Contadors d'històries

Què en sabem, d'Àfrica? Quan has llegit L'antropòleg innocent, de Nigel Barley, i alguns llibres de Ryszard Kapuscinski, t'adones que no en saps un borrall, i aprens a ser molt caut i humil a l'hora de formular qualsevol judici sobre el gran continent del sud. D'acord, amb internet tot ho tenim a la distància d'un sol clic, però les informacions que naveguen per aquests oceans no aconsegueixen transmetre'ns l'ànima de l'Àfrica. Just ens deixen veure la seva pell, i encara. Per tal de garantir la transparència dels projectes de cooperació internacional finançats des de les Illes Balears, cada cop és més freqüent que les entitats o administracions enviïn un supervisor als països on s'executen. Així, cada vegada són més les persones del nostre entorn que han viatjat a l'Àfrica. Algunes ho fan amb esperit de buròcrata.

Ja s'ho faran. Altres s'han deixat corprendre per la vida que hi batega i que vessa a borbollons, i n'hi ha que han connectat amb la fascinant tradició africana dels contadors d'històries, de manera que, quan tornen entre nosaltres, tenen moltes, moltes coses per contar-nos. Regalau-vos una conversa amb en Miquel Monroig i descobrireu que una paraula d'un contador d'històries val més que les mil imatges tòpiques que ens entelen la mirada. Entendreu que l'art de contar històries és, per als pobles africans, molt més que una experiència estètica de la paraula. Perquè, com diu Joseph George, a l'Àfrica una narració es considera bella per les veritats que mostra i per les comunitats que ajuda a construir.