“El drama és que les retallades potser no seran les darreres”

El catedràtic d'economia i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas respon amb veu cansada, encara que s'anima quan comença a fer malabarismes en termes econòmics. Amb tot, sembla fart d'una Administració que creu que no ha estat capaç de planificar com calia.

La crisi farà que no es noti, la millora del finançament?
Sí, perquè les bases de participació dels imposts han caigut prou per absorbir el finançament addicional a Balears. Ha quedat més que compensat per la baixada dels imposts participats. No és un problema de retallada, sinó de crisi econòmica. La davallada de la recaptació ara afecta sobretot l'impost de la renda i el de societats. En aquest moment, tenim sort que l'impost de societats no és participat, perquè és el que cau més [riu]. O sigui, que podria ser pitjor.

La reforma del finançament és una oportunitat perduda?
No. En un sistema que té pretensions de ser federal i on hi ha participació en els ingressos, és normal que quan les coses van bé, ens en beneficiem i quan no, ens perjudiqui. En un sistema que ens havíem pensat fins ara que era de tall federalitzant, estàs un poc a rebuf de la recaptació general.

Ens havíem pensat que era de tall federalitzant... ara queda clar que no ho és?
Efectivament. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya traspua molt clarament quin és el concepte que té de finançament autonòmic. El federalisme fiscal reconeix que els imposts que es paguen en una jurisdicció, Catalunya o les Balears, per exemple, en part són també dels òrgans de govern que legítimament representen els ciutadans d'aquella jurisdicció. No són de l'Estat central. Ara, el que deixa veure la sentència és que els diners que es paguen a Catalunya són dels espanyols que viuen a Catalunya i, per tant, de l'Estat. Això és sobirania fiscal única, que és l'antítesi del federalisme, que parteix de bases compartides.

Com afectarà la sentència al finançament de les Balears?
Fa perdre l'expectativa que, amb la millora dels pactes, el finançament de les Balears es pugui aproximar al finançament mitjà de l'Estat. L'Estat queda exempt de tota mena de compromisos tot i que s'hagin pactat en una llei orgànica, que és el que en el fons és l'Estatut.

Les retallades de Zapatero poden ser contraproduents a l'hora de sortir de la crisi?
No, però la consolidació fiscal n'és una condició necessària, no suficient, i el problema no és perdre consum intern: és millorar la productivitat. I inflar les vendes per la banda de no tocar el consum, la renda interna, no és cap solució: és falsejar. El problema no és mantenir la producció amb el consum intern; el problema és incrementar-la o mantenir-la amb el consum extern. Si et compren a fora vol dir que val la pena, allò que fas. El drama del país és que aquestes retallades poden no serles darreres si no aconseguim crear ocupació. Espanya s'està situant a la via lenta de la sortida de la crisi.

Però les retallades que s'han fet tampoc no impliquen un augment de productivitat, oi?
No, però tenen un efecte, que se'n diu demostració, que és reduir els costos laborals unitaris de la resta de l'economia. Això permet rellançar la productivitat, com també ho fan els escandalls de costos de tots els inputs intermedis. El cost laboral unitari pot baixar perquè els salaris baixen o perquè la productivitat augmenta. Ara, en allò que fa competitiu el preu també cal comptar-hi els costos d'intermediació, com ara el que pagam per les connexions i l'electricitat, ambdues coses entre les més cares d'Europa. Hi ha molts altres sectors que es podrien pressionar a la baixa com s'ha pressionat ara sobre els salaris.

O sigui que, d'una banda, retallen, però de l'altra...
No s'atreveixen a reduir els costos dels inputs que també influeixen per fer un preu competitiu. Pels poders que hi ha al darrere... S'han tocat les subvencions a les renovables i les crítiques al Govern espanyol han estat bestials.

I no es podrien haver reduït unes altres despeses, com ara les de l'exèrcit?
Sí, i podríem eliminar les diputacions en molts llocs. Podria fer una llista de les coses que es podrien fer. Però la decisió és política. A l'hora de retallar, no han usat el criteri de quina retallada era més eficient. Ho han fet a la brava. Per què? Perquè el Govern ha trigat tant a fer-se càrrec de la duresa de la situació que ja no tenia marge i ha actuat via decret. S'han retallat els medicaments i els salaris indiscriminadament. Així, es posa en evidència que no és un país que fa les coses amb rigor.

Per sanejar l'economia de veritat, s'hauria de pensar més a llarg termini?
Exacte. Però això respon a un marc de reforma estructural que està fora de discussió en un moment que només preocupa el dèficit de tresoreria, tancar l'aixeta de la despesa. Ara bé, jo tampoc no ajornaria aquestes mesures, perquè hem arribat a un nivell tal en l'economia... Quan m'ho contaren, que havia trucat Obama per donar compte al Govern de la importància de la situació, no m'ho creia. Però és perfectament cert: la Casa Blanca ho confirmà. Fixa't si estava deteriorada la situació d'un Govern que es pensava que guanyava temps per veure si el problema escampava, tot i que en realitat l'estava perdent. Si les mesures les haguessin començades a final del 2007, ara es podrien fer coses amb més cap i peus.