Tren, bus, metro i llibres en català
El principal indret del transport públic de l'illa rebrà la Setmana del Llibre en Català. La Llonja, l'Escorxador, el recinte d'Ifebal, la Misericòrdia... El periple de la Setmana del Llibre en Català ha estat llarg i mogut. En els vint-i-dos anys d'història, els llibreters organitzadors de la cita amb la literatura en la nostra llengua han hagut de canviar d'ubicació a mesura que canviaven les institucions. Per a l'any que ve, en preveuen un de nou: l'estació Intermodal de Palma. El principal indret del transport públic de Mallorca servirà així mateix per acollir durant dues setmanes la producció pròpia de cultura escrita. Serà al bell mig del centre de Palma, encara que a uns metres de fondària i en un espai poc transitat per als usuaris. El mes de setembre passat, el gremi ja treballava en la rercerca d'una nova ubicació.
El Govern retalla 5 milions les inversions en llengua i cultura
L'avantprojecte de pressuposts del 2012 preveu una retallada de 4.867.380 euros -un 84%- en les inversions per a Cultura i Poltítica Lingüística. Aquesta és una de les dades que es desprèn de comparar l'avantprojecte preparat pel vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, amb les inversions previstes en el pressupost del 2010, els darrers que es varen aprovar al Parlament. L'Executiu de Bauzá unificà en una sola Direcció General de Cultura i Joventut les tres antigues direccions generals de Cultura, Política Lingüística i Joventut. El programa Protecció i foment de la integració i foment de la participació social de la joventut no ha canviat.
“Allò que més nosa li fa a Bauzá són les Illes Balears”
El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es mostra molt crític en la valoració d'aquests primers mesos de Govern del Partit Popular. Tot i els diferents retrocessos en matèria lingüística, és conscient que queden quatre anys per endavant i que per això cal reforçar-se per al que vindrà. Una de les primeres mesures dels populars en arribar al poder ha estat la supressió de les direccions generals de Política Lingüística a la CAIB i al Consell. Segons explica Mateu: "hem de tenir en compte que el Partit Popular que lidera José Ramón Bauzá té molt poc a veure amb el PP que va aprovar totes les lleis i decrets que en aquests moments incideixen d'una manera positiva en l'ús del català".
L’STEI Intersindical reclama la retirada de totes les mesures en contra del català a l’escola
Davant la manca d’informació per part de la Conselleria d’Educació i Universitats sobre com...
La xarxa FUEN accepta Plataforma per la Llengua com a membre de ple dret i aprova dues resolucions en favor del català
Plataforma per la Llengua és, des d'aquest dissabte, membre ordinari de la Unió Federal de...
Suspens per a Matas i Fiol
Carabasses per al conseller Fiol i un suspens per al president Matas. Ahir era dia de posar notes i així ho feren els Joves de Mallorca per la llengua i el PSM, respectivament. Els primers acudiren a la Conselleria d'Educació i Cultura per entregar carabasses i un «Molt Deficient» al conseller Fiol i al director de Política Lingüística, Miquel Melià, als qui critiquen la seva «mala actuació» en matèria de llengua, sobretot un pic aprovat el Decret de trilingüisme. Per la seva banda, el grup parlamentari del PSM aprofità ahir per fer balanç dels tres anys de Govern Matas. El seu portaveu, Pere Sampol, acusà la «majoria PP-UM» d'haver-se comportat com un «sindicat d'interessos» i advertí que l'Executiu s'ha caracteritzat per la «corrupció», la «improvisació constant», l'«enfrontament amb àmplies capes de la societat», l'«endeutament», la «manipulació sistemàtica» i el «fonamentalisme». Per tot això, no dubtà a posar un «suspens molt enfora de l'aprovat» al Govern.
Un segle d'acadèmia pel català
L'Institut d'Estudis Catalans celebrà ahir al teatre Principal de Palma el primer acte commemoratiu del centenari de la secció filològica de la institució. L'ens, que exerceix la funció acadèmica de la llengua catalana, ha esdevingut peça clau per al futur de l'idioma, que en aquest segle d'activitat no ha estat absent d'entrebans, com les dictadures o els actuals obstacles per part de l'Administració espanyola i europea. La commemoració de l'IEC a Palma no és un fet casual. L'empenta i el treball del seus membres balears fou clau per a la consolidació. El maig de 1911 es reuniren per primera vegada els set acadèmics de la secció filològica presidits per Antoni Maria Alcover.
Cort rebaixa els requisits de català
L’Ajuntament de Palma ha creat devers 40 llocs de feina nous en la darrera oferta pública de 2008 per formar part de la plantilla d’aquesta Corporació, tot i que sense aplicar els mateixos criteris del nou decret del Govern que exigeix als diplomats i als llicenciats tenir el nivell C de català.
