L'Obra Cultural visita el president i li diu que han de “parlar més”
L'Obra Cultural Balear mantingué ahir el primer contacte amb el president del Govern, el popular José Ramon Bauzá, un mes després de la investidura com a cap de l'Executiu i de no haver convidat cap representant seu a la cerimònia de la presa de possessió. Davant la distància que separa les dues parts, Bauzá digué al president de l'entitat, Jaume Mateu, que havien "de parlar més". La trobada, a la qual també assistiren el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, i el conseller de Cultura, Rafel Bosch, amb prou feines durà mitja hora i fou qualificada per Mateu de "poc concreta" i "cordial". Cap de les dues parts no perdé la perspectiva de les diferències que els separen.
Mallorca vista des d'una Súper 8
"Vaig començar a filmar perquè m'encanta llegir i el que faig és transformar en imatges allò que llegesc". Gabriel Mayans revela el seu gust per les novel·les d'autors de l'Illa que parlin de Mallorca. Si hi ajuntam un sistema de filmació arcaic però mític, tindrem a les mans cinema vist des d'una Súper 8, amb gust de la terra i en català. Ventura Morey i Sebastià Alzamora són alguns dels gurus literaris que hi ha apareixen. Mayans ha pogut disposar de la seva col·laboració i, fins i tot, Morey surt en el curtmetratge com a actor.
La ministra Garmendia diu que el català no és un fre per atreure científics
La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, considera que el català no és un fre per a l'atracció de científics perquè "en aquesta matèria la llengua és l'anglès".
Coanegra, trenta anys informant sobre el dia a dia de Santa Maria
Coanegra, una de les dues revistes locals de Santa Maria, celebra aquest mes el trentè aniversari. Fundada el 1981, la Coanegra d'aquest mes ret homenatge al treball i a l'esforç de les persones que aquests 30 anys han dedicat el seu temps a informar els santamariers sobre allò que passa al seu poble.
L'exemple de Noruega
Quan encara era un sol Regne amb Suècia, Noruega ja practicava una política assimilista respecte de les minories lingüístico-culturals que habitaven dins el seu territori: els samis (també coneguts com a "lapons") i els kvens, de procedència finesa, uns i altres parlants fino-úgrics, molt diferents dels noruecs germànics indoeuropeus.
Els mestres i la llengua
Hi ha poques excepcions. Si parlam amb qualsevol professor d'universitat -o, més encara, de Secundària o de Batxillerat-, percebem de seguida que la capacitat d'expressió escrita i oral que tenen els nous estudiants del segle XXI de cada vegada tendeix més a la baixa. Alguns discursos aproximen aquesta realitat a conjuntures com ara els mals vicis que incorporen determinats ginys tecnològics, com ara el mòbil i internet. Altres, en canvi, subratllen el poc favor que hi fan determinats mitjans de comunicació més clàssics, com és la televisió.
En defensa de la diversitat lingüística
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet una crida a la societat civil per defensar la diversitat lingüística amb motiu aquest dilluns de la celebració del Dia Mundial de la Llengua Materna, mentre ha assenyalat que aquesta data s'ha d'entendre com una jornada reivindicativa "per ressaltar la importància del patrimoni lingüístic de la humanitat i la necessitat apressant de la promoció de la diversitat lingüística".
El Consell de la Llengua activa la Llei del cinema sense els populars
El Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) aprovà ahir per unanimitat traslladar als grups parlamentaris una proposició de llei del cinema que obligaria que la meitat de les còpies de les pel·lícules que es distribueixen a les Balears siguin en llengua catalana. A la sessió ordinària del Consell Social no hi fou present el diputat popular Simón Gornés, qui assegurà que va rebre ahir mateix la convocatòria per assistir-hi. Els populars anunciaren també que redactaran una carta de protesta dirigida a la viceprecidenta tercera del Consell Social, Margalida Tous, amb còpia al Conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs. Per altra banda, Tous explicà que "les sessions del Consell estan fixades a un calendari anual i, a més a més, enviam un recordatori per tres vies: correu electrònic, fax i carta". Tous explicà que "d'aquesta manera ens asseguram que per alguna d'elles és segur que arribi la informació". Els populars es lamenten que "pot no agradar el que deim, però hem de ser convocats correctament en temps i forma". A la sessió d'ahir, la vintena de membres del CSLC que hi assistiren també aprovaren un manifest que faran arribar als partits polítics. El document dóna suport a la feina feta als centres educatius per promoure el català a les aules i se'n defensa l'ús normal i habitual a tota la societat.
Rajoy i Bauzá veuen tan problemàtica la crisi com la llengua
Bauzá i Rajoy, davant més de 2.000 persones. Foto: Morey La llengua torna a ser un dels leit motiv que el PP empra ja en la precampanya electoral. Va quedar clar en el míting que Mariano Rajoy oferí ahir a Palma, amb l'objetiu que es visualitzàs el seu aval a la candidatura de José Ramón Bauzá davant més de 2.000 persones reunides al parc de la Feixina. De fet, tots els dirigents del PP que intervingueren en l'acte centraren els seus discursos en dos elements: llengua i crisi. Pel temps que cada dirigent dedicà als dos temes en el seu parlament, es pot deduir que la crisi econòmica internacional és tan rellevant pel PP com l'objectiu d'aconseguir la lliure elecció de llengua als centres escolars.
El català s'utilitzarà a les reunions dels parlaments regionals europeus
La Conferència de Presidents de les Assemblees Legislatives Regionals Europees (Calre) ha aprovat aquest dimarts equiparar el català a la resta de llengües de la Unió Europea durant les reunions plenàries d'aquest organisme, que agrupa més de 70 presidents de parlaments de regions de la Unió Europea i que representen més de 200 milions d'habitants.
Bauzá i la Llei de Normalització Lingüística
Bauzá recula després de dir que derogarà la Llei de normalització
El dirigent del PP, avui a Eivissa, ha hagut de corregir les seves paraules. Foto: M. Torres. El desvari i la confusió regnaren ahir a les files del Partit Popular. I és que el seu president, José Ramón Bauzá, avançà la seva intenció de derogar la Llei de normalització lingüística. I tan sols sis hores després, en una compareixença a Eivissa ja l'horabaixa, rectificà. "Quan he parlat de derogació, em volia referir al Decret de Mínims", explicà Bauzá. Ara bé, el president del Partit Popular sí confirmà que fa comptes modificar la Llei de normalització lingüística. L'Obra Cultural Balear augura un conflicte social UM adverteix Bauzá que no hi haurà pactes postelectorals si deroga la Llei El Govern qualifica de "deriva ultraconservadora" l'anunci de Bauzá PSM: Bauzá és "indigne" de presidir el PP i és un "perill" per als ciutadans L'anunci de Bauzà indigna boba part del PP UPyD i Círculo Balear donaren suport a Bauzà
PSM: Bauzá és “indigne” de presidir el PP i és un “perill” per als ciutadans
El PSM-Entesa Nacionalista ha afirmat avui que el president del PP balear, José Ramón Bauzá, és "indigne" de presidir una formació política que representa al voltant del 45% dels ciutadans de les illes, i ha assegurat que és un "perill" per al conjunt de la població de les Balears.
Bauzá i la Llei de Normalització Lingüística
El Govern qualifica de “deriva ultraconservadora” l'anunci de Bauzá
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha qualificat de "deriva ultraconservadora" la intenció del president del PP a Balears, José Ramón Bauzá, d'eliminar la Llei de Normalització Lingüística en el cas que guanyi les eleccions autonòmiques de 2011.
Bauzá i la Llei de Normalització Lingüística
Antich avisa que no acceptarà “devaluar la nosta llengua”
El president, Francesc Antich, dirigí ahir un avís contundent al president del Partit Popular, José Ramón Bauzá: "No podem estar mai d'acord amb les idees de devaluar la nostra llengua". En resposta a les polèmiques declaracions de Bauzá per canviar la normativa lingüística, el president afirmà que "li vull deixar ben clar que aquest és un tema d'Estat en el qual no valen els jocs malabars". Antich, a més, assegurà que està preocupat perquè la llengua -com el paper dels consells insulars, que ara també es qüestiona des del PP- són "temes d'Estat, temes ja pactats" amb els populars mateixos. Per això, també manifestà que "el PP s'hi hauria d'aclarir". Bauzá ofereix consens lingüístic a Antich
Llibertat lingüística
Estic molt content de la reacció de la societat davant les amenaces de José Ramón Bauzá. El mateix dia que el dirigent del Partit Popular anunciava la seva intenció de derogar la Llei de normalització lingüística, els mitjans de comunicació ja anaven plens de declaracions de rebuig de persones d'índole molt diversa.
El Círculo Balear acusa Antich de “negar el problema lingüístic” a Balears
El Círculo Balear ha acusat el president del Govern, Francesc Antich, de negar que hi ha un problema lingüístic a les Balears i ha considerat "desafortunades" les declaracions del cap de l'Executiu balear en culpar el PP de "crear problemes en un espai on els ciutadans no els tenen".
Bauzá i la Llei de Normalització Lingüística
El president del PP empra al seu blog termes com “sóc” i “exigeixo”
La versió en 'mallorquí' del blog del president del PP balear (joseramonbauza.com) barreja articles salats i sense salar, formes verbals pròpies del català del Principat alienes al mallorquí, com ara "exigeixo" i "sóc", i expressions pròpies del castellà.
“La llengua és una eina per entendre'ns i no per discutir”
El batle d'Inca, Rafel Torres. El batle d'Inca, Rafel Torres (PP), i tot el seu equip varen donar suport de manera unànime a la moció que presentà el PSM en el ple de divendres de l'Ajuntament d'Inca perquè no es derogui el Decret de mínims, que estableix que a l'escola almenys el 50 per cent de les assignatures s'han d'impartir en llengua catalana. Tot i així, el batle, que considera que no s'ha de polititzar el tema de l'idioma, creu que és necessari adaptar la llei als nous temps. Pere Rotger ja defensà el .cat i ara vós donau suport a la moció del PSM. A què és degut el sentit del vostre vot?Des del PP d'Inca mai no hem volgut polititzar el tema de la llengua i creim que és una eina que ens ha d'unir...
Saïda:“Només en volia sortir sana i estàlvia”
La tercera fou la bona. El polèmic judici contra la traductora magribina Saïda Saddouki va tenir lloc ahir dematí al Jutjat Penal 1 de Palma i ha quedat vist per a sentència. La traductora, acusada d'un delicte d'injúries contra un capità de la Guàrdia Civil, declarà visiblement emocionada que quan es reuní amb el querellant el 2007 "tenia molta por" i que pels passadissos de Comandància intentava marcar el número 112, sense èxit. Afegí que el capità "em començà a parlar amb un to alt i mirada agressiva" i que li digué que "no m'entra dins del cap que defensis un idioma que ni tan sols existeix perquè uns se l'han inventat... Allò que em faltava, una mora catalanista". Davant aquestes paraules, l'acusada respongué: "Si jo sóc mora catalanista, n'estic orgullosa".
Volen que en els judicis per discriminació lingüística hi hagi observadors internacionals
L'Obra Cultural Balear (OCB) vol que en els judicis que es duguin a terme amb relació a casos de presumpta discriminació lingüística hi hagi presents observadors internacionals que vetlin per un "resultat just i garanteixin que es produeixin sense cap tipus d'irregularitat". De moment, tenent previst posar en coneixement d'Amnistia Internacional i d'altres institucions europees els fets. A més, esperen que en el judici d'Ivan Cortès ja es pugui disposar d'algun observador, funcionari de la UE o periodista internacional.L'OCB es mostrà ahir partidària d'apel·lar contra la sentència que condemna la intèrpret Saïda Saadouki a pagar 900 euros de multa i a indemnitzar amb 600 euros el capità de la Guàrdia Civil Bartolomé Del Amor. La sentència la condemna per un delicte d'injúries greus amb publicitat per haver denunciat un tracte vexatori per part de Del Amor per haver defensat el català, tot i tenir coneixement de la falsedat de les seves declaracions. Pel coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, "malgrat el que digui la sentència, la vertadera víctima del procés és Saïda". Segons explicà Martí, la intèrpret "vol dos o tres dies per pensar si recorrerà la sentència". La jutgessa condemna Saïda per injúries greus
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc