TW
0

Què és el llenguatge no sexista? Segons col·lectius feministes i sindicats, un llenguatge que no utilitza sempre referències al gènere masculí, sinó que els fa servir tots dos. Així, en comptes d'"els alumnes" es diria "els i les alumnes" o, fins i tot, "els alumnes i les alumnes". Per què? Doncs perquè, si no, s'amaga la dona, asseguren. Una tercera via és triar paraules sense gènere, com ara "l'alumnat" i "la classe estudiantil". Però no sempre és fàcil trobar-ne, de formes per a aquesta darrera opció. Sindicats com l'STEI-i ja han editat diverses vegades guies sobre llenguatge no sexista, com ara la Proposta per sensibilitzar dins l'aula: el llenguatge i la imatge com a mitjans de discriminació, del qual és autora Neus Santaner.

També des de l'esfera pública han potenciat les discussions sobre el gènere i n'han traspassat el debat a la llengua castellana. De fet, hi han sorgit cèlebres expressions com "los y las miembras", de la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i el sempitern "los vascos y las vascas" que l'exlehendakari Juan José Ibarretxe pronunciava en els mítings. Però el món de la lingüística està radicalment en contra d'aquest tipus de fórmules. Així, des del Departament de Filologia Catalana de la UIB escriviren i feren circular una Declaració sobre el gènere l'estiu passat, consultable a www.uib.es/depart/dfc/gresib/declaraciogenere.pdf.

S'hi explica l'existència de la forma no marcada, que històricament s'ha correspost amb el gènere masculí. En canvi, sí que hi hauria una forma sexualment marcada, que seria la del gènere femení. Segons aquesta teoria, no seria la dona qui queda amagada pel llenguatge, sinó l'home. Mentre que la dona té un gènere propi -per exemple, "directores"-, l'home no en té cap, perquè "director" n'és la versió no marcada. Aquesta circular li valgué, al Departament, el premi Cromanyó, que el Lobby de Dones lliura anualment a "l'entitat que s'hagi destacat en contra de la igualtat de les dones".

Així mateix, el sindicat CCOO entrà en la polèmica la setmana passada. En paraules de la seva Secretaria de la Dona, "una vegada més sembla que l'acadèmia es deslliga de la realitat i es tanca sobre si mateixa". I continuen: "Obliden que la llengua és viva i que és de les persones que la parlen. Els mots canvien i les normes que els regeixen, també". D'aquesta manera, es demanen: "Per què, per exemple, no pot canviar el llenguatge en el sentit que el facem més igualitari?". També en criticaren que el Departament no pensi que l'estudi dels idiomes no és l'estudi d'una ciència pura, sinó social.

"Amb això no volem desprestigiar les ciències socials: el que volem és mostrar l'argument fal·laç que utilitzen". El professor Jaume Corbera, un dels autors de la polèmica resolució, considera que la gent que protesta no té cap argument lingüístic que els contradigui. "En fan servir de pseudosocials i demagògics, però no aporten res al debat científic". La missiva, per cert, també arribà a Margalida Tous, directora general de Política Lingüística.