La llengua catalana, a la presó
La llengua catalana, per garantir la seva supervivència i combatre’n el desprestigi social, no pot prescindir de ningú. L’idioma propi de Balears ha de ser a l’escola, a l’Administració, al comerç, a l’hosteleria, a l’oci... i, ara, també a la presó. Per això, Esquerra demanarà que s’apliqui un pla de dinamització lingüística específic per a la població reclusa.
Sembles una nina!
"Sembles una nina" és l’expressió que s’empra per dir a qualcú que és feble i que tampoc no resisteix gaire o "és collonuda" es diu d’una determinada cosa perquè és extraordinària. Són d’aquestes expressions sexistes que, de tan col·loquials com són, passen de-sapercebudes i sovint no generen cap reflexió. Però, és sexista la llengua per ella mateixa o ho és l’ús que es fa d’ella?
Més català a les Illes que a Catalunya
Imatge de la cadena humana en defensa de la llengua organitzada a Palma l'any 2009. L'ús del català a les Illes és superior que el de Catalunya i el País Valencià. Encara més: l'any 2008 es parlava més català a les Illes que no avui dia al Principat. Així es desprèn del Baròmetre de la comunicació i cultura, presentat ahir a Barcelona. L'estudi assegura que el català és la llengua pròpia del 53,3% dels illencs, mentre que el 39,8% assenyala que és el castellà i un 6,5%, altres llengües. Aquest resultat, datat l'any 2008, és fins i tot més bo que el que Catalunya assoleix el 2010. I és que tan sols el 35,2% dels enquestats principatins assenyalaven, l'any 2010, tenir el català com a llengua inicial.
La sisena hora de classe es podrà fer el proper curs en alguns centres
El conseller Llinàs ha admès que desconeix si és viable la lliure elecció de centres. Foto: Amengual. La sisena hora de classe es podria posar en marxa en alguns col·legis i instituts el proper curs. Aquesta mesura forma part del pla de tractament individualitzat que està elaborant la Conselleria d'Educació i que en el curs 2011-2012 es posarà en funcionament en una vintena de centres, sempre que continuï governant el PSOE. El conseller Bartomeu Llinàs considerà que aquest pla destinat a reduir el fracàs escolar i l'abandonament prematur i altres mesures destinades a aquesta finalitat "són les que necessitam", amb referència a l'anunci del president del PP balear, José Ramón Bauzá, que si el PP governa oferirà llibertat d'elecció de centre i de llengua. Llinàs hi afegí que "aquestes mesures podrien ser inviables, jo no he fet els números, però allò segur és que no són prioritàries".
L'STEI i UGT consideren 'demagògica' la proposta de lliure elecció de centre de Bauzá
Els secretaris generals de l'STEI i de la FETE-UGT, Biel Caldentey i Carme Santamaría, respectivament, han ratllat d'"inadequada" i "absolutament demagògica" la proposta de lliure elecció de centres per motius lingüístics que el president del PP, José Ramón Bauzá, ha incorporat en el seu programa electoral.
Els sindicats valoren Bosch però esperen les actuacions envers el català
Responsables d'educació d'UGT, STEI-i i CCOO, Carme Santamaria, Biel Caldentey i Toni Baos, han valorat l'experiència i el "perfil moderat i dialogant" del qual serà el pròxim conseller d'Educació, Rafel Bosch, si bé han afirmat que hi ha l'expectativa de comprovar "què pensa fer" amb el tema de la llengua a les aules.
ERC demana al Govern central una reacció per la minorització del català
ERC ha presentat una proposta de resolució al Debat sobre l'Estat de la Nació per la qual insta al Congrés ha manifestar la seva preocupació per la posició dels nous governs de les Balears i del País Valencià en relació amb el paper del català en el sistema educatiu.
El president admet que la lliure elecció de centre és “impossible al 100%”
El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, assegurà ahir que "la lliure elecció de centre és impossible al 100%", però sí que es pot fer que "l'índex de satisfacció entre els pares sigui el màxim" i l'Executiu "no quedarà en l'intent". En una visita a la Conselleria d'Educació acompanyat pel conseller, Rafel Bosch, Bauzá expressà que no assegurava que una de les promeses electorals més repetides durant la campanya electoral es complís en la totalitat, perquè "el 100% és impossible, pràcticament en tot".
L'Obra Cultural visita el president i li diu que han de “parlar més”
L'Obra Cultural Balear mantingué ahir el primer contacte amb el president del Govern, el popular José Ramon Bauzá, un mes després de la investidura com a cap de l'Executiu i de no haver convidat cap representant seu a la cerimònia de la presa de possessió. Davant la distància que separa les dues parts, Bauzá digué al president de l'entitat, Jaume Mateu, que havien "de parlar més". La trobada, a la qual també assistiren el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, i el conseller de Cultura, Rafel Bosch, amb prou feines durà mitja hora i fou qualificada per Mateu de "poc concreta" i "cordial". Cap de les dues parts no perdé la perspectiva de les diferències que els separen.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc