Vacances lluny del Sàhara

Wahaba passarà dos mesos a Sant Jordi (Palma) amb Antònia Bibiloni i la seva filla Maria Francisca, de 4 anys. És el segon any que durant dos mesos aquesta nina sahrauí d'11 anys deixa Legwaira, al camp de refugiats de Tindouf, a Algèria, per venir a Mallorca. Anteriorment havia passat tres estius a Castella-la Manxa, però assegura que li "agrada més Mallorca perquè puc anar a la platja i tenim piscina". I és que als campaments fàcilment se sobrepassen els 40 graus durant aquestes dates. Per això diu que "aquí no tinc gens de calor".

Antònia serà el segon any que acull Wahaba. Tot va començar perquè el seu germà també havia provat l'experiència i ella no s'ho va pensar dues vegades. "Enguany ens prendrem les activitats i excursions amb més tranquil·litat", comenta Bibiloni, ja que l'any passat "cada dia teníem coses a fer o per veure. Jo volia que no quedàs tancada a casa i que veiés Mallorca". Antònia és mestra i pot estar aquests dos mesos amb les dues petites sense cap problema.

"El que més li agrada a Wahaba és dormir i mirar el dibuixos de la tele, s'hi passaria hores". Però enguany Antònia l'ha apuntada a un casal d'estiu a Sant Jordi quinze dies, "així podrà fer amigues de la seva edat al poble, ja que amb Maria Francisca es duen massa anys". Tot i això, "tenir-la a casa serveix perquè la meva filla vegi com es pot ajudar els altres nins que es troben en situacions menys privilegiades", assegura. Enguany els veïns fins i tot li van organitzar una festa de benvinguda el dia que arribà a Sant Jordi. Venir a les Illes els serveix per millorar l'espanyol i aprendre el català, a més de fer-los revisions mèdiques completes.

Els pares d'acollida no han de pagar res, ja que els metges els fan les revisions de manera gratuïta i les òptiques els cedeixen les ulleres el primer any. "Els nins arriben aquí sense res i només porten uns regals per a la família que els acull, la Wahaba ens ha dut uns braçalets". Bibiloni reconeix que "jo l'any passat no sabia dir-li que no a res i li vaig comprar tot el que em demanava". "Va agafar confiança i al final d'estar aquí va tornar una mica capritxosa, com tots els nins". Conscient que és una més de la família, "la tract igual que la meva filla i no la consent més". Antònia i Maria Francisca estan encantades de tenir-la a casa i la mare afegeix que "a mi m'agrada molt demanar-li que m'expliqui coses del seu poble".