Antoni Oliver, al passadis de la segona planta del TSJIB. | Teresa Ayuga

TW
0

El magistrat Antoni Oliver, palmesà "de l'Aigua Dolça", prové d'una nissaga de biòlegs marins, oceanògrafs, més que no pas de polítics. El seu pare va ser president del Partit Socialista i oceanògraf, però el referent el té del seu padrí. Era misser i jutge de pau a Felanitx, on la família té els orígens. Oliver no l'arribà a conèixer, perquè l'afusellaren al cementeri de Palma durant la Guerra Civil. El jutge se n'anà de jove a Madrid, on estudià Dret. Abans, però, provà de seguir la tradició. "A casa, tots estudiàvem ciències i vaig fer un any de Biològiques".
La seva primera destinació com a jutge fou Fregenal de la Sierra, a Badajoz, a 25 anys, i després Manacor, fins que ascendí a magistrat i l'enviaren a Barcelona. Un any més tard, tornà a Mallorca, al Jutjat Social n. 1 de Palma, on estigué "devers 15 anys, fins que vaig venir a la Sala Social del TSJIB".

Oliver ens explica en què consisteix la seva jurisdicció. "Social és laboral i Seguretat Social. D'una banda, a laboral tenim els conflictes individuals entre empresaris i treballadors. Aquí hi entraria des d'un salari no pagat fins a un acomiadament, un problema per mobilitat geogràfica, etc. Després també hi ha els conflictes jurídics col·lectius, com ara el no-compliment dels convenis col·lectius. Un empresari pot interpretar la norma d'una determinada manera i els treballadors, no estar-hi d'acord". El convenis col·lectius, indica, "tenen força de llei dins el seu sector: tenen cos de contracte i ànima de llei". De l'altra àrea és "tot allò relacionat amb la llibertat sindical".
El jutge assegura que el laboral "és el dret més democràtic, perquè pretén igualar en drets els qui no ho són. Un empresari i un treballador no són iguals, però intentam equilibrar-ho un poc perquè convisquin de manera pacífica".

Seguretat Social

El magistrat afirma que dins la seva jurisdicció "també es troben el temes relacionats amb la Seguretat Social". El que passa, assenyala, és que "estan dividits entre contenciós administratiu i nosaltres. Ells resolen tot el que és finançament, gestió, cotització i ingressos i nosaltres el que feim és l'acció protectora. És a dir, si hi ha conflicte, decidim sobre prestacions, incapacitats, atur, reconeixement de pensions, etc". A banda de la tasca al TSJIB, Oliver fa classes de dret laboral i Segurat Social a la UIB. "Als alumnes els dic que és una cosa molt viva, perquè segons la situació econòmica i la necessitat del país, es poden potenciar normes per fomentar la separació del mercat del treball -jubilació anticipada- o fórmules per endarrerir-la -jubilació als 67-". També aborden altres qüestions. "Si un inmigrant amb 4 esposes es mor, hem de dirimir qui de les quatre cobra la pensió de viudetat, o si la cobren totes".

Problemes de competència

Insisteix que existeixen "molts problemes de competència entre contenciós i social. Els temes de responsabilitat són un dels punts de conflicte, sobretot quan un accident en la feina té lloc per problemes en matèria de prevenció de riscos laborals". Altres qüestions problemàtiques són situacions en què una persona gaudeix d'habitatge amb motiu de la feina i n'és desnonat, com en el cas del majordom dels Nigorra. "De vegades, la línia divisòria no és fàcil", reconeix. Normalment, qui posa la demanda s'estima més anar a laboral, perquè "és molt més ràpid". A més, "com que social és bastant informal, entre cometes, al Jutjat Social s'hi pot anar sense advocat. Et pots defensar tu mateix, encara que són pocs els qui hi van sense cap tipus d'assessorament, ja sigui un misser, un graduat social o algun sindicat. És difícil moure's als jutjats".

Jutjats socials i TSJIB

Assenyala que "als jutjats socials hi ha una litigiositat alarmant: arriben fins a 1.600 expedients a cadascun. En canvi, nosaltres a la Sala Social no hem notat gaire diferència. N'hem fet l'estadística i gairebé no tenim papers: hi ha molta immediatesa". Afegeix que els jutjats socials -ubicats a la Gerreria- resulten peculiars pel fet de ser d'instància única. Sols es recorre de manera extraordinària i al TSJB. És una qüestió semblant a la cassació del Suprem. Oliver també parla de peculiaritats al TSJIB. "A la Sala Social, en determinades ocasions actuam com a jutjat d'instància única i, si recorren, ho fan al Suprem. Passa en conflictes col·lectius i sindicals en què l'àmbit del problema supera el jutjat.

És a dir, si es planteja un conflicte de conveni col·lectiu a una empresa de Mallorca, ho duria un jutjat social, però si l'empresa té centres de treball a Eivissa i Menorca, ho faríem nosaltres. Si tingués també centres a la Península, ho resoldria l'Audiència". Els casos més complicats, assegura, solen ser "els de descentralització col·lectiva, per exemple en empreses principals amb subcontractistes, normalment a partir de fallides". I és que a la Sala, "quan el jutge mercantil dicta resolucions en matèria laboral, el recurs el resolem nosaltres".