Dijous Llarder, dia de fresses
El Dijous Llarder o Jarder, segons la contrada, marca l'inici de les festes de carnaval. Són els dies d'esbarjo i gresca que conclouran amb el tradicional enterrament de la sardina, el dimecres de cendra. Si bé temps enrere la crítica social i política marcaven la tònica d'aquestes dates, avui s'han convertit en un celebració en què les disfresses, el color i la imaginació en són els principals protagonistes. L'onada de fred i vent que sacsejà ahir capvespre les principals poblacions de l'Illa no aconseguí deslluir les desfilades dels escolars en les ruetes. Enguany destacaren per les grans dosis d'imaginació que tant mestres com pares i mares han aportat a aquestes fresses.
La UIB surt en defensa de l’escola en català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha sortit en defensa de l'escola en català amb la publicació d'un informe, Llengua i escola. Un model d'ensenyament com a garantia dels drets lingüístics, que assenyala els perills de trencar amb l'actual model educatiu. El departament de Filologia Catalana de la Universitat, autor del text, assegura que si s'aplica un model que no doni un tracte preferencial a la llengua catalana, el resultat serà l'aparició d'infants "monolingües que no tindran llibertat per usar la llengua que desitgin". Aquests infants estaran en "desavantatge dins una societat que consideri el català i el castellà oficials i en la qual se'n faci un ús efectiu", amb els consegüents problemes d'integració.
vaga ensenyament setembre 2012
Rebel·lió a les aules
Milers de pares, mares, professors i estudiants protestaren ahir contra les retallades educatives del Govern balear. La rebel·lió a les aules s'estengué per quasi 125 escoles de Mallorca, la majoria de les quals organitzaren tancades d'unes tres hores de durada a l'horabaixa. Alguns centres de Menorca també realitzaren assemblees i actes de protesta (com ara a Ferreries i a Maó), mentre que a Eivissa la convocatòria no va assolir la mateixa intensitat. L'educació, ferma
vaga ensenyament setembre 2012
Educació recorda poc abans del tancament d'escoles que demà hi han de poder fer classe
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha adreçat una carta als centres educatius a poques hores de l'inici de la jornada reivindicativa d'aquest 28 de novembre, en la qual recordaven als directors que hauran de garantir que les aules estaran demà en condicions normals per a acollir les classes. A més, per a la realització d'activitats als centres no incloses en la Programació General Anual, en el cas d'educació primària, el director de cada centre esdevé el màxim responsable de fer el seguiment de l'activitat i de garantir el seu desenvolupament correcte. Aquesta carta ha servit de pretext a la comunitat educativa per a donar més difusió a les seves reclamacions, i d'aquesta manera des de la Federació d'Ensenyament de CCOO han repartit entre els seus associats un model de carta que servirà de resposta a la de la Conselleria. Més de 100 centres es tanquen avui, tot i les pressions d'Educació
vaga ensenyament setembre 2012
Educació maniobra per impedir que les tancades de demà siguin un èxit
La Conselleria d'Educació envià ahir a tots els centres escolars una circular avisant de les conseqüències legals que pot tenir l'organització i participació en les protestes previstes per demà dimecres. Educació, concretament, apunta la impossibilitat de dur a terme actes amb connotacions no educatives. A més a més, recorda que les associacions de pares i mares han de demanar permís previ per realitzar les esmentades convocatòries i que la direcció del centre les ha d'autoritzar. Ara bé, fonts de la Conselleria d'Educació matisaren que la circular "no és un caprici" i que "just recorda les limitacions que la llei estipula". De fet, allò més important per a la Conselleria és que les classes no s'interrompin. També vetlaran perquè no es realitzin actes de protesta durant l'hora del pati.
El decret de llengües acabarà amb el català entre els nouvinguts
El decret de llengües que està tramitant el Govern i que es posarà en marxa el pròxim curs acabarà amb el coneixement del català entre els nouvinguts. L'únic entorn on aquest col·lectiu escolta i parla la llengua pròpia de les Illes és a l'escola. "Els infants no tindran competència lingüística en català perquè és l'únic lloc on ara el practiquen", afirma Asun Gallardo, directora del CEIP Gabriel Vallseca, situat al barri de Son Gotleu. Aquesta escola és un dels molts centres on cap família no ha demanat escolaritzar els fills en castellà. Ara bé, això només quedaria en una anècdota més si no fos perquè un 70% dels 450 alumnes que té el centre són immigrants.
