"Fa deu anys, descartàvem 300 reportatges fotogràfics per falta d'espai. Ara, en canvi, ens en manquen". Qui és, que parla així? Idò és Jean François Leroy, director del festival degà del fotoperiodisme: Visa pour l'Image. La frase és significativa. I té més d'una explicació. Vol dir que ja no existeixin fotògrafs intrèpids? Que ja no es captin bones imatges? Que no hi hagi un públic que esperi bones fotos? La frase amaga molts de significats. Primer, però, viatgem fins a Perpinyà. Allà, a la capital del Rossellò (o l'Iparrale català, com diria algun cronista) s'organitza el Visa Pour l'Image des de fa 21 anys. Aquest és considerat el Canes de la fotografia: el festival de més qualitat i amb major compromís cap a la disciplina que exerceix: la fotografia.
Uep! La fotografia informativa, interpretativa, social. No parlen d'imatges per l'estètica en si mateixes, per la bellesa d'allò enfocat. No! Les imatges que capten fotoperiodistes tenen la vocació de mostrar conflictes arreu del món i problemàtiques socials a ca nostra. O per ventura elements més bells, però profunds. Entre els fotoperiodistes que exposen la seva feina a Perpinyà enguany hi ha noms com Abbas (Magnum Photos), Walter Estrada (Agència France Presse), Alexandra Avakian (Contact Press Images), Massimo Berruti (Agència VU), David Burnett (Contact Press), Sarah Caron (Polaris), Brenan Linsley (Associated Press) i Steve MacCurry (Magnum).
Primera constatació: quasi tots ells estan vinculats amb les grans agències fotogràfiques. Ergo, els diaris ja no envien els seus fotògrafs com a destacats a les zones de conflicte. N'hi ha que veuen la deixadesa per part de la premsa escrita per no desplaçar els seus fotògrafs, tal com es feia abans! Però cal entendre el factor capitalista. Un diari és, abans que res, una empresa i, per tant, ha de tenir beneficis econòmics. D'aquí es deriva que és més fàcil pagar les agències de fotografies que no enviar un fotògraf propi.
Ara bé, la crisi a la qual fa referència Jean François Leroy, director del Festival de fotoperiodisme, afecta el conjunt de la professió, i s'hi inclouen les agències. El mateix Leroy realitza una senzilla anàlisia, a una entrevista recollida per Efe: "Avui dia, els fotògrafs no estan més de tres dies per fer un reportatge. El resultat és que aconsegueixen deu fotos decents, però insuficients per a una exposició de 40 tirades". I fins i tot afegeix: "Els bons treballs, in situ, els estan finançant les ONG, ara per ara...". Per què? "No és culpa dels fotoperiodistes, sinó del periodisme. Ells se senten impotents. Es moren de ganes de partir, de tenir finançament per trobar històries i documentar-les, però no hi ha doblers". Pareix que, un pic més, tornam a la paraula ‘crisi'.
Miquel Angel Maria
Perpinyà du dol del fotoperiodisme
La crisi econòmica està rebentant els pressupostos de grans diaris i revistes especialitzades. Ara tenen menys doblers per contractar bons fotògrafs per fer reportatges
Palma10/09/09 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.