El COI decideix demà el futur de 'Madrid 1984'

Euràsia, Àsia de l'est i Oceania són les tres superpotències, sempre en guerra mútua, que formen el planeta de 1984. Viuen en guerra permanent per ofegar la població en la més absoluta por. I si algú intenta escapar, allà hi haurà big brother per impedir-ho. Les comparacions amb la novel·la de George Orwell, 1984, són inevitables si, "diguem-ne per exemple, parlam de Madrid". Això no obstant, ni el mateix Joaquín Sabina no hauria pensat quan compongué aquesta cançó que la seva estimada ciutat acabaria fagocitada per la voràgine repressora dels Jocs Olímpics. Otro Madrid, l'entitat social més consolidada ara per ara, fa mesos que alerta contra les conseqüències que durà organitzar la fita olímpica. Seran conseqüències per la població, evidentment; i molt lluny del discurs del batle, Alberto Gallardón.

"Omplen la ciutat de càmeres de videovigilància, sobretot a la zona de Tirso de Molina, Lavapiés i la glorieta dels Ambassadors", explica un membre de la CNT i activista d'Otro Madrid. Afegeix: "A Anglaterra ja fa anys que ho fan, que els carrers són vigilats per l'ull invisible de l'autoritat, i no ha servit per a res". Les administracions públiques es justifiquen, òbviament, en el recurs més usat del segle XXI: la seguretat. Tanmateix, els moviments socials no creuen que sigui la seguretat el leit motiv d'aquest hipercontrol. "Caminam cap a una ciutat de Madrid pròpia de la novel·la 1984". Ara bé, la instal·lació de CCTV (circuit tancat de televisió) no és exclusiu de Madrid. A Barcelona també hi ha proliferat.

Paradoxalment, les càmeres han aparagut a la famosa plaça del tripi, el malnom popular amb el qual és coneguda. I quina és la denominació oficial? Plaça de George Orwell. L'escriptor anglès, de fet, visqué a Barcelona prop d'un any, on descansà de les ferides rebudes al front d'Aragó allistat a les milícies del POUM. La seva orientació trostkista el dugué a participar dels fets de Maig (1937), amb la CNT i la FAI, per enfrontar l'estalinisme del PSUC.

L'herència del POUM

Per Orwell, fou una gran decepció comprovar les misèries a les quals arribava l'esquerra. D'aquí el seu relat (d'estil autobiogràfic), anomenat Homenatge a Catalunya. Hi fixa les bases del que seria després el seu caràcter antirepressor. La propera novel·la, 1984, alerta de l'autoritarisme estatal (sigui del signe que sigui), reflectit en el big brother. 1984 és un relat futurista escrit l'any 1949. Ara, en el marc del 60è aniversari de la publicació, dos fets donen una renovada vigència a l'obra d'Orwell. Per una banda, si demà Madrid es triada com a seu olímpica per a l'any 2016, existeix el perill que torni a viure en un 1984 permanent.

Per una altra, el cèlebre actor Tim Robbins acaba d'estrenar a l'Estat espanyol la seva adaptació al teatre de 1984. Robbins, que viatjà a Barcelona la setmana passada per estrenar l'obra al teatre Villarroel i acariciar els escenaris de Barcelona de la guerra civilista, es troba ara mateix a Bilbao amb el mateix motiu teatral. Allà intercanvià impressions amb Itziar Amestoy, periodista del diari Gara, a qui advertí de la decreixent idea de la intimitat. "Hi ha una tendència en les persones a abandonar la privacitat a causa de la seguretat. Com es pot espantar tant les persones? Crec que l'ésser humà té tanta por perquè veu un crim a la televisió, i al diari, una catàstrofe. Viu en la por", explicava l'actor veterà del moviment d'esquerres als Estats Units.

Winston Smith, protagnoista de 1984, també vivia submergit en la por, però intentà combatre el sistema. Fins i tot la seva companya sentimental era mentida. I boixar amb ella, ficció. Què proposa Tim Robbins? "Com que la major part del control ve de la por, la manera de ser lliure és no deixar que ens intimidin. Ah! i apagar la televisió és una altra manera". Ja ho saben bé això els madrilenys, capficats en la seva humil lluita en contra del Madrid 2016. La reacció veïnal, encara que no ha estat gaire mediàtica, sí que aconsegueix complicitats en els moviments socials de Madrid. Els madrilenys que s'oposen a les Olimpíades és, bàsicament, per motius econòmics i ambientals. L'Ajuntament de Madrid ha xifrat en 5.000 milions d'euros el preu de la construcció de totes les infraestructures que hi manquen (reformes o nova construcció de seus esportives).

"Malgasten els doblers"

Otro Madrid, alhora, critica que l'Ajuntament acumuli un deute públic de 2.800 milions d'euros. "I mentre malgastin més doblers, continuarem sense invertir en escoles, centres sanitaris, cultura, esport de base, la cura de la gent gran...", analitzen en els seus documents. Tanmateix, el punt fort dels antiolimpíades és l'especulació urbanística. "La proliferació incontrolada i mal planejada d'urbanitzacions i infraestructures esportives, que ja és una realitat, encara s'agreujarà més amb els Jocs". Així mateix, avisen dels perjudicis per al medi ambient: "Ens venen una regeneració ecològica, però no és més que una requalificació d'una zona de sòl industrial en desús de Madrid". I qui beneficiarà? "Promotors i constructores. O algú pensa que un petit propietari en traurà benefici?", es demanen sarcàsticament.

I és que el transvasament de fons públics a empreses privades i UTE (unió temporal d'empreses) no serà l'excepció, sinó la pràctica. Otro Madrid continua l'anàlisi i alerta d'una possible "explulsió de veïns de baix poder adquisitiu". Les obres faraòniques del batle, Alberto Ruiz Gallardón, a més a més, podrien derivar en simples "atemptats ecològics", denuncien des d'Ecologistes en Acció. Malauradament, són els mateixos arguments que ja utilitzà la Plataforma contra Madrid 2012. I si la crítica és similar a la de fa quatre anys, per ventura voldrà dir que cap d'aquells problemes socials no ha estat resolt a la capital de l'Estat espanyol.

Records de Barcelona: 38 torturats

38 ciutadans de Catalunya, la majoria militants de l'esquerra independenista, foren arrestats entre el 12 de juny i el 9 de desembre de 1992. L'anomenada operació Garzón, que els acusava de pertànyer al grup armat Terra Lliure, no anà enlloc. Tots els detinguts acabaren per ser alliberats, si bé deprés d'haver estat torturats per membres de la Guàrdia Civil. I la seguretat dels Jocs Olímpic de Barcelona 1992 fou esplèndida, excepte per als ciutadans que foren maltractats. Tant és així que el Tribunal Internacional de Drets Humans d'Estrasburg condemnà l'Estat espanyol, l'any 2004, per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes.

El Tribunal obligà l'Estat a indemnitzar per danys morals amb 8.000 euros cadascun dels 15 denunciants (120.000 euros) i a pagar les despeses del procés (12.009 euros). Un darrer acte de justícia pels activistes que, sota l'excusa orwelliana de la seguretat, foren reprimits per l'aparell de l'Estat. Els moviments socials de Madrid esperen que la història no es repeteixi.