Els empresaris esperen amb impaciència que el Consell de Ministres que presideix Mariano Rajoy aprovi el projecte de llei de la unitat de mercat. I és que l'Executiu de Madrid pot fer inviables els tres nous imposts del Govern de José Ramón Bauzá.
La unitat de mercat és una promesa electoral del Partit Popular que fou esmentada explícitament per Rajoy en el discurs d'investidura. El Govern pretén, entre d'altres coses, homologar la fiscalitat a totes les comunitats autònomes. Així mateix, intentarà reduir la dispersió de normes i llicències que hi ha a la pràctica totalitat de sectors de l'economia espanyola.
El projecte de llei pot suposar un canvi substancial en la legislació i la fiscalitat de les Illes Balears. Ara com ara, en tot cas, els empresaris de cotxes de lloguer, les grans superfícies i els comerciants confien que amb el projecte de llei de la unitat de mercat quedin en no res els tres nous imposts creats pel vicepresident econòmic Josep Ignasi Aguiló.
De fet, des de fa setmanes es mantenen contactes quasi permanents amb el ministre de Comerç, José Manuel Soria, i fins i tot amb el mateix Mariano Rajoy. Els imposts sobre els envasos, els cotxes de lloguer i les grans superfícies suposen, de fet, una diferència més entre la fiscalitat de les Illes Balears i la de les altres comunitats. És per això que des de les diferents patronals s'espera que el projecte de llei de la unitat de mercat impedeixi aquests nous tributs.
El Govern de Rajoy fa mesos que estudia el projecte, ja que presenta importants complexitats. La principal és que s'ha d'evitar envair competències autonòmiques, que provocaria multitud de recursos al Tribunal Constitucional. Alhora, es pretén no fer la sensació que ens trobam davant un procés de recentralització.
Però homologar normes i fiscalitat sense envair les competències de caràcter autonòmic és impossible. Els empresaris de les Balears són conscients de la importància de la llei, però en desconeixen el redactat final.
Un projecte de llei ambiciós, que realment igualàs les comunitats autonòmes, és ben segur que suposaria el rebuig de Catalunya o del País Basc, perquè agafaria competències fins ara exclusives de les comunitats.
Des de la patronal, i així ho ha defensat també el Partit Popular, es considera necessari que les condicions empresarials siguin iguals arreu de l'Estat. Un exemple que afecta directament les Illes és el de l'ordenació turística. En aquest sentit, es pretén igualar les condicions dels establiments hotelers de la mateixa categoria. O bé que les grans superfícies tinguin una càrrega fiscal igual a tot l'Estat.
La CEOE va crear a principis del 2012 una comissió de mercat interior. Pretenia identificar les distorsions que es produeixen en el mercat interior de béns i serveis i promoure mesures per tal de neutralitzar-les.
La Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), vinculada a l'expresident José María Aznar i al Partit Popular, elaborà el març del 2012 un estudi econòmic titulat La unitat de mercat: un imperatiu per recuperar la competitivitat.
La FAES explica que "l'existència d'una pluralitat de legisladors ha provocat una hiperinflació normativa" que provoca un "sobreesforç" als empresaris o que els "desincentiva".
Considera la FAES que "idèntiques activitats es veuen sotmeses a una tributació molt dispar, en funció del territori on es realitzin...". A més a més, assenyala que moltes autonomies han abusat a l'hora d'augmentar les càrregues impositives per resoldre les seves necessitats econòmiques.
L'informe, fins i tot, en posa alguns exemples prou aclaridors. Esmenta, per exemple, que, depenent de la Comunitat Autònoma, el mateix etiquetatge d'un producte alimentari pot provocar una sanció o no. Es refereix també als controls a les emissions a l'atmosfera que genera una fàbrica de ciment, que són ben diferents en funció de la comunitat, o al fet que les bosses de plàstic d'un sol ús paguin un impost especial exclusivament en dues comunitats autònomes.
L'informe publicat per la FAES diu que "la unitat de mercat no constitueix una mera demanda empresarial, sinó un imperatiu econòmic derivat de la inexcusable exigència de recuperar competitivitat i productivitat".
La FAES recorda que hi ha dos principis bàsics constitucionalment protegits: la lliure circulació de treballadors, béns i serveis en el territori espanyol i la igualtat de les condicions bàsiques de l'exercici de drets i posicions jurídiques de les empreses. Quan es trenquen aquests principis, explica la FAES, és quan es trenca la unitat de mercat.
Defensa, així mateix, que s'apliquin els principis de "legislació d'origen" i "llicència única". En principi, està previst que el projecte de llei de la unitat de mercat sigui aprovat avui mateix pel Consell de Ministres. El text és ben segur que aixecarà polèmica, ja sigui perquè les comunitats consideren que envaeix competències que li són pròpies o bé perquè els empresaris pensen que queda curt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.