Turisme o mort massai

Els massais sempre han captivat l'interès de l'home blanc. Intriga a Occident, per ventura, que es tracti d'un dels darrers pobles seminòmades del món o que basin la seva societat en el pasturatge i la ramaderia. Formen un conglomerat de tribus que viu a bona part del gran rift africà, a la part meridional de Kenya i a la seva frontera amb Tanzània, i, tot i que perden influència i tradicions en aquest ambient que els envolta, són grups amb una població estimada de 880.000 ciutadans.

Prova de la fascinació que causen en l'home blanc fou la visita a Palma, la setmana passada, de William Kikanae Ole Pere. Aquest massai tan alt (fa quasi 1.90 metres), negre com l'atzabeja i de cos espigat, arribà a l'Illa seguint la seva gira per Europa. El seu objectiu és recaptar fons econòmics per a la construcció de tres escoles, que serviran per cobrir les necessitats de la tribu Manyatta Enkerende, de la qual és cap.
"El nostre sistema d'educació és insuficient", explicà amb rotunditat. "Per començar, les famílies tenen prop de 15 fills i filles, però només un és triat per ser escolaritzat". A més, els pocs centres que hi ha es troben, per a la majoria d'aldees, a més de 20 quilòmetres de distància.

Evidentment, que nins petits recorrin 40 quilòmetres cada dia per camins plens de bèsties salvatges és un perill. "Per això vaig pensar: jo muntaré una escola", indicà Kikanae. Quan el poblat s'assabentà de les seves intencions d'anar a la capital (Nairobi) per aconseguir doblers, li digueren que no. Que hi quedàs. Tenien por que seguís les passes d'altres massais que havien estat escolaritzats a indrets més "civilitzats" i que, per mor de la misèria a les aldees, mai no hi havien tornat.

Gira per Europa

No obstant això, els va convèncer. Ha estat a Palma, a València i la seva gira continua, perquè el seu poble necessita ajuda per mantenir-se dret. Ara bé, sembla que, si ho aconsegueixen, serà gràcies a la pèrdua d'algunes de les seves tradicions. De fet, el turisme comença a trepitjar les sabanes africanes. Fins i tot les més llunyanes, com les massais. "Xerram amb els touroperadors per tal que enviïn els seus clients a la nostra aldea", afirma William Kikanae. Ho reconeix de manera oberta: "Potenciam el màrqueting perquè vinguin a visitar-nos i hi deixin doblers".

Hi ha dues vies per ingressar-hi fons. La primera és el preu d'entrada a l'aldea, com si es tractàs d'un museu. Un pic que el turista sigui a dins, però, tots els habitants l'acolliran. D'altra banda, si per exemple vol fer fotografies dels autòctons, li demanaran un petit cost. "Això sí, no tothom es deixa retratar amb càmeres, ja que antigament es pensava que amb les fotos furtaven les ànimes", narra el cap massai. L'altra via, la més moderna, és la venda d'artesania a la botiga que han muntat al poblat. Allà s'exposa el gènere que les dones massais realitzen entre tasca i tasca i "amb els doblers que hi guanyen poden pagar les lletres dels microcrèdits que han demanat abans per comprar vaques". Es tracta de la quadratura del cercle.

Amb tot, l'economia no es basa en unitats monetàries, com a Occident, ja que els massais formen una societat ramadera. Per això el concepte de pobresa i de riquesa se mesura pel nombre de caps de ramat que posseeix una persona. "També depèn dels fills i filles que tingui", hi afegeix Kakanae. "La nostra creença és: si no tens descendents, qui et cuidarà quan estiguis malalt? Qui tindrà cura del ramat?", diu el massai. Potser és això el que ens sorprèn. Els seus valors són diferents.

Tradicions peculiars (i malvistes)

Els massais mantenen una forta identitat com a poble, tot i el risc de perdre genuïnitat causat per les necessitats econòmiques. No debades, han de fer front a grans temporades de pluges torrencials, que arrasen les llars aixecades amb precarietat. En general, les dones són les encarregades de les tasques de construcció i per realitzar-les disposen de palla, fang, excrements d'animals i altres materials naturals.

Nomadisme
Les dificultats meteorològiques representen un dels motius pels quals els massais encara conserven el caràcter seminòmada. Antigament sempre es mantenien en moviment, ja que el concepte de fronteres és inexistent entre ells. De fet, com que no assumeixen els límits, pensen que tot el territori sobre la humanitat pertany a la seva tribu. Amb l'arribada de les tropes colonialistes a l'Àfrica, el continent quedà dividit en falses fronteres establertes amb línies "impossiblement" rectes. Era el resultat d'una negociació feta posant la regla sobre un mapa. Així, els massais quedaren entre Tanzània i Kenya.

Polígams
Tal com explica William Kakanae, els massais són polígams. "Com més dones té, més ric es considera l'home", hi afegeix. De fet, el primer casament sempre és pactat entre els pares. Es negocia el dot que s'ha de pagar a ell per cuidar d'ella... Un cop acordat l'aspecte econòmic, celebren una cerimònia ben curiosa. La família de la dona va a l'aldea d'ell. No hi entren, sinó queden a uns metres de l'entrada, i a cada passa que fa la núvia cap al poblat entreguen cadascuna de les vaques fixades al dot.

Ablació
L'ablació que es fa a les nines i la circumcisió dels nins constitueixen una pràctica habitual. A més a més, la majoria d'infants no està escolaritzat. Les nines imiten les seves mares i ja quan tenen 4 o 5 anys comencen a anar a cercar aigua, elaborar artesania i aixecar petites barraques. Els nins, en canvi, creen senzilles rames a partir dels 5 o 6 anys. Entre els 7 i 12 pasturen el ramat durant sis hores al dia i ho fan a jornada completa fins als 15. Finalment, fan el servei militar entre els 16 i 17 anys. Són guerrers i defensen el seu poble d'atacs tribals i també de bèsties salvatges.

Llet i sang
És la gran barreja alimentària dels massais, una mena de lacti preparat amb llet de vaca i sang de diversos animals. Tot i tractar-se d'un poble ramader, no són gaire carnívors. Ara bé, quan sacrifiquen una vaca, n'aprofiten totes les parts. Amb les banyes elaboren, fins i tot, recipients d'aigua.