull es reuniren ahir a Palma en una jornada de treball, 'turisme Llull', en què també es va valorar la gestió de la institució després del retorn de Balears. Els comptes de l'entitat per a l'any que ve, que com ja publicà aquest diari mantindrà el mateix pressupost que enguany, i el nou calendari d'actuacions foren també alguns dels punts tractats en l'ordre del dia de la junta rectora i del consell de direcció. "Hem tornat a una normalitat que no s'hauria d'haver trencat mai", repetí un cop més el conseller de Presidència, Albert Moragues. Per part seva, el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, assegurà que "s'ha recuperat la normalitat del Llull amb una celeritat inusitada". En definitiva, una pluja de lloances entre ambdós governs que, davant els mitjans, eren servides amb afirmacions d'"entesa absoluta", com destacà Carod.
Noves demandes de protecció a la Indioteria
Primer foren els veïnats i, ara, ho reclama l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). Ambdues entitats han sol·licitat al Consell la protecció dels ramals de la sèquia de Mestre Pere que travessen la barriada de la Indioteria de Ciutat. El passat mes d'abril, el president dels veïns, Josep Cardona, ja instà el departament de Patrimoni perquè fos protegit en categoria de Bé d'Interès Cultural. Fa dues setmanes ARCA sol·licità la protecció de l'entramat hidràulic. Una proposta que, de moment, és estudiada pels tècnics de Patrimoni Històric, segons asseguraren ahir fonts del Consell. La xarxa hidràulica de la Indioteria es començà a construir l'any 1615 i, fins fa pocs anys, havia regat els horts de la barriada palmesana. "Som molts els veïns que encara ho recordam", comentava Josep Cardona. "Ara però està mig desfeta i el Consell de moment no ens ha dit res de res", mantingué ahir. La construcció de noves carreteres i el creixement urbanístic s'ha engolit part d'aquesr branc que avui és mig en desús.
Llull 2010
Les Balears cediran demà la presidència de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull al Principat. El convent de Sant Francesc acollirà dimecres la reunió dels responsables de la institució, que difon la cultura catalana arreu del món i que, després d'un any de presidència per part del conseller Albert Moragues, serà substuït pel vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. Aquest serà només un punt de l'ordre del dia de la junta rectora, que també hauran d'aprovar el calendari d'actuacions de l'Institut Ramon Llull amb vista al 2010. La fira Expolangues de París, en la qual el català és la llengua convidada, marcarà les actuacions de la institució de l'any que ve, sense deixar de banda altres apartats, com la literatura, els espectacles, l'art i la música.
“Castella no té història universal”
Ha estat criticat, imitat i, fins i tot, repudiat per determinats sectors. Allò cert és que l'estudiós Jordi Bilbeny no deixa indiferent ningú. El 1998 començà a difondre les seves investigacions sobre Cristòfor Colom o, com ell l'anomena, Joan Colom i Bertran. De llavors ençà té la mirada fitada a "trobar la informació original" que, durant anys, Espanya "ha intentat amagar". Aquests dies ha estat a Mallorca, des d'on continua les seves investigacions en arxius illencs. La vostra tasca d'investigador està centrada en la censura històrica, però com vos vàreu fitxau en Colom? Vaig començar a treballar la censura al nou testament per parlar del Jesús real i històric. El 1992, any del "quinto centenario", vaig creure que era una bona data per fer una novel·la sobre Colom i recuperar allò de la seva catalanitat.
50 anys i tres mesos de Nova Cançó
Amb alguns problemes tècnics de darrera hora però amb un ambient distès, la Nova Cançó 'escalfà' ahir capvespre les dependències de Can Alcover. L'afluència de públic no fou massiva, tal com ha succeït en molts dels pobles on s'ha presentat la xerrada, però la sala del primer pis era plena d'un públic interessat a conèixer més sobre la seva cultura i que no es volgué perdre la cloenda del cicle sobre els 50 anys de la Nova Cançó, unes conferències que l'Obra Cultural ha traslladat durant tres mesos arreu de Mallorca amb més de 40 xerrades.
El Blanquerna més complet
Una de les obres més emblemàtiques de Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blanquerna, és avui més completa que mai. Han passat 726 anys d'ençà que el beat perfilà la novel·la en la qual plasmà la societat medieval. Però, com sol passar, el temps hi jugà el seu paper i part del majestuós treball es perdé amb el pas dels anys, les còpies i les traduccions.
Dues places més per a Sant Sebastià
Participació Ciutadana reuní ahir d'urgència la Comissió de festes populars per anunciar nous canvis per a les festes de Sant Sebastià. La Regidoria d'Eberhard Grosske informà de la incorporació de dues places noves per a la revetla, que s'afegeixen a les set ja existents. Això provocarà una reubicació dels concerts fets públics la setmana passada.
Repàs antològic de Joan Isaac
Arriba a Muro amb la maleta carregada d'amors, desamors i somnis. Són temàtiques que han format el repertori de Joan Isaac d'ençà que pujà a un escenari per primer cop fa quaranta anys. El cantautor català torna avui a l'Illa dins el cicle Cantautors al teatre i amb la mirada fixada en la gira que emprendrà l'any que ve amb el seu amic Luis Eduardo Aute. "A Muro faré repàs de la meva trajectòria artística, mostrant un poc el que he fet i amb algunes cançons del darrer disc, Auteclàssic. Una mena d'antologia del retorn", explica.
Menys treball cultural
El 2,8% dels treballadors de l'Estat feren feina dins el camp de la indústria cultural durant el 2008. Una xifra que s'ha incrementat 568 mil persones respecte de l'any anterior. Aquesta dada, però, no s'adiu amb els treballadors culturals a ca nostra, ja que en aquest període a les Illes Balears passàrem de tenir 16.100 empleats a 12.600 (un 27,75% menys). Així ho confirma l'Anuari d'Estadístiques Culturals del 2009 que el Ministeri espanyol de Cultura féu públic ahir.
Retrat, tradició i combat
El Casal Solleric emprèn avui la recta final expositiva del 2009 amb tres propostes ben dispars. La fotografia tornarà a ocupar la planta de l'entresòl amb els rostres de Gabriel Ramon, mentre que l'Espai 4 acollirà la plàstica de denúncia que Fernando Sánchez ha ideat a Palma. La proposta més arriscada, tal vegada per la majestuositat de l'entorn que l'acull, serà la de la planta noble del casal, amb Flàmules. La tradició de les conegudes teles de llengües prenen aquí un caire artístic i contemporani a proposta de l'Institut d'Innovació Empresarial. La mostra, dins un entorn més aviat didàctic, exposa quina ha estat l'evolució d'aquesta indústria artesana mallorquina (documentada ja al segle XIII) i quin és la projecció actual des d'un vessan més plàstic. "Obrim una nova porta a la contemporaneïtat amb la col·laboració de Miquel Barceló, que ha creat els dibuixos d'unes teles. Una manera d'exhibir que la tela de llengües és molt més que una cortina", explicà el director de l'IDI, Àngel Pujol.
50 anys d'història radiofònica
Mig segle d'història i d'emissions. Ràdio Popular celebra enguany les noces d'or lluny de defallir en l'escomesa comunicativa. El record i la història d'aquests anys es recullen a partir d'ara en el llibre Ràdio Popular de Mallorca (1959-2009). D'emissora diocesana a Cope. La publicació ha estat coordinada per Joan Josep Matas i editada per Lleonard Muntaner. Un llibre necessari perquè, segons Muntaner, "la història de la ràdio a Balears encara s'ha de fer".
Diàspora cultural i política
Han passat setanta anys i les ferides encara estan badades. Allò de restituir la memòria històrica és només una passa 'relativa' per als més de mil illencs que es veren obligats a fugir de ca seva entre 1936 i 1940. Aquesta diàspora política, cultural i econòmica serà ara analitzada en les jornades d'estudi "L'exili republicà", les primeres que es fan a les Balears "sobre aquesta temàtica i de manera tan àmplia", explicà ahir l'historiador Antoni Marimon, coordinador de les xerrades juntament amb David Ginard. L'exili dels homes i les dones de les Balears no fou, ni de bon tros, com el que ocorregué al Principat. Tot i això, la partida va ser més que considerable, sobretot "arran de la caiguda de Menorca a mans dels 'nacionals' quan una barcassa amb 450 persones i una goleta amb 80 més sortiren cap a França i l'Alguer", comentà l'historiador.
“Hi haurà reestructuració al Principal”
Cursa de nouvinguts. Primer al Govern i després al Consell. Els departaments de Cultura de les dues administracions han patit canvis en poc temps i les dues cares noves arriben en moments ben delicats. D'ençà del 5 de novembre, Joan Font (Petra, 1961) reemplaça Joana Lluïsa Mascaró com a conseller insular de Cultura i Patrimoni. Sobre la taula té temes candents, però manté una "voluntat continuista". Tot i això, reconeix que són moments difícils i que es veuran obligats a fer qualque tisorada. La vostra arribada es produeix just quan s'han de negociar els pressuposts i, a més, en temps de crisi. Com la plantejareu? Es parla d'una reducció d'un 15% per a cada departament del Consell tret, evidentment, de Benestar Social. Des de Cultura intentarem negociar aquestes xifres, ja que crec que hi ha uns mínims que s'han de cobrir. Serà qüestió d'optimitzar recursos.
- S’ha mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions