“Pensar que el sector públic ha gastat massa és una errada”

José Luis Machinea (Argentina, 1946) és exdirector general de la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina (CEPAL) i també ha estat ministre d'Economia (1999- 2001) i ministre d'Infraestructures i Habitatge (2000-01) del Govern argentí.

Quins països creis que encapçalaran la recuperació econòmica?
Bàsicament, els Estats Units i la Xina. Són les dues economies que han donat més estímuls fiscalment i monetàriament: són les economies més flexibles. La recuperació no està assegurada i hi ha alguns interrogants de futur força importants. Caldrà veure què passa quan es retirin, enguany, els estímuls fiscals. Caldrà veure si el sector privat agafa el timó.

I a Europa?
Fa tres mesos que semblava que Alemanya i França també arrancarien, però les darreres dades hi mostren un estancament.

Quina solució veis a la crisi?
Jo crec que s'ha d'estimular la demanda: els qui diuen que el sector públic ha gastat massa estan equivocats. Si nó ho hagués fet, això hauria estat una hecatombe. La conseqüència de gastar és que el deute augmenta, però l'endeutament pot baixar relativament si l'economia es recupera i, si no, el deute continuarà pujant. Tenc alguns dubtes sobre la sostenibilitat del creixement.

Quin impacte està tenint a l'Amèrica Llatina?
L'Amèrica Llatina estava més ben preparada ara per afrontar la crisi: tenia menys deute públic, havia abaixat el deute extern i tenia més reserves. Vàrem aprendre que havíem de controlar els bancs. En arribar la crisi, no ens ha impactat tant.

En què s'ha notat?
Ha arribat per la baixada de les exportacions, del turisme i de les remeses.

Molts de països lideraren el seu creixement gràcies al comerç exterior. Aquesta dinàmica continuarà?
Jo crec que sí. El creixement de la Xina, per exemple, s'ha basat en el comerç exterior. Ara bé, els pròxims anys seran menys dinàmics, perquè la Xina tindrà un creixement extern menys lligat a les exportacions; ara, en canvi, es dedicaran més al mercat intern. Saben que el mercat internacional és molt inestable i no s'ho jugaran tot allà. I també tenen pressions internes per incrementar la protecció social.

Com són les relacions entre l'Amèrica Llatina i Espanya?
Espanya és un país que ens dóna suport. Europa mira de cada cop menys cap a l'Amèrica Llatina, perquè la gran pobresa està centrada a l'Àfrica; el gran desenvolupament econòmic, a l'Àsia; la immigració, a l'Europa de l'Est. Nosaltres no som campions en res...

Com s'ha d'actuar per què Haití tingui un futur?
Hi calen dues coses: que s'hi desenvolupi un marc institucional i fer-ho amb cooperació internacional. No hi poden anar a construir ponts i que després no hi hagi cap Ministeri d'Infraestructures que en faci el manteniment. I també cal que la resta de governs es posi d'acord per tal de donar un tractre preferent al país. Tots els països que puguin haurien d'ajudar a la reconstrucció d'Haití i amb el control de les Nacions Unides.