L'Europa contra la pobresa

Diumenge que ve es duen a terme les eleccions europees. Molts ciutadans tenen la sensació que aquests comicis no els concerneixen, que allò que es decideix a Brussel·les els queda molt enfora. Però al marge de les eleccions, dels partits polítics i de les institucions, existeix una realitat social preocupant a la UE. En el cor del Vell Continent, també hi habita la pobresa. La crisi econòmica causa estralls entre els països membres i les conseqüències ja són ben visibles entre la població. De fet, 79 milions de persones en situació de pobresa a la UE es veuen abocats en l'ostracisme, mentre que el llindar de l'exclusió social augmenta al mateix ritme que ho fa l'atur. Aquesta situació afecta tots les segments d'edat i endureix la càrrega de les famílies.

Tanmateix, Europa també conserva el seu antic anhel de justícia social. Així, des de 1990, existeix l'EANP (Europea Against Poverty Netwok), una gran xarxa d'entitats i ONG dedicada a lluitar contra la pobresa i a intentar construir una Europa basada en la ciutadania i en la igualtat. La xarxa és formada per centenars d'entitats presents als països membres i que de cada cop agafa més força. De fet, gràcies al seu esforç, el 2010 ha estat declarat Any europeu de lluita contra la pobresa. És una bona oportunitat per acabar amb l'exclusió al Vell Continent i per fonamentar una Europa més social i cohesionada.

I és aquí on les institucions europees poden ser determinants i agafar un vertader paper de motor per al desenvolupament social. No debades, el darrer exemplar de la revista que edita la xarxa a l'àmbit comunitari es dedica íntegrament als comicis europeus. Sota el títol European elections: Why bother? (Eleccions europees: què hem de votar?), es fa una crida a la participació, apel·lant a la responsabilitat dels ciutadans davant l'elecció del nou hemicicle. De fet, s'hi fa tota una pedagogia de la importància de les decisions que es puguin pendre al Parlament Europeu, s'hi revaloritza el valor de les institucions amb vista a combatre les desigualtats socials. La publicació inclou una entrevista als líders dels eurogrups (des dels democratacristians fins a l'equerra, passant pels verds, els liberals i els socialistes), que presenta un reflex plural i global de les opinions en màteria social. Segons afirma la xarxa, davant la conjuntura de crisi ja no es poden aplicar solucions aïllades.

Cal una política conjunta a l'àmbit comunitari i prioritària de les qüestions socials. Així l'EAPN reclama a les noves institucions que facin de la política social l'eix bàsic de desenvolupament, que creïn comisions centrades a reformular els mercats laborals en funció de la protecció i la cobertura assistencials; alhora que es defensin els drets socials com l'educació i l'accés als subsidis. A més, una de les darrers iniciatives de l'EANP és la campanya europea a favor d'una renda mínima per a tots els ciutadans, que garanteixi criteris de dignitat i accessibilitat.

Una gran xarxa

A l'Estat espanyol, l'EANP existeix des del 2004 i aglutina 13 xarxes autonòmiques (entre les quals es troba Balears), a més d'una quinzena d'organitzacions estatals. Entre les entitats hi ha: la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Càritas, la Conferència de centres de desenvolupament rural (Coceder), la Coordinadora estatal de minusvàlids físics (Cocemfe), la Creu Roja, la Federació d'organitzacions a favor de persones amb discapacitat intel·lectual (Feaps) i fins i tot la Federació de dones progressistes.

Segons els darrers estudis, a l'Estat les situacions de pobresa i exclusió afecten una de cada cinc persones i una de cada tres en algun moment de la vida. De fet, segons l'INE, la pobresa afecta de manera cruent els joves a partir dels 16 anys i els més grans de 65. Els joves és un dels col·lectius que més pateix la precarietat laboral (una tendència comuna a l'Europa occidental), fet que reclamarà una solució en els propers anys. Així doncs, davant una situació d'augment de les dificultats, les entitats d'arreu d'Europa demanen un nou parlament que afronti com a repte de futur la lluita contra la pobresa, refermant la igualtat.

"Cal posar de manifest les mancances no cobertes"

Les Illes Balears també intenten combatre la pobresa. El 18 de maig de 2005 es va constituir l'EAPN- Illes Balears, la secció autonòmica de la gran xarxa d'entitats socials europees que lluiten per eradicar la pobresa i acabar amb l'exclusió social. Des de llavors, nou organitzacions de l'Arxipèlag treballen perquè això sigui una realitat a la nostra comunitat. Hi formen part: Creu Roja Illes Balears, Reas Balears (Càritas, Ateneu Alcari, Fundació Deixalles, Sapiència, Amadip-Esmet, etc.), Cooperativa Jovent, Fundació Patronat Obrer, Grec, Ires, Estres i Probens. Així, totes es tracten d'entitats de caràcter social que han aconseguit ajuntar els esforços.

Com afirma Jordi López, vicepresident de la xarxa a les Illes, "hem aconseguit unir-nos" arreu de la Comunitat, "fent feina de lobby social i alhora intercanviant expreriències". Segons manifesta, "en l'actualitat tenim en marxa dos projectes importants: el Proinfància, que dóna ajuda a nens amb dificultats, i el Ciberaules, que els dóna suport lectiu". En aquest sentit, la xarxa disposa, a més, de diferents comissions i meses de treball que desenvolupen altres projectes puntuals. "Ara participarem en les meses de treball de la redacció de la Carta dels drets socials". "Així mateix, feim feina amb els aspectes relacionats amb la crisi, intentam trobar solucions a les desigualtats socials".

De fet, la sensibilització entre la ciutadania continua sent una de les prioritats. Així m coincidint amb el Dia contra la pobresa, l'EAPN-Illes Balears organitza cada any diferents actes, com jornades d'estudis i exposicions a favor de la inclusió. "Cal posar de manifest les mancances socials no cobertes i remarcar que, tot i el bon nivell econòmic de la nostra comunitat, es continuen produint bosses d'exclusió de caràcter estructural". De tota manera, tal com assegura López, unir els esforços ha estat un fet "molt positiu". "Aquestes xarxes constitueixen un procés imparable" i, afegeix, "el nostre objectiu ara és el d'articular el tercer sector de les Balears", és a dir, aglutinar totes les entitats de caracter social de la Comunitat.