“Volen fer espanyols a bufetades”

Educar en moments d'incertesa és possible?
La incertesa és la condició que ens fa més humans, el que és normal i propi. La certesa ha estat un miratge que ha durat 20 o 30 anys. Hem viscut un temps que ens semblava que tot era segur i que ens havíem cregut que podíem viure al dia. Ara, descobrim que això no és així i que haurem d'aprendre a viure en situacions canviants, haurem d'aprendre a viure més a la intempèrie.

Com afectarà l'educació?
Jo crec que molt positivament. Si havíem estat tan mal educadors aquests darrers anys, és perquè ens havíem cregut la ficció del creixement il·limitat. Fer esforços dins l'escola era ridícul. Calia ser visionari per adonar-se que això no portava enlloc, perquè la veritat és que sí que hi portava. Tothom volia ser artista de televisió perquè són els que guanyaven calers. I això s'acaba, fins i tot la frivolitat aquesta s'està acabant. Ja no serà aquell aparador de friquis guanyant calers com desesperats. Ara no tot s'hi val.

Què ha passat?
El sistema educatiu era víctima d'una societat en la qual no podia fer valer els seus valors. Ara l'escola torna a ser el centre de les nostres expectatives de futur. Estudiar tornarà a tenir un valor enorme i serà l'únic que et garantirà la possibilitat d'ascens social i de futur. L'escola tornarà a ser estimada.

Ara que els governs redueixen la inversió en educació?
Això no té gens d'interès. L'èxit educatiu, i això està molt estudiat i a ningú no li interessa saber-ho, té molt poc a veure amb les inversions que es fan. És un problema del professor davant dels pares. És una altra cosa. Que s'inverteixi menys en educació no ens farà pitjors i ho veurem. D'aquí a cinc anys, veurem que ha millorat el rendiment escolar perquè les actituds canviaran i això a la universitat ja ho estem notant.

Com valorau que a partir del pròxim curs els pares a l'ensenyament primerenc puguin escollir la llengua vehicular en què han d'estudiar els seus fills?
Molt malament. És una irresponsabilitat i porta a una divisió de la societat. A més, uns no sabran català i tornarem al mateix, que s'acabarà parlant en castellà. Serà negativíssim per a la llengua del país. Això no és el resultat de cap preocupació educativa, sinó d'una obsessió política i d'una imposició identitària. Volen fer espanyols a bufetades. Ens volen espanyolitzar. No té res a veure amb l'educació, és una qüestió estrictament política. És que el dret d'elecció dels pares també el respectaran per a aquells qui parlin àrab o bereber?

Com veis l'atac contra la catalanitat que està realitzant el PP?
El PP segueix un programa molt ben articulat i pensat. S'ha de dir que són gent seriosa i tenen una fundació que es diu FAES, que ha establert un programa molt clar d'espanyolització. Ells volen completar la feina que a altres països, com França, ja van aconseguir fa molts anys, d'aconseguir una unitat cultural i carregar-se la diversitat.

Què volen?
El que volen és acabar d'espanyolitzar l'Estat i, sobretot, el País Valencià, Catalunya i les Illes, som l'objecte de la seva obsessió. I no pensem que això és cosa del president Bauzá o de Camps, això és un projecte polític molt ben dissenyat des de Madrid i que el volen aplicar amb molta intel·ligència des de Madrid amb arguments que ens despisten. Estem davant d'una amenaça molt greu i espero que la gent sapiguem reaccionar i defensar el que és el nostre patrimoni cultural i el nostre futur.

En l'època de José María Aznar no van actuar amb tanta contundència.
Aznar, que és un home llest, es va adonar de l'error que havia comès. Ell va intentar espanyolitzar a bufetades i es va adonar que això només generava la reacció contrària. En canvi, ara fan el mateix però amb mà esquerra, que no es noti.

En breu, els funcionaris no necessitaran conèixer el català per accedir a la funció pública?
Forma part del mateix, és una línia en tots els terrenys. No és tant l'efecte pràctic a curt termini, però això forma part d'una operació política per desactivar la possibilitat de supervivència, això és un pla a deu anys. No és per defensar el dret de ningú, és perquè en una perspectiva mitjana hagin aconseguit aniquilar l'especificitat, la diferència i la pluralitat del territori.