Palma18/07/10 0:00
TW
0

Maltractament a les persones grans?
És curiós que, mentre l'edat ens fa més joves, els nostres joves tutors ens reclamin més descans i manco activitat social. Hi ha una lluita solapada entre generacions. Cadascuna vol imposar els seus valors prioritaris, renega de l'ordre establert pels majors. Les conductes dels ancians semblen xavacanes als nostres joves.
El tracte i el nivell del seu lleguatge sol ser dur, de vegades carregat d'insults, en ocasions superficials. Són actituds vitals que avui s'interpreten així, demà en sentit contrari.
No vull comparar el crim entre parelles amb les conseqüències del maltractament als majors. El tracte psicològic inadequat, la marginació, els silencis i els abandonaments són més mostres del que pateix la gent gran.

Per què hi ha més suïcidis entre els majors que entre els joves? És cert que hi ha deteriorament de les facultats mentals, però també és veritat que hi ha molts vellets enclaustrats, silenciats o obligats.
Són massa els tòpics que adornen la nostra cultura sobre la vellesa. Així anam. Són algunes residències antesales de la mort? Són guarderies de gent inútil que socialment fa nosa? Serà la nova llei de dependència un lligam més per declarar inútil total aquell que cecessita part d'ajut?
No desitjaria que, en lloc d'avançar cap a la dignificació de la persona gran, aprofitàssim la llei per marginar o, més encara, per enfrontar les forces dels joves.
Pobre octogenari! Ja saps les normes: no pensis, no parlis, no tinguis sentiments, no facis soroll... perquè ja ha passat el teu temps. Descansa!
PERE BARCELÓ. Puigpunyent

L'Estatut de Roma
El 17 de juliol és el Dia de la justícia internacional perquè és l'aniversari de l'aprovació el 1998 de l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional. Aquest escrit entrà en vigor l'1 de juliol del 2002 i, des de llavors, investiga i processa responsables de crims de genocidi i crims contra la humanitat. L'aprovació de l'Estatut de Roma va ser un moment històric perquè expressava una voluntat inequívoca per part de la comunitat internacional de posar fi a la impunitat dels més greus crims contra el dret internacional. Això que sona tan pompós ha permès, per exemple, que per primera vegada un cap d'Estat en actiu, el president del Sudan, Omar Hassan al Bashir, hagi estat objecte d'una ordre de detenció per crims contra la humanitat i crims de guerra. Encara no l'han agafat, però és una esperança per als milers de víctimes i els seus familiars.

Perquè es tracta d'això, al cap i a la fi: de reforçar l'obligació dels estats de proporcionar a les víctimes els mecanismes judicials interns per exigir veritat, justícia i reparació davant violacions dels seus drets.
Ara bé, això, com quasi tot, no pot funcionar, per molt que els d'Amnistia Internacional s'encaparrotin en les seves accions, si els estats no ho tenen en compte; sobretot els més poderosos, com els Estats Units, Rússia, la Xina, Israel i l'Índia, que encara no han ratificat l'Estatut.
PERE MANEL MULET FERRER. Palma

La Rossa i la Moreneta
Veig un al·lot jove amb la crisi global escrita a la cara. Va decorat amb una bandereta aferrada al cap, com si fos el cavall d'una calessa del passeig marítim de Ciutat. Pega bots compulsivament i, amb una certa obscenitat gens dissimulada, s'agafa l'entrecuix amb la mà mentre crida amb força allò de "Yo soy español, español, español...". Només tres dies abans, un grapat de jutges del Tribunal Constitucional deixen ben clara la seva oposició sobre allò que ha quedat del retallat Estatut català. En concret, l'home de lleis Jorge Rodríguez-Zapata s'escandalitza perquè pugui quedar en entredit el dret a emprar el castellà a Catalunya, "un derecho vinculado a la dignidad humana", amb un repertori d'arguments que no li permet deixar de banda les referències bíbliques i la menció a l'Apocalipsi.

Un col·lega seu, Vicente Conde Martín de Hijas, afegeix en el seu vot particular a la famosa sentència que "sólo desde la radicalidad puede imponerse el aprendizaje de un idioma", en referència a la necessària obligació de conèixer el català per tal de protegir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Certament, entre el posat del jovenot exaltat de la bandereta i les afirmacions inexplicables i absurdes dels dos jutges constitucionalistes es podrien establir diversos paral·lelismes i no resultaria gens senzill esbrinar què és causa de què i, tot plegat, què n'és conseqüència.

Mentrestant, determinada premsa tardofranquista intenta establir lligams entre les manifestacions d'alegria d'un determinat èxit esportiu i les reivindicacions ciutadanes per uns drets trepitjats, com si les primeres invalidassin les segones o com si el triomf d'una catalanitzada selecció futbolera esdevingués antídot dels milers i milers d'estelades que es pogueren veure per Barcelona fa un grapat de dies. Per la seva banda, una vintena de jovenets esportistes s'ho passen força bé mentre fan caixa i celebren el seu ascens a l'Olimp de la fama. Són esportistes que segurament tenen la sort de no haver viscut ni haver llegit i que, per tant, es mantenen al marge de prejudicis, d'ideologies i de les curolles dels analistes polítics més exaltats de l'espanyolisme caspós. Tanmateix, l'apol·lini Piqué i el noble Xavi deuen pensar que la Rossa i la Moreneta són compatibles...
JOAN ROCA AVELLÀ. Palma