Moderació borsària després de l'eufòria
La borsa espanyola baixà ahir el 3,32%, la quarta major caiguda de l'any, perjudicada per la recollida de beneficis, després que en la jornada de dilluns registràs la major pujada de la història (14,43%). Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Íbex 35, va perdre 343,30 punts, equivalents al 3,32%, fins a quedar en 10.008,60 punts, amb la qual cosa les pèrdues anuals augmenten fins al 16,18%. Tots els grans valors de l'Íbex van baixar ahir: Telefónica va perdre el 3,69%; Santander, el 3,33%; BBVA, el 3,06%; Iberdrola, el 2,74%, i Repsol YPF, l'1,38 %. Sacyr Vallehermoso liderà les pèrdues de l'Íbex, ja que va baixar el 5,41%, seguida de Bankinter, el 4,48%; Banco Popular, el 4,42%, i Banc Sabadell, el 4,03%. Només van pujar tres empreses: Inditex, el 3,04%; Ferrovial, el 0,41%, i Enagás, el 0,03%. Així, el parquet madrileny ja començà ahir la sessió amb pèrdues considerables i superiors al 3%, fruit de la recollida de beneficis després de la inusual pujada de la vigília, influïda per la creació d'un fons per donar suport a l'euro i les mesures anunciades per reduir el dèficit públic. D'aquesta manera, el mercat obria per davall de 10.000 punts.
La Borsa d'Atenes marca a la baixa la resta de mercats
La Borsa d'Atenes ha tancat avui amb una nova caiguda, del 3,91 per cent, després de les violentes protestes. L'índex general ha conclòs a 1.662,10 punts, seguint la tònica a la baixa amb què va començar la setmana arran del profund pla d'austeritat ordenat pel govern grec per salvar el país de la fallida. Aquest és l'índex més baix de la borsa grega en els últims 14 mesos. La borsa espanyola registra un nou mínim anual després d'abaixar el 2,27 % i tancar a prop de 9.600 punts, per la desconfiança dels inversors sobre el sosteniment de les finances i després que l'agència d'estudis de riscs Moody's posàs en revisió el deute de Portugal.
Antich, “preocupat” perquè duplicarà el deute de Matas
El president del Govern, Francesc Antich, va admetre ahir la seva "preocupació" per l'increment de l'endeutament provocat pel seu executiu i afirmà que si el PP multiplicà el deute per 2,4 entre 2003 i 2007, amb ell tornarà a multiplicar-se per 2,4. Amb tot, advertí que el context econòmic és diferent i recalcà que mentre que ara es "justifica" perquè hi ha crisi i es fan obres que paga l'Estat, el seu antecessor, Jaume Matas, l'augmentà quan l'economia creixia un 2% i per fer obres que hauria pogut assumir l'Estat. Antich responia així la pregunta parlamentària del popular Francesc Fiol, qui assegurà que està "molt preocupat" per aquesta pujada. Fiol advertí que l'Executiu haurà passat d'un endeutament del 6,8% del PIB autonòmic l'any 2006 a un del 13,8% del PIB el 2010 (3.900 milions) i haurà situat la Comunitat com la segona més endeutada de l'Estat.
L'economia modera la seva caiguda trimestral al 0,3%
L'economia espanyola ha moderat la seva caiguda en el tercer trimestre de l'any, període en què ha retrocedit el 0,3% en relació amb el segon, la qual cosa ha situat en el 4% el descens en taxa interanual, segons l'indicador avançat avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
La recuperació pot arribar el tercer trimestre de 2010
Tot i la "duresa" de la crisi actual, l'Executiu balear espera "alguns signes positius" durant el tercer trimestre de 2010. Així ho anuncià ahir el conseller d'Economia i Hisenda del Govern, Carles Manera, en la presentació de l'informe de conjuntura segons el qual l'economia illenca registrarà l'any que ve un creixement negatiu del -1,5%, cosa que significa que el PIB de l'Arxipèlag es reduirà 1,2 punts per sobre de la mitjana estatal, que retrocedirà un 0,3% el 2010.
EUA treu el cap...i l'economia espanyola suavitza la recessió
Sembla que les notícies econòmiques canvien de manera positiva per a la primera potència, ja que l'activitat financera dels Estats Units va créixer un 3,5% en taxa anualitzada i un 0,9% el tercer trimestre de l'any. Aquestes són les dades que va difondre ahir el Departament de Comerç nord-americà i constitueixen el primer resultat positiu en un any, a més de suposar el major creixement en dos anys.
La patronal europea preveu que el PIB de l'Eurozona creixi un 1,0 % el 2010
La patronal europea BusinessEurope preveu que l'economia de la zona euro creixi un 1,0 per cent al llarg de 2010 i un 1,3 per cent el 2011, segons l'informe de previsions que ha presentat avui. El Producte Interior Brut (PIB) de l'Eurozona tornarà a créixer durant el present any després de la caiguda del 4 per cent el 2009, gràcies a la recuperació de les principals economies, l'alemanya (el PIB de la qual creixerà un 1,8%) i la francesa (1,7%). Segons les previsions de BusinessEurope, Espanya serà l'únic gran país de l'euro en negatiu, amb una caiguda del 0,8%, una xifra que duplica la prevista pel Fons Monetari Internacional (FMI) en els seus últims càlculs.
“La malaltia és greu, però es pot curar”
El catedràtic d'Economia Política de la Universitat de Barcelona Josep Maria Bricall assegurà ahir que l'actual crisi econòmica és profunda, prou diferent de les dels anys noranta, per la qual cosa instà a "estimular la demanda i l'activitat econòmica". En qualsevol cas, el professor Bricall sosté que "la malaltia és greu, però es pot curar
El dret a la ruïna
Els ciutadans tenim dret que els mals empresaris s'arruïnin talment ens arruïnam els particulars que, estimulats pels apòstols de la cobdícia, invertim malament en borsa o, simplement, confiats en l'alegria dels bancaris compràrem un pis que a mig pagar el banc ens executa i encara, i per a més greuge, li devem doblers.
Els preus baixen quatre dècimes al juliol
L'índex de preus al consum (IPC) ha baixat quatre dècimes al juliol en relació amb el mes passat i la taxa interanual s'ha situat en l'1,9%, quatre dècimes superior a la registrada el juny, segons ha informat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, l'IPC mensual registra una taxa negativa, després de quatre mesos en positiu, mentre que l'IPC interanual torna a anotar-se al juliol un augment.
Els bancs europeus, en perill segons Moody's
Moody's adverteix del perill de rebaixar la qualificació de risc dels bancs grecs per la debilitat del deute sobirà del país es contagiï a entitats financeres de Portugal, Espanya, Itàlia, Irlanda i el Regne Unit.
Més de la meitat de l'ocupació creada a l'Estat correspongué a les Balears
Les Balears han generat en el segon trimestre de l'any més de la meitat de l'ocupació creada en el conjunt de l'Estat, amb 43.600 ocupats més -del total de 82.700 nous ocupats en tot el país-, un 9,89 per cent més que en el trimestre anterior, el que significa que Balears ha assolit el major increment en termes absoluts i relatius del conjunt de comunitats autònomes.
La salut econòmica del Barça, pitjor del que s'esperava
La salut econòmica del FC Barcelona és "pitjor del que s'esperava", segons explicà ahir Xavier Faus, vicepresident econòmic de l'entitat, que també assenyalà que per aquest motiu serà necessari adoptar unes mesures d'austeritat durant els pròxims sis anys.
La Roja, un revulsiu per a l'economia?
La Copa del Món de futbol que aixecà diumenge vespre Casillas millorarà l'autoestima i la percepció de l'Estat més enllà de les fronteres, però en cap cas no repercutirà directament en el Producte Interior Brut (PIB) segons els analistes. De fet, el 2006, quan es féu el Mundial d'Alemanya, el banc holandès ABN Amro realitzà un estudi que assegurava que el PIB del país guanyador es beneficiaria d'un creixement addicional del 0,7%, mentre que el del país perdedor es contrauria un 0,3%. No obstant això, el mateix informe reconeixia que ni Alemanya, després de guanyar el campionat el 1974, ni l'Argentina, després de fer-ho el 1978, registraren augments del PIB. Per part seva, la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, assegurà que la victòria "serà bona" per a la situació econòmica de l'Estat.
Balears és la tercera comunitat amb major increment salarial mitjà pactat (1,76%)
L'increment salarial mitjà pactat als 1.678 convenis col·lectius firmats o revisats fins a juny va ser de l'1,30 per cent, segons el Butlletí d'Estadístiques Laborals (BEL) del Ministeri de Treball, que recull que Balears va ser la tercera comunitat on es va pactar una major pujada, amb l'1,76%.
Zapatero es felicita de «l'avanç substancial» cap a un govern econòmic de la UE
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, afirmà davant del ple del Parlament Europeu que la presidència espanyola de la UE, que va acabar el passat 30 de juny, ha aconseguit un «avanç substancial» cap al govern econòmic de la Unió Europea en impulsar la creació del fons de rescat per a Grècia i el fons d'estabilització de l'eurozona, el reforç del Pacte d'Estabilitat i la posada en marxa de la nova estratègia econòmica 2020.
El CRE amplia a l'1% la caiguda econòmica balear per a 2010
El Centre de Recerca Economica (CRE) ha ampliat fins a l'1 per cent la seva previsió de caiguda de l'economia balear per al conjunt de 2010 i ha alertat de s'ha produït un estancament que situa a l'arxipèlag amb pitjors perspectives que el conjunt d'Espanya i d'Europa.
Manera insisteix a veure 'signes de repunt' a l'economia balear
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha informat avui que s'aprecien "signes de repunt" en l'economia balear en paràmetres com un increment de la recaptació dels tributs cedits del 12,4% en el primer trimestre de l'any o el fet que l'economia pitiüsa hagi crescut un 0,3%.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent