Tomeu Perales, per exemple, és un jove pagès que cultiva les terres de la possessió familiar de Son Amengual. "Tant per la salut com pel nostre pensament, decidírem fer aquest tipus d'hort", explica Perales. El plural inclou Miquel Angel Lobo, soci en aquesta aventura ecològica. "Hem apostat per un producte local i hem creat així una alternativa local". Alternativa, o diferenciació, als productes en massa que arriben fora temporada de qualsevol indret del món.
I arribam aquí als bàrbars. Aquest és un concepte forjat per l'escriptor italià Alessandro Baricco al llibre Els bàrbars, assaig sobre la mutació. Les hordes bàrbares assalten les aldees clàssiques fins a destruir-les i construir a sobre una nova civilització. Aquest és el símil que Baricco utilitza per explicar el procés d'homogeneïtzació que pateix la humanitat en tots els camps, sobretot en la cultura, però també en l'oci o, fins i tot, en l'esport. En el coneixement fàcil i superficial, que té en e Google el màxim exponent. I evidentment en l'alimentació.
Idò bé, la tesi de Baricco és que cercam el camí més fàcil pel nostre objectiu. Cercam resulats espectaculars i immediats (en comptes de teixir un esforç que ens dugui al màxim exponent de bellesa i art). Les gran llibreries, el fast food, els reality shows, la política a televisió...
Totes aquestes són aldees que han estat saquejades. I han mutat. Ara bé, abans del fast food teníem una aldea de la bona i saludable alimentació, i també tradicional. No és que la modernitat sigui dolenta en si mateixa, però sí uns trets que l'acompanyen.
Produir en massa
Per exemple, l'homogeneïtzació o la producció en massa. Els transgènics, arribats a aquest punt, tan sols serien la conseqüència lògica a un procés ja iniciat: el tractament de les llavors i, més concretament, la utilització de pesticides, el trencament de l'estacionalitat de les verdures, els hivernacles 24 hores a 365 dies, l'agricultura intensiva.
Així ho explica Alesandro Baricco: "Se cerca el camí més curt i senzill fins al plaer, fins i tot a costa de perdre elements típics de l'acte de menjar". Bé, posem un exemple. Quantes vegades, lector, heu acabat entrant al McDonalds per no haver de fer-vos el dinar? I un entrepà? O fins i tot, quantes vegades comprau al mercat, que no al supermercat?
"Manca de temps", es podria objectar. És veritat, tot i que relativament. De fet, aquestes jornades laborals (com l'extensió -fallida-, a les 65 hores) també són un saqueig dels bàrbars.
Evidentment, no es tracta de fer una al·legoria de la vida de fa ara 200 anys ni de criticar l'extensió de la cultura, l'oci, l'esport, l'alimentació i el vi a un públic immens i no elitista. No és aquesta una crítica a l'accés de les classes populars a espais que abans tenien vetats.
No toquis el meu Mozart
Senzillament, és una constatació del que succeeix al món d'avui. I pel que fa a l'alimentació, els horts ecològics suposen la recuperació de l'aldea saquejada.
De fet, els pagesos ecològics no usen cap tipus de pesticida ni plaguicida. En comptes de productes químics, intenten controlar les plagues amb prevenció. "Sempre plantam herbes aromàtiques a prop de les verdures. Així, atreuen depredadors naturals, com el poriol vermell, que equilibren els insectes a l'hort". Romaní, lavanda, tarongí i camamil·la són algunes d'aquestes herbes. A més, utilitzen purins de tomàtiga o d'ortigues com a protector natural. "Posam en un poal amb aigua les fulles i en surt un brou molt bo".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.