Sindicats i oposició rebutgen el decret de trilingüisme
L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic.Foto: Arxiu. El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès. Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares".
El Govern reconeix que gastà 18.000€ en cartes per convidar els pares a triar llengua
Un operari de l’Ibisec despenjant el llaç de l’IES Marratxí el curs passat.Foto: Arxiu. El Govern no escatima recursos econòmics en qüestions lingüístiques i no precisament a favor del català. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats es gastà 18.000 euros en la tramesa de cartes als pares sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament, un cop esgotat el termini inicial per fer-ne la tria. Així ho especifica el conseller del ram, Rafel Bosch, en resposta a una pregunta del grup parlamentari de PSM-IV-ExM sobre el tema. Es tracta de la partida destinada a milers de cartes que la Conselleria envià a principi de juny passat als pares, en què els recordava que tenien fins al 15 de juny per triar la llengua de primer ensenyament i que, a més, s'ampliava la possibilitat d'escollir als nins que ja eren dins el sistema escolar.
Jorge Campos: “Bosch desautoritza Bauzá per no complir el programa del PP”
L'entitat espanyolista Fundación Círculo Balear mostrà ahir el seu malestar "profund" per com realitza el Govern de Bauzá la lliure elecció de llengua, que es posa en marxa demà a les aules i que representa "un incompliment més" del programa electoral del PP. El president de la fundació, Jorge Campos, assegurà que un dels problemes més grans que hi ha és que el conseller d'Educació, Rafel Bosch, "ha desautoritzat Bauzá mateix" en dir que només es faria efectiu aquest dret per a les famílies amb infants de fins a 7 anys i, per tant, no complirà el compromís electoral. Campos recordà que el programa de Bauzá implicava aplicar la llibertat d'elecció en totes les etapes educatives i no només en l'ensenyament primerenc, com ha fet Bosch.
Educació defensa que a Balears no se subvenciona cap centre que segregui per sexe
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha defensat que no subvenciona cap centre educatiu que separi els alumnes per sexe, i per això, segons afirmen, no s'entra en conflicte amb les sentències del Tribunal Superior que permeten excloure aquest tipus de col·legis de rebre fons públics.
El castellà no penetra ni a les escoles dels barris amb més immigració
Ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma. Il·lustració: Arxiu. L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral. Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc). Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.
Bilingüisme a la mateixa aula
La majoria dels centres d’Infantil i Primària tindran un mestre menys el pròxim curs. Foto: Arxiu La Conselleria d'Educació publicà dijous passat les instruccions de funcionament i organització dels centres per al curs 2012-13. El document deixa clar que "l'aplicació de les mesures establertes pels centres no ha d'implicar l'adjudicació dels alumnes a aules diferents en funció de la llengua del primer ensenyament". Així doncs, el bilingüisme serà efectiu dins una mateixa aula i serà el mestre l'encarregat de gestionar-ho. Amb tot, allò que més preocupa ara mateixeals equips directius dels centres ja no és la lliure elecció, sinó pensar com "l'afrontarem el curs que ve amb un o dos docents menys de mitjana", explicà el president de l'Associació de directors d'Infantil i Primària (Adipma), Jordi Escudero. Tant el conseller d'Educació, Rafel Bosch, com la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures, Mercedes Celeste, comentaren que si feia falta dotarien de més professorat els centres per fer efectiva l'elecció de llengua.
Educació farà efectiva la retirada dels llaços pel català
La directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, insistí ahir que la Conselleria d'Educació actuarà per fer efectiva la retirada dels llaços a favor del català que pengen a més de trenta centres educatius de les Illes. "Primer ho comunicarem als directors i després ja veurem quines actuacions es fan", explicà Celeste. I assegurà que "no serà tan important la forma administrativa com realitzem les actuacions, sinó com d'important consideram que en això cal actuar". La responsable d'Inspecció Educativa va reforçar així les paraules del conseller d'Educació, Rafel Bosch, sobre el fet que una cosa és lluir un llaç a títol individual i l'altra fer-ho en un centre escolar. "El que hem de fer evidentment és recomanar als centres educatius que no es duguin a terme aquest tipus d'actuacions", assegurà.
Els ordinadors es jubilen a les aules
Després del desplegament que l'iPad està duent a terme en algunes aules dels EUA, s'ha revelat que aquests aparells, coneguts genèricament com a tablets, tindran una major presència a les escoles que els ordinadors en els pròxims anys. La companyia d'anàlisi Piper Jaffray s'ha demanat com impacta l'ús de l'iPad, amb la seva legió d'aplicacions educatives, en els centres d'ensenyament. Per això, va fer una petita enquesta entre 25 directors de tecnologia aplicada a l'educació, durant una conferència de la integració de la tecnologia a l'escola, duit a terme als EUA. L'actual president d'Apple, Tim Cook, ja va assenyalar a principi d'any que la demanda de l'iPad era "forta" entre els clients del sector educatiu. La companyia va passar a vendre 11,2 milions d'unitats d'aquest dispositiu en el seu darrer trimestre, fet que va suposar les vendes més altes en un període de tres mesos.
Cort separarà les antenes de telèfon més de 200 metres de les escoles
La Regidoria d'Urbanisme treballa ja en la nova ordenança d'infraestructures radioelèctriques, a fi de regular la proliferació d'antenes als terrats de Palma. Concretament, la Sala vol implantar mesures de seguretat perquè la radiació que emeten les antenes no afecti la salut dels ciutadans. El criteri principal que la futura norma ha d'establir és la distància mínima a la qual es pot ubicar un d'aquests aparells respecte dels centres educatius. L'any 2008, l'Ajuntament n'aprovà una ordenança, però no s'arribà a aplicar mai. En aquell document, el PSIB fixà que l'allunyament fos de 200 metres, pel cap baix, mentre que el PP hi al·legà que s'havia d'ampliar.
Bosch ja disposa de part dels doblers per pagar el deute dels col·legis
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ha confirmat aquest matí que el Govern ha aconseguit desbloquejar el pagament d'una part important del deute amb els centres educatius concertats i públics de les Balears, la qual cosa permetrà afrontar l'inici del curs escolar en condicions normals. En declaracions a Europa Press, el responsable balear d'Educació ha mostrat la seva "satisfacció" pel desbloqueig de la meitat de la partida pendent amb els centres concertats que sobrepassa els sis milions d'euros, de manera que es podrà resoldre el deute de tres milions d'euros, abans del 15 de juliol.
Un dispositiu de 160 agents s'ocuparà de l'inici de curs
Cort posarà un dispositiu especial de més de 160 agents de la Policia Local amb motiu de l'inici del curs escolar dilluns. El regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio Donaire, va explicar ahir que l'Ajuntament de Palma ha preparat un protocol d'actuació per facilitar l'accés als centres educatius. Les àrees d'Infraestructures, IMOV (Institut Municipal de Coordinació d'Obres Viàries ), Policia Local, Mobilitat i Educació han treballat conjuntament en les darreres setmanes per tal de posar en marxa un dispositiu que faciliti l'accés als centres escolars. Així, entre el 13 i el 17 de setembre, s'aplicaran una sèrie de mesures amb aquesta finalitat.
Les escoles es posen a punt
Moltes escoles són plenes de gent aquest mes d'agost, i no precisament d'alumnes. El motiu d'aquest anar i venir de gent són les obres que es desenvolupen durant l'estiu en diferents centres perquè, quan hi comenci el curs, sigui amb unes infraestructures millorades o, en alguns casos, noves.
El càstig de ser pares
Escoles de pares. Segurament, quan alguns de vosaltres llegireu les paraules que enceten aquest reportatge pensareu –víctimes de la inèrcia– que aquest és un full destinat a oferir l’ideari del "bon pare" als qui tinguin infants i adolescents. Us equivocau, perquè aquests centres són més que tot això. Tot i tenir aquesta finalitat durant els seus primers anys, la majoria de les escoles de pares, empeses per l’adversitat de les circumstàncies, ha hagut de reajustar el seu rol fins al punt d’ajudar a sobreviure a pares i mares.
Escoles desbordades
Ara just farà uns dies que el sindicat de CCOO va emetre l’enèsima queixa amb referència a un dels mals majors que afecten el conjunt de la comunitat educativa d’aquest país. Es tracta de l’endèmic problema d’hiperpoblació que pateixen moltes de les aules. Tal com dicten els paràmetres més elementals de la lògica, l’handicap de la massificació obeeix una descompensació tangible.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula