Les Balears són al furgó de coa del desenvolupament humà i l'educació n'és la causa principal, sobretot pel baix nivell dels joves que estudien. Aquesta és la conclusió bàsica, en relació amb les Illes, de l'estudi elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb Bancaja. L'informe trasllada al terreny autonòmic el conegut com a Índex de Desenvolupament Humà (IDH), una referència fixada per l'ONU per mesurar la prosperitat social de cada estat. D'aquesta manera, es pot conèixer el benestar social de cada comunitat autònoma.
L'ONU estableix anualment aquest indicador de prosperitat social, en una escala que va de 0 a 1, a partir de tres variables: esperança de vida, educació -alfabetització de la població i índex de matriculats- i ingressos per persona. L'aplicació a l'àmbit autonòmic situa les Balears a la franja baixa de l'Estat, principalment pels dèficits en educació. S'ha de pensar que, quan es consulta el percentatge de matriculats als centres, cal cercar les Illes a la darrera posició de les comunitats. L'Arxipèlag té una taxa del 81,43% i es troba setze punts per sota de la mitjana estatal, que és del 97,92%. Així mateix, les Balears només han vist créixer aquest índex un 5% durant els darrers trenta anys.
Per fer-se'n una idea, l'increment més petit després del nostre ha estat el de Múrcia, amb un 18%. En conjunt, tot i que les Illes han millorat l'IDH des de 1980 -han passat d'un percentatge del 0,85 a l'actual 0,93-, han estat la comunitat que menys ha crescut en aquest període. Això ha provocat una pèrdua de posicions respecte de la resta de territoris, fins al punt que les Balears han deixat d'estar en la mitjana espanyola i s'han situat per sota -aquest índex estatal és ara del 0,95. Actualment, les Illes no superen cap país important de la zona Euro i només es troben per davant cinc comunitats autònomes: Castella-la Manxa, les Canàries, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Val a dir que les zones del nord contribueixen a fer que la mitjana es dispari. Tant és així que Euskadi i Navarra tenen un IDH superior al de països com Noruega i Islàndia, que en lideren el rànquing mundial.
En el cas de l'Arxipèlag, si el percentatge de matriculats és baixíssim, l'altra variable educativa ens deixa en una posició millor. Les Balears tenen una taxa d'alfabetització del 98%, molt superior al 90% registrat el 1980. Això situa l'Arxipèlag un poc per sobre de la mitjana espanyola i a l'altura de les comunitats del nord, que lideren totes les variables. Les Illes figuren al grup capdavanter en una de les tres variables que defineixen l'IDH. El PIB per càpita, o capacitat de generar riquesa per persona, és de 30.622 dòlars i permet que l'Arxipèlag no es converteixi en el territori amb l'IDH més baix de l'Estat. La mitjana general és de 28.530 dòlars i les Illes només s'hi veuen superades per Catalunya, Navarra, Aragó i Euskadi, que és qui n'encapçala la llista. Pel que fa a l'esperança de vida a les Balears, arriba gairebé als 81 anys. Fa dues dècades, per exemple, era de 75. Això suposa un augment considerable en un període curt de temps. En aquest indicador, les comunitats del nord tornen a estar al capdavant.
Menys distància
A la majoria de països es pot parlar d'una diferència entre el nord i el sud, ja sigui econòmica, d'educació o cultural. Espanya no n'és cap excepció, però des de fa tres dècades aquesta distància s'ha retallat d'una manera considerable. Això es pot atribuir, per exemple, al model solidari de finançament de l'Estat. De fet, els territoris meridionals han retallat a la meitat les diferències en relació amb l'IDH. Tant és així que, si es para atenció a l'evolució de les comunitats autònomes des de 1984 fins a l'actualitat, Extremadura ha reduït molt considerablement la distància respecte de la mitjana estatal, però encara se'n troba per sota, sobretot pel baix PIB per càpita. El mateix han fet Andalusia i les Illes Canàries. Si la tendència continua com fins ara, és possible que en el futur desapareguin les diferències entre el nord i el sud.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
tyeyt
ara entenc els polítics que tenim, fills d'una pèssima educació.
Anau a fer una volta per la platja de S'Arenal i podrem tocar amb les mans el nivell cultural que es respira a Mallorca. Molta "roja", moltes banderes i també molta brutor i molta xusma. Crec que tenim la Mallorca que ens mereixem.
l'educació i la salut com pilars esencials de progrès. ho podeu veure al programe redes de tve "Desmontando mitos sobre el mundo",
O, illes nostres! Podríeu ésser un paradís enmig de la mar i estau esdevenint l'antítesi de tota utopia!
"Les Balears" és un concepte administratiu (i provincià) de ben poca utilitat per entendre la realitat dels nostres territoris. En tot cas aquests índexs s'haurien d'haver fet per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per separat (ben segur que no són els mateixos), però per a aquells que fan aquests estudis som una mena de "territori compacte", quan les estructures econòmiques i, sobretot, socials són diferents. Per altra banda, per molt que es reclami invertir en educació la solució no depèn sols d'ella. Hi ha més factors. Sols és precís fer una ullada a la nostra història (cultural, econòmica, política, administrativa i social) dels darrers 50 anys per entendre per què som aquí on som. Una pista: els doblers que ha generat el turisme no han servit per generar una burgesia compromesa i dinamitzadora de la cultura, la ciència i el coneixement.
I pensar que durant anys i més anys ens han volgut fer creure que som una part privilegiada d'Espanya, a la que molts treballadors hi han acudit durant anys i més anys perquè aquí hi havia feina i es guanyava més i es vivia millor que a qualsevol altre lloc, i l'únic avantatge que teníem era que aquí podíem fer dotze hores de feina cada dia i estalviar per comprar un pis pagant-ne el doble o el triple del seu preu! I tot això, renunciant a la més bàsica educació i a la cultura (no hi havia temps per a estudiar). I ara, en temps de vaques magres en tenim el resultat. Quin gran frau al poble!
Tenim aquests indicadors perquè som així. El valor principal de aquesta comunitat es el diner. Guanyar diners com sigui, per exemple: vendre la casa de sa padrina a un alemany, això es el summum. Quan una família té diners és compra cotxes i segones o terceres residencies però la família no puja de nivell cultural, es queda on era. I quan un pares volen que els seus fills estudiïn el fills amb cotxe i diners per gastar a la butxaca diuen "i per què?, no ho necessito". Aneu per carrer, escolteu les converses dels joves i vos caurà l'anima als peus. Pregunteu a les portes dels IES qui era Jaume III i quina va ser la batalla de Llucmajor? Aquest rei va ser el primer que va començar a vendre part del regne de Mallorca fins que el va perdre del tot i definitivament. L'historia com se sap és repeteix. Quina pena.
I mentre malgastant en trens inútils i baixant el pressuposts en educació!
Golf, port esportiu, trens absurds, carreteres i autopistes per tot, construcció i construcció. Aquest és s'únic desenvolupament que entenen els nostros polítics. El cervell dormint sempre. I sa butxaca plena