Acusacions i persecucions

Durant els darrers dies, una vegada més, hem sentit a dir que aquesta legislatura ha estat un desgavell, que hi ha hagut paràlisi institucional i que ha estat marcada pels escàndols de corrupció.
Anem per parts. Aquesta no ha estat, en absolut, la legislatura de la corrupció; aquest ha estat un temps durant el qual l'Administració de Justícia ha perseguit la corrupció, pel que sembla massa comuna dins les nostres institucions en legislatures anteriors. Sobre la paràlisi institucional en podríem fer un llibre, perquè les opinions són contradictòries i, en alguns casos, incoherents. Sense anar més enfora, n'hi ha que acusen l'Ajuntament de Palma de voler fer massa coses: massa eixos cívics, massa carrils bici, massa espais per a vianants...

En què quedam? Fan massa coses o massa poques coses? Paràlisi o massa activitat en poc temps? Si continuam pel Consell, podem seguir la mateixa línia argumental: pla per a la declaració de la serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial, obertura i gestió de Raixa, millora dels serveis socials, signatura del Conveni de carreteres i licitació de les primeres obres... El Govern balear? Tres quarts del mateix: projecte i licitació de les obres del nou tren Manacor-Artà, projecte del tramvia de Palma, pla amb els agents socials per combatre la crisi, millores de política social per als més afectats per la situació econòmica...

Si parlam de paràlisi, val la pena recordar que tenim unes institucions més pobres que mai a causa, bàsicament, de tres elements. Primer, el finançament encara deficient de les nostres institucions públiques. En segon lloc, la crisi econòmica, que provoca menys generació d'ingressos públics i que obliga a invertir en polítiques de primera necessitat -polítiques socials i econòmiques-, que són molt poc "espectaculars" mediàticament. Tercer, l'endeutament produït per governs anteriors, endeutament provocat per la voràgine constructora dels darrers quatre anys -Palma Arena, metro, etc.-, quan tots sabem que les grans inversions públiques s'han de deixar per als temps de crisi, en els quals la iniciativa privada no disposa de capacitat inversora. Nosaltres no, però: nosaltres gastàrem quantitats exagerades de doblers públics en plena bonança econòmica.

Val a dir que els diferents governs de casa nostra no queden eximits de cap responsabilitat ni una, però val la pena situar la realitat dins l'àmbit d'allò que és de justícia, pel que fa a l'atribució de culpes per l'estat que actualment patim. Ara fa uns dies que un escàndol major es féu públic dins una societat, com la nostra, de cada dia menys "escandalitzable". Un grup d'empresaris acusava Miquel Nadal d'haver malversat i Nadal acusava Maria Antònia Munar de participar en la trama. El detall del sobre amb 300.000 euros dins el cotxe oficial ja queda per a la versió cinematogràfica del fet, però, una vegada més, la realitat supera de molt la ficció. La qüestió és que amb la denúncia pública es desmunta, en bona part, una teoria que havia sonat amb molta força durant les darreres setmanes: la persecució, per delictes infundats, del PSOE contra UM a través d'una manipulable Fiscalia.

Ja he dit en altres ocasions que seria atribuir massa poder al PSIB afirmar que eren capaços de dirigir la Fiscalia. Ja en tenen a bastament Calvo, Armengol i Antich atenent les institucions que dirigeixen i controlant el partit!!! Que, a més, tenguin capacitat de "controlar" una Fiscalia que sembla fora de control és exagerat. En tot cas, ara ja no són només el PSOE i la Fiscalia els qui acusen; ara les denúncies són entre els mateixos membres d'UM. Tot plegat és un espectacle lamentable que demostra que els pitjors enemics sempre són a casa.

Què ha passat a UM? Per què aquest declivi en un moment en què tenien més presència institucional que mai amb anterioritat? Com es poden refer d'aquest cop? Quina feina no té per fer el recent president, Josep Melià?
En qualsevol cas, ens queden unes setmanetes tristament apassionants: creuament d'acusacions, assumpció de part de responsabilitats -per ara, l'únic que ho ha fet és Miquel Nadal-, declaracions i... compareixença de Jaume Matas davant el jutge. Hi assistirà? Hi posarà cap excusa per no esser-hi? Ja n'hi ha que posen messions. Facin les seves i esperin, perquè el temps, com hem pogut veure, sempre actua de jutge...