L'economia espanyola perdé un 0,1% el 2010
L'economia espanyola va registrar una caiguda del 0,1% en el conjunt del 2010, tot i que va aconseguir un avanç del 0,2% en el quart trimestre en taxa intertrimestral, davant el creixement nul del trimestre anterior, segons l'avanç trimestral de la Comptabilitat Nacional publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les dades del qual coincideixen amb les estimades pel Banc d'Espanya.
L'economia balear creixerà el 0,6%
El Govern balear confirmà ahir la seva previsió que l'economia balear creixerà el 2011, en concret un 0,6%, i confia que no s'assoleixi enguany ni el que ve la xifra de cent mil aturats, la resultat del "desmesurat" creixement de la construcció en altres legislatures. L'economia de l'Arxipèlagr, assegurà el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ja està creant ocupació gràcies al dinamisme del sector serveis i de les noves tecnologies; una altra qüestió diferent és quina quantitat dels actuals aturats (92.000 el novembre) podrà assumir el mercat laboral de Balears, on s'han desplaçat milers de treballadors arran del "boom" de la construcció.
Caixa Rural Balears i Cajamar signen la fusió
Els presidents de Caixa Rural de Balears i de Cajamar, Gabriel Roca Roca i Antonio Pérez Lao, van formalitzar ahir davant notari l'escriptura de fusió de les dues entitats, que començaran a operar de forma conjunta el 13 de febrer. Amb la seva integració, aquestes caixes sumen 988 oficines, 5.200 empleats, 2,5 milions de clients i 53.000 milions de negoci gestionat, segons dades facilitades per les entitats. Amb l'acte de la firma d'escriptura, les dues caixes donen per conclòs el procés que s'inicià el passat 16 de juliol amb l'acord adoptat pels consells rectors de les dues entitats, que va ser ratificat per les assemblees generals celebrades el 19 d'agost i que ha obtingut l'informe favorable del Banc d'Espanya, la Conselleria d'Economia i Hisenda del Govern balear i el Ministeri d'Economia i Hisenda. El president de Caixa Rural de Balears, Gabriel Roca, remarcà "l'afinitat" d'ambdues entitats en la forma similar "d'entendre el projecte i els reptes de futur que tenen avui dia les caixes rurals". El resultat ha estat, segons subratllà, "una entitat renovada, transparent i en benefici de tothom", tant dels socis i clients com dels empleats i de la societat balear en general.
Més de la meitat de l'ocupació creada a l'Estat correspongué a les Balears
Les Balears han generat en el segon trimestre de l'any més de la meitat de l'ocupació creada en el conjunt de l'Estat, amb 43.600 ocupats més -del total de 82.700 nous ocupats en tot el país-, un 9,89 per cent més que en el trimestre anterior, el que significa que Balears ha assolit el major increment en termes absoluts i relatius del conjunt de comunitats autònomes.
Els preus baixen quatre dècimes al juliol
L'índex de preus al consum (IPC) ha baixat quatre dècimes al juliol en relació amb el mes passat i la taxa interanual s'ha situat en l'1,9%, quatre dècimes superior a la registrada el juny, segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC mensual registra una taxa negativa, després de quatre mesos en positiu, mentre que l'IPC interanual torna a anotar-se al juliol un augment.
'El turisme s'ha de reinventar per ser el motor econòmic'
Antoni Riera dirigeix el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra. L'economia balear ha caigut un 0,4% el tercer trimestre d'enguany, contra el -1,4% del segon trimestre. Així ho posa de manifest l'informe de conjuntura que presentà ahir el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE) de Sa Nostra i la UIB, Antoni Riera. Pel que fa final d'any, el CRE preveu que l'economia tanqui el 2010 entre un -0,9 per cent i un -0,8%. Respecte de 2011, Riera calcula que les Illes "poden sortir de la franja vermella". Tanmateix, el director del CRE advertí que el sector turístic de les Illes necessita una imprescindible reconversió "per continuar sent el motor del creixement de l'economia balear". En aquest sentit, Riera indicà que una vegada que s'ha "apagat" el motor de la construcció que ha impulsat el creixement econòmic balear en la darrera dècada, l'altre motor, el sector turístic, no ha estat capaç d'"estimular l'economia de manera suficient", encara que enguany hagi "resistit" la crisi.
L'INE confirma l'estancament de l'economia en el tercer trimestre
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat avui que l'economia espanyola es va estancar en termes trimestrals entre juliol i setembre, i confirma l'estimació que féu divendres el Banc d'Espanya.
Elena Salgado afirma que Espanya està en millor situació que Irlanda
La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, ha mostrat avui la seva preocupació per la situació del sistema financer irlandès, però va deixar clar que la volatilitat dels mercats que ha provocat aquest país està afectant "en grau molt menor" a Espanya que a la pròpia Irlanda o a Portugal. Després de concloure el sopar de treball amb el qual els ministres de Finances han començat la cimera del G20, Salgado ha reconegut que han comentat en la reunió el cas irlandès i ha admès que hi ha una "certa preocupació" per la indefinició de la situació i de les mesures que es poden anar adoptant.
Carles Manera defensa la pròrroga dels pressuposts
El conseller d'Economia en una sessió parlamentària d'aquest curs. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha defensat la pròrroga dels pressuposts autonòmics per a 2011 davant les "reclamacions incoherents" del PP, que han portat al Govern a "tensar" els comptes. En una compareixença en el ple del Parlament amb motiu d'una interpel·lació del PP, Manera ha recordat que la pròrroga dels comptes obeeix a la minoria parlamentària de l'Executiu, un escenari en el qual l'oposició ha portat el Govern a "tensar els comptes públics, amb reclamacions incoherents d'austeritat i, a més, de major compromís de despesa i de rebaixes fiscals." Aquestes "equacions", ha indicat, són "difícils de quadrar".
El 16% de les famílies de Balears viu amb menys de 1.000 € al mes
El 16,06 per cent de les llars de les Illes Balears tenen uns ingressos mensuals que no arriben als 1.000 euros. Així ho constata el primer mòdul de l'Enquesta d'hàbits socials sobre les condicions de vida i la cohesió social a l'Arxipèlag. Aquesta primera part, feta pública ahir, constata que és a Formentera on es registra el percentatge més alt (28,98%) de famílies que ingressen menys de 1.000 euros al mes; a Eivissa és del 17,53 per cent; a Mallorca, del 15,85 per cent, i a Menorca del 14,73 per cent. Si anam més al detall, per zones, el 30,9% de les llars del Pla de Mallorca tenen uns ingressos mensuals que no els permeten ni ser mileuristes. Com s'explica a l'enquesta, "aquestes dades tenen una forta correlació amb el fet que el Pla és la zona més envellida de les Balears: el 25,4% de la població té 65 i més anys". Una quarantena de persones demanen ajuda diàriament a Càritas Mallorca
Una quarantena de persones demanen ajuda diàriament a Càritas Mallorca
Entre 30 i 40 persones acudeixen diàriament a Càritas Mallorca per sol·licitar ajuda, segons ha explicat el portaveu d'aquesta entitat, Llorenç Riera, qui ha assenyalat que la major part d'aquestes persones que demanden assistència en no poder fer front a les necessitats més bàsiques ja han acudit a l'organització amb anterioritat.
ZP es reuneix amb els grans per mobilitzar la inversió
El Govern central cerca mobilitzar la inversió privada i, per això, el president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, ha convocat una reunió per a dissabte a les 10.30 hores al palau de la Moncloa, amb els presidents o màxims responsables de les 30 primeres grans empreses espanyoles, entre les quals hi ha la cadena hotelera mallorquina Sol Meliá.
La retallada arriba a Irlanda
El primer ministre irlandès confia que les mesures ajudin a recuperar el crèdit dels inversors. Foto: Stringer. Reuters El Govern irlandès va presentar ahir el seu pla d'ajust per als pròxims quatre anys, que preveu retallades de 3.000 milions d'euros en prestacions socials, l'estalvi de 1.200 milions amb l'eliminació de 24.750 llocs de funcionaris i la pujada generalitzada d'impostos. Amb aquestes mesures i altres que s'aniran afegint, l'Executiu de Dublín, pendent del rescat de la seva economia, confia poder reduir el dèficit públic fins al 9,1% del Producte Interior Brut el 2011, després d'arribar enguany al 32% com a conseqüència dels 35.000 milions d'euros injectats en el sector bancari. Els seus objectius es basen en anàlisis moderadament optimistes sobre les perspectives de la seva economia, ja que calcula que creixerà un 2,75% de mitjana fins a 2014, la qual cosa contradiu, de moment, l'opinió dels mercats. I és que ahir l'agència Estandard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute irlandès a llarg termini des de la categoria "AA-" a "A" amb perspectiva negativa, ja que considera que Irlanda haurà d'accedir a un rescat financer per a la seva banca major del previst. No obstant això, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, va assegurar en el moment de la presentació del Pla de Recuperació Nacional que les mesures pretenen recuperar la "confiança de la ciutadania" i demostrar que el país té "futur".
La UIB genera 3,7 euros per cada euro invertit
La Universitat de les Illes Balears (UIB) retorna a la societat 3,7 euros per cada euro que l'Administració inverteix en aquesta institució acadèmica. Així ho constata l'informe sobre La contribució socioeconòmica de la UIB, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Aquesta aportació indirecta a la societat balear s'entén des del moment que els individus més qualificats i amb feines més ben remunerades paguen més impostos, i aquest fet suposa que la recaptació de l'IRPF i l'IVA a les Illes es vegi incrementada en 228,47 milions d'euros anuals. Això representa 2,5 vegades el pressupost de la UIB i el 12% del total de la recaptació de tributs, de manera que d'aquí en surten els 3,7 € que tornen a la societat. Com explicà durant la presentació de les dades la rectora de la UIB, Montserrat Casas, "alguns rectors, cansats de sentir que les universitats només són una despesa, volíem saber si érem rendibles per a la societat". Cal pensar que facultats de València, Navarra i Castella-la Manxa també han elaborat aquest tipus d'estudi que, com precisà Casas, "posa en relleu que la despesa torna inversió i la inversió és rendible".
Zapatero ho deixa clar: Espanya no necessita rescat
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, descartà ahir "absolutament" un rescat d'Espanya com ha succeït amb Irlanda i manifestà que, després de la reducció de salaris d'empleats públics, no hi haurà acomiadaments. Així de contundent s'expressà el cap de l'Executiu central en una entrevista a RAC1, només un dia abans de la seva cita amb els 38 grans empresaris de l'Estat. Sobre la cimera, ahir es va conèixer que el president d'Agbar, Àngel Simón, també figura a la llista dels convocats per a la trobada d'avui a la Moncloa. Alhora, és previst que en acabar aquesta reunió, cap a les 13.30 hores segons fonts properes al president, el mateix Rodríguez Zapatero comparegui davant els mitjans de comunicació, acompanyat del vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. Tanmateix, no ha transcendit res més sobre la cimera empresarial. Durant l'entrevista, Zapatero advertí els inversors i els analistes "que pensen a curt termini" sobre Espanya que s'equivocaran, com ja passà per juny, quan el diferencial de deute espanyol era alt "i els inversors que no miraven gaire més enllà lògicament no varen tenir els beneficis esperats".
El dret a la ruïna
Els ciutadans tenim dret que els mals empresaris s'arruïnin talment ens arruïnam els particulars que, estimulats pels apòstols de la cobdícia, invertim malament en borsa o, simplement, confiats en l'alegria dels bancaris compràrem un pis que a mig pagar el banc ens executa i encara, i per a més greuge, li devem doblers.
La universitat, motor de la nostra societat
Divendres, al Diari de Balears apareixia un article que ens informava de la contribució econòmica de la Universitat de les Illes Balears a la nostra societat. Com que em vaig quedar amb ganes de saber-ne més, m'he descarregat l'informe complet i me l'he llegit.
L'IPC puja el novembre un 0,7 % a les Balears i la taxa interanual se situa en el 2 %
L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha augmentat a les Balears un 0,7 % durante el passat mes de novembre respecte al mes anterior, de manera que la taxa interanual es va situar en el 2%, segons dades facilitades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Amb aquest augment, la inflació acumulada se situa a les illes en el 2,1%.
CAEB preveu que l'economia balear es recuperi el 2014
"L'economia balear començarà a créixer de veres el 2014", assegurà ahir el president de la CAEB, Josep Oliver, durant la presentació de l'Informe de conjuntura econòmica de la patronal balear. Oliver, que no donà una estimació de creixement per al 2011, considerà "positiu" el 0,6% que preveu el Govern balear i indicà que es tracta d'una xifra "difícil" però "possible i desitjable". Tanmateix, el president de la patronal recordà que "fins ara no ha millorat tant com voldríem" i retardà fins al 2012 "l'inici del creixement". Sobre el 2010, la CAEB estima un decreixement de l'economia balear del -1,21% i només les Pitiüses, amb un 0,43%, presenten signe postiu. Per sectors, tots regitren signes negatius, encara que els serveis, amb un -0,6%, són els que presenten un millor comportament. Per contra, la construcció és la que ofereix els pitjors resultats, amb un decreixement del -5,3%. En qualsevol cas, Oliver destacà "la disminució dels signes negatius" respecte de l'any passat. D'altra banda, el president dels empresaris baleras sosté que allò "més preocupant és el nombre d'aturats i els factors externs que no podem controlar", en al·lusió a situacions com la recent vaga dels controladors o l'erupció del volcà islandès.
Carles Manera signarà l'ordre de la pròrroga dels pressuposts abans del 31D
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, firmarà abans del 31 de desembre l'ordre de la pròrroga pressupostària, a fi que es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i entre en vigor a partir de l'1 de gener de 2011. Així ho han informat a Europa Press fonts de la Conselleria de Economía i Hisenda, que han apuntat que encara queden alguns "serrells" abans que Manera rubriqui l'ordre, que suposarà la pròrroga dels comptes públics de 2010 per a 2011, després que l'Executiu no assolís un acord amb UM i el PP, després de l'oposició d'aquestes dues formacions a l'increment dels impostos a les rendes més altes propugnat pel Govern per augmentar els ingressos.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent