El Govern no respon les preguntes del PSIB sobre la farmàcia del president
El Govern no ha contestat encara cap de les 10 preguntes que els socialistes registraren l'octubre passat al Parlament sobre la farmàcia que el president José Ramón Bauzá té a Marratxí. La manca de respostes demostra, segons el PSIB, la falta de "transparència" i "l'obscurantisme" de l'Executiu en aquesta qüestió. Una crítica que els ha servit aquesta mateixa setmana per justificar la presentació d'un recurs (formulat amb PSM-IV-E) perquè sigui el Tribunal Superior de Justícia el que hagi de dirimir si es pot exercir el càrrec de president mentre es manté la titularitat d'una oficina de farmàcia, com fa Bauzá.
Durán es presenta com l’exemple de “regeneració” que cerca Bauzá
Durán afirmà, , en la roda de premsa d’ahir, que no escatimarà “cap esforç” per suplir la inexperiència. Foto: T. A. Margalida Durán, diputada del PP, assegurà ahir que la seva designació com a candidata a la presidència del Parlament balear és "una mostra més de la renovació i la regeneració" que cerca José Ramón Bauzá, el president del Govern i líder del seu partit. Durán, que dimarts vinent serà elegida presidenta de la cambra autonòmica en substitució del dimissionari Pere Rotger, subratllà que compensarà amb "molta de feina" la seva falta d'experiència parlamentària, ja que és la seva primera legislatura com a diputada. "Intentaré tenir la confiança de tots els grups parlamentaris" i actuar amb "consens, respecte i lleialtat" en compliment del reglament del Parlament i com a màxima responsable "de la primera institució de les Illes", assegurà.
Les campanes de Mancor deixen de tocar les hores durant la nit
Les campanes de Mancor foren restaurades encara no fa un any.Foto: Arxiu. Les campanes de Mancor de la Vall només repiquen entre les 8 del matí i la mitjanit. De nit (de les 00 a les 8 hores) no sonen. No toquen ni les hores ni els quarts. La decisió d'aturar-les és del rector, Josep Ramon Ortega, que l'ha presa després que un veí amenaçàs de posar una demanda si no les aturaven. Aquest diari no ha pogut parlar amb la persona que demanà que no repicassin de nit. Això no obstant, diferents fonts han apuntat que és una persona que no és del poble, però que s'hi traslladà fa 7 o 8 anys. Sembla que té el domicili molt a prop del campanar i que, de nit, el so de les campanes li impedia dormir.
Rotger: “Sense cap dubte, em sent traït pel batle d’Inca”
Rafel Torres i Pere Rotger coincidiren en el darrer Dijous Bo a Inca. Foto: Arxiu. Pere Rotger sorprengué ahir quan, en públic, assegurà que "sense cap dubte" se sentia traït per qui fou el seu delfí, l'actual batle d'Inca, Rafel Torres. Rotger considera que Torres l'inculpà quan, encara no fa un mes, declarà com a imputat en el cas Over Marketing i la seva declaració provocà que el jutge el desimputàs a ell i que imputàs el president del Parlament. La Justícia investiga un contracte irregular fet per l'Ajuntament d'Inca a Over Marketing per 20.300 euros l'any 2008, quan Rotger n'era el batle i Torres, el primer tinent de batle. El jutge entén que el contracte hauria servit per afavorir electoralment el PP i Rotger manté que la feina es va fer.
Segon desnonament il·legal a Mallorca
Lola mostra una còpia de la nota que li van deixar. Ha presentat una denúncia per violació de domicili. Foto: C.G. Lola Conesa, divorciada i mare de dos fills, es va trobar ahir migdia que una empresa subcontractada per Banesto havia entrat a ca seva, a la urbanització Son Ramonell de Marratxí, per canviar-ne el pany i buidar l'habitatge. Trencaren la maneta de l'entrada de la porta que dóna al jardí i, en veure que encara hi vivia gent, se n'anaren. Només li deixaren una nota escrita a mà amb el telèfon de l'empresa on s'havia d'adreçar. Lola, indignada, els telefonà i els preguntà: "Qui us ha demanat que entreu a ca meva? Això és una violació de domicili". L'empresa contestà que "ha estat el banc, que ens ha enviat un e-mail". És el segon desnonament il·legal que es registra a les Illes en els darrers mesos, denuncia la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH Mallorca), que atén els afectats cada dimecres horabaixa al Casal de Can Alonso, a Palma.
“El Govern ens vol atemorir perquè siguem submisos”
Baos, Caldentey, Ribas, Santamaria i Abad, ahir abans de començar la roda de premsa a la seu d’UGT a Palma. Foto: J.Torres. La comunitat educativa ho té clar: "El Govern ens vol atemorir perquè siguem submisos". Aquesta és la resposta del president de Coapa, Jaume Ribas, després de la denúncia de l'STEI-i que la Guàrdia Civil hauria preguntat als equips directius d'alguns centres si dijous s'uniran a "Enllaça i abraça el teu centre". Ribas afirmà que "aquest Govern pretén reprimir la gent que intenta fer protestes; ara bé, amb la seva actitud, la gent es mobilitza més i les protestes són un èxit". En aquest sentit, el secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, va qualificar de "posicionament obstruccionista" l'actitud de la Delegació del Govern de controlar els centres davant accions "amb cobertura legal, com es recull a l'article 21 de la Constitució".
Bauzá accepta ara negociar amb les grans superfícies
Bauzá rebé ahir els representants de les grans superfícies, que l’advertiren de les conseqüències del nou impost.Foto: T.A. Govern i grans superfícies negociaran ara el nou impost mediambiental. Així ho decidiren després d'una reunió de dues hores ahir horabaixa al Consolat de la Mar amb presència del president José Ramón Bauzá. El representant de la Patronal de grans empreses de distribució (Anged) a les Balears, Francisco García, explicà que el cap de l'Executiu acceptà asseure's de nou per intentar algun tipus d'acord. "Nosaltres volem contribuir a la recuperació de la Comunitat, però no a costa d'aquest impost inassumible", assenyalà García. No debades, els representants de les grans superfícies, amb companyia del president de la CAEB, Josep Oliver, lliuraren ahir un document a Bauzá en el qual advertien que el nou tribut paralitzaria inversions previstes.
Bauzá no ho sap: el castellà també és oficial a la UIB
Casas i Bauzá, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012. Els estudiants l’esbroncaren. Foto: Arxiu. Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei. L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana".
Flitada d’Art solidari amb els encausats d’El Coso
L'obra de Miquel Barceló, titulada Bitxos crucificats. És la peça amb el preu de sortida més car, que assoleix els 15.000 euros.Foto: G.V. Art i solidaritat van de la mà a Felanitx. El 22 de desembre, l'Auditori de Porreres acollirà la subhasta d'obres d'art que el Comitè de Defensa de les Festes Populars de Felanitx (CDFPF) ha engegat amb la col·laboració d'artistes felanitxers i de la contrada amb l'objectiu de recaptar fons per ajudar els joves denunciats per l'Ajuntament pels fets ocorreguts durant El Coso 2011 a fer front a les despeses del procés judicial en què encara estan immersos. A més, estan pendents de la resolució de les multes interposades per la Delegació del Govern. Artistes de renom com Rafel Joan, Ferran Aguiló i Jaume Canet, o el felanitxer més universal, Miquel Barceló, entre molts d'altres, han cedit gratuïtament alguna de les seves obres en solidaritat amb els encausats. En total, són més d'una seixantena les obres a subhastar aportades per una quarantena d'artistes que els han donat suport.
13-D: Cadenes humanes i llaços contra la línia espanyolista de Wert i de Bauzá
La plaça de Cort acollí el 31 d’octubre passat una protesta en contra de la LOMQE. Foto: M. À. C. La comunitat educativa plantarà cara dijous que ve al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i al president de les Illes, José Ramón Bauzá, amb l'acció "Abraça i enllaça el teu centre". Després de la multitudinària acció del 28-N, "Tancat per retallades, obert per l'educació", els centres ja estan enllestint la mobilització del 13-D. Tot i tractar-se d'una convocatòria d'abast estatal, la comunitat educativa de l'Arxipèlag sortirà per defensar dues qüestions: d'una banda, l'escola pública, en perill amb la futura Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), i de l'altra, l'escola en català, amenaçada per la línia espanyolista d'ambdós dirigents.
Wert uneix la societat civil balear en defensa d’un model educatiu propi i en català
L'avantprojecte de llei que impulsa el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i que suposarà la preponderància del castellà sobre el català en l'ensenyament o la pèrdua de competències autonòmiques a l'hora d'establir els continguts educatius, entre altres, aconseguí ahir unir bona part de la societat civil balear en contra seva i en defensa de la llengua i d'un model educatiu propi. 28 entitats que representen gairebé tota la comunitat educativa (excepte l'escola concertada), els principals sindicats i tots els partits (excepte PP i UPyD) es concetraren ahir davant el Consolat de la Mar per llegir un manifest de rebuig a la proposta de Wert. La proposta, segons ells, suposa "una agressió clara al model educatiu vigent" a les Illes i la resta de comunitats amb llengua pròpia.
Tardà: “Només hi ha la resposta del carrer i atrinxerar-nos on som forts”
El diputat d'Esquerra al Congrés espanyol, Joan Tardà, té molt clar que davant el darrer atac al català del ministre Wert "només hi ha la resposta del carrer, de la insubmissió". Afegeix: "I a les institucions on som forts, atrinxerar-nos". Esquerra pretén promoure la insubmissió entre la comunitat educativa a les Illes Balears i la de la Generalitat, a Catalunya. Tardà va fer aquestes declaracions ahir a Palma, arran d'una visita a Ciutat i acompanyat del president del seu partit a Mallorca, Joan Lladó. D'entrada, tenien previst fer una roda de premsa exigint al Govern espanyol els 1.500 milions d'euros que calculen que deu a les Illes Balears, per convenis incomplits i transferències deixades de banda, però les declaracions de José Ignacio Wert els varen fer canviar els plans.
Les grues entraran de manera imminent a les Fontanelles
La zona humida de les Fontanelles. Foto: Arxiu La zona humida de les Fontanelles s'aproxima, irremeiablement, al final. No debades, tot és a punt perquè les grues i màquines entrin als terrenys i comencin a urbanitzar-los; o sigui, a cimentar i anivellar aquestes praderes humides. Així ho revelà ahir el regidor d'Urbanisme, Jesús Valls, després anunciar l'aprovació d'un informe favorable a l'execució dels "treballs previs" del projecte. Valls, així mateix, assenyalà que l'inici de les obres ja és "imminent" i que pot dependre de pocs dies, o fins i tot d'hores. En tot cas, el projecte passarà per diverses fases. Primer han d'urbanitzar els terrenys i, després, iniciar les obres d'edificació. El regidor d'Urbanisme féu especial referència, precisament, a la fase de les obres.
Madrid tomba la immersió i relega el català a matèria “d'especialitat”
José Ignacio Wert, ministre d'Educació espanyol. Foto: Arxiu. Un nou esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri tomba la immersió lingüística i relega la llengua catalana a matèria "d'especialitat" -en comptes de troncal- i estableix la proporcionalitat del castellà i el català a les escoles públiques. La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, anuncià d'urgència a una roda de premsa que la nova norma preveu que, mentre no s'apliqui, l'Administració pagui l'ensenyament en castellà en centres privats de les famílies que ho demanin. "Mentre les comunitats no determinin la proporció en l'ús de la llengua, es deixa als pares el dret a escollir la llengua vehicular".
Avís dels subministradors d’aigua: el rebut pot pujar un 30%
El rebut de l'aigua podrà encarir-se fins a un 30% a partir de l'any que ve. Així ho assegurà el president de l'Associació d'empresaris subministradors d'aigua potable, Ventura Rubí. L'increment es registrarà arran de l'augment progressiu de la quota variable del cànon de sanejament d'aigua que cobra el Govern balear i que repercuteix en la factura. En aquests moments, els subministradors encara estudien les noves tarifes plantejades en el projecte de pressuposts per al proper any, que debatran en una assemblea que es durà a terme dia 11 de desembre.
El Govern encara no sap si Delgado té llicència de caça major
El conseller de Turisme, Carlos Delgado, rifle amb mà i amb un cérvol abatut a tirs. Foto: UH. El Govern no sap o no vol aclarir si el conseller de Turisme, Carlos Delgado, té llicència de caça major per poder matar el cérvol amb què es retratà. I això, malgrat que les fotografies on apareix amb els testicles sagnosos de l'animal al cap es feren públiques fa dues setmanes i malgrat que el PSOE ha registrat una pregunta al Congrés dels Diputats en què demana al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que aclareixi si tenia el pertinent permís. Després que es fessin públiques les imatges de Delgado que han tingut una forta repercussió en mitjans estatals i de l'estranger, el Govern no s'ha interessat per comprovar si el conseller tenia la pertinent llicència. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, apuntà ahir que la qüestió de si Delgado té o no llicència no s'ha tractat mai en un Consell de Govern i recalcà que ni és competència seva ni li ho ha demanat. "Si hi ha algun dubte es comprova", va dir.
Tothom es demana on són els nins de Bosch que no entenen el castellà
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, no vol aclarir en quin centre estudien els nins de Primària que no entenen el castellà, encara que ahir, durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, assegurà que no es referia a nins de sisè, sinó de primer i segon de Primària, i recalcà que ell ho havia pogut constatar. Però també va reconèixer que hi ha casos de nins que no entenen el català i va apuntar que tot això s'acaba corregint.
El Govern Rajoy pot fer inviables els discutits imposts d’Aguiló
La patronal que reuneix les empreses de grans superfícies està molt pendent avui de saber si, finalment, el Consell de Ministres aprova el projecte de llei de la unitat de mercat. Foto: Arxiu. Els empresaris esperen amb impaciència que el Consell de Ministres que presideix Mariano Rajoy aprovi el projecte de llei de la unitat de mercat. I és que l'Executiu de Madrid pot fer inviables els tres nous imposts del Govern de José Ramón Bauzá. La unitat de mercat és una promesa electoral del Partit Popular que fou esmentada explícitament per Rajoy en el discurs d'investidura. El Govern pretén, entre d'altres coses, homologar la fiscalitat a totes les comunitats autònomes. Així mateix, intentarà reduir la dispersió de normes i llicències que hi ha a la pràctica totalitat de sectors de l'economia espanyola. El projecte de llei pot suposar un canvi substancial en la legislació i la fiscalitat de les Illes Balears.
Protestes pel tancament de la Mallorca Film Commission
Les associacions de cineastes (ACIB) i productors (APAIB) i el Clúster Audiovisual de les Illes Balears (CLAB) denunciaren ahir "el tancament de la Mallorca Film Comission (MFC)" per part del Consell de Mallorca, fet que varen qualificar mitjançant un comunicat com "una nova passa cap a l'extermini del sector audiovisual de Balears". Avui serà el darrer dia de vida de la MFC com a organisme a càrrec de la institució insular. "Una mala notícia que se suma a la inacció per resoldre la injustícia provocada pel concurs de creditors a la Ràdio Televisió de Mallorca".
Les grans superfícies ocupen 25.000 persones a les Illes i avisen que amb l’impost engegaran empleats
El Govern justifica l’impost pels danys mediambientals que provoca la gran afluència de vehicles.Foto: Arxiu. L'aplicació de l'impost per a les grans superfícies previst pel Govern balear comportarà més atur. Així de clar ho assenyalaren ahir des de la patronal Anged, que agrupa les principals cadenes de distribució, les quals actualment donen feina a unes 25.000 persones a les Balears. Tanmateix, per ara no volen quantificar el nombre d'empleats que se'n podrien veure afectats. Així mateix, la patronal sosté que el consum també es retraurà i no descarten haver de tancar algun centre. "L'impost afecta la viabilitat de les nostres empreses", assenyalà el representant d'Anged a les Balears, Francisco García, alhora que assegurà que hauran de "pagar més del que guanyen".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent