De l'enquesta feta pública pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) la setmana passada no es poden extreure gaires conclusions que serveixin per entendre millor la política balear. Per ventura les dades més rellevants fan referència a la identitat dels ciutadans de Balears, les preocupacions que senten i com veuen els diferents partits polítics.

La identitat que manifestam els balears segons el CIS és coincident amb allò que qualsevol pot copsar si viu aquí. El 85% dels enquestats se sent orgullós de ser espanyol i el 87% de ser balear (cal entendre que mallorquí, menorquí, etc.). El sondeig assegura que el 50% diu que Espanya és el seu país, el 13,7% la seva nació (m'agradaria que el CIS hagués demanat quina diferència hi ha entre nació i país), un 8,6% és molt legalista i defineix el país com un estat de nacionalitats i regions i un 1,7% veu Espanya com un estat que no és la seva nació. Sense haver vist el brut de l'enquesta me deman com deu definir Espanya el 25,9% restant. En fi, la immensa majoria som espanyols normals i a més ens sentim orgullosos de ser-ho a la nostra manera. No crec que ningú es pugui sorprendre del resultat.

Pel que fa a les preocupacions, les més importants són l'atur (69,4%), els problemes econòmics en general (36,4%), la corrupció política (25,1%), la immigració (28,9%) i la "classe política-partits polítics" (11,6%). Tenint en compte la crisi, no són respostes que tampoc hagin d'estranyar. Fins i tot la perillosa tendència a l'alça -segons detecten totes les enquestes- dels que veuen la immigració com un problema és comprensible. Sempre passa en temps de penúria. És una dada que hauria de preocupar a la nostra classe política. Naturalment els importa un rave. És un suïcidi per a l'esquerra perquè s'està covant un corrent sociopolític que probablement afavorirà els de dreta perquè se suposa que tenen un discurs més dur contra la immigració. Que quasi un 12% de balears vegi un problema en la classe política és sinònim que a la fi la societat illenca comença a reaccionar. En efecte, és un problema molt greu que ara per ara no té solució, però ser-ne conscients és la primera passa sense la qual no hi ha sortida possible.

Per a l'anècdota queda que PSM i UM són els partits que provoquen més rebuig. Lògic. En una societat sense quasi nacionalistes, un altre resultat seria absurd. El que ja no és tan anecdòtic és que UPyD sigui el tercer partit amb manco rebuig per darrere de PSOE i PP. És un avís per a navegants: que segueixin els partits-problema (o sigui, tots els del Parlament) ficant el cap sota terra per no haver de reaccionar davant la corrupció, la crisi i, sobretot, davant d'ells mateixos i per ventura les urnes els donaran una desagradable sorpresa.

Sobre la valoració del Govern de Francesc Antich (43,5% a favor) cal fer la reserva sobre aquesta part que a tota enquesta és sempre la més feble, perquè la pregunta adequada seria: em pot dir el nom del president del Govern balear? En un sondeig de fa vuit anys, pagat pel Govern d'aleshores, el nombre de respostes encertades era tan baix que mai no es va fer pública la dada. Però això a banda, el fet que entre els pocs que el coneixen pràcticament sis de cada deu no l'aprovin és una dada que hauria de preocupar a l'esquerra governamental. Com és natural en ella, no en farà cas.