El mestre d'obres, defensor i divulgador del patrimoni, Bartomeu Ferrà Perelló, publicà una sèrie de col·laboracions als primers números del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana -concretament el 1885- dedicats a les creus de terme. Es tractava d'articles que amb els temps adquiriren el valor de catalogació. Aquesta primera catalogació serví, a la llarga, per inventariar aquest element patrimonial i posar-lo en valor, també des del punt de vista cultural i no només com a component simbòlic de caràcter religiós. Aquestes creus, de fet, conjugaven referents territorials, simbòlics i religiosos, i aquest és el valor que se n'ha reconegut, a banda del components iconogràfics i històrics, i del valor artístic que contenen que sovint és elevat. Les creus de terme responen a l'organització de la cristiandat, però sobretot a l'univers simbòlic que omple de sentit, perquè les imatges són un reflex d'allò que nodreix el pensament i les creences.

L'algaidí Pere Mulet, seguint el fil de Ferrà, ha publicat diversos articles sobre les creus de terme d'Algaida, catalogades com a BIC de forma primerenca. En el cas d'Algaida algunes de les creus existents s'han adaptat a la modernitat i han estat recol·locades segons les exigències del trànsit o de les modificacions urbanístiques. La creu de sa Garriga fa partió entre Palma i Algaida i està ubicada prop de la fita que delimita ambdós municipis. És una creu de terme en el sentit literal, precisament perquè està associada a la línia divisòria entre municipis. Dita creu, documentada des del segle XVII, dóna la benvinguda als que transiten des de la capital en direcció a Algaida, el Pla i el Llevant, però també convida a contemplar la ciutat abans d'iniciar el descens de les costes. Durant segles, la creu ha viscut l'evolució del camí reial fins a l'ampliació de la carretera a mitjan segle XX. Després de segles de vida contemplativa, la creu sucumbí, el 2005, al maltractament de les màquines destinades a la construcció del desdoblament de la carretera de Palma a Manacor.

Un accident laboral la deixà en mal estat i en perill de mort. Només sobrevisqué la base, formada per tres escalons octogonals. El fust i la creu van ser enderrocats i malmenats per l'acció violenta, suposam que innocent. Ara cinc anys després, gràcies al compromís de les institucions i a la tenacitat del batle Francesc Miralles, ha estat restaurada i col·locada prop del lloc que ocupava, a poca distància d'on es trobava anteriorment, però en un indret més protegit dels accidents. El fust octogonal i la creu sense imatge torna a presidir les costes de Xorrigo i ha recuperat el seu paper de custòdia d'un territori salvatge, però particularment inspirador de patrimoni popular, en forma de llegentes i rondalles, recordades i inspirades per traginers que transitaven ordinàriament per aquell indret d'anada o de tornada als mercats de Palma. La creu té aquests dies un aire juvenil i nou, potser no queda res dels materials que formaven l'anterior creu, però s'ha recuperat el símbol i el referent d'un lloc que durant cinc anys pensava que havia perdut definitivament un dels seus símbols. El país ha recuperat una estrella de la seva constel·lació simbòlica.