Les Balears, a la coa del desenvolupament humà

Les Balears són al furgó de coa del desenvolupament humà i l'educació n'és la causa principal, sobretot pel baix nivell dels joves que estudien. Aquesta és la conclusió bàsica, en relació amb les Illes, de l'estudi elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb Bancaja. L'informe trasllada al terreny autonòmic el conegut com a Índex de Desenvolupament Humà (IDH), una referència fixada per l'ONU per mesurar la prosperitat social de cada estat. D'aquesta manera, es pot conèixer el benestar social de cada comunitat autònoma.

L'ONU estableix anualment aquest indicador de prosperitat social, en una escala que va de 0 a 1, a partir de tres variables: esperança de vida, educació -alfabetització de la població i índex de matriculats- i ingressos per persona. L'aplicació a l'àmbit autonòmic situa les Balears a la franja baixa de l'Estat, principalment pels dèficits en educació. S'ha de pensar que, quan es consulta el percentatge de matriculats als centres, cal cercar les Illes a la darrera posició de les comunitats. L'Arxipèlag té una taxa del 81,43% i es troba setze punts per sota de la mitjana estatal, que és del 97,92%. Així mateix, les Balears només han vist créixer aquest índex un 5% durant els darrers trenta anys.

Per fer-se'n una idea, l'increment més petit després del nostre ha estat el de Múrcia, amb un 18%. En conjunt, tot i que les Illes han millorat l'IDH des de 1980 -han passat d'un percentatge del 0,85 a l'actual 0,93-, han estat la comunitat que menys ha crescut en aquest període. Això ha provocat una pèrdua de posicions respecte de la resta de territoris, fins al punt que les Balears han deixat d'estar en la mitjana espanyola i s'han situat per sota -aquest índex estatal és ara del 0,95. Actualment, les Illes no superen cap país important de la zona Euro i només es troben per davant cinc comunitats autònomes: Castella-la Manxa, les Canàries, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Val a dir que les zones del nord contribueixen a fer que la mitjana es dispari. Tant és així que Euskadi i Navarra tenen un IDH superior al de països com Noruega i Islàndia, que en lideren el rànquing mundial.

En el cas de l'Arxipèlag, si el percentatge de matriculats és baixíssim, l'altra variable educativa ens deixa en una posició millor. Les Balears tenen una taxa d'alfabetització del 98%, molt superior al 90% registrat el 1980. Això situa l'Arxipèlag un poc per sobre de la mitjana espanyola i a l'altura de les comunitats del nord, que lideren totes les variables. Les Illes figuren al grup capdavanter en una de les tres variables que defineixen l'IDH. El PIB per càpita, o capacitat de generar riquesa per persona, és de 30.622 dòlars i permet que l'Arxipèlag no es converteixi en el territori amb l'IDH més baix de l'Estat. La mitjana general és de 28.530 dòlars i les Illes només s'hi veuen superades per Catalunya, Navarra, Aragó i Euskadi, que és qui n'encapçala la llista. Pel que fa a l'esperança de vida a les Balears, arriba gairebé als 81 anys. Fa dues dècades, per exemple, era de 75. Això suposa un augment considerable en un període curt de temps. En aquest indicador, les comunitats del nord tornen a estar al capdavant.

Menys distància

A la majoria de països es pot parlar d'una diferència entre el nord i el sud, ja sigui econòmica, d'educació o cultural. Espanya no n'és cap excepció, però des de fa tres dècades aquesta distància s'ha retallat d'una manera considerable. Això es pot atribuir, per exemple, al model solidari de finançament de l'Estat. De fet, els territoris meridionals han retallat a la meitat les diferències en relació amb l'IDH. Tant és així que, si es para atenció a l'evolució de les comunitats autònomes des de 1984 fins a l'actualitat, Extremadura ha reduït molt considerablement la distància respecte de la mitjana estatal, però encara se'n troba per sota, sobretot pel baix PIB per càpita. El mateix han fet Andalusia i les Illes Canàries. Si la tendència continua com fins ara, és possible que en el futur desapareguin les diferències entre el nord i el sud.